Fa uns mesos, es va presentar, a la sala Jeroni Marquès del Cercle Artístic, el poemari Poetes de Menorca. De l’angoixa a l’esperança, una magnífica iniciativa de l'”Associació Espanyola Contra el Càncer de Ciutadella” en la qual hi participen els poetes Bep Joan Casasnovas, Antoni Català, Sergi Cleofé, J. Bosco Faner, Francesc Florir, Pere Gomila, Joan F. López, Àngel Mifsud, Tòfol Mus, Jordi Odrí, Ponç Pons i Anna-Maria Ticoulat.
Per desgràcia, poques persones poden dir que el càncer no ha entrat a casa seva. Una entrada entre la incredulitat i el dolor. La plenitud de la vida i la devastació. Lluites ferotges contra el temps. Gràcies a tots els que heu fet possible aquesta petita joia: als membres de l’Associació i als poetes; també, al pintor Pacífic Camps per les belles il·lustracions.
Aquí teniu un poema d’Àngel Mifsud que em toca de prop i m’emociona:
TU: ESPERANÇA
Ara que tot ha acabat,
pens en la teva lliçó:
posares dignitat on solament vèiem injustícia;
on tan sols hi havia ràbia, ens donares serenitat.
Segur que,
on sigui que siguis,
si hi ha Déu,
en cloure’t els teus ulls mortals,
t’haurà obert també
aquells altres de més grans,
que el poeta li demanà
per veure la seva faç immensa.
Ara, estimat,
tot s’atarda en aquestes
avingudes solitàries;
i el sol ponent daura
les fulles que cauen,
lentes,
com desistint.
Ara, ets amb mi a casa, pertot…
m’esperes.
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 2 comentaris
Personalment em va agradar molt, més que molt, aquell fosquet del recital. Amb la sala d’actes plena de gent assentint a cada mot, a cada vers; com qui fa bones les expressions dels poetes amb la seva presència. Quina gent més forta!
Per la meva part va ser un plaer aquest acte: per l’expressió de poesia i per la causa a què ens destinàvam alhora. I com diu el Pau, també va ser un plaer -i una sorpresa- veure la sala ben plena.
.
Tot i que pens que dels poetes convidats n’era el més “fluixet”, vull destacar l’aportació de la resta de companys que van demostrar, com dius Maite, el seu bon nivell. Es tractava d’expressar aquests tipus de vivències i sentiments, múltiples i variats, en funció de les experiències personals de cadascú i cadascuna.
Encara ara és recomenable aquest llibret ja que en les seves pàgines hi tastareu l’expressió sentida, el regust amarg del dolor cantat sense estridències; hi descobrireu la textura del mot refinat, el clam per l’existència i el llenguatge poètic de la vida i de la mort.
.
Gràcies Maite per fer-me recordar aquell bon moment. Jo, encara, vaig rellegint poemes d’aquesta obreta.