Com és possible que un personatge com Sivio Berlusconi pugui arribar a guanyar unes eleccions? Com és possible que polítics esquitxats per casos de corrupció, com el senyor Camps, per exemple, sàpiguen mobilitzar les masses -els seus votants- perquè els aclamin com a autèntics màrtirs? Què ha de fer un polític per rebre els suport dels ciutadans? Ser treballador? Tenir bona imatge? Tenir un partit potent darrere que li doni suport? Saber-se vendre bé? Ser un pallasso i un comediant?
Darrerament, i quan som a l’equador del mandat, és fàcil trobar gent que et fa, de cara al 2011, la seva peculiar predicció de futur electoral. En el meu cas concret, el primer que em diu tothom és que consideren que els quatre regidors del PSM a l’ajuntament de Ciutadella feim molt bona feina. Acte seguit, però, acostumen a venir dues frases que, amb poques variacions, sembla que tothom s’ha posat d’acord a repetir: 1) és díficil, per no dir impossible, que torneu a treure el 4t regidor; 2) de la vostra feina, el rèdit el traurà, sense cap dubte, el PSOE.
Què s’amaga davall un vot és un misteri. Ho sé. Que les grans sigles, aquelles que surten per totes les televisions, parteixen amb molt d’avantatge, és innegable. Ara bé, puc ser ingènua -no seria la primera vegada que s’acusa de ser-ho en aquest bloc-, però em resistesc a creure que, a dia d’avui, hi hagi dades objectives que permetin afirmar que el PSM, a Ciutadella -que és la informació que m’arriba- davallarà en vots i que, de la nostra feina, en traurà profit l’altre soci de govern.
Només el maig del 2011 sortirem de dubtes. A cal PSM, el 2007, reien quan vaig “imposar” que, a la foto de campanya, havíem de sortir els quatre primers noms de la llista. I avui tots quatre som regidors de l’ajuntament de Ciutadella. Potser comença a ser hora de creure un poc més en la nostra capacitat de mobilització. En la nostra capacitat d’arribar a la gent. Sense complexos. Amb ambició, feina, responsabilitat i diàleg. Fins que les urnes desvetlin el misteri. D’aquí a dos anys.
- El pensament ordenat/Opinió
- 43 comentaris
S’han de cuidar els detalls i no basta. Els qui mos costa travessar Sa Costa Nova per voluntat pròpia no entenem com a la Plaça Catedral s’han deixat de fer els concerts de les bandes de música de Ferreries i Migjorn, quan enguany havien preparat a consciència concerts monogràfics i de categoria. Tampoc no tindrà lloc la Trobada de les Haveneres organitzada pel Casal Català de Menorca que aquests dies s’està celebrant a altres localitats… En la gestió cultural hi ha cosa que està fallant, tal vegada, és que el gestor municipal està massa preocupat amb la seva empresa arqueològica. Organitzau coses amb els grups de música existents a l’illa, i sobretot, que siguin de franc a la plaça de la Catedral. Si sou perseverants aquest estiu encara es pot mig salvar…
Poques vegades passa que qui no va a votar hi vagi per primera vegada (excepte els joves) És evident que un votant del PSOE a les darreres eleccions els tornarà a votar i els del PSM ben igual, cal endevinar què farà qui va votar PP a les darreres… O continuaran votant el mateix o es passaran a UPCM o al PSOE, però difícilment al PSM. Si el quart regidor va venir ben just, al 2011 en fareu tres o quatre a tot estirar, són faves comptades…
Ombrívol, demà, agafaré de l’ajuntament el calendari d’activitats culturals de franc dels mesos de juliol i agost a la plaça de la Catedral i tothom podrà saber què hem fet des de l’àrea de cultura en aquest aspecte. De totes maneres, de memòria, et puc dir que hi ha hagut o hi haurà: el Festival de Cinema del Mediterrani, concerts de Diversons, actuacions de grups de dansa, de la Banda Municipal de Ciutadella, actuacions de corals, de grups folclòrics…
El teu comentari em recorda molt el de “Matada” i et dic el mateix que vaig dir en el seu moment: des de l’anonimat, llançar acusacions greus contra persones no em sembla correcte. Et diré, tanmateix, que estic molt contenta de totes les persones de l’àrea de cultura. Molt. El ritme de feina és alt i tothom està responent a la perfecció. I no només en dedicació: també hi posen il·lusió i ganes, cosa que consider fonamental i que agraesc.
Josep Maria, com a jove que sóc em sent indignat amb açò de que els joves no voten o que no votaràn. Les estrelles poden mentir; almenys amb el meu vot novell.
Vés a saber per quins motius (psicòlegs, sociòlegs, antropòlegs i altres òlegs qualque dia ho podran estudiar), pens que un dels trets característics que tenim com a poble i que, com tants altres, compartim amb la resta de territoris catalans, és una acusada i crònica manca d’autoestima. Això es reflecteix en infinitat de situacions: amagam la nostra llengua a la mínima que pensam que pot “molestar”, ens comparam contínuament amb altres llocs, sobretot en aquells aspectes en els que hi sortim perdent (i mai en tots els altres aspectes en els que després d’una valoració objectiva podem pensar que som millors)… segur que a tots ens en vénen al cap un fotimer.
.
I és dins aquest context que aparèixen els comentaris que descrius, Maite. “No podreu repetir es resultats”, diuen, però és que encara que fessiu la feina de manera excel·lent, és igual, tampoc té importància, perquè tanmateix “qui se n’aprofitarà seran els altres”. Rebuig aquesta línia de pensament, perquè no ni té cap tipus de sentit, ni aporta res per evitar el final tràgic que ja està escrit, ni dóna arguments per a la reflexió. I, en definitiva, com amb qualsevol cosa que no serveix per a res, el millor que es pot fer és guardar-la dins un armari dalt es porxo que no faci nosa o, directament, desfer-se’n com més prest millor.
.
Com bé dius, serà d’aquí a dos anys que tindrem la resposta a aquest tema, però mentres no sortim de dubtes el millor que es pot fer és fer molta feina, fer-la molt bé i, sobretot, amb molta honestedat. Si aquests tres aspectes s’ajunten no sé si seran tres, quatre, o si seran sis, però el que sí que seran és dos anys ben aprofitats en benefici de tothom, tant si us voten com si no. I això, més que no comptar faves, hauria de ser l’exercici de la política, o no?
No entrarè amb el tema del misteri dels vots, però ja que Ombrívol a tret el tema de les bandes de música (de Ferreries i Es Migjorn Gran), esper que demà dilluns a l´Ajuntament, quan vagis a repasar el calendàri d´activitats culturals, puguis resoldre el “misteri” del perque no vénen a actuar a Ciutadella les dues bandes. No tenc cap dubte del personal del teu departament, gestor municipal inclòs. Però em sembla que hi ha un boicot establert, per determinades persones més o menys influïentes, que ve de bastants anys enrera amb l´únic interés que el poble no conegui / no sapi que hi ha altres bandes a Menorca, que com diu ombrìvol i jo he pogut comprovar ofereixen uns espectacles d´una alta calitat i categoria. Aprofit també per recordar als músics de Ciutadella que participen amb elles (i també la Coral s´Estel, que hi han participat també en algún muntatge), els quals desprès de mesos de desplaçaments i intensos assatjos no poden actuar al seu poble. També estic d´acord en que actuin els grups musicals illencs i no tingeu contratar grups de fora, esperant que sa Costa Nova deixi d´esser una frontera tancada a sa Cultura musical menorquina. Ánim, Maite. A veure si molt prest ens pots desvetllar aquest “misteri” i encara poguem gaudir enguany (encara queda molt d´estiu) de les bandes de Ferreries i es Migjorn Gran.
Baldritxa, em pens que no he escrit el que pensava… Em referia als votants “d’edat” quan deia que si no havien anat a votar dificilment hi anirien al 2011. Precisament trob que és entre els joves que han de votar per primer cop on hi ha més possibilitats de trobar nous votants del PSM. Joves pels quals s’ha de fer també política. I estic d’acord amb el que diu Àlmax: més que pensar si al 2011 el PSM pujarà o davallarà en vots, tot i que siguin faves comptades, s’ha de fer feina pel bon govern i d’aquí dos anys ja ho veurem. Salut.
Estic d’acord que els vots dels joves són -i seran- fonamentals. Vull que siguin molts els que, com Baldritxa, d’aquí a dos anys, no es quedin a casa el dia de les eleccions. Com sempre, absolutament d’acord amb Àlmax: has captat amb exactitud on volia anar a parar. Hem de fer feina i ser positius. Els resultats, els que siguin, ja ens els trobarem.
I, d’acord, demà faré de regidora de cultura a la recerca del misteri de les bandes de música. Amb tot, haureu notat que hi ha tres bandes consolidades a l’illa, a Ciutadella, Ferreries i Es Migjorn, i que entre elles no es visiten. De fet, la d’Es Migjorn no ha anat, tampoc, a Ferreries. Continuarem.
Volia afegir una parell de cosetes sobre les actuacions a la plaça Catedral. Aquesta ubicació presenta el lloc idoni per fer alguna actuació important. És ample, cèntric i hi passa molta gent. Però fa anys que pens que s’abusa de dita plaça per fer-hi “grans actuacions”. Els veïns i comerciants de prop de la plaça estan cansats de tanta activitat allà. En canvi, el d’altres zones ho troben a faltar. I el que més em desagrada, com que són molts els que volen actuar el divendres que l’entarimat -sempre massa gran- queda allà enmig tot el cap de setmana. Crec que les actuacions no s’haurien de fer els divendres, sinó altres dies, per no deixar-hi la tarima. Sé que en ocasions és així- com el Mèdit -; però s’ha de tenir en compte també que els veïns han de poder descansar coma mínim a partir de les 23 hores, sinó abans. I sempre s’hauria de mirar de diversisficar el màxim possible les activitats a la resta del nucli antic i/o del poble.
Quan a l’altre tema, concideixo també amb l’últim parràgraf de n’Almax.
Efectivament: molt bona feina! si teniu el plaer de visitar l’enllaç que ens marca na Maite veureu que, com a mínim, aquests quatre regidors (elegits amb molts més vots que quatre) han fet molt bona feina aquests 100 dies. I sembla que ho han fet tot els regidors del PSM!! ja sabem que no, que els del PSOE també curren, però fa goig poder presentar un llistat d’actuacions fetes (o encaminades) com el que ens presenten els “quatre de dalt La Sala”. Referent al 2011, certament no hi ha res escrit sino recordeu el 2003 com el propi PSM tot i augmentar quasi un centenar de vots va perdre un regidor. Hi ha massa factors a tenir en compte com per poder fer càbales (els politòlegs bé ho saben); de tots aquests ens han de preocupar els que depenen de nosaltres i avui per avui només depèn de nosaltres la gestió. Amb la gestió presentada en aquests cent dies el PSM no s’hauria de preocupar, almenys de moment, d’aquest factor.
Fa pocs mesos, s’acomplien els 30 anys dels ajuntaments democràtics. I repassant aquest període podem analitzar amb més detalls la perspectiva electoral. Massa vegades jo també he sentit a dir que el màxim de regidors al que pot aspirar el PSM és a tres. Clar, després de les eleccions de 2007, aquest llistó cal oblidar-lo. Amb els 4 regidors de 2007, els sempre futuròlegs-politòlegs (que parlen del que voldrien, no del que des d’una visió realista podria ser factible), diuen que el resultat del PSM és històric. Mentida. L’any 1979 el PSM va treure 5 regidors. (UCD 6, PSOE 2, PCIB 1 i CD 1).
.
Certament, que el nombre de 3, és el que al PSOE li va bé, per què ells sempre han pensat en els 8, 9, 10…regidors (mai el PSOE ha tingut majoria absoluta a Ciutadella) i és allò de poder fer un govern amb alcaldia del POSE amb el sempre suport incondicional del PSM (o coalicions a les que ha estat en aquest temps –AE-PSM 1983; Entesa 1987 i 1991-). Curiosament, quan el PSM s’ha coalicionat a l’esquerra del PSOE (diguem-li PSM, EU, altres) ha perdut pes, a l’hora que ha estat el PSOE qui s’ha guayat més el vot ‘esquerrà’. Analisi?
.
Des de 1999, el PSM va millorant molt lleugerament. El 2003, tot i una bona feina dels tres regidors presents a la Sala, el PSM perd un regidor (per pocs vots) tot i millorar molt lleugerament els vots respecte a l’anterior cita electoral. Analisi?
.
Clar està que cal analitzar moltíssim diverses circumstàncies i, tot i així, mai en treurem el net del per què d’uns resultats:
Any: 1979, 5 regidors, 2.444 vots; Cens electoral 11.765 persones. Població: 17.342 habitants.
Any: 2007, 4 regidors, 1.769 vots; Cens electoral 21.000 persones. Població: 27.468 habitans.
.
Amb uns 200-250 vots més, pot treure el cinquè regidor. Si el PSOE manté els seus vots, la dreta perdria un regidor (optimisme; faig banda! Sí és cert. Però no és una realitat llunyana)
.
Sens dubte que el ‘felipisme’ situa un tomb de modernitat i el PSOE encapçala un canvi que esborra a molts d’aquells partits pròxims al PSOE. De fet (ja ho vaig explicar un dia) A tot l’Estat espanyol, els partits socialistes de tall regionalista-nacionalista es federen al PSOE per, de la mà d’un lúcid Felipe González, il•luminar la modernitat i deixar feta història aquella època encara de funcionalitat franquista, tot i la façana reformista de l’UCD (de fet, ja no hi és).
.
El PSM, va ser l’únic a tot l’Estat que no s’alià amb el PSOE (per sort). I li va costar sobreviure (la travessia al desert la va fer amb altres grups i partits d’esquerrà), però ha resistit com un vell ullastre. I açò té una lectura política. I ara, sembla, que es va regenerant bé, tot i que, des del meu modest punt de vista, li cal alguna revisió:
1.- A nivell insular renovació de càrrecs,
2.- Concretar més i millor els pactes post-electorals.
3.- Obertura ciutadana amb pedagogia política que expressi claredat i arguments els posicionaments polítics.
4.- Esborrar la imatge que té sobre l’aprofitaments de càrrecs públics per sobreviure el partit i alguns dels seus càrrecs anomenats vitalicis.
.
Sempre des del punt de vista personal, un exemple proper és el PSM a Ciutadella, lloc on s’hi troba el graner de vots de Menorca. A més aporten acció política clara, trasparent, honesta i de diafan servei públic. Al marge de la llista d’actuacions dels regidors del PSM, a la gent li entra amb grata satisfacció i tranquil•litat que algú, amb dignitat, treballi per la ciutat i pel benestar dels qui hi resideixen. Ho noten.
.
La història política del PSM té una arrel gruixuda perquè sap molt bé que significa la tramuntana a la nostra illa. Veig un bon moment per al PSM. No veig el PSOE enfortit, ans al contrari. La fugida de Joana Barceló els passarà factura. Temps. Tanmateix, jo també m’equivoc. Quan l’equip de Brondo es va presentar, vaig creure que era l’equip més dolent que mai havia presentat el PP, i va guanyar en dues ocasions. Encara ho pens, però no tots pensam igual. Per açò, d’acord amb Àlmax. Bona feina, a sembrar i ja veurem més endavant l’anayada.
.
Encara se’n pot parlar més de l’aportació politica del PSM a la societat illenca i també al PSOE. Si, sí al PSOE. Però serà en una altra entrega.
.
Sobre les actuacions culturals, recratives, artístiques, musicals… durant l’estiu a la Plaça de la Catedral i altres llocs cèntrics, vull dir que la dinàmica social en aquest sentit s’ha d’obrir molt més a l’exterior. El projecte de Ciutat del PSM pregona revitalitzar les barriades (dinàmica lúdica, vo dir dinàmica social i econòmica.Mirau un exemple: tots els bars-cafeteries a la perifèria funcionen molt bé) Idò, ja comença a ser hora.
.
Al nucli antic, l’activitat d’estiu hauria de ser moderada, ara està saturada i sobredimensionada. L’activitat ha d’anar amb l’harmonia que reclama el nucli antic de Ciutadella i no hi va: hi ha massificació de gent per convocatòries reiterades d’activitats i un excés de contaminació sonora. Per a mi, perd l’encant quan es sobredimensiona l’activitat.
.
Salut
Perdó, UCD va treure 8 regidors a Ciutadell, no 6, com he apuntat. (UCD 8, PSM 5, PSOE 2, PCIB 1 i CD 1). Total 17
D’acord, Josep Maria. Potser no ho havia entès com tocava. Hi estic d’acord.
Després de llegir la brillant exposició de Menorquit només em resta, de moment, fer meva la sentència de Lincoln: “És millor callar i que sospitin de la teva poca saviesa que parlar i eliminar qualsevol dubte al respecte”. Enhorabona, Menorquit!.
Menorquit, no puc estar d’acord amb tu si ho està De La Mole,
Ses manies són ses manies.
Crec recordar que el PCIB en va treure 2 (t’oblidaves d’en Silve? -del pare-)
el Partit Comunista en va treure 2 i per 10 vots no va sortir en Bep portella.
a) El El PCE en va treure dos (n’Andreu Bosch i en Silve Pons). Crec que el PSOE només en va treure un.
b) Nom Necessari, les mànies pot ser siguin les mànies, però a mi em fastigueja que ens n’omplis el bloc de les teves. Si algú té raó, raó té…i prou. Cerques polemitzar amb na Matilde quan ella passa de tu…i quan t’ataca després et queixes i dius que el que compten són els raonaments i no els atacs.
c) També et don l’enhorabona Menorquit. Has exposat ben clarament com estan les coses i fins i tot en la recepta pel futur hi estic totalment d’acord.
Correcte, Nom Necessari. El PCIB en va treure dos (Silve Pons -el pare- i Andreu Bosch, el fins fa poc conseller del PSOE -si o vaig novament errat-) i el PSOE 1, no 2. M’he fet un embolic de números!!! Parlam de 1979.
.
Sobre les manies a Matilde de la Mole, no siguis pillet! No provoquis ara que va una mica més seriosament.
Ben cert, Estribor, el PCIB l’any ’79 en va treure 2 i 1 el PSOE. No havia llegit el teu comentari quan he penjat el meu. Disculpa.
Salut.
Ja xerrarem en haver mesurat…
Gràcies, Menorquit, per la radiografia! Puc dir que una de les teves propostes:”a nivell insular, renovació de càrrecs” m’ha fet pensar? És renovar càrrecs col·locar en Febrer al CIMe? Em pens que és un error emprar el Consell per deixar “descansar” persones que, tot i ser molt vàlides, necessitaven un canvi d’aire… Trob que molts hem pensat en la mateixa persona quan em llegit “renovació de càrrecs”: na Tuni Allès mereix un recanvi, pot continuar fent feina dins el partit, com na Maria Juan, però pens que ara per ara dóna una imatge massa del passat. Propòs na Maite per ocupar el seu lloc: jove, preparada, feinera, seriosa, honesta, ciutadellenca, “nova”… El ball és que a Ciutadella ens fa molta falta la seva figura, també… Bon dia!
Estribor,
Una mica d’humor mai hi és de més.
.
Jo vaig voler dir que estava en contra de les afirmacions de Menorquit (i no així amb Na Matilde qui li donava la raó), només per allò de les xifres.
Lo de les manies és broma, home, has de saber llegir les ironies còmiques que no fan més que animar un poc el bloc (“la plaça” entre cometes).
Sé cert que na Maite ho entén molt bé açò que dic.
.
Tranquil.litzat, Estribor,
Tant na Matilde com en Menorquit poden saber que admir la seva escriptura.
.
-Què jo cerc polemitzar, dius?
–potser sí, però sana polèmica, t’ho assegur; o simplement debat.
No hi vulguis posar ara tu, Estribor, animadversions que no hi són.
.
No vull creure que na Matilde passi de jo, se’m trencaria el cor.
.
-Va Matilde, siguis misericordiosa, unes parauletes teues bastaran per a sanar-me, t’ho suplic.
Digues què m’havies entès.
.
En el meu anterior comentari, la intenció era fer una modesta reflexió sobre l’entrada que havia proposat na Maite: “El Misteri dels vots”. Avaluació electoral històrica i opcions de futur a curt termini. Res més. En cap moment, la meva intenció era personalitzar, sinó analitzar globalment i des de la perspectiva dels 30 anys. D’aquí, Josep Maria, que no hagi posat noms i llinatges a les propostes, perquè aquestes tenien, sempre des del meu modest punt de vista, la visió política en general i de futur immediat.
.
Tampoc entraré a qüestionar si “és renovar càrrecs posar a en Tomeu Febrer al Consell”…”per descansar”. No ho faré senzillament perquè jo no estic dins el PSM i no tenc ni els arguments, ni la informació suficient ni apropiada per poder opinar sobre una decisio com aquesta.
.
La direcció del PSM tindrà les seves raons sobre les decisions preses, i que respectaré. És per açò que crec, des del meu comentari, que les propostes podrien ser modestes aportacions d’estrategies dins una analisi global no personalitzat, perquè no tenc res en contra de les persones en qüestió, d’aquí que no utilitzi noms per no donar a entendre una cosa que no és, ni per desvirtuar el sentit de l’analisi.
.
Com tu, Josep Maria, jo també pens que moltes persones del PSM amb càrrec públic tenen capacitat i experiència suficient per desenvolupar tasques al si del partit. I aquest és un valor que volia destacar del PSM (ho faré més envant) i la seva trajectòria: té gent preparada per poder ocupar els llocs que la direcció cregui convenients (de partit o institicionals. Tampoc vull dir que vagi sobrat).
.
Tot i aquesta puntualització, dir-te que t’he entès, pens que ens entenem amb el que expliques, encara que hi ha coses que jo no les puc respondre. Sí et diré que estic d’acord amb tu en allò que, després d’un temps –llevat de casos expcepcionals- un canvi d’aires és positiu, sà i regenerador (sempre fet des de la valoració que el PSM es marca en la seva voluntat de créixer). Un políitic excepcional i que projecta amb prou encert les línies marcades, pens que no té per a què ser renovat, ja sigui a una institució com al propi partit.
.
Un plaer, reflexionar així, Josep Maria.
Jove, preparada, feinera, seriosa, honesta, ciutadellenca, “nova”… gràcies, Josep Maria, però trob que no em meresc tants d’elogis! Gràcies a tots, també, pels vostres comentaris, com sempre ben encaminats. Menorquit, fins i tot, ha deixat sense paraules la nostra mademoiselle.
Pel que fa la renovació del PSM, estic d’acord que és necessària i molt saludable. Ara bé, del que es tracta és de no perdre ningú i, això, trob que ho sabem fer bé. Pots desaparèixer de l’esfera pública però mai deixar de treballar pel partit. L’experiència és fonamental. De fet, una de les coses que més valor del PSM és que sempre tens tots els companys -en actiu o “retirats”- a disposició per respondre una consulta, o per cercar-te informació, o per donar-te un consell o, senzillament, per escoltar-te. I això jo, que som molt cansada i he d’estar segura de tot abans d’actuar, ho agraesc molt. Moltíssim.
Salut!
Estic absolutament d’acord amb que la renovació és necessària. Crec també que na Tuni Allès ha fet molt per Menorca i pel PSM però a hores d’ara ja toca l’hora del relleu. Fent el compte de la vella m’assembla que deu dur una vintena d’anys ocupant algun càrrec (municipal, autonòmic o insular) i fins i tot una font cabalosa arribar a eixugar-se. Vint anys són molts, com també ho són per en Bep Portella que més o manco porta el mateix temps i ja no parlem de na Joana Barceló que no fa cap compte de que la renovin. Què vull dir amb això? Que cada partit té el que té i amb el que disposa ha de col·locar les peces. I la renovació és bona per uns i altres.
.
Nom Necessari, accept els teus tocs d’humor. Cap problema.
La renovació!
Ah, sí, una paraula molt fàcil de pronunciar, però quins exemples tenim per tot arreu…
.
L’ insuportable de la permanència en el poder, per descomptat, ha estat el tenir fins ahir al franquista Manuel Frega I. governant una C.A. …Increïble, però cert.
No en rallem dels sindicats, dels sindicalistes profesionals…
.
Al respecte, però, em costa que hi ha organitzacions polítiques que tenen uns “Principis” entre els que hi figura un punt (el setè) molt aclaridor:
.
1.-Funcionament democràtic i recerca imperativa del consens.
2.-Cohesió al voltant de les decisions preses democràticament en el si de l’organització.
3.-Federalitat.
4.-Respecte absolut al pluralisme en el si de l’organització i recerca de vies per a la seva expressió.
5.-Elaboració col.lectiva de propostes i programes amb participació de la societat.
6.-Participació dels joves i equilibri entre gèneres.
7.-Limitació de la permanència en els càrrecs, tant orgànics com públics.
8.-Actuació transparent i honesta dels càrrecs.
Sí, hi ha una força política a les Illes Balears que concreta el punt setè en limitar la permanència en un determinat càrrec, o les vegades que es poden presentar a una determinada elecció. Però a la pràctica si observem aquesta força política allò que trobem és la permanència gairebé eterna d’una sèrie de vells dinosaures que passen vuit anys a un càrrec, vuit a un altre…i així des de fa segles. Això sí sempre acomplint la norma perquè no excedeixen el temps fixat….a un mateix càrrec. La renovació ha de ser fruit del convenciment no de la norma. És el meu parer.
Puc Nom Necessari afegir un altre “principi”, per a mi fonamental?
Defensar allò en el que creus, encara que et resti vots, que sigui impopular… però que és mes honest i que a un llarg tèrmini serà bo per la comunitat. Sense condicionaments des de dintre i des de fora.
Aquest govern no pot actuar condicionat per les próximes eleccions, ja te prou feina en tirar endavant un ajuntament que ha estat paralitzat i que encara té que lluitar en contra dels “culpables” d’aquesta situació. No sé, es com entrar dintre una casa i fer una neteja a fons, i quan més netejes més “sorpreses” apareixen. El meu vot és, en aquest moments, pels que intenten netejar. Que sé jo que pensaré en maig del 2011! i a qui votaré.
Menorquit, ara que esteim en sintònia, i que tens tanta memòria històrica m’agradaria, m’explicassis que va pasar amb l’entesa, i perquè no n’hi ha acercament entre Esquerra de Menorca i el PSM.
Estic d’acord amb tu que Ciutadella es el graner de vots del PSM, però també de la dreta més rància i més intriganta.
I per finalitzar, jo que soc una enamorada del casc antic, crec que és el marc ideal en aquests dos mesos per gaudir de concerts, teatre, cine…
A la tardor que som menys, si que es podria donar un poc més de “vidilla” als barris.
Salut i música!
PSM: BRESOL DE POLÍTICS
.
El PSM no compra els polítics, els fabrica
.
Amb aquesta frase voldria fer una reconeixement als politics del PSM en el sentit d’haver estat una gent disposada a una causa, a uns ideals que han maldat per una transformació de la societat. Una gent que ha desenvolupat la seva dedicació al servei de la societat a través de l’acció política.
.
Però a més d’ells mateixos, el major reconeixement ha de ser forçosament al Partit com a ens productor i canalitzador d’una idea política basada en una causa comú: aconseguir les cotes de benestar social i d’equilibri econòmic i territorial que li és propi al seu àmbit d’actuació des de la vessant indentària. Tot mesclat, l’anomenarem “menorquinitat”.
.
La implicació i el compromís del PSM, sempre, amb Menorca, és un dels valors que més agraesc. Perquè la seva politica s’aplica des de Menorca i, sobretot, es decideix a Menorca. I açò no és mirar-se el llombrígol, com altres corrents volen fer veure. A açò, entenc, és interpretar el món des d’una personalitat pròpia, tanmateix, oberta al món. “Els peus al Born i el cap al món” (Guillem López Casasnovas).
.
Les comunitats, les ciutats, els pobles són nuclis necessitats de Política. I a qualsevol lloc del món. Deia Aristòtil “La ciutat –polis- és una de les coses que existeixen per naturalesa; i l’home és, per naturalesa, un animal polític”, per tant qui i on s’ha de coure la Política? D’aquesta deducció, podríem dir que tenim la cuina a casa i elegim el que creim més convenient. Per açò el PSM ha tingut clar que els polítics que havien de defensar el projecte polític del Partit, s’havien de formar a casa.
.
No sempre els polítics del PSM s’han mantingut al PSM. I què ha fet el PSOE sense ells?
.
Han estat molts els polítics sorgits del PSM que han acabat en altres files o corrents polítics, però també és ben cert, crec, que és el partit polític amb l’índex de fidelitat més alt. I és que el col•lectiu manté, més o menys frescos, els ideals que van propiciar el seu naixament.
.
Tot i així, i sabent les variants de la condició humana, afegida a la perspicàcia d’altres partits, apareix el traspàs de polítics. Un polític que pensa en la poca sortida que pot tenir al seu partit, no dubte en acceptar l’oferta del qui, amb una suposada major projecció a través de les institucions (projecció personal, per tant) li proposa la cadira de vellut a una Institució. Aquest fet ha fet mal al PSM: forma gent i li fuig. Aquí hi cap la reflexió de saber què pasava al PSM que la gent se li anava. Potser qualque raó prodría existir. Emperò el temps alliçona. Aquell moviment ‘felipista’ de canvi l’any 1982, va provocar aquestes situacions. Antoni Orell, regidor del PSM el 1979, acaba sent alcade de Ciutadella l’any 1.983 amb les sigles del PSOE al front. Torna sortir alcalde el 1987, però un mes després dimiteix per una calculada estrategia de dins el PSOE mateix (Toni Salvador) amb el suport còmplice de Llorenç Pons Bosch (cap de llista de l’Entesa de la Esquerra). Orell va comprovar en 4 anys i en pròpia carn la finalitat única del PSOE: La cadira, l’escó, el posicionament personal… Toni Orell va fer mal al PSM quan va marxar (en un moment àlgid del PSM i amb uns bons polítics). A tot açò, el PSOE creixia a costa del PSM (li pren els bons polítics, gent amb bona base de formació, preparats) i alhora també acomplia l’estretegia de debilitat al PSM, sí, sí aquella pedra a la sabata que encara ara no s’ha pogut treure. Orell es va equivocar, però en aquells moments devia saber la dita de Santiago Carrillo: “En política l’arrepentiment no existeix. Un s’equivoca o encerta, pero no hi cap l’arrepentiment”. El PSM segueix…
.
Toni Salvador, es va presentar de candidat a Alcalde l’any 1991, va perdre les eleccions (o sigui no va poder ser alcalde amb l’EEM) i va propiciar, a més, la primera majoria absoluta del PP, récord de vots (5.384) i si no mal record 13 regidors. Posteriorment, Llorenç Pons Bosch, es va presentar amb el PSOE. El PSM segueix…
.
Aquest és un dels primers exemples que vull explicar amb la feina i aportació del PSM a la política insular i alhora al PSOE. Tanmateix, no tan sols al PSOE, l’Escola de candidats sorgits del PSM ha donat per tots els partits. Fins i tot al PP. Guillem Camps es va presentar en unes llistes del PSM, mirau on ha acabat. Recordem, a més: Antoni Anglada, Ernest Ribalaiga..no sé si Tirso Pons…. entre moltíssims més (m’agradaria que m’ajudássiu a recordar-los, és important) fins arribar a Joana Barceló (ex militant del PSM). Orell i Barceló han encapçalat dos dels mandats de govern més important i sòlids del PSOE a Menorca. (Ciutadella i Consell). Tot i que no ho fessin sota les sigles del PSM, em satisfà, almanco, que hagin estat dos politics trasparents, no esquitxats de pressumptes irregularitats (a n’Orell li va fallar en Cabrises, amb el cas de la benzinera).
.
Digau-me un període brillant i net de govern PSOE, a excepció de Maó (!?) i de Barceló i Orell. Moragues va fer aigua (piscifactoria de Fornells!) Salvador i Gorrías no van aixecar el PSOE. A Ferreries no ha estat mai hegemònic, tampoc as Mercadal; (a Alaior es manté al govern per l’entrada de Josep Portellla a la Sala a un municipi on fins fa dos mandats EU no hi va tenir presencia mai, encara que també hem de dir que és un lloc on el PSM tampoc a pintat mai i és l’assignatura pendent).
.
En definitiva, amb una reflexió molt personal i potser amb inexactituds, el temps ens diu que la feina del PSM amb 30 anys té una lectura positiva i aportadora, en global. Veig avui dia una fauna política en els partits majoritaris que volen captar cada 4 anys als votants amb promeses que si governen no acompleixen. I a açò ja ho intuïa fa un temps un bon socialista: “La política ha deixat de ser una política de ideals per convertir-se en una política de programes” (Enrique Tierno Galván), a excepció del PSM, vull creure.
.
Ens cal observar amb atenció l’horitzó de 2011. Marc Pons? Pilar Carbonero? Vicenç Tur? Tenen garantia? Fixau-vos que, a més, el PSOE mai ha anat a cercar un polític del PSM per ocupar un càrrec orgànic en el sí del partit, sempre cerca candidats del PSM. Què farà el 2011, veient que hi ha canvis de caps de llista? Potser, i no vos estranyeu, que cerqui comprar nous polítics. Tenen més regidors, suposadament, i poden oferir cadires. El PSM fabrica politics, el PSOE els compra. Heus aquí una de les aportacions. El problema seria que els candidats PSM li tornin a fugir. Tanmateix, hi veig fidelitat i no veig que els PSM’s es venguin. HI tenc confinaça.
.
Em queda fer un parell d’apartats per completar el Bresol de polítics: La cultura política de l’honestat i el PSM; les aliances de Govern postelectorals amb el PSOE (profit i perjudici) i el per què na Maite ha de quedar a Ciutadella. Tot açò si no ho trobau llarg, excessiu i sectari.
.
Bona nit.
Seria interessant veure que succeiria si un partit, que honestament intentat fer feina pel poble, enlloc de fixar la mirada en les properes eleccions es dedicas a fer feina en el dia a dia com sempre, potser el poble seria també honest, i per damunt de etiquetes de partit, recompensaria la seva tasca.
Pens que moltes vegades els partits polítics, especialment quan governen, estan massa pendents del que opina la gent, el problema potser es que demanin la opinió a amics i simpatitzants, i que moltes vegades no són prou objectius. La valoració positiva que es fa de la tasca es moltes vegades un punt de recolsament a la pròpia activitat política, i que anima a seguir fent feina pel poble, tot i que pot arribar a nivell d’autocomplaença que fa que després s’endugui algun ensurt quan hi ha convocatòries electorals.
Nom Necessari:
“1.-Funcionament democràtic i recerca imperativa del consens”. Si el consens és imperatiu, deixa de ser democràtic.
.
Una mica de contradicció entre el punt 2 i 4. Cohesió sobre les decisions preses democràticament per després potenciar el pluralisme.
.
Atenent a les teves propostes i entenent que es tracta d’una organització política, vull entendre que no és un partit sinó una coalició electoral o política amb diferents corrents interns. Em sona a IU després d’un Congrés.
.
“7-Limitació de la permanència en els càrrecs, tant orgànics com públics”. Estic totalment d’acord amb Estribor: La renovació ha de ser fruit del convenciment personal o de la direcció del partit, no de la norma..
.
………..
.
Certament, Eugenia, hi ha sintonia!!
D’acord amb teu començament: Defensar allò en el que creus, encara que et resti vots, que sigui impopular… però que és mes honest i que a un llarg tèrmini serà bo per la comunitat.” La claves!! Tot i que pugui perdre vots, si actua amb honestedat, serà bo pel poble. I és el que pens fa ara el PSM, vet aquí una de les aportacions seues a la societat i a la política.
.
Sobre el fet de fer feina pel poble i no pensar amb les eleccions tant tu com jornaz teniu raó, al meu entendre. Governar no és una prova de gestió per obtenir un premi electoral cada 4 anys, és treballar pel poble. Però entendreu que un partit políitc és presenta per governar, per aplicar tot, gran part o part del seu programa, o fer oposició constructiva.
.
Entendràs que com més representació tengui més podrà aplicar les seves idees i/o fer més forta oposició. Per tant, en aquest sentit, cal seperar els grups polítics institucioanals (que han de treballar pel poble -aquesta és la seva missió- sense obsessionar-se per les eleccions) i els òrgans de direcció dels partits que estreucturen la seva acció politica en base a voler créixer dins la societat i també en la representació institucional. Grup institucional i partit són organismes polítics d’acció diferent, encara que, per desgràcia, els carrecs, en moltes ocasions, són als dos llocs i açò és el que fa confrondre l’aspiració del partit al dels càrrecs institucionals (és la teoria, clar).
.
Sobre les relacions d’apropament o no del PSM i EM, t’ho haurien d’explicar ells, jo no milit a cap dels dos partits. Sí que et diré que vaig ser votant de l’Entesa en el seu temps. I pel que m’explicava qualcú i el que vaig poder recollir de la premsa, l’Entesa es va rompre quan alguns membres van voler convertir l’Entesa en una força política sobirana. Esquerra de Menorca s’hi va oposar radicalment, a excepció de Joan López Casasnovas (hi estava a favor). EM va culpar al PSM de voler-se aproiar-se de les sigles (rall del que deia la premsa). Alguns històrics del PSM, crec, tampoc i estaven d’acord, però sí Ramón Orfila, Bosco Gomila i alguns càrrecs més. Els dos partits es van reunir i van decidir rompre l’acord de coalició nascuda, crec, el 1986 i morta a principis de 1994. Van decidir fer camí per separat. I mira’t! el PSM subsisteix, i segons a on, es recupera; EM va perdent pes.
.
Jo et puc dir que mai he tingut animadversió cap a cap dels dos grups. Pensava, i encara pens, que en l’aplicació d’una política per Menorca, defensaven el mateix. L’origen, entenc, de les divergències radicava i radica encara en l’orígen polític i amb les sigles. Al PSM hi havia els ‘històrics’ i els ‘oberturistes’. A EM hi havia dos sectors: els internacionalistes d’influència PCE i anti-nacionalistes -IU- (un d’ell ara és dins Ciudadanos de Menorca) i la branca més pròxima als postulats del llavors PSUC o ara Iniciativa per Catalunya. Aquesta darrera branca és la que manté viu EM a l’illa. L’altre deu ser boni morta. És la que jo he anomenat l’esquerra rància. També hi havia, si no mal record, encara que amb una influècnia minsa, el PCPE, que liderava Ramon Carreras, actual secretari general de Comisions Obreres de Menorca. A més d’independents.
.
Carai!! Eugenia, m’has fet rellegir per internet i en alguns diaris aquella època, que vaig seguir com a votant entusiamat, però… que va desaparèixer. Esper que et valgui aquest resum.
.
Salut.
Idò, així es perden les eleccions o es deixen de guanyar: mirant-se el llombrígol.
No conec tot això que ens expliques, Menorquit, al manco en detall. Però això que dius que a EU hi queda la corrent propera a Iniciativa no és ben bé cert. Ara per ara, pel que sé, la majoria està amb el grup més pro-PCE i dóna suport a Cayo Lara, etc. Al manco a Menorca, a Mallorca és diferent.
A veure, Menorquit,
En el punt 1.-, on diu “recerca imperativa del consens”, jo entenc, senzillament, que aquesta recerca no ha d’esser opcional (a vegades el cerquem el consens, a vegades no).
.
I, potser la contradicció que dius veure entre el punt 2.- i el 4.- es degui només a què un pot entendre que a vegades respectar no implica compartir; vull dir que el prendre unes determinades decisions pot també ser analitzant moltes altres propostes encara que a la fi s’acabin, o no, rebutjant, democràticament.
Ah, al punt 7.- (limitació dels càrrecs),
A mi tampoc m’agraden les normes…
Però no em negaràs que és un valor propagandístic dir això a unes eleccions. Dona confiança als electors cansats de “vividors de la política”.
I potser d’açò es tracta, ¿no?, de donar confiança a la ciutadania.
Necessitem imperativament recuperar la confiança en la política i els polítics.
Potser és ver que tenim el què ens mereixem, i no ens hauríem d’arribar a merèixer perdre la Democràcia, encara que per açò ens calguin alguns “odiosos” imperatius.
No hi estic d’acord Nom Necessari. Els vividors de la política, com dius, hi són perquè un partit els posa i la gent els vota. Açò és democràcia. A les eleccions la gent vota el que vol. No pots posar una norma perquè a tu no t’agrada un candidat o penses que fa massa temps que hi és. Si no t’agrada el que fa un partit t’hi afilies i debats a nivell intern. Em sembla que imposes la democràcia amb un format a mida.
.
Estribor, desconec el que dius sobre Cayo Lara i si ho dius deu ser cert. A mi no em consta aquest tomb d’EM cp a Cayo Lara. Públicament no he sentit a dir res d’aquest suport.
.
I sabries dir-me quins polítics menorquins coneguts d’EM estan prop o combreguen amb les tesis de Cayo Lara? És curiositat. Gràcies.
Per ser més exactes havia d’haver dit:
“els qui són vists com vividors de la política”.
Perquè açò sí que crec què és clar: alguns són vists com vividors aprofitats en la “carrera” política que duen des de fa dècades; que s’hi jubilaran, ben segur.
I contra açò sí crec que s’ha de lluitar.
“Sa costum fa llei” diem, …i si un s’acostuma a viure de la política, per bon polític que sigui, s’acaba instal.lant en un creada “llei” què no ho està gaire, ben vista; …i que pot acabar erosionant la mateixa Democràcia pel senzill fet de, cara a qui ho veuen malament, fomentar una abstenció la qual pot arribar a ser la verdadera majoria.
Estic d’acord amb VVV que, mirant-se el llombrígol, es perden les eleccions. De la mateixa manera que pens que, si un no té confiança en la feina que fa, també es perden o es deixen de guanyar. Per tant, no hauríem de caure en cap dels dos extrems: vull ser positiva però som ben conscient que el camí a recórrer és llarg i difícil i que no sempre ens en sortirem bé. Hem de fer feina i, posats a haver-la de fer, millor amb un somriure que amb la llagrimeta a punt de caure. I el que hagi de ser, serà.
Salut!
Menorquit, em sap greu però m’assembla incorrecte posar aquí noms de persones que, en un debat nostre, sortirien de forma absolutament gratuïta, però et puc dir que un, per exemple, encapçalà una llista important les passades eleccions i una altra és un “valor de futur”. Disculpa’m per no gosar dir res més, però tinc amics dins EU í és el que em compten.
Ho entenc Estribor. Cap problema.
Maite, agrairia que em diguessis quants dels punts de l’ordre del ple de demà corresponen a les regidories que gestiona el PSM i quants punts hi ha en total en el plenari.
És que la premsa em té descolocada ja que sembla que només estan fent propostes de millora de les àrees de gestió els regidors del PSM.
Anem a resituar i a nomenar les coses pel nom que són!.
Gràcies.
Ona, en el ple d’avui vespre, de 21 propostes de l’equip de govern, 18, si no m’equivoc, són d’àrees gestionades pel PSM.
Salut!
Aquesta és la vostra capacitat (la del PSM) d’arribar a la gent!. Fent 18 de les 21 propostes de l’equip de govern, propostes totes importants pel municipi , “sense complexos. Amb ambició, feina, responsabilitat i diàleg”.
No afluixeu, ànims i coratge!!