Crispar, irritar, excitar en l’ànim d’algú un viu sentiment d’indignació, d’enuig, d’antagonisme. 
Segons les darreres enquestes, la gran vencedora a les properes eleccions serà l’abstenció. Una abstenció que creix i que és l’evidència més clara de la desafecció ciutadana cap a la política. La causa principal? Tornem a les enquestes: el clima de crispació a les institucions. Per damunt, fins i tot, de la corrupció.
Em sembla evident que, davall la crispació política, s’hi amaga una pura qüestió electoralista. Ras i curt: aconseguir, encenent els ànims de la parròquia, més vots que el rival. Així, vivim entre desqualificacions, atacs personals, insults, ús d’un registre lingüístic que frega la vulgaritat, etc, etc. Una tàctica que, quan fuig de les mans, se’ns gira, a tots, en contra. Perquè la gent, que l’únic que vol es que es resolguin els seus problemes, es cansa d’estèrils picabaralles de pati d’escola.
Aquesta situació es dóna a nivell estatal i a nivell local. Ningú no se’n salva. És més fàcil destruir les propostes dels altres que presentar propostes constructives. És més fàcil anar a demanar el vot des de l’atac que exhibint el full de la feina feta. És més fàcil recórrer al “i tu més” que defensar-te amb arguments. Tot plegat, una llàstima perquè, com deia ahir vespre Carme Riera, tot citant Albert Camus, hauríem de ser capaços de lluitar pel que ens uneix i no tant pel que ens separa.
Això, però, implica una actitud responsable per part de tots els partits polítics. Una actitud que, malauradament, a dia d’avui, veig molt, molt enfora. I, mentrestant, anam cavant la nostra pròpia tomba i donam ales al populisme i minam la feble democràcia en què vivim. L’abstenció és la punta de l’iceberg d’un problema molt greu que sembla que ningú no vol veure, encantats i orgullosos del darrer titular ofert als mitjans de comunicació. Encantats de la darrera contribució a augmentar el nivell de crispació de la vida política.
- El pensament ordenat/Opinió
- 7 comentaris
Així, amb la crispació, amb els titulars cridaners dels mitjans, amb els galàctics i els messiàtics, ens van fotent els gols per l’entrecuix. Avui capvespre he compartit un café-tertúlia amb Guillem López Casasnovas, d’ell aquesta frase: “En un país serio els qui fan frau fiscal van a la pressó, aquí els hi reim les gràcies”. No ha dit noms, però avui vespre ben segur molts els animarem, o demà a Montmeló molts els aplaudiran; etc. etc.etc.
Pau, m’hauria agradat compartir cafè amb en Guillem López Casasnovas, una persona lúcida i valenta. La frase que has reproduït així ho demostra. M’ha fet pensar. De fet, m’ha confirmat un parell de coses que no vaig posar a l’entrada per no fer-la més llarga i perquè em volia pensar molt com ho deia. Quin país, diu ell. Quina societat, quines persones, volia dir jo. Perquè, quan es ralla del descrèdit dels polítics, quan se’ns diu allò tan injust de “tots sou iguals”, quina és la responsabilitat ciutadana en tota aquesta situació? Record un plenari estranyament tranquil i una persona del públic i un periodista es van queixar perquè havia estat “avorrit”.
Tenim els polítics que triam, així de senzill i, estic convençuda, que molts dels que es queixen de la crispació i de la corrupció aplaudeixen els que fan mans i mànigues per no pagar impostos o corren a comprar el diari més sensacionalista. Per desgràcia, pens que vivim en una societat majoritàriament hipòcrita i sense valors. La meva única esperança és la gent jove. Perquè, en contra del que es diu, en conec molts que són infinitament més coherents i responsables que aquests que ens donen lliçons de tot i més.
No m’agrada la política del cop baix, de la porqueria. No m’agrada la política del “i tu més”. No m’agrada la política que es basa en qüestions personals. No m’agrada la política del tot val per treure quatre vots. No m’agrada i no la faré mai. I si no em vota ningú, me n’aniré a ca meua a escriure novel·les i a fer classes i a estar més amb la família. Ben tranquil·la. I pagaré, això sí, com sempre, els meus impostos religiosament. Faltaria més.
Uf! He quedat ben descansada!
Jo també confii amb el jovent, amb el joves que han sortit, han viscut, han estudiat o bé han treballat a fora del seu poble; o sia els qui han vist i viscut altres maneres.
Quan algú em diu que tots els polítics són iguals; pens que s’ha sentit traït pels que ell ha votat. És als seus elegits a qui hauria d’increpar si no es sent correspost.
Un poble instruït a la lleugera és ingovernable (paraules d’un vice-president d’un govern espanyol) i crec que es fat de la situació ho és aquesta lleugeresa de la nostra instrucció democràtica. Lleugeresa desviada i augmentada per la “mediàtica”.
Guillem López Casasnovas ho va dir ahir i ho escriu avui: sort del GOB i d’altres… Quina associació és la més estropetjada per molta de gent desinformada i/o mal informada? El GOB, per què? per intoxicació massa interessada.
Només ho crec, no ho sé cert!
“hauríem de ser capaços de lluitar pel que ens uneix i no tant pel que ens separa.”
Difícil lluita la proposta per Camus.
.
…I és què si lluitar pel que ens uneix ha de voler dir anar junts, fer un “front comú”, resulta que açò pot significar moltes coses pel ciutadà qui observa el tarannà del polítics qui ens han de regir en els diferents governs.
.
Açò potser podria significar, a vegades, donar una bombolla d’oxigen a qui, pels seus “pecats imperdonables”, merescudament, se l’hauria d’haver acabat tot al seu oxigen.
.
Tal vegada els que s’abstenen són qui escolten els arguments, …o els qui no els senten encara que els escoltin. I el què passa és què el que sí es sent són precisament els atacs i els insults, …i després vota qui vota i s’abasten qui s’abasten i tenim el què tenim.
.
-Què es la punta del iceberg? –No em facis por!
.
Els nostres joves ens ho sabran fer canviar positivament açò, n’estic segur.
Jo propos que un punt de és pròxim plé, hauria de ser s’actitud des regidors en els plens i sa politica d’opcició destructiva… PERQUÈ NI A N’ES PATI D’ESCOLA PASEN AQUESTES COSES !!
Maite,
Supos que ja l’has vist, però és un video que pot agradar a alguns visitants d’aquest blog.
Quim Monzó a Frankfurt..
http://www.youtube.com/watch?v=YT-HTkUwO-M
Salut i bona setmana!
Quico
Va, Quico, que ara em faré la xula: el vaig veure en directe! Un dia, podré dir als meus néts: jo hi era. Gràcies, però, per recordar-me’l.