Fa uns minuts, un correu de Jaume Cabré em donava la notícia: Isidor Cònsul, editor de Proa i persona per qui sent una profunda estimació, s’ha mort aquest migdia. La tristesa m’ha deixat sense paraules. Voldria recordar-lo, però, com aquella persona que estimava i creia en la literatura catalana i en els seus autors. I, sobretot, com aquella persona que va apostar fort per autors nous i desconeguts, com va ser el meu cas, amb una il·lusió impagable.
El recordaré sempre, en el viatge a la Seu d’Urgell que vam fer l’any passat, en motiu de la XV Trobada d’Escriptors al Pirineu, pujant muntanyes -petites, segons ell; altíssimes, per a una menorquina-, amb una fortalesa d’ànim admirable. Sempre acompanyat de la Romi. Parlant dels dos fills. Animant-me a acabar la nova novel·la… Lament profundament la seva mort. Poca cosa més hi puc afegir.
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 2 comentaris
La pèrdua de les persones que han treballat pel desenvolupament de la nostra llengua i cultura és malauradament un buit per a tot el poble que viu, parla i sent en català.
Tens tota la raó, Xec. N’Isidor era una d’aquestes persones. El trobarem a faltar.