I- Ningú vagi a remolc d’allò que pensi aquell del seu costat. Altrament, mai s’avença. 
III- En les cinc parts del món hi ha pocs intel·ligents i massa savis.
XV- Estimar sense odiar, odiar sense estimar, ni estimar ni odiar: tres estats impossibles a criatura nada en aquest món.
LV- En la meva actuació no em fan por les censures que puguin dirigir-se’m; tinc por més aviat per les debilitats que m’escaigui tenir.
XLIV- La Bíblia dels catòlics és un menjar salat. No pot passar, de tanta gràcia com han volgut posar-hi.
LXIII- Aquest segueix essent un país salvatge. Mireu si no: les dones, encara tenen l’honra a l’entrecuix…
LXXII- Un home lliure? Es sotmet rarament i no es conforma mai.
LXXIX- La consciència és la més aspra i terrible de les dictadures. Però val a odiar-les totes menys aquesta.
LXXXIX- Jo no estimo el dolor, però crec en l’eficàcia del dolor: es creu en una idea mentre costa parir-la i mantenir-la.
CVII- La llibertat no és cara per escassa, sinó escassa perquè s’ha de guanyar.
(Publicats a la revista “Un enemic del Poble”, entre 1917-1919)
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 6 comentaris
Tots els bons moren joves. God save the Papasseit!
sense cap dubte, genialitat amb maestria.
Moltes vegades m’he convençut que el pensament cívic i sociològic de fa 100 anys, era més avançat que el d’ara. Actualment, els valors s’espargeixen i es perden entre els índicadors madiàtics de les audiències, la venda d’exemplars de papers i el nombre de visites digitals.
.
Vendre diaris, augmentar audiències o obtenir major visites internàutiques prima sobre l’honor i el dolor de qualsevol persona o família. També a Menorca.
.
Sí que estam en crisi.. i tant.
Maite, em crida l’atenció el nom de la revista on Salvat-Papasseit publicà aquests “Mots propis”. Per què Ibsen?
Salvat, cap al 1914 ingressa a la “Juventud Socialista”i comença a escriure a publicacions revolucionàries amb el pseudònim de Gorkiano. Decebut del socialisme, Salvat va practicar un anarquisme molt personal. Tot i que és un referent de l’avantguarda catalana, aquests primers textos ideològics (per exemple, els mots-propis) poden relacionar-se amb les idees del Modernisme (ja superat en aquells anys) més regeneracionista. I, evidentment, d’aquí surt el nom d’Ibsen (el referent dels regeneracionistes, juntament amb Nietzsche). El nom de la revista és, efectivament, una adaptació de l’obra d’Ibsen L’enemic del poble.
He de confessar que Salvat i l’avantguarda m’apassionen, com ja saben tots els meus ex-alumnes. Per tant, gràcies, Matilde, per deixar-me fer un poc de professora. Estic convençuda, però, que tu, tot això, ja ho sabies.
Encara record, després d’exposar un treball a la universitat sobre Salvat, la frase del doctor Molas, amb l’Ideales enganxat al llavi: Salord, aquest se’l sap com si fos de la seva família! I tots vam riure. Quins temps!
[…] de http://maitesalord.cat/2010/03/23/mots-propis-joan-salvat-papasseit/ 41.608213 2.287789 Compartir:ShareEmailLike this:LikeBe the first to like this post. Feu […]