Ahir vespre, el plenari de l’ajuntament de Ciutadella va acabar amb la intervenció de la policia per 
posar pau en una baralla que va començar entre el públic i que va acabar derivant en greus insults a un regidor de l’oposició. A més, va ser necessària la presència del 061 per atendre una persona per problemes de cor. Un espectacle lamentable que em va deixar absolutament desolada. En un determinat moment, sé que vaig dir que sabia que un dia la situació política de crispació que vivim a Ciutadella ens fugiria de les mans i que, aquest dia, per desgràcia, havia arribat. Veure, a la casa del poble, crits, empentes i insults és, em podeu ben creure, depriment.
Sempre he intentat, en la mesura de les meves possibilitats, dignificar la vida política del meu poble i contribuir a crear un ambient més respirable. És cert que he denunciat totes aquelles actuacions que m’han semblat censurables. He arribat, fins i tot, davant la justícia, amb el convenciment que era el meu deure. Mai, però, he emprat l’insult o l’atac personal. Tenc molt clar que una cosa és la brega política i l’altra el tracte personal amb els companys de consistori. Avui, però, després de donar-hi moltes voltes, diria que, si hi ha una solució a tot aquest desastre, passa per:
1- L’alcaldia, que ha de fer un cop d’autoritat i marcar, de forma més clara i contundent, les regles del joc dels plenaris.
2- Els portaveus -entre els quals m’incloc- que han de ser capaços de cenyir-se als temes del debat, sense retreure fets del passat i amb la màxima correcció possible. Deixar, d’una vegada per totes, els atacs per sonals i les provocacions que només cerquen d’escalfar l’ambient i propiciar respostes contundents que no ajuden en res al debat.
3- El poble, que ha de saber valorar les actuacions d’uns i altres per escollir els seus representants polítics amb responsabilitat.
Sempre m’he considerat una persona positiva. Avui, però, he de confessar que no tenc gens clar si serem capaços de capgirar aquesta situació. Podrem?
- El pensament ordenat/Opinió
- 34 comentaris
és com una desgràcia pensar que els plens municipals s’han convertit en platós de sálvame o de tómbola. o que reprodueixen aquelles imatges dels parlaments de països dubtosament democràtics on els diputats acaben a paraiguades. educació. educació democràtica i de l’altra. tradició democràtica. ciutadella no pot ser una república bananera. els cappares que presideixen el saló gòtic no s’ho mereixen. els ciutadellencs tampoc. paraula. raonament. intercanvi d’opinions. respecte a la casa de tots. la sobirania del poble està representada pels regidors que seuen a l’estrada. ens agradi més o ens agradi menys. i cada quatre anys tenim la clau i la granera. per obrir-los o per tancar-los la porta de Dalt la Sala. i mentrestant, els ciutadans que anam o no als plens hem de demostrar el nostre capteniment. les regles del joc són així. hi ha jutjats i comissaries per denunciar. hi ha les barres dels bars per dialogar. hi ha Dalt la Sala per treballar pel poble. és com una desgràcia pensar que els plens municipals s’han convertit en platós de sálvame o de tómbola.
ànim, maite.
Sa veritat és que he assistit a un parell de plens per curiositat personal ja que no havia estat mai a cap i després del segon, que a pesar de no ser aquest, va ser prou dur vaig decidir no assistir-hi més, de moment…
De fet, vaig assistir al ple en què representants del poble deien que altres, a qui tampoc és que defensi, gitaven per la boca coses que altres treien per altres bandes… i açò va ser massa per ses meues orelles. Quin exemple de formes tot plegat.
Estic tan desancantada del món de sa política que em sap com a greu i tot perquè es tema així i tot m’interessa.
Bé trob que no t’he animat gens. Pèsim.
Maite, realment és lamentable!!! Tot i que aquest matí , i com t’he dit per telèfon, me moria de riure escoltant la crònica del Plè d’ahir vespre per la ràdio, de gràcia en fa poca… Però com ja hem xerrat mil vegades, o feim ús del sentit de l’humor, o arribarem a quedar tots sols!!!!!
Mirat en distància, fa autèntica vergonya que les persones arribem a ser tan mediocres. Tenc sa sensació que esteim perdent el seny, la dignitat, una ètica de mínims -i ja no dic de màxims-, el respecte i els valors. Esteim tornant poc creïbles, perquè així ho demostram dia rere dia.
Per açò ja va sent hora que ens tornem estrictes i no convertim en freqüents i normals actituds que mai no ho poden ser. Una mica de contundència i de credibilitat. Una mica d’educació i d’elegància. Prou de jugar a “tot val”. Si no, el que acaben aconseguint els irrespectuosos és confondre. L’opinió general i popular tendeix a pensar que tots “som iguals”!!! I en cap cas açò es pot permetre!!!!!!!!!!!!!!!!
Aquells que podeu, perquè així ho demostrau amb la vostra responsabilitat,compromís i formes, teniu l’obligació de marcar la diferència i ser totalment intransigents amb aquest tipus d’actituds. S’altra dia ja te vaig dir que tú sí pots ser sel·lectiva, Salord, i ho has de ser. I en cap cas pensaré que pots sentir-te còmoda participant d’aquests circs.
Sobretot, no caiguis en l’error de pensar que “els sense criteri” tindran la capacitat de reflexionar i concloure que són patètics. La feina “bruta” sempre l’haureu de fer els intel·ligents… és així!!!!!!
Sé que l’exercici que ús propòs no és del tot fàcil, però pensau en voltros. Voltros com a persones que sou, no com a polítics… A vegades el més difícil no és seguir participant de certs espectacles, sinó decidir que ja no hi voleu participar més!!!!
(Només som una mosqueta, però tenc més seny del que sembla, je,je,je)
Una abraçada ben forta!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Seré molt breu. Evidentment, uns tenen més culpa que altres en aquest episodi, i està molt clar qui ha començat i qui no. I qui ha inflat i qui ha estat a la barrera. Però en aquest cas, Maite, crec que tots heu de fer autocrítica. Els qui han tirat la pedra i els que l’han vista pasar. Em semblen perfectes els propòsits que xpliques, i esper que s’apliquin. Però em demanria: per què no s’han aplicat abans? Els qui esteu governant marcau les regles de joc als plens, i més que àrbitre, qui hauria de dirigir fa de simple espectadora. Haurieu de fer un cop de puny a la taula i canviar les coses. Podeu, sí que podeu.
Bon dia. Després de l’excel·lent concert d’ahir vespre de la Banda Municipal de Música, tornam a la dura realitat. Necessitam un cop d’autoritat, és cert. De fet, crec que si fóssim capaços de controlar una persona, una única persona, provocadora nata, faríem una passa molt important. Un exemple: abans de la discussió entre la portaveu del grup Mixt i el d’UPCM, la primera havia acusat, en diverses ocasions, un regidor de l’equip de govern de “incapaç”, en un to despectiu que no se li hauria hagut de permetre mai. La falta de respecte era més que evident. No és el mateix dir-te que no saps gestionar o que no ets efectiu en la gestió a tatxar-te d’incapaç. Se li va permetre, però. El regidor en qüestió va optar per callar. Quan li va tocar el torn al d’UPCM, aquest no va callar. La resta ja la sabem.
Autoritat és coherència, tenir clar on són els límits i no deixar-los passar sota cap concepte. No canviar aquests límits segons el dia o l’hora. Exactament igual que en l’educació dels fills o en la feina diària en una classe amb una trentena d’adolescents. Si ets constant, al final, amb una simple “mirada assassina” acabes controlant la situació.
Es evidente que esto se os ha escapado de las manos. Esto ha salido de madre. Y la culpa, en buena parte, es del actual equipo de gobierno. Jamás en la historia de Ciutadella había habido la crispación actual. Jamás. Y la diferencia entre las legislaturas anteriores y ésta tiene un nombre propio: Juan Triay.
Cada martes, con puntualidad británica, Juan Triay reunido en la sede de su partido, imparte doctrina y enciende en el odio a sus militantes. Y este odio lo canaliza después en los plenos, donde una claca de energúmenos de UPCM acude a provocar y a crear tensión.
Y claro, al equipo de gobierno ya le va bien que los de derechas se peleen entre si. Hasta este jueves esto hacía gracia. Hasta este jueves, desde el equipo de gobierno, se dejaba hacer, y no se daban cuenta que mientras tantgo, el monstruo crecía y crecía.
Esto ya no tiene arreglo. El monstruo ahora ya es enorme. Quien lo para. Todos le teneis miedo. Ya no hay quien lo pare. Y sólo estamos en el principio.
¿Y ahora quereis devolver la dignidad al Ayuntamiento? Ja, ja, ja.
Jorge, com has entrat, vestit o despullat?
La potent idea que exposa J.R. he de reconèixer que també se m’havia passat pel cap.
.
…Però a l’hora de tenir por de monstres jo crec que n’hi a una a l’ajuntament qui ens n’ hauria de fer més de por. I és una cap a qui, justament, J.T. no li canalitza gens el seu odi.
.
Perquè deu ser?
La crispació neix, no en tenc cap dubte, dels darrers anys de govern del PP i/o Grup Mixt a l’ajuntament de Ciutadella. L’horrorosa herència moral i econòmica que ens han deixat estarem anys infinits a superar-la. Senyor Jorge Rodríguez: UPCM neix i s’alimenta, en bona part, de la incompetència i la falta de transparència -per dir-ho de manera suau- del PP. És molt fàcil, però, donar la culpa a l’equip de govern.
En efecto, Maite, la crispación nace en el primer año de gobierno del PP de esta legislatura, crece con el gobierno de los mixtos y se desarrolla con vuestro gobierno.
Y mientras el PP rompió amarras con el monstruo, vosotros lo habeis alentado y dado alas. Y le dais el protagonismo que jamás debía haber tenido. En distintas reuniones con ciudadanos aparece siempre un miembro del equipo de gobierno y él, cómo si también formara parte del equipo.
Vosotros lo habeis engordado, lo habeis alimentado. Y ahora os lamentais.
Si como dices, Maite, sabías que algún día la situación de crispación se os escaparía de las manos. ¿por qué no hiciste nada? ¿por qué dejaste hacer? En el fondo, no habeis hecho nada porque os convenía alentar la crispación. Es una pelea entre la derecha, decíais.
Y ahora os dais cuenta que el desprestigio de TODOS es ya irremediable.
Y fíjate, según dicen, tal es la simbiosis entre la izquierda y el monstruo, que un/a concejal de vuestro equipo se está pensando ir en las listas de UPCM en las próximas elecciones.
Si a n’és pròxim ple sou incapaços, com diria Antonia Salord, de comunicar-vos amb respecte, i de no sortir dels punts a tractar segons l’ordre del dia amb atacs personals i tot el ” jaleo ” que si monta, jo vos propos que dimitiu tots, T-O-T-S !
Perquè realment, es patetic, vergonyos i intolerable lo que està pasant!
Perdona, Jorge, però el PP no va rompre amb UPCM: ho van fer 9 regidors d’aquest partit que, per açò mateix, en van ser expulsats (o van anar-se’n, segons la versió que més convé). Com saps, perfectament, les diferències ideològiques entre UPCM i el PSM són abismals i aquest és el motiu que explica que UPCM no formi part, actualment, de l’equip de govern. Ara bé, dit açò, he d’afegir que, per monstres, certs personatges de mateix llinatge que van ser regidors d’urbanisme entre el 2003 i el 2007. Un, passeja pel jutjat i, l’altre, esper que li arribi el seu torn, si les proves així ho demostren. I el PP ben content que estava amb ells! I repetesc: UPCM neix dels desastres que el PP ha fet a Ciutadella, per molt que no t’agradi. Si el PP s’hagués dedicat a gestionar, més bé o més malament, però de forma transparent, no hi hauria casos als jutjats ni, segurament, hauria estat necessari que es creàs un partit com UPCM, que es presenta, entre altres, com una dreta honrada i, de moment, ningú no ha pogut demostrar que no ho sigui.
Finalment, només puc dir-te que desconec si hi ha cap regidor/a que es plantegi presentar-se a les llistes d’UPCM. El que sí sé segur és que no deu ser cap del PSM. I, per cert, jo no em sent en absolut desprestigiada: no he fet res per haver-m’hi de sentir. Al contrari. Els quatre regidors del PSM ens dedicam a gestionar les nostres àrees el millor que sabem i podem, mai hem entrat en desqualificacions personals ni insults i, per descomptat, la nostra honradesa no és qüestionada per ningú, em sembla. No tothom pot dir el mateix. Bona nit.
El PP ha roto amarras con UPCM, te guste o no te guste, y vosotros no. Y sí, es cierto que al principio quiso seguir amarrado a UPCM y que ello pudo ser un factor en la espantá de los 9 concejales díscolos, pero al final el sentido común imperó y rompieron con UPCM. Y lo repito, vosotros no. Y, por lo que veo, sigues justificándolo. ¿Tienes miedo?
Yo creo que con la extrema derecha no puede haber pacto posible, ni sonrisas cómplices; aunque se vista de derecha honrada. Ya veis los resultados de esta complacencia.
Y que alguien esté en los juzgados me parece estupendo, aunque supongo que defenderás su inocencia mientras no se demuestre lo contrario. Ya hablarán los jueces, ¿no?. O ahora todo el mundo quiere ser juez para condenar a los que tienen el mismo apellido.
Y aunque no quieras reconocerlo, el desprestigio se extiende a TODOS. Tendreis mayor o menor responsabilidad, pero el desprestigio es para TODOS y, en general, para toda la clase política.
¿Quien con un mínimo de prestigio y capacidad querrá entrar en el Ayuntamiento? La política, de cada vez, está formada por personas más mediocres. Y la mediocridad irá creciendo, viendo como se desarrollan los acontecimientos.
En fin, tu último comentario me ha preocupado mucho, porque veo que lejos de aislar y marginar al monstruo, seguireis con la misma dinámica. Muy triste.
“Marginar al monstruo”? Aquests són el tipus de comentaris i actituds que s’han d’eliminar si el que volem és tornar a prestigiar no ja només la política, sinó a nosaltres mateixos. Jo, amb algú que parla en aquests termes, no hi entraré a discutir. Si hem de demanar als nostres representants que estiguin a l’alçada, comencem per estar-hi també nosaltres.
Salut i ànims, Maite.
UPCM neix del moviment d’una associació pel tema del cementeri, entitat que encapçalava en Joan Triay, un moviment que es va engrandir a través de vàries assemblees. Posteriorment, i unida la massa assambleària es convertí en un partit polític perquè Triay volia seguir indagant en el defectuós funcionament de l’Ajuntament. I està bé que els ciutadans es movilitzin i es preocupin per la poítica i pels assumptes de la cosa pública. No és açò que predicam?
.
Joan Triay és escollit regidor per una part dels ciutadans, i agradi o no agradi, és el resultat de la democràcia, qui vol ‘marginar al monstruo’ –eliminar-lo, políticament parlant- (l’expressió em recorda l’altre règim) és perquè no creu en l’actual sistema de llibertats. Jo no crec que ningú de l’equip de govern tengui por a Joan Triay, els qui tenen por són aquells a qui Triay i la resta de regidors honrats han posat a l’abast de tota la població per les presumptes irregularitats duites a terme per l’anterior equip de govern.
.
UPCM no va rompre el pacte amb el PP, l’acord de govern està signat però no el poden dur a terme perquè ara el nombre de regidors no els permet governar. Triay es du més bé amb el PP que amb l’actual equip de govern. De fet, a na Tonyi Gener la deixa al marge de les investigacions duites a terme contra els anteriors governants, quan ella era regidora d’Hisenda, i per tant havia de saber molta cosa de les pressuntes irregularitats econòmiques teixides a l’anterior mandat. Triay no pot fer por a ningú que hagi actuat amb responsabilitat política, honradesa i transparència. Por l’han de tenir qui no ha actuat així.
.
El PP-Ciutadella, des de fa anys, té problemes a nivell intern. Ho proven les vàries excisions que ve sofrint el partit. (Pau Lluch i Llorenç Casasnovas eren militants del PP i van muntar el seu partit) i UPCM és un partit amb un suposat electorat de dretes. Les sortides que ha tingut el PP-Ciutadella no les ha tingudes el PP de les altres poblacions, per tant, parlam d’un mal endèmic localitzat al PP-Ciutadella. Triay s’alimenta sol i beu de les proclames de la seua assamblea, però a més, les presumptes irregularitats dels regidors que va presentar el PP, li fan el camí més fàcil perque s’hagi convertit en un regidor de combat. El polític Triay i el seu partit neixen d’una gestió irregular del PP quan governava. Atribuir ara a l’actual equip de govern el que passa és no tenir arguments de cap tipus per justificar l’injustificable. Ara resultarà que els culpables són tots, menys els que realment ho són. I com que ni nixtos ni ‘peperos’ poden amb en Triay, qui la de marginar és el PSM-PSOE. Té nassos la cosa!
.
Amb els nostres comentaris també ajudam a dignificar la politica, la demagògia no hi ajuda gens.
En Felipe Terry Colton Coll, sobretot Coll, el Julián Fernández, el Jorje Rodríguez, el Sam, l’Ignasi del Coll Arrodonit, l’Iñaki i les set estrelles del grup mixte és veu que han migrat de blog. Des de el d’en Camps fins aquí.
El número de la bèstia fins fa poc era 666, a partir del 2008 hauria de ser 777, 7 mixtes, 7 díscols, 7 apoltronats. I els seus amics, és clar.
Ai Iñaki, el PP rompre amarres? Però si tot el dia els festejen, d’aquest pas UPCM els farà la llista. Tu pots anar a la de UMe, perque després de lo d’en Pedrito Marqués, a tots els tios com tú diuen que en Bauzà us fotrà al carrer.
Sí, sí… en Alemania, con Hitler también ocurría lo mismo. Y los presuntos intelectuales decían lo mismo que vosotros. Hasta que ya no se pudo parar y pasó lo que pasó.
Pues nada, ánimo. Seguid en vuestra línea. A ver donde llegamos.
Un parell de preguntes, Jorge: per què véns a explicar la teva gran teoria que s’ha de “rompre amb la bèstia” a l’únic partit que s’ha negat a pactar amb UPCM per qüestions ideològiques? Sospites, tal vegada, que som jo la regidora que s’està pensant si anar a les llistes d’UPCM el maig del 2011? Perquè, si no és açò, ja em diràs!
Esta teoría te la explico a tí, primero porque has puesto un post hablando del tema y también porque la alcaldesa, que yo sepa, no tiene ningún blog donde podérselo decir.
Y no, no eres tú la que se está pensando pasarse a UPCM en las próximas elecciones, aunque también es mujer.
Gràcies Maite,
en el teu últim comentari has xerrat clar i llampant,
.
“…per monstres, certs personatges de mateix llinatge que van ser regidors d’urbanisme entre el 2003 i el 2007. Un, passeja pel jutjat i, l’altre, esper que li arribi el seu torn, si les proves així ho demostren.”
.
No cal afegir-hi més als comentaris JR
Tal vegada només caldria recordar-li que potser no va ser el PP qui va rompre amb UPCM si no al inrevés.
.
Bon dia.
Gràcies a tu, Nom Necessari, pels teus comentaris.
Maite: Com veuràs, tot queda explicat a l’exemplar bloc de l’ilustre conseller Camps. Per altra part m’addereixo a la proposta de que el nombre de la bèstia és 7. “7 mixtes, 7 díscols, 7 apoltronats. I els seus amics, és clar”.
Del blog de Camps:
Trato de favor
Jorge Rodríguez | 01/08/2010, 10:36
El caso Son Quim es un episodio clarísimo de aiguismo. Lo ha reconocido la misma alcaldesa. Qué más hemos de oir para que dimita.
Si a los ciudadanos normales este tipo de expedientes se notifica en tres o cuatro días, ¿por qué a Carretero se le notificó después de un año, y movido por las preguntas del PP?
Al del coll arrodonit : De tractes de favor (grau de temptativa)
Lord Col | 01/08/2010, 14:24
El “me llamo Felipe Terry Colton Coll” ha tornat a baratar de nom. Ara es diu Jorge Rodríguez, abans Julián Fernández, abans Terry…
Tracte de favor a Son Quim? Potser si, potser no en qualsevol cas embolic dels grossos segur.
Benvolgut Terry, et posaré un exemple molt més clar del que és tracte de favor. Tracte de favor és el que volies fer a l’Ajuntament per a endossar-li el local que té el teu parent al polígon, cobrant un 48% més del seu valor per que el pobret no podia cobrar en negre de l’administració. La malifeta no la vas poder consumar per que davant tenies gent de cara i ulls, gent que no és com tu. D’aquí venen les teves dèries. Un dels que es van entrevistar amb tu va posar tot d’una en coneixement de 21 persones el que vas intentar.
Quina gràcia que ja no firmis Terry, ni Terry Coll des de que t’han enxampat. Fins i tot els teus delictes i les teves calumnies van a parar a altres blogs.
El que ara signa Jorge Rodríguez es va pensar que “la bèstia” era com els angelets casasnovas, que segurament li haguéssin deixat fer el que volia. Va organitzar una reunió de “cinc estrelles” amb “la bèstia” i una altre regidora el 15 de decembre de 2007, els hi va fer una oferta de local que pertanyia a un parent i van tenir el morro de dir que els hi costaría un 48% més en tractar-se d’una administració, 33% d’impost de societats i 15% d’IRPF i encara perdonaven in 1% de no sé que, els molt generosos. Ja que després haurien de dissoldre la societat perquè el local era l´únic bé que tenien i l’únic objecte social. “La bèstia” els va dir que no en redó, que l’Ajuntament no havia de pagar ni un cèntim més del valor de mercat. La paradeta s’en va anar a norris i des de llavors, el que ara firma Jorge que havia provat d’acostar-se a “la bèstia” per tots els mitjans, va descubrir el tarannà reprovable d’aquest senyor que no l’havia deixat sortir-se amb la seva.
“La bèstia” no era tan “normal” ni de bon troç com els casasnovas, cardones…mirava pel poble en comptes de pel Jorge.
I açò és tot.
¡¡¡Ja, ja, ja…!!! ¡¡¡No sabes nada bèstia 777… Nada de nada!!! ¡¡¡Ja, ja, ja…!!! ¡¡¡Sigue con tus alucinaciones!! ¡¡¡Ja, ja, ja…!!!
Gracias Maite por tener tanta paciencia y generosidad como para dar explicaciones a quien sabe muy bien como son las cosas….pero no le interesa como van, me temo que este va a ser aún peor que la Margarita y bastante mas incontrolable, sólo hay que leer las multiples entradas en el blog de Antoni Camps, la “calidad” de sus ¿argumentos? y el sinfin de salidas de tono (parecidas al comentario anterior a este) para desearte toda la suerte del mundo en el “toreo” de este ejemplar desenjemplarizante,ánimo y que estes inspirada para que no te altere demasiado los terminos en que está inspirado tu blog, opinión y respeto.
El Jorge Rodríguez no ha pogut resistir-se a pigar-se una volteta pel seu blog favorit.
La reacció de dalt igualeta que la del Terry, negar, rieta nerviosa, fer veure que aguanta el tipo una estona i després desaparèixer.
És clar, quan saben qui és ja no és el mateix.
Pues nada, nada, sigue con tus ridiculeces y tonterías. Pues vale, si tú lo dices, sí, sí, yo quería vender una nave en el polígono ¿?, que no era mía ¿?, que pedí un precio y no lo aceptaron ¿? Sí, sí, lo que tú digas.
¿Realmente tiene algún sentido esto? Además, si fuera quien dice la bèstia, ¿pasaría algo? O es que ahora sólo tienen derecho a opinar según quien.
En fin, siento Maite que tengas que aguantar a según qué personajes con obsesiones enfermizas.
Yo he entrado a dar mi opinión. Y lo seguiré haciendo siempre que lo considere oportuno.
Per curiositat he anat al blog d’en Camps i es clar que la bèstia 777 l’ha endevinada, n’hi ha prou amb veure com s’ha posat el presumpte Jorge Rodriguez una volta descobert, perquè perd els papers d’aquesta manera si no es el qui suggereixen que es? Sembla esser que no es la primera vegada que l’enxampen.
Sigue, bufón
Jorge Rodríguez | 01/08/2010, 19:40
“Para empezar, Lord Col, o Bèstia 777, firmo mis escritos como mejor me place.
Si quiero firmarlos como Terry ya lo haré, o lo haré con otro nombre. ¿Pasa algo?
Y sí, escribo en otros blogs, como tú. ¿Pasa algo?
Y si quieres que sea Ignasi del Coll Arrodonit, pues lo soy. Y si quieres que sea en Pelel también lo soy.
No tienes ni idea de nada! Por mí, puedes seguir cayendo en el mayor de los ridículos. Sigue, bufón, sigue así.”
I aquest ens volia fer creure que li feia tanta gràcia l’acudit.
Por mi parte, y con el permiso de Maite, yo intentaré dar mi opinión sobre los temas que se propongan. No voy a entrar en la provocación. Si “En Coll ens te tips” y demás personajes intentan desvirtuar este blog, lo sentiré enormemente, pero no será por mi causa.
I diu el Terry jorge coll rodriguez que el de Son Quim es un cas de “aiguismo”, es que ven sucs aquest?
Però si no has fet res més que provocar fins ara. Desvirtuar el blog diu el blocaire d’en Toni Camps. Idò Jorge llegit l’entrada mabrets de blog, et descriu a la perfecció
Després de llegir tots els comentaris i donat el meu pessimisme incial només et volia donar els meus ànims Maite.
Si bé éscert que la política s’ha desprestigiat molta nivell general i també a Ciutadella no considero que tots, ni molt menys, hageu d’estar al mateix sac.
De fet, a pesar que un es desanimi a entrar a formar part de la política no menys cert és que s’ha de donar l’enorabona a qui, a pesar de com està tot, tenen les ganes i la força per lluitar per allò que creuen des de dins. És molt fàcil parlar pels que no estem a dalt i molt difícil gestionar certes coses que venen de fa temps i altres que han nascut fa poc.
Molts ànims i a seguir amb aquesta dura feina!
He de reconèixer que per uns moments els comentaris d’aquest tema del blog han arribat a posar de manifest que és difícil moderar qualsevol debat, com deu passar els dijous sagnants. (És evident, que les circunstàncies ni s’hi apropen).
És una llàstima que les persones siguem així. Pens que a d’altres països deu ser diferent, pel seu caràcter. Però de moment a Menorca, som molt caperruts (condició positiva en ocasions i prou negativa alhora de defensar-ne les opinions pròpies).
Ànims i a seguir positiva, que segur que arribats a aquest punt -als plens- ja no es pot caure massa més avall.
Nota:
També crec que si un s’inventa un nom per poder xerrar còmodament pels blogs ho fa per una sèrie de motius. Evidentment perquè no té ganes de mostrar la seva identitat, però quan un s’inventa moltes identitats per defensar una sola idea, ho fa amb la intenció de modificar la opinió pública. ho trob un tant hipòcrita.
No segueix molt d’aprop la política municipal, però si m’interessa el que passa a Ciutadella. Es veu que el darrer ple va sobrepassar tots el límits de la bona educació i respecte i que alguns que seuen Dalt la Sala van perdre el papers, més que del que ens tenen acostumats. Aquesta situació la trob lamentable, i preocupant perquè amb aquest ambient no hi ha qui governi. Ni esquerres, ni dretes ni ningú amb un mínim de seny.
El que és més preocupant és que el mateix ambient que hi ha Dalt la Sala s’empelta a tota la societat ciutadellenca, i un clar exemple d’açò són els comentaris que s’estan fent a aquesta entrada de na Maite.
No diré que el segueix habitualment, però si que entr de tant en tant. Mai havia llegit comentaris tan crispats!
Crec que tots haurien de fer un examen de consciència i ser capaços de respectar a aquells que no pensen com nosaltres. Haurien d’aprendre, també, a expressar les nostres opinions sense pensar que són les úniques vertaderes i sobretot mostrar sempre respecte i tolerància cap aquell que discrepen de les nostres opinions. A la vegada ser totalment intransigents amb aquelles persones que falten al respecte, insulten i mostren una actitud prepotent amb el convenciment absurd que estan en possessió de la veritat absoluta
Quina setmana de trolls i polls i qualque bestiola de cavorca. La fossa sèptica vessa!