La diferència, diuen els entesos, entre el Barça i el Madrid és que, mentre el primer té un equip de futbolistes, el segon és una suma d’individualitats, algunes brillants, és cert, però individualitats, 
al cap i a la fi. I, com tothom sap, la victòria final sempre sol ser dels grups cohesionats.
En aquest sentit, és fonamental la funció del primer entrenador. Mai no he escoltat a ningú que digui que la culpa que un equip no funcioni sigui del segon entrenador o, ni tan sols, dels jugadors. Si qui du la batuta de l’equip és intel·ligent i té una mínima capacitat de lideratge, el que farà és recolzar-se en el seu segon, que sap – i ha de fer sentir- imprescindible, i en els seus jugadors, als quals ha de convèncer que són els millors del món.
Tanmateix, el consens, a l’hora de prendre decisions, serà indispensable perquè mai, cap grup o empresa seriosa, deixa en mans d’una sola persona la gestió dels temes fonamentals. És més, tothom sap que, a partir del diàleg i de la discussió d’idees, és quan s’arriba a solucions realment òptimes. La comunicació entre tots els membres de l’equip és, doncs, fonamental.
No faré, ara, d’aprenent d’Aramís Fuster i m’aventuraré a dir si el Barça guanyarà cap títol aquesta temporada. Tanmateix, posaria la mà al foc que així serà. Fins i tot en aquests moments, quan tenim el Madrid a dos punts, estic tranquil·la. Per què? Perquè, sempre, la solidesa d’un equip ben dirigit inspira confiança. L’espectacularitat de les individualitats que van per lliure, dels grans fitxatges estrella, en canvi, es fon a la primera dificultat. C’est la vie! Què hi farem.
- El pensament ordenat/Opinió
- 9 comentaris
No es per res però s’article aquet m’ha fet pensa amb l’assignatura de Relacions en l’Àmbit del Treball que vaig fer l’any passat. Per tal de que les relacions professionals en un equip de treball millorin i hi hagi cohesió de grup hi ha tècniques de motivació laboral com és l’Outdoor training. Consisteix en que la empresa organitzi un cap de setmana perquè el grup vagi a fer activitats com per exemple a fer escalada, raffting… Ja ho saps idò, per millorar s’ambient als plens i que hi hagi “bon rollo” a s’ajuntament un dia d’aquets hauríeu de anar tots es regidors de colònies un cap de setmana a nes Pinaret o d’acampada a algun lloc i fer activitats de natura per millorar les relacions laborals entre vosaltres. No és per res però seria tot un espectacle!!! hehe
Jo ho voldria veure per un forat.
Jo propòs, directament, uns exercicis espirituals al Toro. Si no es produeix un miracle, no tenim compostura!
Això de l’Outdoor training va molt bé per les empreses, tu ja ho has dit Wenç, no se si serviria de gaire, però, pel galliner que tenim dalt la Sala! I sí, les mongetes del Toro, val més deixar-les fer…perquè per molt que hi hagi un miracle hi ha personatges que ni “veure la llum” els hi funciona! és a dir, no tenen remei! I sí Maite, el Madrid també és una de les generacions NINI, ni en el futbol ni en el bàsquet, no hi ha unió, no hi ha companyerisme, no hi ha això que ha aconseguit edificar el molt honorable Guardiola, aquest “bon rotllo”, que lamentablement tampoc veurem mai a dalt s’ajuntament! C’est la vie! Què hi farem.
Opció A: en Triay que els mena a tots cap ets Alocs vestidets d’Exploradores d’España. Aquelles mitges d’excursionistes, xiruques, cantimplores, motxilles i cançons d’acampada.
Opció B: na Carbonero que els mena a tots en velo cap a Cala Morell xiulant Verano Azul. Parxes, suades, cadenes que surten, i aquella costa de Son Àngel que no hi ha qui la pugi vogant.
Opció C: na Maite que els mena a tots a veure s’exposició del Roser. Que si no toqueu res, que si al final vull un resum, que si d’aqui en podríem treure una novela.
Opció D: na Salord que els mena a tots as Castell de Sant Nicolau. A veure una gran Fira de nosequé, adjudicada a nosequí, per un valor inferior del que cobrarem i en factures fraccionades perquè no es noti; ah! i de colofón: concert d’M Clan.
Opció E: na Gener que els mena a tots a visitar les obres del Dic com els jubilats. I aquí farem una Escala de la duquesa de Alba igual que l’Escala del Rei. I des d’aqui veiem Mallorca i el Parlament que és on me guany les garroves de la feinada que hi faig. I na Joana Gomila que no faci comptes que la seva calculadora és solar i no dona el mateix que la meva que és de piles.
Opció F: deixar-se de tonteries, recuperar la visió de servei de la feina de regidors, ajuntar sinèrgies, aportar en positiu, hipotecar el poble si fa falta pero en favor del poble, governar transversalment i fer oposició coherent, dedicar les comissions a intentar arribar a acords i els plens per demostrar que són capaços d’arribar-hi, reconèixer errors i curar ferides, planificar, escoltar a la gent del carrer, decidir un Projecte de Ciutat comú, unitari i consensuat i dur-lo a bon terme…en definitiva: REGIR AQUEST POBLE, REGIR EL MEU POBLE CONTANT AMB EL POBLE.
Perdona Maite…xerraves de futbol? és que a vegades no entenc la ironia.
Hipotecar el poble, no, Xandall, per la Mare de Déu, que ja hi està prou.
Sí, Xandall, sí, trob que rallava de futbol…. o no? I d’hipoteques municipals, estic d’acord que ni parlar-ne!
Amb el Dic sobre l’horitzó de Ponent, pens que ja mai més tornarà a emergir del fons de les aigües la Ciutat de Parella.
.
Aquell, “I del somni, tot”, pot ser serà, “I del Somni, res”. Ni que s’hi trobin set Joans i set Joanes. Tot i així, sempre ens quedarà la relectura del llibret, que ja és molt.