Segons la definició del diccionari, un piròman és una persona que té una propensió patològica a 
provocar incendis. Des del punt de vista psicològic, es caracteritza, així, per no poder controlar els seus impulsos i per sentir fascinació davant l’espectacle de flames que ha provocat. A la gent normal, el foc fa respecte perquè és devastador. No hi ha res més trist que veure boscos que cremem; res més trist que saber de persones que s’han deixat la vida intentant aturar el foc; res més trist que veure la terra cremada. Hi ha piròmans, però, que també es dediquen a cremar mobiliari urbà o cotxes. Actes, tots ells, que se’ns fan, a la gran majoria de persones, incomprensibles.
Així, hem d’entendre que el piròman és un malalt incapaç de reprimir la seva passió pel foc. Tanmateix, hi ha un altre tipus de persona que no encén foc per culpa d’una patologia sinó que ho fa amb alguna finalitat més fosca: són els piròmans per encàrrec, aquells que cremen per especular o per venjança. Empren el foc com podrien emprar qualsevol altra arma de destrucció. No s’enlluernen davant les flames: l’únic que compta són els interessos al servei dels quals actuen. No sé si són els més perillosos però sí els que resulten més vomitius perquè són absolutament conscients del que fan. Sense excusa possible.
Un misto és suficient per acabar amb un bosc. Les paraules per encàrrec, però, no poden acabar amb el debat assossegat. Les idees no cremaran a la foguera dels interessos més covards. Més evidents. Perquè després del foc ve el silenci. El tallafoc de la sensatesa és, tanmateix, una barrera infranquejable.
- El pensament ordenat/Opinió
- 25 comentaris
Piròmans que l’únic que cremen és a ells mateixos. Fan bona flamarada però acaben com tot cos que crema: en cendra que el vent s’endú.
Sí sí, una crida a la sensatesa és una molt bona pensada. Un debat assossegat no estaria gens malament per començar aquest setembre…
Aquí los únicos pirómanos sois vosotros. Entre el PSOE que enciende el fuego y el PSM que tira la cerilla, os habeis cargado Menorca.
Menorca está carbonizada tras vuestro paso. Incluso el mes de agosto ya es un mes creador de paro.
Ya os gustaría que calláramos ante esto. Pero,por mi parte, no voy a callar. Voy a denunciar vuestra política absurda que nos está llevando al abismo.
Y en vuestro caso no es una enfermedad. Vuestro piromanismo es consciente y, por tanto, culpable.
Llevau-vos d’enmig que arriba amb embrabida el JR!!!
Terry vacuna’l, “que se te ha escapao”.
I mira si delira, que primer hi ha el foc del PSOE i després el PSM tira el misto.
.
La delirant i perversa passió pel foc…
“embranzida” volia dir… és que venia tan ràpid que si no em llev em cala foc..
Sí, sí, Mosquito, habeis quemado Menorca. La habeis dejado arrasada. A tí esto te hace mucha gracia. Vosotros no teneis crisis. Sois de los que os podeis ir de viaje, ir a cenar a un restaurante y comprar langosta para hacer la paella los domingos.
Pero los demás, no lo podemos hacer. Estamos en crisis. No llegamos a final de mes y tenemos que mirar la gasolina que ponemos en el coche.
Esta es la diferencia. Ríe, ríe… A mí, y a muchos, no me hace nada de gracia.
No, no, no, JR.,
Mai havia vist jo tants “piròmans” juns com a ca vostra,
.
http://antoniocampscasasnovas.balearweb.net/post/90711#comments
.
Allà hi feu millor paper, …paper de cremar, clar.
Pero qué dices!!! Nada, nada… aquí estoy mucho más cómodo. Este es mi blog y aquí me quedo. Es mucho más divertido éste que el de Camps.
Aquí hay más eruditos, gente culta, inteligente, gente con sentido del humor, gente dialogante… Nada, nada, lo dicho. Aquí estoy mucho mejor.
M’agrada el mes de setembre. El color del cel, la fresca de les nits. A més, sempre he llegit molt, el setembre. Record que, sense ser premeditat, els grans clàssics que he llegit són lectures de final d’estiu. Ara, després de visitar la casa on va estar amagada dels nazis, he revisitat el “Diari d’Anna Frank”. Supòs que, quan l’acabi, en faré una entrada. Em va agradar compartir amb els meus fills una història dramàtica, humana, que mai no hauríem d’oblidar. A veure si avui vespre el puc acabar. Bona nit!
El mosquit
.
Contra els que volen artistes,
però els voldrien de franc,
fet el meu poquet de música
prenc una gota de sang.
.
Josep Carner
.
Maite, el setembre és esplèndid, és ben cert. Aprofitem-lo…
Maite, l’Ajuntament té la seva part de responsabilitat en detenir aquests piròmans que cremen cotxes a Calan Bosch, ja que la via pública és competència municipal. Què s’hauria d’haver fet? Per començar activar un dispositiu especial de la policia. Cancel·lar les vacances del personal policial que hi estigués. Activar i reforçar les investigacions de tota mena. Buidar les oficines de culs feixucs i trepitjar carrers. Per la manera d’actuar d’aquests subjectes (reincidint amb els mètodes i escenaris) estan demanant a crits que els hi echen el guante. Només cal que hi deixin la firma.
A jo també m’agrada molt el mes de setembre i és ben cert que inspira la lectura i el descans per agafar forces per a l’inici d’un nou curs: d’activitats, de l’escola dels petits, del club de lectura (que per cert ja tenc ganes que comenci), de la reflexió i els bons propòsits per al nou curs.
El mes de septiembre es fabuloso. No hace el calor del mes de julio y agosto. Hay menos gente. Pero también, este año, es el inicio de un otoño y un invierno que serán muy largos para muchas familias de Menorca.
Hemos conocido que en el mes de agosto ha habido 5000 menorquines en el paro. Los sindicatos ya aventuran que fácilmente llegaremos a los 7.000.
Pero en este blog, nada de esto les preocupa. Ellos no tienen crisis. Unos que se van de viaje, otros que son funcionarios y tienen el pan asegurado. Otros que se pueden dedicar a leer con calma. Otros que escriben poesía.
Aquí es la vida de yuppy.
Mientras tanto hay muchos que sufren una depresión tras otra al ver que no van a salir del agujero. A muchos les van a embargar la casa. Otros no podrán pagar la luz.
Este blog sirve muy bien para contrastar las dos realidades, los que no tienen problemas, y tanto les da el sufrimiento ajeno mientras discuten sobre poesía y autores clásicos, y los que lo van a pasar muy mal este invierno.
Estic segura, Zinzano, que es fa el possible per agafar els piròmans de cotxes. Com tot, vist de defora, sembla molt més fàcil del que deu ser en realitat. Desconec, a més, les mesures especials que s’hagin pogut prendre al repecte. Ja m’informaré.
Núria, el grup de lectura “Plaça de Lletres” començarà l’octubre amb qualque sorpresa. La setmana que ve començarem a passar informació. A mi també em fa moltes ganes que comenci!
Tens raó Jorge Rodríguez, aquests del PSM segueixen amb el de sempre, si el grup de lectura “Plaça de Lletres”, si un poc de poesia, si estic llegint aquest o altre llibre, si ara me’n vaig de viatge, si he passejat pels carrers de París,… mentre hi ha gent que no en pot llegir de llibres, ni en pot fer de viatges, perquè està ofuscat per veure com arribarà a final de mes.
El món de l’opulència, i el món real. Dos móns be diferents.
Es pot discutir sobre autors i poesia i no per açò no estar preocupats i molt per la crisi i especialment pel sufriment dels de més aprop i dels de més lluny, ja que no podem oblidar que a banda de la crisi econòmica hi ha una forta crisi alimentària mundial. Personalment, crec que si no tingués moments per a la lectura i la divagació em seria molt difícil suportar un món on la gent té tan patiment i n’hi ha que fins i tot es moren de fam i en part culpa nostra, culpa meva… I si per parlar de cultura t’ha semblat que no ens preocupem pels altres, per la meva part et demano disculpes ben sinceres.
Sra. Salord: sap vostè si en el concert de Gospel d’avui vespre a la Plaça des Pins s’instal·laran cadires municipals? És que el proppassat divendres, que actuava en Cris Juanico no en posaren.
Ah, ja no hi pensava: anunciar que avui vespre, a les 12 de la nit, el grup Dos Sipiots es presenten en societat al bar Es Racó de Dalt, on cantaran el hit parade d’aquest estiu: No-fumis-bonsais. Un hit parade que ha passat desapercebut al regidor Portella: deu tenir les antenes avariades…
Benvolguda Núria, no et capfiquis. Procura viure el Carpe Diem i, sobretot, no et facis culpable d’allò que no has provocat. Com va dir el poeta, només hi ha una certesa: mentre les dones dormen, el món gira.
Llegida l’entrada i llegits els comentaris, he de dir que estic ben confós. Descobresc, astorat, que ser d’esquerres no casa bé amb anar de viatge ni amb anar a plaça a comprar peix o un llom de porc. Si açò ja m’havia deixat descol·locat, ara em trob amb què la lectura en general i de poesia en particular és un signe evident d’opulència. I estic sorprès i compungit, entre d’altres coses, perquè jo sempre havia pensat que a la biblioteca municipal s’hi podia llegir de franc, si és que un no vol o no pot comprar llibres. Però es veu que no, que la biblioteca és cosa de rics i de funcionaris. Per altra banda, en pensar que un llibre de, posem, 20 €, ha esdevingut ara per ara un símbol de benestar econòmic i de poder social no puc evitar concloure que, en efecte, el món està ben trebucat. Jo ara estic llegint el llibre més conegut de Salinger, però llegit el que he llegit aquí, m’estic pensant de forrar les cobertes amb un diari esportiu qualsevol, no fóra cas que algú es pugui pensar que vaig mostrant el llautó pel carrer. I de la meva esforçada i ordenada biblioteca no en vull ni parlar. Que Déu m’ajudi, després de tants d’anys acomulant llibres, ara que em descobresc de cop i volta convertit, com en Samsa, en un un lleig insecte; però jo som un insecte bufa i ufanós, algú que (quins collons!) té la desconsideració de llegir en públic i de parlar-ne en privat.
Gràcies pels ànims Lowry però em sap greu dir-te que provoquem moltes més coses de les que et puguis imaginar: per exemple a partir de les opcions de consum que fas servir i si bé o sé, em costa moltíssim ser conseqüent amb el mateix… però bé seguiré intentant-ho o si més no informant-me.
Pel que dedueixo pels diferents comentaris na Coloma està passant un molt mal moment econòmic, desitjo de cor que arribi el dia en què estigui prou bé per no importar-li que parlem de llibres… La meva intenció en cap cas és ofendre-la.
Sí, hi haurà cadires, avui vespre, al concert de Gospel! Molt bo, el comentari, Worsley! Ara vaig a veure si els cantants del Gospel tindran, també, prou tarimes!
Lo de leer libros no se debe considerar un signo de opulencia por lo que puedan costar, porque como muy bien se ha dicho, puedes leerlos en la biblioteca. Lo que es un signo de opulencia es tener tiempo y la mente despejada para leerlos.
Hay mucha gente atormentada por la situación económica. Gente que debe trabajar en cualquier cosa, horas y horas, cobrando una miseria, para poder llevar algo a la boca a su casa. Y no tienen el tiempo y el humor para leer libros y divagar sobre poesía, porque sus prioridades son otras mucho más acuciantes.
Y lo voy a repetir siempre. No es normal que Menorca presente los peores índices de paro, de llegada de turistas, de crecimiento económico, etc. Alguna responsabilidad tendrán en ello, estos 12 años de gobiernos de izquierdas en el Consell insular y en la mayoría de Ayuntamientos.
El problema es que se han aplicado todo una serie de políticas equivocadas que nos han llevado al fracaso, aunque a algunos esto les importe un pepino y sigan divagando hablando de literatura y del sexo de los ángeles.
Reconec que em costa fer l’exercisi, y també em costa creure que gent que té la ment tan poc “despejada” (degut a la seua precarietat económica) per llegir un llibre, tingui ganes de entrar a un bloc a “dar la tabarra”.
Afortunadament puc llegir comentaris que sí m’els crec i m’encanten com el darrer d’en Worsley.
El que tinc clar és que no me sentiré culpable de l’atur a Menorca si llegeix un llibre a la terrasa d’un bar i em demano una birra o un tallat o si m’en vaig de vacances, perquè me les mereix.
No tots els d’esquerres que agafen un avió s’en van de vacances. L’any passat totes les meves sortides van ser per acompanyar a un familiar que patia la “invasora malaltia”.
I estic d’acord amb en JR, s’han aplicat mides econòmiques equivocades.
A Menorca i a la majoria de païssos desenvolupats.
Ens en aprofitat i em portat a altres païssos més miseria de la que tenien i ara noltros tenim més atur que mai i ells menys riquesses.
Sé que es molt dur no tenir feina i perdre les esperances de trobar-ne.
Tindrem que canviar el model de societat i ser més solidaris, compartir el pa i els llibres.
Molt interessant el teu comentari Eugènia sobre els països desenvolupats…
Tornant al setembre, l’únic que volia dir és que m’ha fet molta gràcia començar el llibre de Joan Pons, La cas de gel, on el personatge “Em dic Simó Vallès i som l’home més lleig del món” a la pàgina 28 diu “El setembre era el mes de l’any que més m’agradava” amb la seva explicació particular dels motius.