Volen asseure el jutge Baltasar Garzón al banc dels acusats per un delicte de prevaricació en 
declarar-lo incompetent per investigar els crims del franquisme. Confès que és una persona per qui mai no he sentit una especial devoció. Al contrari. Tot i que admet que ha estat valent en moltes de les seves actuacions, la veritat és que sempre m’ha semblat un tipus altiu i orgullós. Tanmateix, avui el defensaré perquè, com diu el títol d’aquesta entrada, no és ell qui no és competent per investigar els crims del franquisme: és la nostra democràcia, de la qual tant ens omplim la boca, la que ha estat declarada incompetent.
Així, el procés que tramita el magistrat Luciano Varela contra Garzón es basa en la “Ley de Amnistía” de 1977, una llei preconstitucional que condemna al silenci els milers de víctimes del franquisme. El silenci dels vençuts. L’oblit imposat. I, enmig de la indignació que provoca la lectura dels articles d’aquesta llei, són, ara, justament, els botxins els que troben recer en la justícia(?) d’aquest país. Quanta impunitat i quina vergonya. Els falangistes bramen perquè els morts no surtin de les fosses. La negació del dolor dels perdedors com una segona mort, encara més dolorosa que la primera. Una tortura, si és possible, encara més cruel.
Hi ha crims que no prescriuen. Hi ha crims, com els comesos a l’Argentina de Videla o al Xile de Pinochet, qua han estat perseguits per la justícia espanyola. La mateixa que ara nega que es puguin perseguir els comesos durant la dictadura franquista. Quina llàstima de país i quina pena de democràcia. Incompetent, perquè diuen que no té competència en aquesta matèria. Incompetent, perquè no és capaç de fer sentir la veu del silenci i de la dignitat. Sense por. Sense màscares.
- El pensament ordenat/Opinió
- 7 comentaris
http://www.gadeso.org/
El franquisme encara cueja… després de més de 30 anys de democràcia. Quina vergonya!!!
.
I és que en el més profund de l’espanyolisme, el franquisme li és necessari ja que el republicanisme d’un Estat plural podria acabar amb l’Espanya actual. No culpar els crims del franquisme. Cap partit polític hauria daccedir al Parlament democràtic si abans no ha condemnat al franquisme i els crims a la humanitat realitzat per aquest règim. No només durant el període de la Guerra Civil, sino posteriorment, quan es van seguir comentent barbaritats que foren condemnades per la comunitat i per les lleis internacionals. Però Spain is diferent.
.
Garzón no pot empaitar els franquistes, però pot processar Pinochet per crims a la Humanitat. Quina vergonya!!
Deu ser açò, que tenim una “Democràcia incompetent”,
no pel franquisme passat què hauria d’esser jutjat, o no;
…pel franquisme present què quasi ningú no jutja:
.
http://foroporlamemoriaargentina.blogspot.com/2007/08/fraga-iribarne-de-la-represion.html
.
Resulta que aquest senyor va poder actuar amb total impunitat contra l’independentisme català el 1992. Amb detencions indiscriminades i tortures. I no li va passar res!
Per aquest fet el Govern Espanyol va ser condemnat pel Tribunal Internacional de Drets Humans d’Estrasburg.
Però això si, amb el Franquisme no s’hi pot posar! Ara ja sap qui és intocable.
—————————
A ElPeriodico:
Garzón i el feixisme que encara batega
Josep Maria Fonalleras
Quan Hernán Hormazábal em parla de l’assetjament a què es veu sotmès Garzón, penso en aquells dies nefastos en què el jutge va protagonitzar l’operació que va ser un demolidor moviment estratègic i preventiu arran dels Jocs Olímpics del 92. Una acció que va provocar severes crítiques i acusacions de tortures a causa de les quals el Govern espanyol va ser condemnat pel Tribunal Internacional de Drets Humans d’Estrasburg en concepte dels danys morals causats a les víctimes, militants independentistes. Danys morals i físics, perquè persones innocents, i en conec més d’una, van arribar a la porta del suïcidi en no poder resistir la pressió policial. Des d’aleshores, en sentir parlar de Garzón, com a mínim arrufen el nas. Quan Hormazábal em parla del jutge, penso també en altres episodis si més no peculiars, com el cas del comando Dixan, a Banyoles, o en el seu pas arravatat, llampeguejant i fracassat per l’executiu de Felipe González.
No puc evitar de comentar a l’amic i catedràtic de Dret Penal totes aquestes circumstàncies i, ell, per descomptat, xilè i professor a la UdG, també em recorda que va ser Garzón qui va promoure la detenció de Pinochet i tantes altres actuacions contra la corrupció. Ens posem d’acord en el moment de valorar l’ignominiós atac que ara pateix, un atemptat contra la independència judicial que el mateix Hormazábal, i intel·lectuals tan poc sospitosos de voler quedar bé amb Garzón com Josep M. Terricabras, han decidit denunciar a les Nacions Unides. Parlem de la dignitat de la democràcia. Ara per ara, atacada amb una força inusual de conseqüències gravíssimes, a major glòria dels que continuen pensant que val més oblidar que ser justos, el silenci imposat que no la paraula que infon la llum sobre la història, antiga i recent.
Que tenim una democràcia incompetent no és cap novetat. Qui ha elegit el sistema monàrquic? Qui ha perdonat el franquisme i la seva repressió? Tots aquells que votaren el sí a la impossada Constitució del 1978. Una Constitució de cartró, de cartró del flac. Està quasi tan morta com la meitat dels que la van votar. Una “democràcia” necessita regenerar-se, crec jo. Perquè crec que ja no ho és. Salut!
I qui ha perdonat a l’assassí dels més de 6.000 morts a Paracuellos? En Carrillo encara es viu i mai ningú l’ha jutjat per aquests fets. Si hem d’investigar els crims, que siguin els crims dels dos bandols. Tots els crims, no els d’una banda només. A Menorca, més de 40 capellans van ser assassinats només pel fet de ser-ho.
Ara interessa dir que encara hi ha franquisme, que el franquisme hi és molt present, etc., però el jutge Varela, que és qui ha imputat a Garzón, ningú podrà dir que sigui franquista. És un senyor d’esquerres. I molt d’esquerres.
Si a Espanya hi ha democràcia i estat de dret, tots hem de tenir els mateixos drets i les mateixes obligacions. Ningú pot estar per damunt de la llei, per molt que s’anomeni Garzón.
I per acabar, he de dir que en Garzón n’ha fet de molt bones. Ha estat un jutge valent que ha actuat contra el crim, contra el narcotràfic i, fins i tot, contra dictadors com és el cas de’n Pinochet (no ha fet el mateix amb els germans Castro, curiosament), però això no implica que, per aquests fets, pugui transgredir les lleis. Les lleis estan per acomplir-les tots. També el senyor Garzón.
Ja els podrien haver enviat a tots al cel, as capellans…