Quan vaig obrir aquest bloc, tenia molt clar què volia que fos: havia de ser l’espai on na Maite Salord penjàs els seus articles de reflexió i d’opinió (“El pensament ordenat”) i on penjàs recomanacions literàries i textos propis (“Amb totes les lletres”). Així, la política i l’escriptora, però també la mare, la ciutadana i la professora, es passegen per aquesta plaça, tot sigui dit, cada vegada més transitada.
Així, tot i que és evident que no puc obviar la meva faceta de política -sobretot en les entrades que toquen aquest tema directament-, ja he dit, en diferents ocasions, que aquest bloc ni és la pàgina oficial del meu partit ni el que jo dic ha de coincidir, per força, amb el sentir de tots els afiliats i simpatitzants. Personalment, sempre he intentat exposar el meu punt de vista de la forma més clara i entenedora i em sembla que he donat prou mostres d’acceptar, amb absoluta normalitat, les diferents opinions. Ara bé, és cert que en aquest bloc hi participa molta gent i que cadascú enfoca el tema de la manera que creu més oportuna. Pens que, justament, aquesta és una de les gràcies dels blocs.
Així, idò, en aquest espai obert, estic convençuda que s’ha de poder rallar de tot, tenint molt clar, però, quin és el seu abast: és un intercanvi d’idees i d’opinions. Res més. I si, qualsevol persona, més enllà de fer -o fer-me- un simple comentari, vol parlar directament amb la portaveu del PSM a l’ajuntament de Ciutadella, les vies a seguir han de ser, lògicament, les polítiques. O sigui, assistir a l’agrupació local, el tercer dimart de cada mes, que és oberta a militants i simpatitzants. O contactar amb mi, a través d’aquesta opció del bloc o de la pàgina web del partit, per poder quedar i rallar de qualsevol tema que se’m proposi. No tenc -no n’he tingut mai- cap problema a fer-ho. Al contrari.
Quan vaig obrir aquest bloc, tenia molt clar que havia de ser un espai obert a tothom. Un espai on tothom pogués opinar lliurement. De política, de literatura, de vida. I aquí em trobareu sempre i sempre disposada a donar la meva opinió, a exposar amb el màxim de claredat les meves idees. Mai, diria, he eludit cap qüestió de les que s’han plantejat a través dels comentaris, tot i que no sempre puc contestar-los tots i, moltes vegades, em limit a observar, des de la distància, la conversa dels altres.
Si fa uns dies -arran d’un article sobre el Barça-, qualcú va dir que la plaça ja tenia porteries, avui m’agradaria que aquesta entrada servís per col·locar-hi uns quants bancs més. Val la pena que els visitants s’hi asseguin disposats a gaudir del plaer de la conversa. Com diu Jorge Wagensberg, el goig intel·lectual es produeix quan adquirim un nou coneixement i aquest no és possible sense conversa, sense parlar i escoltar els altres. Posau-vos-hi còmodes. Hi ha lloc per tots.
a allotjar-se a casa de la senyora Haze, la filla de la qual, de dotze anys, impactarà de forma colpidora sobre l’home. El matrimoni amb la senyora Haze oferirà a Humbert la possibilitat de restar al costat de l’adolescent i s’iniciarà, així, el viatge angoixant d’HH i Lolita. Aquesta, conscient del poder que exerceix sobre l’home, es convertirà en una “temptació fatal” per al professor. Seran unes relacions en què amor i odi, desig i repulsió s’aniran alternant en l’adolescent, provocant la desesperació d’Humbert.
signe del zodiac -Balança-, signe d’equilibri entre els plans còsmic i psíquic. Lligat als conceptes de legalitat i justícia, socials i interiors, indica l’equilibri entre el bé i el mal: per un cantó, tendeix cap a Scorpio (món del desig) i, de l’altre, cap a Virgo (sublimació). Representa l’equitat universal i l’esperit de la justícia, així com l’harmonia social i personal. Avui, les previsions astrològiques del meu signe em diuen que: “Com que el sol i la lluna formaran un bell sextil entre ells, a vosaltres també us arribaran les seves bones vibracions i estareu de bon humor. Celebreu aquesta jornada!”