Visitar Amsterdam m’ha permès revisitar un llibre que vaig llegir fa un munt d’anys: el diari 
d’Anna Frank. Un dia plujós i fred d’agost, després d’una espera de més d’una hora, vaig tenir l’oportunitat d’entrar a la casa que, entre el 12 de juny de 1942 i l’1 d’agost de 1944, va amagar, juntament amb altres jueus que fugien dels nazis, la família Frank. Tenia curiositat per saber com era aquell espai, però, sobretot, volia que els meus fills sabessin o recordassin qui era aquella filleta que morí als setze anys en un camp de concentració. Una vida i una mort que és el reflex d’una de les èpoques més fosques de la història de la humanitat: la de l’horror i la barbàrie nazi.
Durant el viatge, el llibre va ser motiu de conversa. Comentàrem les condicions de vida a “la casa del darrere”, l’angoixa, la por i el sofriment de qui es veu obligat a amagar-se per salvar la vida. Del diari, vaig destacar la humanitat de les cartes que Anna dirigia a la seva amiga fictícia, Kitty. La proximitat amb què era capaç de fer arribar els sentiments que habitaven dins aquell espai reduït: amor, baralles, gelosies, temors. Quan la filla gran em va dir que el volia llegir, em vaig alegrar. Tanmateix, en posar un peu a Ciutadella, i després de parlar-ne amb els seus amics, va tornar a casa decebuda: m’han dit que és fals, va exclamar. No li vaig dir res, però em va preocupar.
Avui, he passat una bona part d’aquest diumenge capvespre cercant el que es diu a internet sobre el tema: estic desolada. El que em temia s’ha confirmat. El diari d’Anna Frank és posat com a màxim exponent de la “indústria de la llàstima que gira al voltant del mite de l’Holocaust”. Negar la història. Negar la barbàrie. Un missatge que cala. Per desgràcia. Perquè no es tracta, només, de negar l’autenticitat d’aquestes pàgines. Si només fos això, no em preocuparia. No sé si el diari el va escriure realment Anna Frank. No crec que sigui el més important. El que és important, i ben real, és que milions de jueus, republicans espanyols, homosexuals i gitanos van ser perseguits i assassinats en camps de concentració. Hitler va existir i va dur a terme una autèntica política d’extermini. Una veritat innegable, filla meua.
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 24 comentaris
Fa una vintena d’anys en jesús i jo vam visitar el camp de concentració d’Auswitch. Tot un dia calorós i ressec del mes de juliol. Tot el camp, de dalt a baix. Els forns, les cel·les, les cambres de gas, els despatxos, els museus, la botiga de records, les “dutxes”, els descampats, amb fel i vinagre… a peu, en silenci quasi sempre, fent fotos en jesús, amb la pell de gallina, moltes vegades… Em resulta impossible que algú pugui negar una barbàrie tan documentada. Però em resulta més impossible encara que Europa miri i calli ( o ralli fluixet) les deportacions de gitanos romanesos que fa el senyor Sarkozy.
El voler mesclar el nazisme amb les expulsions de delinqüents d’un país, com és, ara, el cas de França, us fa perdre crèdit.
Ara bé, el que més gràcia em fa és que na Maite “se rasgue las vestiduras” pel fet de que alguns neguin la realitat de l’holocast jueu i, en canvi, pacti el govern de Ciutadella amb un d’aquests negacionistes.
“Vivir para creer”
A UNA NIÑA DECEPCIONADA………
Yo tambien lei el libro causante de tu decepcion y te entiendo(quizas por tu edad la cual desconozco, todavia no conoces los acontecimientos a los que hace referencia el libro)por que leemos con una predisposicion especial los libros escritos de puño y letra de su protagonista por que nos permite por un instante formar parte de nuestra historia y de su historia personal, algo que no ocurre con los de ficcion….o quizas ocurre pero con menor intensidad.
Pero para nuestra desgracia es irrelevante si realmente escribio Anna Frank esos diarios o si fueron ideados por un editor que supo sacar beneficio de unos acontecimientos ideando un personaje al que llamo Anna Frank.
Y al decirte que es irrelevante la existencia de esta niña es por que lo unico de ficcion que tiene este libro quizas sea ese nombre, por que para nuestra verguenza no existio una Anna Frank si no que hubo millones de ellas.
Y si realmente el libro surgio de un avezado editor te aseguro que la unica ficcion que contiene el libro es el nombre de Anna Frank,el resto es tan tristemente real como el propio holocausto.
Por lo que te aconsejo(si me lo permites)que te tomes la lectura de este libro como lo empezaste(como veridico)ya que si no lo escribio Anna Frank si que es la verdadera historia de millones de ellas,o tomalo como un estracto de miles de diarios que nunca llegaremos a ver pero este libro habla por todos los que la sinrazon humana hizo desaparecer para siempre, lo que no pudo destruir es la memoria y la demostracion de lo que jamas tenemos que olvidar que es nuestra capacidad para manifestar nuestra crueldad.
Sin animo de intrometerme en las vidas ajenas ni de pretender dar clases de lectura a una joven lectora se despide atte Capitanito.
Tens molta raó, Esperança. El que està fent Sarkozy amb els gitanos romanesos és indecent i tots callam i miram cap a una altra banda. Si l’excusa és que són delinqüents, el partit de Sarkozy és investigat pel finançament il·legal -pressumptament!- de la darrera campanya electoral. Potser que ell també comenci a preparar el tupinet i les eines…
Bon comentari Capitanito: li diré a la meva filla que el llegesqui.
Per cert, i per evitar cap malentès, jo només he pactat un govern amb el PSOE.
Muy bueno el comentario de Paloma. Y, claro está, Maite dice lo de siempre, que ellos sólo han pactado con el PSOE. Pero esto sólo se lo creen los que escriben por aquí. Es evidente que hay un pacto de gobierno entre PSOE y PSM en Ciutadella. Pero sabemos que este gobierno se sostiene por un pacto no escrito con UPCM, que apoya al gobierno. Los presupuestos, por poner un ejemplo, se pactaron con UPCM.
Que Maite diga que sólo tienen un pacto con el PSOE es una memez y una falsedad.
Y el comentario de Paloma es bien cierto. Es muy fácil lamentarse de que haya gente que todavía niega el holocausto, mientras se está gobernando con el apoyo de alguien así.
Otra más de las contradicciones de un PSM que es la sombra de lo que fue.
“Un PSM que es la sombra de lo que fue”: molt bona, Jorge! Si fos així, no perdríeu el temps en aquesta humil plaça, intentant desacreditar qualsevol idea o argument que relacionau amb el partit. El que passa és que emanam una claror tan potent que et tenim encegat… Ale, quina frase més xula que m’ha quedat! És broma: estic contenta, avui vespre.
El PSM cuando gobierna, en general, se acomoda y contemporiza con las realidades que le tocan gestionar. Y esto le hace perder votantes que prefieren un PSM reivindicativo y guerrero.
En Ciutadella, me juego un café a que el PSM sacará menos concejales de los que ahora tiene. Está muy claro: os habeis aburguesado.
Estais de comparsas ante las sandeces de un PSOE torpe e ineficaz. Carbonero cada día mete la pata en un montón de cosas, y el PSM está de convidado de piedra. Y lo que es peor, seguís al dictado lo que se os exige desde UPCM. Y quereis ilusionar a vuestros votantes… Ja, ja, ja…
Lo repito, este PSM es la sombra de lo que fue.
Un comentari molt bo, Capitanito, dirigit a una adolescent i que al mateix temps hem “disfrutat” els que ja no ho som.
I els personatges de ficció sempre són tan reals…
Per cert, no tinc carnet del PSM, ni d’aquesta plaça, i dos personatges de ficció, però reals perquè escriuen, sembla que tinguin una missió, són personatges-robots que de tant en tant mengen figues. Boníssimes.
Bon dia Eugenia, jo tampoc tenc el carnet del PSM, ni del PSOE, ni del PP, ni de UPCM, ni de cap partit. Jo no som de ningú. Som de casa meva i, de vegades, me donaria de baixa.
No tenc cap missió, no som un robot i opin d’allò que crec he d’opinar.
I, repetesc, veig que ningú vol entrar en el tema, el PSOE i el PSM estan sustentats en el govern per una persona del mateix tarannà d’aquells pels quals es lamenta na Maite en el seu post.
Comprenc que és mal d’engolir, sobretot pels puristes pessemeros.
“Convidado de piedra”!! doncs per ser de pedra si que n’han fetes de coses aquests del PSM en un any i mig de govern. El PSM no va pactar a qualsevol preu i si UPCM no governa ara és perquè el PSM va dir NO. Ja veurem la propera legislatura amb qui pacta UPCM i si governa o no.
Seria molt mal de fer cenyir-nos al tema de l’entrada del blog? El diari d’Anna Frank, us record… Jo n’estic un poc rodó de comentaris fora de lloc per acabar sempre fent el joc na Coloma Rodríguez…
Tens raó Josep Maria, jo mateixa em penedeix després de fer el joc a na Coloma Rodriguez com tu dius. I el que és pitjor és que el que volia dir es volatilitza. També crec que és molt difícil cenyir-se al tema de l’entrada, un tema pot portar a un altre, el que hem d’evitar és que sempre ens porti al mateix lloc.
Bona nit.
Hola a tots,
A jo també m’ha agradat molt l’entrada de Capitanito. Efectivament és indiferent si el diari és real o no, en certa manera clar i amb tot el respecte a l’autora i a la veritat. Aquí allò important és la memòria d’una bàrbarie portada a termen no fa tants anys i no tant lluny… Em costa entendre com hi ha gent que ho vol esborrar. Realment es pot negar quelcom tant brutal?
És ben cert: un tema porta a un altre. És el que em va passar a mí quan vaig llegir aquesta entrada: la reflexió que se n’ha anat derivant, hauria estat massa llarga per penjar-la com a comentari i no sé si el meu ordinador m’ho hauria permès. Per això, n’he fet una entrada al meu bloc: http://elblocdenavela.blogspot.com/2010/09/les-armes-de-la-dreta-i-la.html
Espero que tu próximo post sea para darnos tu visión sobre la crisis de gobierno en el Ajuntament de Ciutadella. Parece que también el PSM ha tanteado a Pons Capella. Y otros dicen que irá de número 2 en UPCM.
Caray con los que teníais que acabar con la crispación y tener una etapa estable en el Ayuntamiento.
Ciutadella siempre sorprende!
El PSM no ha temptejat n’Anna Pons ni ho farà. Demà sortiran unes declaracions en què ho desmentin. Crisi de govern? Aquest és un tema intern del PSOE. Veurem què passa. Bona nit!
Afegit: que quedi clar el meu respecte total per n’Anna, una persona feinera i responsable i molt bona companya. Que una cosa no tregui l’altra!
De dieciseis comentarios que a provocado el tema que nos expone Dña Maite Salord,titulado, “Diari,Anna Frank”, algo me a llamado la atencion al dar cuenta de ellos,pero como la curiosidad a veces se impone no se me a ocurrido otra que contar cuantos estaban exponiendo su opinion sobre el relato con que nos obsequia “Maite Salord”……..Supuestamente para crear opinion,critica,apreciacion,valoracion,controversia,discusion,incorporacion de detalles omitidos,cuestionar otros,preguntas,etc,etc,……¡¡SEIS, SEÑORES MIOS SEIS!!.
Y digo yo, si las otras diez(incluida la impulsora de este su blog,que por alusiones a caido en el mismo juego de las otras nueve personas)personas que hacen caso omiso al relato de la Sra.Salord en unos casos y otros que van entreverando ora relato,ora politica,ora relato,ora politica,
Vamos que el debate que se supone que tiene que generar el relato en cuestion.
Pues a partir casi de los primeros mensajes, la cosa se va complicando a raiz de algunos asuntos relacionados con la profesion y el cargo que ocupa la “escritora”Maite Salord”(que poco tienen que ver con el articulo que encabeza esta pagina)lo que provoca un desfase para los que pretenden crear debate a traves de su mensaje, ya que va perdiendo sentido el opinar sobre los escritos,si lo que se esta debatiendo son de otra indole que nada o poco tiene que ver con el debate sobre “Anna Frank”.
P.D. ¿No tiene la politica “Maite Salord”ningun blog dedicado a su actividad profesional?para que los interesados puedan dar su opinion y debatir con los demas interesados sus puntos de vista.
¿Veis como nadie es perfecto yo tampoco he comentado para nada mi opinion sobre el diario en ¿cuestion?.
Atte Capitanito
Jo crec, Capitanito, que aquí esteim per opinar de tot. Podem opinar del texte de na Maite Salord o parlar de l’Ajuntament de Ciutadella. Jo crec que el tema estrella és l’Ajuntament de Ciutadella.
I és cert, com diu en Jorge Rodríguez, que aquells que s’omplien la boca de que acabarien amb la crispació i donarien estabilitat al govern, al final estan fetn tot el contrari.
Des de que hi ha l’esquerra al govern, els plens no havien estat tan moguts. Des de balls de sevillanes, els taxistes, etc. fins arribar a desmais i a la presència de l’ambulància.
I ara ens entemem que a més, entre ells, es treuen els ulls.
Quin panorama!! Ciutadella no es mereix tot això!
Per cert, seguint amb Anna Frank, hi ha una versió infantil de la vida d’Anna Frank, un àlbum il·lustrat, realment preciós, fet per Josephine Poole amb il·lustracions de n’Angela Barret que podeu trobar a qualsevol biblioteca de Menorca, entre elles la de Ciutadella… Em va semblar espectacular sa primera vegada que el vaig veure i ara l’he tornat a mirar.
Núria, et faré cas i aniré a la biblioteca, els llibres il·lustrats m’encanten.
Els teus comentaris de La casa de gel, han aconsseguit que ara sigui a les meves mans. Gracies.
A jo aquest video em va emocionar
http://pelapapas.com.mx/htmls/animacion-arena-2.html
I no se si has llegit Paradero desconocido, per mi es força interesant.
Salut!
.
.
Gràcies Núria.
.
.
.
Ah, Maite, perquè els dones peu a seguir xitant merda a ca teva? Perquè els contestes? Encara no has vist de què van?
.
A mi m’agrada llegir amb la nostra llengua i m’agrada el teu bloc; encara que he de reconèixer que m’agradava més amb na Matilde de la Mole, què hi farem… Potser a ella li ha fet oi aquesta família Rodriguez/Torres? (a mi perdona’m Matilde per favor).
.
…I dic que li pot fer oi a ella ja que a mi només em fan pena, pena com em fan els valencians submisos i sotmesos a Francisco Camps qui diu què es tornarà a presentar, Déu meu!!
.
Siento que me voy a tener que tragar mis palabras, ya que no tengo por costumbre acogerme al “DONDE DIJE DIGO DIJE DIEGO”pues me considero una persona honesta conmigo mismo y con los demas,tampoco entra en mis principios el desquite ni tampoco el desdecirme de mis opiniones de un dia para otro.
Pero hoy me siento mal por traicionar esos principios,que por una y ultima vez debido al extraordinario, incoherente y rabioso pataleo que ha suscitado mi anterior comentario publicado en este blog.
El motivo de someterme a este “ara-kiri” literario es por haber caido (conscientemente)en el mismo error denunciado anteriormente,pero siento la imperiosa necesidad de poner en conocimiento de quien afirma sin ningun tipo de duda y con total serenidad que ¡¡EL TEMA ESTRELLA ES L’AJUNTAMENT DE CIUTADELLA!! ¿?…….Con lo cual nos da ha entender que el MUNDO empieza en “sa farola y acaba un poco mas alla de la naveta des tudons”, con lo cual puede jactarse de haber dado a Capitanito la mejor noticia del Mundo,
Por que si el mundo se reduce a esta villa, resulta que la ORGANIZACION MUNDIAL DE LA SALUD ¡¡NO EXISTE!! y en consecuencia sus informes no son mas que un producto de mi imaginacion y que los 4.600.000 “NIÑOS” menores de 5 años que mueren al año, solo en el africa Subsahariana, solo existen en mi imaginacion, por que claro si no fuera asi nos arrebatarian el titulo de “tema estrella”.,
Y en el caso de que esta persona, por H o por B o por C o por D o por S o por Ñ o por TODO EL ABECEDARIO(todos nos podemos equivocar,y hay que dar otra oportunidad,a la vista esta que no somos perfectos)hubiera tenido un pequeño lapsus y se hubiera hecho un lio “con tantas letras que hay que colocar para escribir” y estuviera en un error, tampoco pasa nada por que al fin y al cabo no es mas que el tercer mundo y carecen de “AJUNTAMENT DE CIUTADELLA” y no nos podrian arrebatar el diploma de “TEMA ESTRELLA”.
Como demuestra un gran interes por el asunto de los”TEMAS ESTRELLA” le recomiendo(si me lo permite)la lectura de “EL IMPERIO” y “EBANO”escritos por Ryszard Capuszinsky(premio principe de asturias de comunicacion y humanidades en 2003), si consigue leerlos descubrira el significado de lo que son los “temas estrella”.
Y con esta sugerencia doy por concluido mi “Ara-kiri” literario.
Atte Capitanito.
Un nuevo intento, por parte de Nom Necessari, un sectario de cojones, para censurar aquellos comentarios que a él le parecen nocivos. Estoy contento porque de esta manera se ve el talante de estos pessemeros que se creen el centro del universo y que su verdad es la única del mundo mundial y, por tanto, los demás nos debemos callar o, sencillamente, dejar de existir.
Pues mientras Maite Salord quiera, aquí estaré, opinando y argumentando sobre lo que considere oportuno. Espero que la libertad de la que hacen gala algunos, sea respetada.
Capitanito, si na Maite tingués un altre bloc pels temes polítics estic segura que més d’un/a escriuría en tot dos. Ja saps, el tema estrella no és ni el diari d’Anna Frank, ni l’anunci de l’Estrella damm!; l’ajuntament de Ciutadella és el culpable de tot el que pasa en el “món” (d’alguns). Jo tinc l’impressió de que no són molt amants dels llibres, per açò els recoman la pel·licula En el mundo a cada rato.
Salut!