Enguany, farà 20 anys que em vaig casar. Un matrimoni feliç i discret que esper i desitj que continuï amb la mateixa felicitat i discreció que ha tingut fins ara. Fa un any i un dia (sí, ja sé que sona a condemna…), vaig contreure un altre matrimoni, en aquest cas polític, amb l’alcaldessa del PSOE de Ciutadella. Un matrimoni que em duu, dóna gelosa de la seva intimitat com som, molts de maldecaps. Perquè, ja em perdonareu, però, de vegades, tenc la síndrome “Belén Esteban”. Ara us ho explic.

Diumenge, vaig haver de llegir, per premsa, com la meva consort política deixava millor el seu “amant” polític (llegiu UPCM) que a una que, de vegades, es veu que no som aguantadora. Quin disgust! La vida continua, tanmateix, i, com va dir ella, un dia va millor i un altre pitjor, com a totes les cases. Avui, però, segon capítol de la meva vida matrimonial, a càrrec, en aquest cas, del PP: som un matrimoni de conveniència, declaren als mitjans de comunicació. I jo ja no puc més. Diuen que no tenim un projecte comú i rallen d’enveges perquè ella es penja les medalles (quines medalles, si tot ho feim malament, segons el PP?) i jo “perd pes polític”!

En fi. A ningú no hauria d’estranyar la meva pèrdua de massa política: si l’alcaldessa té, en boca del PP, “Ciutadella a dieta”, com volen que jo engreixi, senyores meues! I, per medalles, les que ens haurien de posar per aguantar aquesta oposició de “Salsa ros(s)a” o de pa sucat amb oli, si la dieta ens ho permet. Mentrestant, però, sort que el meu consort autèntic és un sol. Aquesta, però, com entendreu, és una altra història que, evidentment, mai no us explicaré.

• El pensament ordenat/Opinió
• 19 comentaris

Quan tenia catorze anys i feia 1r de BUP, van aparèixer a l’institut un grup de persones que ens venien a vendre les bondats de fer-nos un test d’intel·ligència. Si no ho record malament, se’l va fer tothom excepte jo. Del que estic ben segura és del motius pels quals em vaig negar a posar a prova la meva capacitat intel·lectual: i què hi guanyaré, jo, sabent que el meu coeficient intel·lectual és de 90 o 100, li vaig dir a ma mare. És una pèrdua de temps i de doblers, vaig concloure. Ma mare va somriure i em va donar la raó. En aquells moments, he de dir que era una alumna esforçada que treia unes notes prou acceptables en aquelles assignatures que m’agradaven i prou mediocres en aquelles que no em motivaven gaire. Mai vaig portar a casa butlletins de notes brillants, perquè ens entenguem.

Moltes vegades m’he demanat com vaig ser capaç d’aguantar la pressió de companys i professors i mantenir la meva decisió de no fer-me cap test fins al final.  El que sé del cert és que, avui, i de cada vegada més, estic convençuda que la vida no és d’aquells que tenen una capacitat intel·lectual més alta sinó dels que la saben viure des de l’equilibri de les seves emocions i de les emocions de les persones que els envolten. D’això se’n diu, em sembla, “Intel·ligència emocional”. Una forma de vida basada en l’autoconeixement, la tolerància a la frustració, les habilitats socials, l’autocontrol, l’estabilitat emocional, l’optimisme, la sensibilitat, la confiança en un mateix i, sobretot, l’empatia, la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre.

Així, la relació que establim amb nosaltres mateixos i amb les persones del nostre entorn és la clau. La vida és, en bona part, un problema continu, una presa de decisions -sovint difícils- contínua. Però tot és més fàcil, sempre, si la podem viure en un clima de confiança i de respecte. A casa, amb els amics, a la feina. No sé si, tot això, ja ho intuïa als meus catorze anys. Només sé que, en aquests moments, els errors o limitacions de caràcter intel·lectual, propis i aliens, em preocupen ben poc. El que em preocupa, i molt, és veure patir persones que estim perquè tenen, al seu costat, altres persones que, potser passarien amb nota alta un test d’intel·ligència, però que, difícilment, superarien el de les emocions.

• El pensament ordenat/Opinió
• 11 comentaris

“En Matas és passat”, ha dit el president en funcions del PP de les Illes, i candidat a la reelecció, José Ramón Bauzá. Passat?- m’he demanat confusa. Jo diria que, de moment, és present i, sobretot, futur: o no ha de venir a declarar, davant del jutge, d’aquí a uns dies, per l’escàndol del Palma Arena? La confusió, tanmateix, m’ha durat un segon. L’estratègia del PP balear és claríssima: es tracta de repetir, fins al cansament, que la corrupció que ha campat, des de sempre, pel partit ja forma part del passat, d’allò, per tant, que ja no existeix.

Hem de reconèixer que els escàndols d’UM han donat oxigen al PP. Ara bé, d’aquí a tenir la barra de presentar-se com un partit immaculat, que no ha romput un plat en sa vida, hi ha un abisme. Sentir-los donar lliçons de transparència, legitimitat i democràcia, quan, molts d’ells, per acció o omissió, s’ho han passat tot pel forro, és patètic. I convé que recordem. Convé que recordem qui és el PP que ha governat les Illes durant tants d’anys. Aquesta és la llista de la seva corrupció, aquella que ara intenten amagar davall l’estora:

– Jaume Massot, ex director general d’Ordenació del Territori del Govern de Matas (2003-2006). Dues condemnes per corrupció urbanística (vuit anys i mig) pel cas Andratx. Empresonat.

– José Juan Cardona, diputat balear, ex conseller d’Indústria, ex presidente del PP d’Eivissa, imputat por malversació i delicte electoral en el cas Scala.

– Antonio Serra, diputat balear, ex director general del Govern de Matas i del Consell de Mallorca. Imputat en el cas Palma Arena per prevaricació i malversació.

– Jaume Font, diputat balear i portaveu del Consell de Mallorca, ex conseller de Medi Ambient, imputat por tráfic d’influències.

– Jaume Matas, ex president de Balears (PP) en 1996-1999 y 2003-2007; ex ministre de Medi Ambient (2000-2003). Imputat pel Palma Arena.

– Juan Martorell, cap de Prensa del PP balear, ex director general de Comunicació del Govern de Matas. Imputat pel cas Palma Arena.

– Dulce Linares. Ex directora general de Gabinet de Matas. Imputada pel Palma Arena.

– Jane King, ex secretària general tècnica de Presidència. Imputada pel Palma Arena.

– Pepote Ballester, ex director general d’Esports. Imputat pel cas Palma Arena.

– Raimundo Alabern, ex director gerent de l’Institut de Turisme. Imputat pel Palma Arena.

– Bartolomé Reus, antic conseller del Gover balear. Imputat pel Palma Arena.

– Antònia Ordinas, ex gerente del Consorci, empresonada durant dos meses pel cas Scala. Expulsada del PP.

– Kurt J. Viaene, ex director general de Promoció Industrial, imputat i empresonat pel cas Scala. Expulsat del PP.

– José Manuel Alcaraz, elegit president del PP de Formentera després de ser imputat pel cas Scala. Ex cap de Gabinet del conseller Cardona.

– Jaume Gil Cuenca, ex director general del Govern. Imputat pel cas Scala.

– Francisco Gálvez, ex director general de la Joventut. Imputat per malversació en el cas turisme jove.

– Juanfran Gosálvez, ex administrador de Turisme Jove.

– Gabriel Cañellas, ex presidente balear (1983-1995). Imputat en el cas Sant Elm.

Shakespeare va dir que “El passat és un pròleg”. Si és així, tremol només de pensar les pàgines que, d’aquesta història sòrdida, encara haurem de llegir.

• El pensament ordenat/Opinió
• 24 comentaris