Des que els diaris insulars menorquins han saltat a la xarxa, hem descobert, en un d’ells, un nou especimen de la nostra fauna 
autòctona: el gall de la “internete”. Aquest exemplar -que diria que no es troba en perill d’extinció- té un cant més tost esquerdat, tot i que se li ha de reconèixer el mèrit de la constància.
El gall “internete” es caracteritza per omplir de comentaris certes notícies, amb una passió entendridora. No se l’ha de confondre amb altres comentaristes de noms variats però d’una unitat d’estil -incisiu, però correcte- que no costa gaire de descobrir. Els exemplars del nostre gall, en canvi, els reconeixereu fàcilment perquè sempre tenen l’insult o la mentida al bec. Amb tot, aquesta no és la més destacada de les seves característiques: sens dubte, és la seva covardia. Perquè són galls covards, galls que mai no donen la cara, un híbrid de gall i gallina digne d’estudi.
Amb tot, no crec que se’ls hagi de picar la cresta en forma de censura. Som partidària de deixar-los desganyitar-se tant com vulguin. Al cap i a la fi, només es fiquen amb els polítics i encara els hem d’agrair que entretenguin el personal. De totes maneres, estic quasi segura que tot el que fan és per simple gelosia: com és possible que es paguin estudis sobre el conill de camp i no sobre ells, exemplars de fina estampa? Conills… Galls… Ui, ui, ui: ves per on, no serà tot una pura qüestió de sexe mal resolt?
- El pensament ordenat/Opinió
- 17 comentaris
“un híbrid de gall i gallina”, “una qüestió de sexe mal resolt”. Maite, aquesta vegada t’has lluït. Que certs comentaris de diari et treguin de polleguera no és motiu per acabar emprant metàfores i ironies del més pèssim gust: tens res contra la comunitat transexual? N’has de fer res de com resol cadascú la seva sexualitat? Cal recórrer a aquesta mena de discurs de bar de mala mort?
Em sap greu però avui m’has caigut de s’ase
Maite, no es un gall es un Troll. Els Trolls a intenet fa molt de temps que existeixen. Hi ha una dita a internet que diu “Dont feed the troll” (no alimenteu al troll). Els Trolls viuen dels comentaris que fa la gent normal als seus. Sempre tenen la raó, sempre tiren a ferir, mai aporten res positiu. I si els censuren son els primers a acollir-se a la llibertat d’expressió.
No doneu menjar als Trolls/Galls, normalment es cansen i s’en van a un altre tanque a pasturar.
Al debat final de Innovem tots els diaris menorquins llevat d’un, van dir que filtraven (censuraven) els comentaris, i els van criticar per fer-ho. El que no se, es si només lleven els que els interessa, o son ells mateixos els trolls i ho fan per generar tràfic a la seva web.
Aquí trobareu mes informació dels Trolls. http://dontfeedthetroll.com/ 😉
La nostra cultura popular té la definició d’aquests “galls”: “Qui canta sense to, no té es cap bo”
Josep Maria, en aquestes alçades de la vida, hi ha poques -poquíssimes- coses que em treguin de polleguera. Pel que fa a l ‘entrada, i què esperaves d’una dona ciutadellenca? D’una dona d’un poble on dels ases en diuen someres… En fi. Tal vegada, la pròxima entrada la faré sobre el sexe dels àngels. Serà la meva penitència per ser tan dolenta.
Gràcies, Santi, per la teva explicació. Durant una temporada els vam tenir per la plaça, fins que es van cansar. I, Pau, molt bona la dita popular. No la coneixia.
Et pos dues entrades literàries de penitència… que són més gust!
De tornada a Barna aquest matí he pogut llegir el diari i us heu fixat, però, qui alimenta subtilment el galliner? fixau-vos en el UH d’avui dilluns: només dues notícies porten a baix: “comenteu aquesta notícia a Internet”. Una´fa referència als controladors aeris (tema polèmic) i l’altra al dinar del PSM (amb un titular “polèmic”??). Perquè aquests galls sempre piquen allà mateix? perquè únicament es dona la possibilitat de comentar la notícia referent al PSM? qui cerca la confrontació?
Xandall, t’equivoques. De trolls n’hi ha per tot. Un blog d’un -tristament- conegut conseller menorquí és, literalment, un niu de trolls. O de galls. Allà crien, s’engreixen i es dispersen es galls menorquins, i més d’un, segurament avorrit de sentir a xerrar -malament- de gays i -bé- de capellans, decideix sortir d’allà i anar a pondre a altres galliners. I aquí els tenim, a sa plaça, esperant que colcú els doni de menjar.
Si observau sa pàgina que us enllaç veureu com, encara que s’article xerri d’abusos sexuals, es comentaristes xerren de qualsevol cosa: de gays, de sa família, de plantes, de sa seua vida personal i, sempre, sempre, de na Tuni. Aquesta és s’essència d’un troll: canviar de tema tantes vegades com faixi falta, i si pot ser, radicalment.
Per altra banda, tens raó, sa premsa menorquina és de tot manco objectiva. Però ja ho sabem, sa dreta d’aquesta illa (i sa de Castilla) és molt rencorosa.
Maite: Demà, dia 2, farà 2 anys que vas escriure aquí una entrada que es titulava “Peus en remull”. Va ser un punt d’inflexió d’un moviment que començà a generar canvis, acció, interès… Crec, si no vaig errat, que aquest bloc va incrementar molt les visites i els comentaris des de la reacció a la Font des Pins.
.
Voldria dir-te que seguiu amb els “peus en remull”, (senyal de compromís). M’he alegrat de tornar veure que la plaça manté la força després d’un temps, jo, desactivat…
El 26 de gener d’aquest any t’escrivia aquí un intent de poema que es deia “El Vestit dels substantius” i acabava així:
.
(…)
“Bloc, perseverància,
Sinceritat, do,
Mestra, aula, lliçó,
Prosa, coherència,
Pins, Font, resistència.
Empenta, visió…”
.
És ben vàlid encara. No ets tota sola. Força.
Kintet, reconec el personatge en qüestió però el meu psicòleg m’ha prohibit fer-li cas. crec que fa un parell d’anys vaig visitar el seu bloc: una i prou. M’indigna molt més el de la premsa menorquina que, via internet si que tenc la mala costum de visitar. De qualsevol manera no som massa d’aviram!
Aquesta és una crida als informàtics motivats. Per quan una pàgina on es puguin comentar les notícies dels diaris? Em refereixo a una web tipus blog on qui vulgui pengi una notícia menorquina manipulada (són dos qualificatius que amb massa freqüència venen units), un anunci publicitari (el de Damm? el de la TDT?), etc., i qui vulgui ho pugui comentar. Encara que l’enemic ens posi traves, la societat xarxa s’ha de sortir amb la seva.
I si ja existeix, feis-m’ho saber!
Gràcies, Josep Maria, per imposar-me una penitència tan agradable! I gràcies, també, Bep, per les teves paraules. No tot han de ser clotellades!
Respecte als comentaris de Xandall i Kintet, pens que dibuixen un panorama que coneixem bé. M’agrada la proposta de Kintet: a veure si qualcú s’anima!
com diu la cançó popular, que va recollir en Francesc d’Albranca, que va enregistrar na Maria Jesús Martí i que va editar/estudiar en Xavier Moll:
Per sa polla vénc
si la voleu dar,
que tenc un gallet
qui prova a cantar.
Canta tot lo dia
com un rossinyol,
cercant companyia
per no estar tot sol.
……………..
en quant als Trolls el Sr. Benejam Torres ens en dóna una visió negativa i pejorativa i no té perquè esser així sempre; molt sovint de la provocació i de les circumstàncies d’aquestes en surten idees, flaixos, pensaments, estirabots, etc., que són ben plausibles i s’agraeixen; vaja, que ajuden a fer la digestió de l’article ampul·lós i meritat seriosament…
Kintet, existeixen meneame.net i un equivalent en català latafanera.cat. S’hi poden enviar noticies, enllaços, vídeos o fotos d’altres llocs d’internet. I permet fer comentaris i votar si t’agrada. No se si es ben be el que volies dir.
Heura, no cal que em tractis de senyor, diguem Santi. No volia donar una visió pejorativa dels Trolls, son el que son, son com una paret, no escolten, no aprenen, no raonen, tant sols volen fer mal o imposar les seves idees. Si que es ver, que a vegades te fan riure i fins i tot pots aprendre alguna cosa d’ells.
A Innovem.es els directors dels diaris van dir que filtraven els comentaris, però es veu que només filtren el que volen o els interessa. Els assistents al debat els hi volien fer veure que filtrar no els servirà de res (la xarxa la majoria de vegades s’auto-regula tota sola). I van arribar a rallar de prohibir enllaçar a les noticies dels seus diaris.
Xandall, t’equivoques. De trolls n’hi ha per tot. Un blog d’un -tristament- conegut conseller menorquí és, literalment, un niu de trolls. O de galls. Allà crien, s’engreixen i es dispersen es galls menorquins, i més d’un, segurament avorrit de sentir a xerrar -malament- de gays i -bé- de capellans, decideix sortir d’allà i anar a pondre a altres galliners. I aquí els tenim, a sa plaça, esperant que colcú els doni de menjar.Si observau sa pàgina que us enllaç veureu com, encara que s’article xerri d’abusos sexuals, es comentaristes xerren de qualsevol cosa: de gays, de sa família, de plantes, de sa seua vida personal i, sempre, sempre, de na Tuni. Aquesta és s’essència d’un troll: canviar de tema tantes vegades com faixi falta, i si pot ser, radicalment.Per altra banda, tens raó, sa premsa menorquina és de tot manco objectiva. Però ja ho sabem, sa dreta d’aquesta illa (i sa de Castilla) és molt rencorosa.
+1
Deu ser casualitat que després de comentar una de les entrades homofòbiques d’aquest conseller menorquí un anònim fes un comentari burleta de la entrada que vaig fer amb la imatge censurada pel diari Menorca? Tots tenim qualque trol voltant pels nostres blogs…
Allavà, vots a n’es comentaris! Açò sembla menéame! Gràcies, Alfil Conan.
Xerrant de menéame -sóc usuari assidu-, em sembla un model vàlid pel que proposava, però és massa general. Si poses una notícia de Menorca et fulminen a “irrellevants” (vots negatius que, si n’hi ha prou, fan que sa teva notícia es descarti), a no ser que sigui un escàndol que agafi ressonància a tot s’estat, com s'”assalt a s’Ajuntament” propiciat per s’agressió a sa font d’es Pins o es transfuguisme de gairebé tot un equip de govern. Així que s’hauria d’extrapolar es model de menéame a sa comunitat menorquina.
I ara, he de reconèixer que sóc un troll expert. He aconseguit canviar de tema radicalment sense que es noti! Som es gall! Per favor, tornau a comentar s’article i deixau d’alimentar es troll.