Com bé deia Menorquit, en un comentari de la darrera entrada, intent acabar la nova novel·la. Fa setmanes, mesos, anys, que l’hauria haguda de lliurar a l’agent literari. I avanç, però tan 
lentament, que em desesper. A més, però, estic de jurat d’un premi literari i he hagut de llegir 21 novel·les en poques setmanes. Ni una línia del munt de llibres ja publicats que tenc, i que augmenta dia a dia, damunt la tauleta de nit. A moments, em sent desbordada i, òbviament, qui més se’n ressent és aquest bloc. Em sap greu.
Ara, el que em sap més greu de tot és que encara hi hagi qui tengui la barra de dir que, com a regidora, no faig res: form part d’un equip de govern paralitzat! Quan llegeixes aquestes coses pel diari, de bon dematí, just arribar a l’ajuntament, t’agafen ganes de tornar a casa, d’obrir l’ordinador i acabar la novel·la. O d’agafar una cocarrossa i seure a la terrassa i llegir, llegir i llegir qualsevol de les novel·les que m’esperen, pacientment, des de fa setmanes. Però no ho faig: obr l’ordinador del despatx em mir el correu i després faig entrar el constructor amb qui mai no esteim d’acord amb el preu i després em preocup per un company que s’ha posat malalt i després me’n vaig a Junta de Govern i després faig una roda de premsa i després vaig a comptabilitat a veure perquè no s’han pagat unes factures molt urgents i després telefon a l’oposició per pactar un punt del ple de demà i després…
En fi, res a fer, com diu aquella. Són les deu del vespre, fa mitja hora que he arribat d’una reunió, he ajudat el fill a acabar un exercici, encara no he sopat, encara no he fet el dinar de demà, encara no he escrit, encara no he llegit… Per cert, avui dematí he fet pública la creació d’un Grup de Lectura Municipal que es diu “Plaça de Lletres”. Però, d’aquesta història, ja en rallarem més endavant. Ha estat de les poques satisfaccions d’un dia francament estressant. Això i explicar-vos les meves misèries. Gràcies per la paciència!
- El pensament ordenat/Opinió
- 13 comentaris
Jo, de gran, NO vull ser regidora… Ànims Maite!
a vegades mos volem complicar massa, hem d’aprendre a disfrutar de sa vida..
PD: Plaça de lletres?
Esper noticies d’aquesta creació 😉
Segur que una persona tan feinera com tu ho acabarà aclarint tot ;).
Així que fas de jurat d’un premi literari.
M’agradaria que expliquesis un poc com arribes a ses conclusions finals després d’haver llegit tots es llibres.
Per exemple, s’ordre amb que els a llegeixes es aleatori?
Te fas resums de tots?
No sé si estic demanant tonteries però a jo me semblen qüestions importants.
Salutacions cordials Maite, no mus oblidis, eeh!
Sempre he pensat que sa feina d’una política o un polític, ha de ser de les més ingrates de tot. Sobretot quan un vol fer bé feina. Però d’un polític o política que s’espera molt, tendeix a no poder fer tota la feina que voldria, i per tant, a decepcionar. Mentre que d’un que no s’espera res, senzillament hom ni tan sols li segueix les passes.
Supòs que per aquesta ingratitud hi ha poca gent intel·ligent que s’hi dediqui. I supòs que una bona part de la resta s’hi dedica per rebre alguna mena de regal (gurtelandia) o de poder.
De totes maneres, crec que manquen tans de polítics bons com bons votants – o ciutadans -, ja que d’altra manera, no exisitiria la nefasta manera de fer d’alguns partits.
En definitiva, que el que fas no és en va. Que sempre et retreuran el que no fas o fas malament, més que reconèixer les coses ben fetes. I que açò, no t’ha d’afectar negativament amb les ganes i l’idealisme del principi. Ànims!
Ànim i força! I cap vergonya per tenir un mal dia o per no poder fer tot el que un voldria fer. N’hi ha que tingueren molts d’anys per fer malament moltes coses que, per descomptat, no es podran arreglar ara en uns quants de mesos…
Ànims, Maite. Mai no plou a gust de ningú, i tothom sap criticar allò que fan els altres! Falta empatia en aquesta societat!!
Vaig llegir açò del club de lectura de Ciutadella, i abans de llegir el teu nom, ja em vas aparèixer al cap! Enhorabona, crec que és una gran iniciativa!!
Jo, que ja he acabat d’estudiar, intent entrar en el món editorial literari a Barcelona… i és complicat, però paciència i bona lletra!
Ànims de nou 🙂
maria
Ànims amb la tasca de regidora! saps de sobra que molts valorem la teva feina i sabem de ben cert que en fas, i molta! Segonament, donar-te l’enhorabona per aquest nou projecte, per aquesta segona plaça que obres i en la que has inclòs Lolita de Vladimir Nabokov i Solitud de Víctor Català, tot un gran repte que de ben segur tindrà un gran èxit! Ves en compte que a partir d’ara no reservi els vols el tercer dissabte de cada mes, això sí, amb el llibre a la butxaca que embarcar la maleta de cada vegada ens surt més car! sort i ventura!
Uff, m’heu deixat descol·locada: gràcies per tots aquests missatges d’ànim! Avui ja estic millor… Bé, avui vespre hi ha ple, i supòs que tornarà a ser un desastre, com sempre. En fi, demà divendres i un cap de setmana llarg (gràcies Espanya!). Sort que no em costa gaire recuperar l’esperit positiu!
Maite…
lo que tens és que prest fas es 28!! i pesen, eh!! 😉
Ànims i celebra-ho com toca!
Maite, no vull ser pilota, però sembla no te n’adones de les grans coses que has fet per Ciutadella aquests set mesos, més que els altres en sis anys. Fes una llista i veuràs. Aquestes cosetes tb surten al diari 😉 i en pàgines més grosses. Pq són més importants i desperten al poble de la letargia cultural. No tot són duros. Ara sí, jo em deman si ets una superwoman o és que no saps dir que no, pq entre llegir novel·les per avaluar-les, la feina de regidora (que tela), la de mare i la d’escriure la teva obra… trobes temps per tu?
Maite, no puc dir res que ja no hagi dit algú. Ànims i felicitats per la feina ben feta!
Creu-me, si dins la classe política hi hagués més gent que actués com ho fas tu, estic segura que moltes de les persones que, desenganyades hem deixat de creure en els partits, hi tornaríem a confiar i, per què no, a participar-hi.
Una cosa si és ben clara: qui vol trobar malament tot el que facis, sempre ho trobarà, si fas, per que fas; si no fas, per que no fas; si gastes, per que gastes i, si no, per que ajustes pressopostos: no t’hi capfiquis: no val la pena!
Interessantel club de lectura: segons com em vagi tot, no descarto apuntar-m’hi.
Molts anys Maite!!
Esper que seguis bé damunt ses dues cadiretes! No t’engronxis gaire però, eh..
Un beso!
Quico, t’anava a dir que no em posassis més anys… en faig 27!! Bé, bromes al marge, gràcies.
Gràcies, també, a Libèl·lula i a Vela: esclar que hem fet feina i que segur que molta gent la valora. Però aquests darrers dies, per motius diversos (especialment, el ple de dijous), no faig més que donar voltes al que és la vida política d’aquest poble. És patètic veure el nivell del debat, la forma de fer oposició. Desanima molt, francament. Però, bé, toca tirar endavant. La clau és estar conveçuda del que fas i tenir arguments per rebatre les crítiques. I, sobretot, tenir una novel·la entre mans, que ajuda molt a desconnectar. Si no escrivís, ja hauria hagut de demanar hora al psiquiatre!!