Àncora / Arrels
Encara sé d’un poble que viu sota l’elegíac
so de les campanes,
i que cada any, assenyalats dies,
tan blanca com la calç batega la seva ànima,
quan sent, pausats i rítmics,
com canten un tambor i un fabiol…
Conec encara un poble d’un passat quasi mític
gelós d’un vell tresor…
Pere Xerxa, Galops i glops
Fotografia d’ Antoni Cladera
- Amb totes les lletres, Textos literaris
- 14 comentaris
http://www.santjoanweb.com/forum/viewtopic.php?id=13
Genial, apotèosica… indescriptible. La millor. Gelòs sóc d’un vell tresor. Molt bones festes a tots els de la Plaça! Sort i ventura.
Una entrada de caixer senyor realment lletja, enguany… lenta i sense entrar fins baix. Sa capellana s’ha envestit amb es cavall des senyor de sa frenada que ha pigat…
Bon Sant Joan!
Bon Sant Joan a tothom!
Per variar, aquest any tampoc no he pogut venir, em conformaré veient els Jocs des Pla per IB3, però, si res no ho espatlla, he tingut uns quants imprevistos que no vénen al cas, el Setembre vinc definitivament a viure a Ciutadella i, l’any que ve, no hi haurà ningú que me’n mogui per Sant Joan!
Sort i ventura!
ps.: Maite, si us plau, intenta canviar aquesta plantilla de comentaris que, només que vulguis repassar el que has escrit o t’equivoquis en una sola cosa, no hi ha manera d’entendre-s’hi. He hagut de recomençar el comentari tres cops! Moltes gràcies.
i ara diu que s’ha fet mal i que l’han de substituir… Definitivament, ha estat un mal caixer senyor. Una dona, ben segur, ho hauria fet millor…
.
Tot ha anat bé, Carles. Relaxa’t,
Escolta,
.
http://www.youtube.com/watch?v=0qv88wKEA5M&eurl=http://mpons.blogspot.com/2009/05/handel-2009.html&feature=player_embedded
.
i relaxa’t.
Molt content d’haver-te conegut! Enhorabona per tot i moltes bones festes!
Fins l’any que ve si Déu vol!
Amadeu, jo també estic molt contenta d’haver-te conegut en persona. Esper que l’any que ve tornis a Ciutadella per Sant Joan i ens puguem saludar de nou. Una abraçada!
Holaaa,
Havia escrit un altre comentari i s’ha perdut, intentaré escriure mes o menys el mateix.
La poesia: preciosa
Sembla d’anys enrerra, no se si en Pere Xerxa escriuria el mateix després d’uns quants anys.
Galops i glops, i peuades dels cavalls en els silenciosos carrers, sons que trenquen el silenci de forma harmoniosa, m’emocinen més que l’entrada del caixer senyor al Born, o d’una altra manera.
El comentari de’n Carles: l’entrada del caixer senyor i que una dona ho hauria fet millor… i una al·lota de 14 anys! I el silenci-tabú no sé com digerir-lo.
Fantàstica la soprano que recomana Nom Necessari, però, relaxar-se de què?
Dels soporifers comentaris a la IB3 del documentadíssim llepa-colega del nobles?
N’hi ha molts Sant Joans, però tots són en aquest, com diria Paul Éluard.
Salut i que la plaça no estigui en obres.
“Lascia la spina, coglie la rosa”, diu Haendel en boca de la Bartoli. A bolonia em vaig compar un DVD on la Bartoli explica els seus inicis i on pots veure una clase de cant amb sa mare o cantant cançons infantils dins el dos cavalls descapotable de son pare. I, evidentment, la bartoli en concert. Màgica. Sempre ha semblat major del que realment és i la seva veu sempre ha estat madura; a vegades em recorda a na Victòria dels Àngels. Brava la Bartoli.
‘Glops i Galops’ pot ser tengui 30 anys. És el llibre de poesia sobre la Festa encara ara no superat. Jo pens que sí escriuria el mateix. De fet, aquest mateix llibre ja fou revisat, i amb alguns poemes nous va treure una nova edició, ja fa uns anyets. De sons i imatges, n’hi haurà per a tots els gustos. Qui ho faria millor? un debat perdut quan de la festa només ens cal gaudir-la, no patir-la.
No som ciutadellenca, ni tan sols menorquina; però em considero ferrerienca d’adopció.
No sé com explicar-ho perquè no sembli ridícul, no sé què donaria per poder sentir com a pròpies unes festes com les vostres, malgrat tot les sento una mica meves i en la distància sento nostàlgia, enyor, tristesa de no poder fruir de l’ambient de no poder viure les festes i noto un formigueig a la panxa difícil d’explicar. Em passa cada sant Joan i cada sant Bartomeu. No he estat mai per sant Joan a Ciutadella, lluny de le Illes segueixo el que puc per IB3.
No m’atreveixo a tornar per no espatllar els fantàstics records que tinc de les festes viscudes durant la meva adolescència i la meva joventut quan em sentia menorquina, tant, que molts dels amics del Principat es pensaven que ho era.
Crec que esteu més pendents de si les festes surten perfectes que de viure-les. Tot és millorable i la memòria és selectiva i fa que recordem (sort en tenim!) més les coses positives que les negatives.
Ben segur que alguns us preguntareu a què ve aquest comentari i, encara més, a què ve aquest comentari en ple mes de setembre. Ho sento, m’ha vingut molt de gust fer-lo, m’he trobat el blog avui, navegant per Internet.
Ostres! Lapsus! He dit mes de setembre i som a novembre!
Si el sentiment és teu, és propi. No has de demanar permís per sentir una cosa teva. si te la hi sents, és teva. Així, tal com sona.