Diumenge, en una entrevista prou interessant, l’ex-ministre Jordi Sevilla deia:
“Hi ha una tendència a adular el que mana, però això, en lloc d’ajudar-lo, el tanca en una bombolla d’irrealitat. (…) L’impuls de treure del mig els que discrepen de tu per quedar-te només amb els que et donen la raó és una temptació contra la qual tota persona que mani ha d’estar avisada, tant si és un govern, com un banc o el director d’un diari.”
Efectivament, envoltar-se d’aduladors és la pitjor malaltia que pot contreure un polític. Així, s’enganya a ell mateix i enganya la gent que l’envolta, en aquest cas, els ciutadans. Fins que arriba un moment que la bombolla d’irrealitat esclata i, llavors, la cosa ja no té remei. Perquè un polític que perd la seva credibilitat, poca cosa li queda.
En aquests moments, són molts els ciutadans que se senten estafats per un president de govern que, fins fa poc, parlava de “brots verds” i afirmava, sense cap vergonya, que la cris (sí, aquella crisi que va negar durant mesos) havia tocat fons. Però resulta que no és ver i ara s’han de congelar pensions i davallar els sous del funcionaris. I no em dol que em davallin el sou: em dol l’engany; em dol la improvisació; em dol la incoherència. Supòs que quan Solbes va plegar del govern, qualque cosa ens hauríem hagut d’ensumar. Feia nosa. Devia dir coses que al senyor president no li agradava escoltar. El temps, però, situa les persones al seu lloc, diuen. I, avui, tenim un president contra les cordes.
Els aduladors acostumen a ser mediocres ben acomodats. Admir la valentia dels que saben fer crítiques constructives i, sobretot, admir les persones que les saben encaixar esportivament. Malauradament, n’hi ha molts que s’estimen més viure als “mons de yuppie” o presentar-se com a màrtirs injustament perseguits. En tots dos casos, l’única solució és davallar de les altures i tocar de peus a terra. I més val un aterratge a temps que caure en picat. Que li demanin al senyor ZP.
- El pensament ordenat/Opinió
- 8 comentaris
Ja vam tocar fons, ara començam a excavar!
I el clot serà gros, sembla!
Maite dius que “Els aduladors acostumen a ser mediocres ben acomodats” però molt més mediocres són aquells que no volen més que gent que els aduli. I a ZP li agraden molt els aduladors, a més de ser un mentider, de tractar a la ciutadatainia com a bobos, . Per açò no va voler a en Solbés.
País!
que us recordau d’aquell jove que li cridava, “no nos falles”.
Ara li cridaria “no nos folles”
Adular: Afalagar (algú) servilment, per guanyar-se la seva voluntat.
Conclusió, TOTS els polítics un dia o altre adularan o seran adulats.
Així esteim…
El problema no és que t’adulin: és que no vulguis escoltar els que no ho fan. I, tot i que, de tant en tant, ja va bé que t’afalaguin l’oïda, s’aprèn més de les crítiques que dels elogis. No en tenc cap dubte. Ningú no té la veritat absoluta, i pobre del que s’ho cregui. Si en ZP hagués escoltat les veus més assenyades del seu partit, aquelles que li devien recomanar deixar-se de promeses electoralistes que ens duien a les penyes, segurament, no hauríem arribat a aquesta situació. Però va negar, quan ja era més que una evidència, una crisi que ens devorava i així ens va i ens anirà. Una llàstima.
M’agrada el bloc Jordi Sevilla. Em va saber greu quan ell se’n va anar del Govern.
Crec que entre la gent del PsoE s’hi poden trobar molts progressistes amb les idees clares i amb vertaderes alternatives.
.
Açò deia dilluns J. Sevilla:
“…no podemos hacer recaer casi todo el peso del ajuste sobre funcionarios y pensionistas, aunque se sumen, a última hora los registradores de la propiedad (Rajoy lo es). Ni podemos hablar, con seriedad, de que la situación es tan grave que debemos ir pensando en rebajar los salarios de todos los trabajadores para recuperar competitividad que no podemos lograr devaluando pero, a la vez, decir que las rentas del capital no pueden tributar más porque su patriotismo les llevaría a fugarse a paraísos fiscales que no hemos cerrado o que los ricos son intocables, “hasta que toque”, que no sabemos cuando será.”
.
D’aduladors n’hi deu haver per tot, Maite; fins i tot aquí, ja ho saps.
I a mi tampoc no m’agraden.
.
Maite he estat per Menorca aquest cap de setmana i vaig a anar a un replec santjoaner (es dia ja s’atraca) i allà es parlava molt d’un tema que em preocupa. Ja sé que no és el tema que tracteu ni el teu terreny però ho vull dir aquí: molts pagesos estan “emprenyats” amb el tema de posar menys arena pels carrers de ciutadella per Sant Joan, sembla ser que per 2.000 € no duran una camionada d’arena. Si l’any passat amb un camió més hi va haver les caigudes que hi va haver, si afegim que als carrers del casc antic està ple d’arquetes de ferro que patinen més que res…creieu lògic que escatimem en arena per protegir cavalls i cavallers? perquè no es redueixen aquess doblers del berenar de s’ajuntament es Dia des Be, o de les hores extres que es paguen al fabioler per fer de fabioler (que crec que cobra per provar l’ase i tot) quants no ho farien de franc? hi ha moltes partides municipals d’on arrapar 2.000€ (podem vendre el cartell del Plan E que hi ha a la plaça d’Artruix i ens en donen prou per pagar l’arena i els pastissets).