MÉS PUR QUE TOT
Més pur que tot, el buit que vas deixar
i la teva presència en les coses.
Ara et tenim, impalpable, en la fresca
simplicitat del gest,
al centre del silenci,
i, per amor, en l’amor que revela
l’oasi inesperat.
No et distanciïs;
el teu estar completa el nostre viure,
li dóna plenitud, sentit i força
i en fa l’espai en què tot ho podem
imaginar perfecte.
Miquel Martí i Pol, Llibre d’absències
(Fotografia d’Antoni Cladera)
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 2 comentaris
És tan complert que no podem afegir res? Molt polit el poema i la foto també. I el record…
És ben cert, Maria, que el poema és capaç d’expressar tots els sentiments que, dia 14 de desembre, sentia i, segurament, sent cada dia. Totes les pèrdues són tristes. Hi ha persones, però, que mai no t’abandonen, que sents ben a prop, malgrat els anys de distància física.