Entre els meus vuit llinatges familiars, hi ha els de Valenzuela i Ortega, provinents directament de 
Sevilla. Segons explicava ma mare, la seva àvia Isabel -Ortega Ramírez- provenia d’una família benestant de Sevilla que va fugir de la seva terra per amor: es va enamorar d’un carrabiner pobre, durant una processó de Setmana Santa, en sentir-lo cantar, des del balcó de casa, una saeta. Sembla que, des d’aquell dia, la vida dels dos va canviar de cop. Van deixar Sevilla per anar, primer, a Màlaga, on va nèixer la meva àvia i tots els seus germans, i, després, a Palma, on va néixer ma mare.
És una història novel·lesca, romàntica en els seus inicis però que la Guerra Civil es va encarregar de tancar tràgicament. Abans que qualcú em demani perquè no he escrit la novel·la de la meva família, he de dir que vaig començar a escriure només amb aquest objectiu. N’he fet infinitat de versions però cap no m’agrada. És la meva assignatura pendent.
Com veis, les arrels familiars -encara que siguin tan llunyanes- marquen. Ma mare es va morir amb una assignatura pendent, també: un viatge a Sevilla. D’aquí a uns dies, les quatre germanes Salord Ripoll (que també som Valenzuela Ortega) el farem realitat. Anirem a Sevilla i, qui sap, potser, sense saber-ho, ens creuarem amb algun parent llunyà que mai es pensaria que aquelles quatre turistes menorquines tenen res a veure amb ell. Però així és la vida. Estranya, complexa. I, de vegades, com deia aquella pel·lícula, bella.
- El pensament ordenat/Opinió
- 7 comentaris
Esper que tingueu un momentet per complir el meu encàrrec! je je. Gaudiu de l’Andalusia d’abril!
No et preocupis, Silve, que segur que compliré el teu encàrrec. Açò sí, l’has de lluir per Sant Joan.
Ei!!! Aquí sa mosca de torn a qui m’encantaria volar cap a Sevilla amb voltros,je,je,je. Açò sí,
us puc deixar sa disfressa de sevillanes i sa de toreros que qualque Carnaval ens hem atrevit
a lluir!! Sempre amb glamour, és clar !
Maite, agafa paper i bolígraf que aquí te deix una llisteta de activitats i visites obligades per
sa capital andalusa:
-compretes per Calle Sierpes.
-calamarsitos i tapes vàries per Triana. Ja que sou per allà, visita l’Esglèsia de Sta Anna. Allà s’hi van casar en Fran Rivera i sa filla de la Duquesa de Alba. Ja veus, unes sou Valenzuela Ortega i d’altres ens entretenim fullejant s’Hola!!! Què se pensen ? Què ho saben tot ? je,je,je
-anau a un bar made in Sevilla que es diu Sol y Sombra. Aquí perdreu tot es glamour,je,je,je. Com ho diria…xalareu com a loques però és un “campi qui pugui”!!!
-per recuperar sa vessant pija-sevillana, un bon dinar a Casa Robles. És just davant la Giralda
-no t’oblidis de fer una xerradeta amb ses gitanotes que llegeixen ses mans. Venen mesos intensos i necessitam totes ses fonts d’informació possibles!!!
Ja veus, aquests viatgets inoblidables… !
Disfruta d’aquests dies!!! I si per ambientar-vos necessitau músiqueta… ja te passaré en Pitingo!!!!!!!!!
Maite, d’açò se’n diu folcklóricas alternativas!!! No és raro que tinguem el personal ben despistat!!
Mosca, ja he pres nota de tot! Això que em llegeixin la mà, però, em fa pànic! I, per cert, jo, cada dissabte, llegesc l’Hola, faltaria més (fora casa, açò sí). Trob, Mosca, que també et duré un ventall, de Sevilla, que és el que em demana en Silve. Per Sant Joan, as Pla, podreu fer els Locomia! Vius, que no m’hi apunti!
El río Guadalquivir se quejaba una mañana:
Me tengo que decidir entre Sevilla y Triana
y yo no sé cómo elegir.
Ay, quién pudiera
fundir en un perfume menta y canela.
Voy soñando con tus besos
por el Callejón del Agua,
no despertarme del sueño campanas de La Giralda,
que e’que en amores, que e’que en amores,
las caricias soñadas son las mejores.
Sevilla, tú no hagas caso
de las caricias del río,
que el río es galán de paso,
y para firme amor, el mío,
que los amantes, cuando existe distancia,
se olvidan antes.
Río de mi Sevilla, no te entretengas,
río de mi Sevilla, no te entretengas,
que te espera en Sanlúcar la mar inmensa,
con qué desganas dejarás las orillas de tu Triana.
Manue no quieras conquistar mi corazón,
que me lo robó Sevilla y no me lo devolvió,
y e’que Sevilla enreda corazones en su mantilla.
Compare, dígame usted,
si desde Cádiz a Sevilla hay que pasar por Jerez.
Bon viatge!
Gràcies, Eugenia! Quan torni, ja en faré cinc cèntims, del viatge. No podré explicar moltes coses, però, que, després, un periodista assidu al bloc, quan se li acaben les idees, m’empra per fer el seu sermó dominical.
Jo també esper alguna cosa!!! Si pases per Córdoba fer una foto al carrer Abejar (abeja que deia ma mare i sempre m’havia pensat que volia dir abejas i ara m’he enterat que era Abéjar!!!) i no deixis d’anar a la plaza de las Tendillas. Si veus en Manolo!! li dones records de part meva