Dimarts, es va presentar, a Barcelona, l’antologia Veus, editada per Empúries, i la traducció 
castellana Voces, editada per Anagrama. Es tracta d’un recull de textos de 41 escriptors, menors de 45 anys, que escriuen en llengua catalana. L’escriptora Lolita Bosch ha estat l’ànima d’aquesta proposta literària: ella ha fet la recerca, la tria, l’edició, la presentació dels autors, la selecció de la portada i de la contra, com molt bé explica al pròleg. Es tracta, per tant, d’un projecte personal que ha duit a terme amb altes dosis d’entusiasme, de curiositat i d’esforç.
Ja fa mesos, vaig rebre un correu seu en què, a part de constatar el fet que no ens coneixíem personalment, em va demanar textos per formar part d’una antologia 
sobre la qual, tot sigui dit, no em va donar moltes pistes. Com que és una escriptora que he seguit amb interès, em va fer gràcia la proposta, tot i la indefinició (per exemple, no t’assegurava un lloc a l’antologia) i li vaig respondre a l’acte. Al final, hi som, amb un conte titulat “L’enyor de les pedres”, la qual cosa, vist el resultat, m’omple de satisfacció.
Durant la presentació de l’antologia, es van anar llançant idees ben interessants: la poca visibilitat pública dels escriptors que escrivim en català, especialment, els més joves, tot i que jo he de reconèixer que hi vaig entrar per mesos (l’edat màxima són 45 anys!); el poc que ens coneixem entre nosaltres; o que és normal escoltar que “la literatura catalana és dolenta”, idea contra la qual Lolita Bosch alça la veu (la pròpia i la de molts altres): “(Veus) és, sobretot, una invitació a llegir bons textos que estic segura que us permetrà fer una immersió insòlita i poc freqüent en la nova narrativa catalana (…), una literatura enlluernadora i moderníssima on trobareu una voluntat universal, arriscada i radicalment viva”.
Així, teniu l’oportunitat de fer un tast de Guillem Sala i Lorda, Neus Canyelles, Albert Roca, Toni Sala, Albert Sánchez Piñol, Jo Alexander, Ramon Erra, Maite Salord, Edgar Cantero, Pep Puig, Laia Noguera i Clofent, Ricard Biel, Francesc Serés, Víctor Garcia Tur, Anna Carreras, Pere Guixà, Juan Díaz Acuña, Mònica Batet, Melcior Comes, Najat El Hachmi, Marc Pastor, Jordi Lara, Tània Juste, Borja Bagunyà, Antoni Martí Monterde, Llucia Ramis, Jordi Llavina, Judit Ortiz Cardona, Roger Coma, Montse Banegas, Roc Casagran, Gerard Guix, Joan Esculies, Sebastià Alzamora, Elisabet Goula Sardà, Pau Planas, Jordi Puntí, Joan Miquel Oliver, Judit Pujadó, Manel Zabala i Albert Balasch.
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 7 comentaris
M’agrada més el disseny de la coberta d’Anagrama, però compraré el d’Empúries. Sempre millor en V.O. Com en totes les antologies, cadascú hi trobarà grans encerts i oblits inexcusables. D’entre els encerts hi destacaria a Albert Sánchez Piñol, Maite Salord, Francesc Serés, Anna Carreras, Antoni Martí Monterde (“L’erosió” és senzillament impecable. Quins records, mestre), Jordi Llavina, Joan Esculies i Sebastià Alzamora (“L’extinció” encara em sorprèn i em trasbalsa en rellegir-lo i en Sebastià ja va confessar els seus deutes amb David Lynch). D’entre els oblits pens en Miquel Bezares i Hèctor Bofill, així de cop i volta. Ara el vaig a demanar.
Bé, molt bé! Però la novel·la per quan? 😉
Qui treballa amb entusiasme, esforç i consciència;
qui fa dels seus gustos i passions una camí en la vida;
qui escriu i viu per complaure’s (i complaure, de pas, els altres);
qui sembra amb la saviesa de la paciència, sota el sol, la pluja i les ventades;
qui creu que en el seu hort i hi té una vida sana, agradable i feliç, veu com un matí els solcs han produït i el somriure de la vida reposa agraït sobre la terra humida, senyal d’una saó que pretén fer encara més fèrtil l’estivada i projectar-se més convençut en l’hortal que habites perquè les bones anyades són factibles.
.
Si mires enrere ja hi veuràs un camí traçat;
si mires endavant, veuràs amb fruïció com encara hi ha sendera per recórrer. Més per viure i gaudir.
.
Enhorabona i molts ànims!
Moltes gràcies!
Fantàstic! I com diu el Worsley coincideixo en què m’agrada més la portada d’Anagrama però em quedaré amb l’edició d’Empúries.
Llàstima que no coincideixi amb ell en el coneixement dels autors… realment hi ha tantes coses per aprendre… segur que aquest llibre m’ajuda un poquet!
Maite,
fa un parell de setmanes, caminant aprop de casa i badant per mostradors de llibreries, vaig veure una portada que me va cridar l’atenció. Una vegada dins, i havent desembolicat el llibre -aquí tenen la mala costum d’embolicar-los amb paper trasparent- t’hi vaig trobar el conte, junt amb els altres.
Deu ser cosa de la globalització, però vet aquí que ja has fet tu també ses amèriques! Açò sí, a preu europeu.
Crec que també esperaré a Nadal i triaré l’edició d’Empúries.
Àlex, quina il·lusió que m’hagis trobat per Buenos Aires! Un dia, hi vull anar en persona. De moment, però, saber que un conte meu circula per allà ja em deixa satisfeta. Gràcies per dir-m’ho!