ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Salvador Espriu
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 4 comentaris
ASSAIG DE PLAGI A LA TAVERNA
Oh, que avingut estic amb la meva
petita, esclava, poc sortosa terra,
i com em recaria d’allunyar-me’n,
sud avall,
on sembla que la gent és bruta
i pobra, accidiosa, inculta,
resignada, insolvent!
Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien
fotent-se’n: “Com qui s’agrada de la lletja,
així el lluç que pica un ham sense esquer”,
mentre jo, encara prop, pensaria
en les velles fretures i confiances
d’aquest meu tossut poble.
I, ja tot sospesat, recularia
per restar aquí fins a la mort.
Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase
i estimo a més amb un
irrevocable amor
aquesta meva i -nostra-
bastant neta, envejada, bonica pàtria.
Pere Quart; Circumstàncies (1968)
Hi ha dies que m’agrada molt el poema d’Espriu i dies que ric amb el de Joan Oliver… Gràcies per les dues entrades literàries seguides, Maite. Has complert amb la teva penitència! T’absolc i et regal el cel 😉
Gràcies, Josep Maria! Tenc molts de defectes i el més gros de tots és que som complidora fins i tot amb desconeguts com tu. T’he de confessar, però, que, només de pensar en el teu comentari, si no feia la penitència, ja m’agafava tremolor. I, per cert, allò que vam dir sobre ases i someres ha estat com una premonició de l’enèsima polèmica ciutadellenca. No tenim remei. Bona nit!
Hi ha qui diu que més al nord d’aquestes terres són tan ases com som per aquestes nostres. Així i tot, quin guster de conèixer ases nous cada vegada que podem…
Salut!
Jug.
.
La nit somia
riu avall de la lluna;
els morts, dins l’ombra,
comprenen les paraules
obscures dels poetes
.
(Carles Riba. Del Joc i del foc. Tannkas. 1936-1946)
.
BÍSTIA SOMERA
.
Ase amunt, ase avall
que fas camí entre el boix;
acabaràs ruc coix.
si vols esser cavall.
Si et ase amb detall,
no siguis somer toix.
.
(Petulàncies. Anònim. 2010)