Demà dissabte, dia 17 d’octubre, a les 19,00h, comença a la Casa de Cultura de Ciutadella una aventura literària que em fa molta il·lusió: el grup de lectura “Plaça de Lletres”. Es tracta, com veis, d’un grup de persones que es reuniran, el tercer dissabte de cada mes, després de llegir un mateix llibre, per comentar-lo, de vegades acompanyats de l’autor, la qual cosa afegeix, a la lectura individual, més elements per a la reflexió i per al gaudi.

El nom “Plaça” juga amb el doble sentit de mercat (on s’ubica la Casa de Cultura) i de lloc per al diàleg i l’intercanvi d’idees. Les “lletres”, resulta evident que fan referència a la literatura. La primera trobada serà només per començar a conèixer-nos i per fixar els llibres que voldrem llegir durant el curs. De fet, l’única lectura que ja s’ha establert, per al mes de novembre, és Moro de Rei, de Pau Faner, per una raó molt simple: és el petit homenatge al nostre escriptor més gran. A partir d’aquí, qualsevol obra és possible: només cal proposar-la!

Puc dir per experiència -d’escriptora convidada- que aquestes reunions literàries són un autèntic plaer. Esper, idò, que us animeu a participar-hi. No cal venir cada mes; fins i tot, no és imprescindible  haver llegit l’obra perquè es pot venir a escoltar… I, per cert, després d’aquesta primera trobada, una interessant conferència sobre Baltasar Porcel, a càrrec de Carles Cabrera. Què més voleu?

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 9 comentaris

  AMPLA ÉS CASTELLA

Ampla és Castella, i com un palmell
té la durícia d’aixecar l’espasa.
El braç és las i no el mena cervell;
la gola és seca i la set no li passa.

Terra dels Terços petjadors de lleis
que imposaven amb sang llur llei estranya,
ampla és Castella, sepulcre de reis,
malavirança a la Marca d’Espanya.

Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
del mal que ha fet amb la seva tonada;
sorolls de focs i esperons, i l’escreix
amb que els cavalls soterraven l’estada.

Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
té la sordesa de massa escoltar-se.
La veu dels íbers és ronca d’ofec
i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

Joan Salvat-Papasseit, Les Conspiracions (1922)  

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 7 comentaris

Com bé deia Menorquit, en un comentari de la darrera entrada, intent acabar la nova novel·la. Fa setmanes, mesos, anys, que l’hauria haguda de lliurar a l’agent literari. I avanç, però tan lentament, que em desesper. A més, però, estic de jurat d’un premi literari i he hagut de llegir 21 novel·les en poques setmanes. Ni una línia del munt de llibres ja publicats que tenc, i que augmenta dia a dia, damunt la tauleta de nit. A moments, em sent desbordada i, òbviament, qui més se’n ressent és aquest bloc. Em sap greu.

Ara, el que em sap més greu de tot és que encara hi hagi qui tengui la barra de dir que, com a regidora, no faig res: form part d’un equip de govern paralitzat! Quan llegeixes aquestes coses pel diari, de bon dematí, just arribar a l’ajuntament, t’agafen ganes de tornar a casa, d’obrir l’ordinador i acabar la novel·la. O d’agafar una cocarrossa i seure a la terrassa i llegir, llegir i llegir qualsevol de les novel·les que m’esperen, pacientment, des de fa setmanes. Però no ho faig: obr l’ordinador del despatx em mir el correu i després faig entrar el constructor amb qui mai no esteim d’acord amb el preu i després em preocup per un company que s’ha posat malalt i després me’n vaig a Junta de Govern i després faig una roda de premsa i després vaig a comptabilitat a veure perquè no s’han pagat unes factures molt urgents i després telefon a l’oposició per pactar un punt del ple de demà i després…

En fi, res  a fer, com diu aquella. Són les deu del vespre, fa mitja hora que he arribat d’una reunió, he ajudat el fill a acabar un exercici, encara no he sopat, encara no he fet el dinar de demà, encara no he escrit, encara no he llegit… Per cert, avui dematí he fet pública la creació d’un Grup de Lectura Municipal que es diu “Plaça de Lletres”. Però, d’aquesta història, ja en rallarem més endavant. Ha estat de les poques satisfaccions d’un dia francament estressant. Això i explicar-vos les meves misèries. Gràcies per la paciència!

• El pensament ordenat/Opinió
• 13 comentaris