Darrerament, no hi ha roda de premsa en què es presenti qualsevol projecte o activitat que no acabi 
amb la mateixa pregunta: pressupost? Una pregunta que, dins el context de crisi econòmica que vivim, és prou normal. Tanmateix, el que ja no ho és tant, al meu parer, és la interpretació que, moltes vegades, es fa de la resposta. Partint del fet que el pressupost sempre és ajustat i, per tant, no admet la crítica del dispendi, llavors anam a parar a aquella reacció tan humana de pensar: quina porqueria ens faran, amb aquesta quantitat ridícula?
Així les coses, m’agradaria fer unes quantes reflexions al respecte. En primer lloc, venim d’una època d’excessos, de preus desorbitats, de bombolles econòmiques que han acabat esclatant però, quan es tracta de criticar l’actuació de l’administració que vol ser austera, oblidam aquest fet i ens instal·lam en la desconfiança. Per exemple, es fa públic que, amb fons europeus i del GB, es finançarà el 75% del projecte museogràfic de Can Saura, valorat en 800.000€, però, com que el PP va deixar un projecte valorat en 3 milions d’euros, hi ha qui, desconfiat, arrufa el nas. En darrer terme, partim de la premissa falsa de “com més car, més bo”. L’experiència en inversions públiques dels darrers temps, però, ens hauria d’haver ensenyat que els doblers, a part de no donar la felicitat, no sempre impliquen qualitat, per no entrar en altres qüestions més tèrboles.
D’altra banda, quan rallam d’activitats, com poden ser les de la propera Festa del Llibre, comptar amb un pressupost petit no vol dir, en cap cas, que les propostes no siguin atractives. Ben al contrari: imaginació, col·laboració desinteressada de molta gent, feina d’organització i ganes que surti bé supleixen, amb escreix, els nombres. El que es destaca, però, una altra vegada, és el pressupost. Segur que si es presenta el mateix programa i es diu que val tres vegades més, la programació de l’acte seria qualificada de “brillant”.
En fi. Com ja he dit altres vegades, estic convençuda que les crisis serveixen per situar les coses al seu lloc. Per valorar el que és realment important. I els doblers, tot i que són necessaris, s’han de saber emprar bé. A cop de talonari, no t’assegures l’èxit. I, per si hi ha dubtes al respecte, que li demanin al senyor Florentino.
- El pensament ordenat/Opinió
- 12 comentaris
“les crisis serveixen per situar les coses al seu lloc”
Les crisis també serveixen perque els politics s’aprofitin dels funcionaris, si tanta crisi teniu, haurieu de reflexionar bé del que heu gastat de de que sou allà dalt. Heu fet gastos innecesaris i pel capritxos d’una regidora que pasarà a la historia pel famós “informe Tovar” i per la pitjor gestió de l’area que porta, i a més el que faltava, un altre “capritxet”, ara a canviar l’uniforme dels policies. Que t’han dit que valdrà això? idò demaneu.
Per cert, trob que l’informe “Tovar” ha costat 18.000 e. Tant necesari era?
No ho hagués pogut fer un de dins?, a jo em sembla que si, però clar, si ho fa un de fora es bo, quina barra.Segur que aquest senyor que el va fer riu molt i dins ell diu “venga, ara cap un altre poble”.
He vist com els mateixos que escatimaven els doblers per a segons què, feien la màniga ampla en altres coses molt més trivials.
A Mallorca, per exemple, manquen inversions en educació. Falten escoles. Ja hi podrien dedicar pressuposts del famós “Plan E”. No ho han fet ni ho faran. Ni aquests ni els altres.
No hi ha criteri.
Abans de la crisi es criticava el consumisme. Ara sembla que ens hi empenyen, a consumir.
És difícil haver-li les cames al sistema capitalista, collar-lo. Trobar-hi el terme mig. O fa curt o fa llarg.
No ho poden tenir tot.
Que vagi bé el Dia del Llibre per Ciutadella.
Maite, com a mínim tindrem un Can Saura en condicions. Si l’haguessiu inaugurat sense projecte museistic amb una exposició pagada per algun banc: perfecte, ningú hagués dit res. Després s’acaba l’exposició i a esperar-ne una altra…sense projecte. Ara que tenim un projecte de museu per Ciutadella, definitiu, per sempre, per noltros COSTI EL QUE COSTI!! ens hem d’alegrar. Enhorabona Maite per pensar les coses amb el cap, perquè el 2011, governi qui governi Ciutadella tindrà un museu en condicions, només per això, ja s’ho val. Per cert, supòs que els nostres diputats i eurodiputats (del PP i del Psoe) han tingut molt a veure en que ens arribin diners d’Europa…
Toni, pel que sé, els vestits nous de la policia no impliquen cap despesa extra: com que, per conveni, s’han d’anar canviant cada x temps, així com es vagin renovant, es compraran els nous fins que, al cap d’un temps, tothom durà el nou model.
De l’informe que s’ha fet sobre el funcionament de la Policia Local, crec que es va actuar correctament donant-lo a fer a un extern. Per una pura qüestió d’objectivitat. Tanmateix, la despesa que em preocupa, i molt, és l’augment de pressupost de mig milio d’euros que hi va haver en l’obra de la nova prefectura i que no sabem com hem de pagar.
Llorenç, per sort, sempre ens queden els llibres. El millor refugi.
Xandall, gràcies per reconèixer la importància d’haver fet possible el finançament del Museu de Can Saura amb fons europeus. I, evidentment, el mèrit no és de cap eurodiputat: és només de la sensibilitat dels càrrecs polítics de la conselleria d’Indústria del GB que, des del principi, van creure en aquest projecte. Com ells saben, compten amb la meva gratitud eterna, especialment com a ciutadana.
Bona nit!
a la fira del llibre d’aquest capdesetmana, no hi haguera estat demés algunes taules destinades a la venda de llibres-de-segona-mà, vaja, per animar el cotarro; una fireta de caire alternatiu…
Quan estaveu a l’oposició sercaveu els cinc peus a un moix, ara no, tancau els ulls o mirau cap a l’altra banda. Quina pena.
Un moix cada vegada més gros i sens dubte els que el van alimentar i ara són a l’oposició, no seran els que l’hi posin el “cascabel”.
Salut!
El moixos es poden alimentar de moltes maneres, tant si estàs governant com si estàs a l’oposició, i qui més qui manco dur algun “cascabel” qui penja, (i ben gros). Salut!
Toni, ya veig que no t’agraden les faules.
Maite, Toni, els uniformes de policia nous per capritxo de la Sra Regidora valdràn 20. mil euros. el 90% de la plantilla no esta d’acord amb aquest uniforme perque implicara tirar tots els uniformes que tenen als fems. hi ha persones que tenen dos uniformes nous dins el armari, donç ara per capritxo de la regidora o del seu marit es tindran que canviar tots. El informe tovar poca cosa nova a dit. Simplement el qui paga mana, i aixi a encaminat un informe a la proposta de la regidora i una pregunta Maite perque no hi eres tu a la presentació d’aquest informe. o no os voleu involucrar amb aquest temes?.
Maite perdona pero trop q estas mal informada, tothom dura al hora el nou uniforme, no s’anira implantant escalonadament.