Maite Salord

Escriptora

Arxiu de juliol 2009

El misteri dels vots

Com és possible que un personatge com Sivio Berlusconi pugui arribar a guanyar unes eleccions? Com és possible que polítics esquitxats per casos de corrupció, com el senyor Camps, per exemple,  sàpiguen mobilitzar les masses -els seus votants- perquè els aclamin com a autèntics màrtirs? Què ha de fer un polític per rebre els suport dels ciutadans? Ser treballador? Tenir bona imatge? Tenir un partit potent darrere que li doni suport? Saber-se vendre bé? Ser un pallasso i un comediant?

Darrerament, i quan som a l’equador del mandat, és fàcil trobar gent que et fa, de cara al 2011, la seva peculiar predicció de futur electoral. En el meu cas concret, el primer que em diu tothom és que consideren que els quatre regidors del PSM a l’ajuntament de Ciutadella feim molt bona feina. Acte seguit, però, acostumen a venir dues frases que, amb poques variacions, sembla que tothom s’ha posat d’acord a repetir: 1) és díficil, per no dir impossible, que torneu a treure el 4t regidor; 2) de la vostra feina, el rèdit el traurà, sense cap dubte, el PSOE.

Què s’amaga davall un vot és un misteri. Ho sé. Que les grans sigles, aquelles que surten per totes les televisions, parteixen amb molt d’avantatge, és innegable. Ara bé, puc ser ingènua -no seria la primera vegada que s’acusa de ser-ho en aquest bloc-, però em resistesc a creure que, a dia d’avui, hi hagi dades objectives que permetin afirmar que el PSM, a Ciutadella -que és la informació que m’arriba- davallarà en vots i que, de la nostra feina, en traurà profit l’altre soci de govern.

Només el maig del 2011 sortirem de dubtes. A cal PSM, el 2007, reien quan vaig “imposar” que, a la foto de campanya, havíem de sortir els quatre primers noms de la llista. I avui tots quatre som regidors de l’ajuntament de Ciutadella. Potser comença a ser hora de creure un poc més en la nostra capacitat de mobilització. En la nostra capacitat d’arribar a la gent. Sense complexos. Amb ambició, feina, responsabilitat i diàleg. Fins que les urnes desvetlin el misteri. D’aquí a dos anys.

Mèdit 09

Fa  molt poques hores, es clausurava el I Festival de Cinema Mediterrani de Ciutadella de Menorca, medit-2.gifMèdit 09, i la valoració general que en podem fer no pot ser més que positiva. L’entusiasme que Bibiana Schönhöfer i Kat Boddy van saber transmetre des del principi va ser suficient perquè tothom començàs a creure en aquest projecte quan encara no era més que un petit dossier carregat d’idees i d’il·lusions. La seva professionalitat, tanmateix, i l’excel·lent equip que les ha acompanyades en aquest viatge, han fet realitat unes propostes que, si damunt el paper ja eren suggerents, a la pantalla han esdevingut extraordinàries.

Ja l’acte d’inauguració del festival, amb coreografia de Toni Mira, va ser tot un presagi del que havia de venir. El públic que omplia la Plaça de la Catedral assistia, enlluernat, a un espectacle que fusionava la dansa amb les parets de marès d’aquest edifici emblemàtic de Ciutadella. A partir d’aquí, bon cinema, bons curts, bona música, bons professionals. La idea que Menorca esdevingués, durant uns dies, com una mena d’esponja de la cultura mediterrània ha estat magnífica. Més enlla de la diversitat lingüística i cultural i de les diferents formes de veure la vida, tots som vents d’un mateix mar. Vents d’aquest Mediterrani que és una referència per al món.

Així, doncs, estic convençuda que aquesta és una iniciativa que ha de tenir continuïtat. El suport del públic, vespre rere vespre, així ens ho fa veure. Hem tancat el I Festival de Cinema Mediterrani de Ciutadella de Menorca. Cal, des d’ara mateix, comença a fer feina per al pròxim. Enhorabona a tots els que l’han fet possible. Com es va dir a l’acte de presentació,  un gran “Mèrit”!

Josep Cavaller Piris

Fa uns dies, concretament el 9 de juliol, la farmàcia Cavaller de Ciutadella va complir cent anys. És, sens dubte, una fita importantíssima per a un establiment que ha estat, és i, esperem que continuarà sent, molt més que un lloc on es dispensen medicaments. El seu fundador, Josep Cavaller Piris, el seu fill, Josep Cavaller Triay; i, avui, el seu nét, Josep Cavaller Cavaller, van fer i fan d’aquesta farmàcia un lloc de tertúlia social i cultural, un lloc on la gent ve a cercar, i se’n duu, molt més del que necessita per al seu mal. Enhorabona, idò, per tots aquests anys d’estar al nostre costat.

Tanmateix, el que  m’agradaria destacar és el paper clau que el fundador de la farmàcia Cavaller va tenir a nivell municipal. Perquè, si avui existeix l’Arxiu Històric Municipal de l’ajuntament de Ciutadella és, sens dubte, gràcies a ell. Perquè ell va ser qui, en saber que era a punt de perdre’s tot el nostre passat, fixat en uns documents únics i insubstituïbles, va córrer a comprar-los al pedacer que se’ls enduia, els va ordenar i classificar i, en tenir la feina llesta, els va retornar a l’ajuntament, o sigui, a tots. Aquest acte de doble generositat és el que la corporació municipal li ha volgut reconèixer amb un acte senzill però absolutament sentit.

El 18 d’abril de 1928, Josep Cavaller Piris va ser nomenat Cronista Honorari de Ciutadella i, poc després de la seva mort, Fill Il·lustre. Enguany, a la fi, els documents que ell restituí tindran la ubicació que es mereixen a Can Saura Morell. Uns documents que, no ho oblidem, són els custodis de la nostra memòria i els que ens permeten tenir un coneixement precís i crític de la nostra història. Sens dubte la vàlua del gest de Cavaller Piris és proporcional al valor incalculable dels centenars de papers manuscrits que avui omplen les prestatgeries de l’Arxiu Històric Municipal. Que omplen el nostre passat. La nostra memòria.

« Anterior - Següent »