Aprofitant l’avinentesa del centenari de la novel•leta de Ruiz i Pablo, Del cor de la terrra (1910), l’ajuntament de Ciutadella i el COFUC, han publicat una nova edició del text, a cura de Josefina 
Salord, i amb unes magnífiques il•lustracions de Sergi Bernhard.
En veure el resultat de la publicació, i tenint en compte la temàtica santjoanera del text de Ruiz i Pablo i la proximitat de les Festes, des de l’ajuntament de Ciutadella, es va creure oportú passar del llibre a l’exposició. Així, fins a finals de juny, a la sala d’exposicions d'”El Roser”, es poden veure exposades les il·lustracions, juntament amb el pròleg, complementades amb material bibliogràfic sobre Ruiz i Pablo.
Com diu Fina Salord, “ens ha arribat el moment de poder gaudir d’un text amb una forta autonomia, tant pel que fa al lloc que ocupa dins la trajectòria del seu autor com a l’ambientació rural i a la temàtica tràgica d’un enfrontament fins a la mort. Les festes de sant Joan, amb tot el seu fons tel•lúric, són l’àmbit en què emergeix la rivalitat entre els cavallers, muntats en cavalls tan mals de domar com la mateixa passió amorosa que desafia la pau de la natura. En efecte, Àngel Ruiz i Pablo pretenia, amb Del cor de la terra, imprimir un nou rumb a la seva producció i guanyar un nom dins la literatura catalana de començaments del Nou-cents. Amb quaranta-cinc anys, es debatia encara entre l’escriptor en castellà de les obres de formació i dels més recents Episodios ribereños (1906), d’una banda, i, de l’altra, el que, des de l’inici de les relacions amb els escriptors mallorquins el 1892 i la publicació de l’obra costumista Per fer gana (1895), maldava per configurar-se com a escriptor en català en el marc del que ell mateix va anomenar regionalisme, ideològic i estètic, dins les noves coordenades culturals del tombant de segle.”
Així, tant el llibre com l’exposició, esper que us animin a rellegir aquesta novel•leta de Ruiz i Pablo d’un valor literari inqüestionable. Text i imatges que ens han de traslladar, de ple, al cor de les nostres tradicions més vives.
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 5 comentaris
Que és en Ruiz i Pablo d’ “El viatge tràgic de l’amo en Xec de s’Ullastrar”?
.
El mateix d’aquella cançó de Mª Àngels Gornés?
.
“Sobre la mar qui allunya de l’Àfrica abrasada
les catalanes costes, mirant vers el llevant,
Menorca, com balena monstruosa, encadenada,
o com vaixell de pedra, se mostra al navegant.
No en té, casi, de platges: sols té penyals altíssims;
tota ella és pedra viva, tota ella és de granit;
de tant com l’han batuda los temporals fortíssims,
ja no li queda arena per a formar son llit.
La vésseu quan l’envesten furioses les onades
i brama damunt ella el nord o bé el mestral!
Del blanc polsim de l’ona se n’alcen nuvolades
qui com espessa boira cobreixen el penyal.
I venç sempre. Humiliada llavors la mar sospira
i canta, i l’enamora besant sos penyalars,
i el vent rendit la canta amb so de dolça lira,
portant-li, amb olor d’algues, perfum de trongerars.
Llavors ho és hermosa! Sultana marinera,
se vest la verda túnica brodada de mil flors.
El sol tota la daura i ella, gentil, riallera,
escolta el vent i a l’aigua cantar-li sos amors.”
.
El mateix? deman.
Peredó si m’he equivocat.
Vull dir perdó, no “peredó” uff
Sí, aquest poema és d’Àngel Ruiz i Pablo.
[…] Del cor de la terra, d’Àngel Ruiz i Pablo […]