AMPLA ÉS CASTELLA

Ampla és Castella, i com un palmell
té la durícia d’aixecar l’espasa.
El braç és las i no el mena cervell;
la gola és seca i la set no li passa.

Terra dels Terços petjadors de lleis
que imposaven amb sang llur llei estranya,
ampla és Castella, sepulcre de reis,
malavirança a la Marca d’Espanya.

Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
del mal que ha fet amb la seva tonada;
sorolls de focs i esperons, i l’escreix
amb que els cavalls soterraven l’estada.

Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
té la sordesa de massa escoltar-se.
La veu dels íbers és ronca d’ofec
i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

Joan Salvat-Papasseit, Les Conspiracions (1922)  

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 7 comentaris

Com bé deia Menorquit, en un comentari de la darrera entrada, intent acabar la nova novel·la. Fa setmanes, mesos, anys, que l’hauria haguda de lliurar a l’agent literari. I avanç, però tan lentament, que em desesper. A més, però, estic de jurat d’un premi literari i he hagut de llegir 21 novel·les en poques setmanes. Ni una línia del munt de llibres ja publicats que tenc, i que augmenta dia a dia, damunt la tauleta de nit. A moments, em sent desbordada i, òbviament, qui més se’n ressent és aquest bloc. Em sap greu.

Ara, el que em sap més greu de tot és que encara hi hagi qui tengui la barra de dir que, com a regidora, no faig res: form part d’un equip de govern paralitzat! Quan llegeixes aquestes coses pel diari, de bon dematí, just arribar a l’ajuntament, t’agafen ganes de tornar a casa, d’obrir l’ordinador i acabar la novel·la. O d’agafar una cocarrossa i seure a la terrassa i llegir, llegir i llegir qualsevol de les novel·les que m’esperen, pacientment, des de fa setmanes. Però no ho faig: obr l’ordinador del despatx em mir el correu i després faig entrar el constructor amb qui mai no esteim d’acord amb el preu i després em preocup per un company que s’ha posat malalt i després me’n vaig a Junta de Govern i després faig una roda de premsa i després vaig a comptabilitat a veure perquè no s’han pagat unes factures molt urgents i després telefon a l’oposició per pactar un punt del ple de demà i després…

En fi, res  a fer, com diu aquella. Són les deu del vespre, fa mitja hora que he arribat d’una reunió, he ajudat el fill a acabar un exercici, encara no he sopat, encara no he fet el dinar de demà, encara no he escrit, encara no he llegit… Per cert, avui dematí he fet pública la creació d’un Grup de Lectura Municipal que es diu “Plaça de Lletres”. Però, d’aquesta història, ja en rallarem més endavant. Ha estat de les poques satisfaccions d’un dia francament estressant. Això i explicar-vos les meves misèries. Gràcies per la paciència!

• El pensament ordenat/Opinió
• 13 comentaris

A poc més d’un any i mig de les pròximes eleccions municipals i autonòmiques (si tot va bé, en el cas de les autonòmiques!), en les darreres setmanes, s’han fet públiques un parell d’enquestes d’intenció de vot. Tot i el valor relatiu que pens que tenen, en aquestes alçades de mandat, sí que ens ofereixen, al meu parer, valorades en conjunt, unes tendències que són prou interessants.

Tant l’enquesta del diari “El Mundo” com la que ahir va fer pública “Gadeso”, mostren, a nivell de Balears, un augment de vots del PSOE, acompanyat, evidentment, d’una baixada del PP. Tanmateix, i vists els escàndols de corrupció que esquitxen aquest darrer partit, sembla que la davallada hauria de ser més pronunciada. De fet, tot i que és prou clar que el PSOE tindria més vots, sembla que aquests només es traduirien en un diputat més. Cal afegir-hi, d’altra banda, que UM i el Bloc perdrien vots.

A nivell de Menorca, segons l’enquesta de “Gadeso”, la tendència vindria a ser la mateixa, tot i que, en aquest cas, l’augment de vots del PSOE no implicaria un conseller més. O sigui que, a dia d’avui, si hi hagués eleccions, a la nostra illa, tot quedaria igual. Tanmateix, més enllà dels percentatges, m’agradaria comentar una frase d’aquest informe: pel que fa al PSM-Verds, es nota ” una lleugera però clara tendència a l’alça”. Si l’afegim al fet que, fa uns dies, a l’enquesta de “El Mundo”, podíem veure que passàvem de 0,8 a 1,1, en intenció de vot, sembla que, tot i que no m’acabi de creure aquest augment espectacular de més d’un 25%, es confirmaria que les perspectives són prou bones.

Amb tot, després de fer aquest repàs de xifres i, com que som dona de lletres, només puc acabar dient que val, que molt bé. Que estic contenta que diguin que, al marge de destacar la fidelitat del nostre vot, el PSM va pujant, la qual cosa vol dir que arribam a sectors nous de la població. Ara bé, aquí, l’únic important és la feina diària i contínua. Ser seriós i coherent i honrat. No caure en l’error, malauradament massa estès, de fer com aquells polítics que governen a cop d’enquestes: frivolitat, desconcert, improvisació, populisme. Perquè hi queda molt de camí a recórrer i molta feina a fer.

• El pensament ordenat/Opinió
• 13 comentaris