La “xerrameca” és quan un -o una- parla molt i sense substància. És redundant, repetitiu i diu el mateix una vegada i una altra, només que amb paraules diferents (això, en el millor dels casos!). 
De vegades, el significat poc canviar una mica, es poden introduir matisos, però, al cap i a la fi, acabes dient el mateix. L’acumulació de frases duu a la duplicitat d’idees que, en no aportar res de nou, acaben per esdevenir supèrflues. Per si no m’heu entès, es tracta de dir el mateix una vegada i una altra. Supòs que no cal que ho torni a explicar. Es tracta de repetir una o dues idees, com a molt, tantes vegades com el cos (sobretot el del que t’escolta) tengui capacitat d’aguantar-ho.
Esper que, després d’aquest primer paràgraf, hagi quedat clar que la xerrameca és un autèntic pal. Dijous, a l’ajuntament de Ciutadella, es va celebrar un ple estraordinari amb tres punts a l’ordre del dia: va començar a les 19,00h i va acabar prop de les 21,00h! Per què? Perquè en tenim que estan encantades d’elles mateixes i rallen i rallen i tornen a dir el mateix, una vegada i una altra. Fins a deu (10!) vegades va repetir la mateixa frase, idèntica, sense un mínim matís. Va arribar que ens va fer perdre la compostura a la majoria dels presents (no comptaré els del seu partit, per cortesia).
A la vista que no és un fet circumstancial sinó que es va repetint -i augmentant!- plenari a plenari, jo, humilment, proposaria dues coses: o deixen que s’esbravi al Parlament o que els diaris, per favor, li deixin publicar un “Mi Diario. Segunda parte”. La salut de tots hi sortiria guanyant. Per cert, i ja que tornam a rallar de salut, la paraula “xerrameca” és sinònim (no a tots els diccionaris, tanmateix) de “verborrea”: del llatí verbum més el sufix rrea, pres per analogia de “diarrea”, segons l’Alcover Moll. Gínjols? La tiroide de n’Estaràs? Torn a repetir, per si no havien quedat prou clares, les dues entrades?
- El pensament ordenat/Opinió
- 20 comentaris
‘Garlar’ és un verb, i no sé per què, sempre m’agradat, malgrat no sigui d’ús comú a Menorca. És el fet de parlar de coses fútils, sense importància, sense substància, com el ‘xerrar’ i per tant la xerrameca…
.
‘Parlament’ vindrà de ‘parlar’, lloc on es parlamenta; s’acord, es negocia, és tracta, etc., mitjançant la paraula…
.
Si dius que hi ha una regidora que “no calla”, que xerra, garla, més que no parlamenta, i a més és membre del Parlament, per què no li ho posam el substantiu de “Garlamentària” en honor al verb i no a la substància? I açò perquè és membre del Parlament, del contrari es quedaria en garlaire.
“M’ha agradat” i “no m’agradat”. Supès també el setembre.
No et preocupis, que jo no sé gaire anglès (em sembla que ja t’havien corregit faltes en aquest idioma) i, com que ara no som professora de català en actiu, ho perdon tot. Tot, excepte que em facin perdre el temps!
Bé, als plens faria falta, a més d’un aigua, un poc de xocolata, a lo millor així hi hauria més ganes de parlar i no de garlar. I als extraordinaris, ració doble. Repetir les coses fins la sacietat és una estratègia ben antiga per que et facin cas i que alguns desenvolupen amb èxit des de petits. L’altre dia, una mare anava caminant pel carrer i el fill, darrere, li repetia, com un mantra: “Dámelo, dámelo, dámelo, dámelo”. Al final, li dones o no li dones i, a més, perds els nervis: depèn de la força psicològica de cadascú. És quasi lo mateix: un joc de fillets.
Per cert, el xocolata que us han de posar a la sala de plens és de menjar, per si hi havia algún dubte 🙂
Maite, no ens tortures.
Un segon “my diari”… No!
Aguanta, fes “terapia” al plens quan parli.
Som molts els que ens hem adonat de la ambigüitat d’aquesta senyora.
Una germana pau amb un matas al llit.
Bé, no…
La germana Pau va estar enamorada, va sofrir el desengany de l’amor.
i amb tota la duresa (i ternura) que el seu cor li permetia va resoldre un “final” per ella i pel seu enamorat.
Però, quan un, -una, en aquest cas- està boja pel poder, cal mantenir la calma i deixar que ella soleta s’estampi contra el seu mirall.
I que se estampin també les seves colegues, la Rita, l’Esperança, l’Anna, la Soraya…
I es que açò d’ahir (el teatre) em fa parlar de les besties, de les pomes, de les peres.
Una vegada fèiem un treball en equip d’amics i tots veníem d’acord amb una cosa menys un caparrut. Per justificar el seu desacord, vam tenir vàries trobades on discutíem l’assumpte. L’individuo va estar argumentant exactament amb el significat de xerrameca durant hores i dies. Increïble! Tots estàvem per tornar-nos tontos. El cas és que com no baixava de l’ase i no acceptava la democràcia, va acabant per explotar i sortir de l’equip. De fet o era ell o era la resta. Jo havia posat el nom de “efecte bucle” a la infinita conversació i ara veig que la nostra sàvia llengua, ja tenia un nom més apropiat.
Quan un o una s’esbrava amb la xerrameca, vol dir que no escolta els arguments dels altres per reiterar els seus. I el pitjor de l’assumpte és que el que escolta també acaba fent xerrameca, perquè ja no té més arguments que els que havia aportat entre la primera i la quinta resposta. Vaig arribar a pensar que era una perillosa malaltia.
Bona nit. Veig que tothom s’ho ha agafat amb bon humor: Libèl·lula ens recepta xocolata de la que es menja (quina deu relaxar més?); Eugenia la compara amb la germana Pau (frustada de poder); i Mínimo Común ens adverteix que la xerrameca acaba per arrossegar l’interlocutor més prudent (absolutament d’acord). En fi. Jo, que de vegades em perd per ser massa clara i directa, vaig acabar que no me’n podia donar raó. De fet, la situació em va fer pensar en aquells alumnes que, en un examen, t’omplen cinc fulls per no dir res: la nota no va a pes, acostum a dir. La qualitat política esper que tampoc: no es tracta de rallar molt sinó de dir coses amb sentit. O no?
Hauria d’haver un mínim sentit comú als plens. Fa uns anys la senyora Eulalia LLufriu en una de les seves escases intervencions també va fer una xerrameca que no s’acabava mai, sort que ningú li va replicar, la seva intenció va quedar prou clara, allargar el ple i deixar uns quants punts pendents. Va ser soporífer. No sé quant deuria pesar aquell totxo que sortia per la boca d’aquella dona.
I jo també he suspès, de fet vaig sortir de casa auto-suspesa.
Però entre unes altres coses, seguiré aprenent català en aquest blog i menorquí.
Salut!
Als EUA,a la Cambra dels representants, quan un congressista vol allargar una sessió perquè passi l’hora prevista i no es voti una llei és el que s’anomena un “obstruccionista”. Demana la paraula i es posa a llegir qualsevol cosa: des de receptes de cuina fins a una novel·la. D’aquesta manera fa temps. No se’l pot interrompre. Açò és legal. Per altra banda, quan açò succeeix, l’esmentat congressista no pot seure, ni beure aigua i ni tan sols recolzar-se al faristol. Són aquestes normes incoherents les que fan tan peculiars la “democràcia” nordamericana.
Efectivament m’he fet assessor de la Casa Blanca gràcies a uns crèdits que et donen si veus les sis temporades de “The West Wind” (El ala Oeste de la Casa Blanca).
Hola,
Canviant de tema completament, i com que crec que és una bona iniciativa, m’agradaria donar una empenteta al projecte de carril velo de Ciutadella.
Aquest ha estat presentat al 3r Congrés Nacional de Medi Ambient (CONAMA) que es realitzarà a Sevilla el mes de novembre, i ja l’han publicat a la web.
Per votar, accediu al link http://www.premioconama.org/premios09/premios/proyectos_popup.php?id=35 i recordeu que cada correu és un sol vot.
Salut!
No cal menystenir, però, la capacitat de tot bon xerramecador per contradir-se a si mateix. No cal dir sempre el mateix, també es pot anar dient, alternativament, blanc i negre, i, si s’escau, els mil matisos del gris, per allò de si l’encerto l’endevino.
Els plens de l’Ajuntament de Ciutadella són soporífers. La xerrameca ha acabat reduïnt l’activitat política al complement, no al primer plat. Des de persones que xerren i xerren per no dir res fins a altres que plantegen qüestions en les quals l’Ajuntament no hi té cap competència. I clar, així descafeïnem la democràcia, augmentem els costos dels plens i en reduim l’efectivitat. Açò, als qui viuen del conte els va de perles i ho potencien. Als polítics honrats els destrossa. I els bancs de l’Ajuntament, per cert, no són dels que conviden a veure còmodament un ple de quatre hores!
Disculpa que me dirija en castellá. Me quedo con tu frase “De vegades, el significat poc canviar una mica, es poden introduir matisos” pero… sólo a veces? Recuerdo en los años 70 una revista contemporánea de la revista “Barça”, R.B. (Revista Barcelonista) y tenía una sección al final llamada XERRAMECA… cómo la bautizaron asi, si tiene las connotaciones que ampliamente describes en tu diserto?
Me agradaría mucho conocer tu opinión.
Gracias,
Salva
p.d. Imaginaba que tenía el sentido de “de todo un poco”.
Xerrameca només significa el que he posat a l’entrada: parlar sense substància. Es tracta de repetir el mateix, una i altra vegada, amb lleugers matisos. No sé si t’he ajudat gaire, Salvador. L’única explicació que se m’ocorre per justificar el nom de la secció de la revista que esmentes és que fos una secció de xafardejos o de temes poc importants.
Moltes gràcies!!!
JUSTAMENT això com dius: “…que fos una secció de xafardejos o de temes poc importants aplicat al contingut d’aquesta secció d’aquesta revista.”
Des d’ahir ja sóc el teu seguidor per aprofundir a la llengua dels meus avis (jo vaig néixer fora), conèixer el menorqui i perdre la por de parlar o escriure a aquesta llengua
(però sobretot gaudir els teus molt bons articles!!)
p.d. L’origen de la meva qüestió era per usar l’esmentada paraula com titulo d’un petit fòrum.
També “El Xerrameca de Tetassa”, és un periòdic que surt a Terrassa pel Carnestoltes, de contingut satíric, que va ser segrestat pel jutge l’any 1985.
Gràcies, Salvador! Serà un plaer retrobar-te en aquest espai.
Sens dubte que et segueixo, Maite, però ara en silenci, en actitud aprenent.
salutacions
Hola, he vist el dibuix d’aquest article i l’he copiat, l’he fet servir per un post meu. Si em renyes el treuré.
Moltes gràcies i en línia.
Xerrameca es exactament això que diu Maite. En castellà es més o menys “cháchara” o “parloteo”, no “cotilleo” com diuen alguns diccionaris. En francès podria ser “babillage”.