Fins fa un mes, si volia saber com anava d’enfeinada, en tenia prou de mirar-me els ramells de casa. Si començaven a tenir qualque fulla esmusteïda, mal senyal. Perquè -trob que no ho havia dit mai- la meva gran afició és la jardineria. A la terrassa de l’altell, tenc cactus. Al pati, malves, begònies, hortènsies, gessamins, margarites, plantes aromàtiques, una mimosa preciosa… Tot això, sense comptar les plantes d’interior. M’agraden, com veis, les flors de colors i les fulles verdes. Em relaxen. Em permeten desconnectar de tot, mentre les vaig regant amb aigua de pluja, les vaig trasplantant o, senzillament, canviant de lloc.
Així, idò, les meves plantes eren, fins ara, el termòmetre del meu ritme de vida: plantes esponeroses, tranquil·litat; plantes grogoses, no tenc temps de res. Avui, però, he descobert que tenc una altra forma de saber de mi mateixa: aquest bloc. La darrera entrada, de dissabte dematí i amb unes quantes errades que, molt amablement, això sí, em vau fer notar. El darrer comentari que hi vaig deixar és de diumenge a vespre, i era ben bé de circumstàncies. No he tingut ni temps de participar en els debats que, per sort, anau encetant, com aquest darrer de les xifres d’atur i de la relació entre crisi i cultura.
En fi, després de dinar, he regat ramells, he llegit els darrers comentaris del bloc i, fins i tot, he tingut temps i ganes de compartir la meva descoberta personal amb tots vosaltres. Amb els companys de bloc a qui també he tingut ben abandonadets aquests darrers dies. Tanmateix, a diferència de les plantes, he vist, amb satisfacció, que us ben espavilau tots sols. Gràcies per mantenir viva la plaça mentre la mestressa dedica el seu temps a… Bé, aquesta és una altra història que, potser, un dia, també explicaré. I, sí, efectivament, amenaç amb un “Mi diario” de regidora”!
- El pensament ordenat/Opinió
- 13 comentaris
Ja ho provaràs!
No Maite, per favor , el que vulguis menys això.
Per cert, bromes a part, jo també som un gran aficionat a la jardineria, ho recoman a tothom, es un gran relaxant.
Maite, de plantes només sé que igual de dolent és reglar-les en excés que per defecte. O sigui, que tampoc les ofeguis ara.
Ara també pots posar algunes recomanacions de com cuidar les plantes, perquè totes les que he tingut s’hem moren. No hi ha manera. Sa darrera fa 5 mesos que la tenc i fa mala cara, però és la que més ha durat per ara. Esperem que no corri la mateixa mala sort que les altres.
Bona nit!
A Palma, al pati, hi tenc 2 tarongers, aquests dies de sol he aprofitat per començar a posar el pati a punt; és sortir al pati i ensumar la flor de taronger, “azahar” en diuen, i em canvia l’estat d’ànim! Ara en tenc prou en seure i llegir entre flaires tarongines…ja emblanquinarem una setmana abans de Sant Joan, com hem fet fet sempre!
Maria,
Se’t moren les plantes?
Si les regues amb aigua de s’ aixeta… qualsevol no es mor. Jo lis don “Solán de Cabras” i t’assegur que els hi agrada, eh.
.
Quin debat més interessant!
Nom Necessari,
Mira, precisament aigua de s’aixeta no ho és! Però talvegada hauré de canviar de marca i comprar-li sa “Solán de Cabras” a veure si reviscola, que de cada dia fa més mala pinta. Gràcies per sa recomanació.
Ja veurem com acaba!!
Quina frustració: amb la il·lusió que em feia escriure “Mi Diario” de regidora en combat, veig que el que em tocarà fer és escriure un manual de jardineria!
Nom Necessari, demà intentaré fer una entrada amb un poc més de contingut. Tens raó: estic tan cansada que no tenc ni ganes d’escriure. Un any més, l’astènia primaveral em té esgotada. Però tranquils, només em dura un mes!
Dus massa càrrega damunt, Maite. Les primeres setmanes tens força, i més, quan ho aconsegueixes fer tot agafas moral, però quan les setmanes passin… es feixuc… i quan les coses no surtin bé… encara més feixuc es fa. Però ànims. You can!!
.
Però açò de les plantes i jardins, mira! ja tenim la plaça florida i perfumada.
.
Si qualcú hi vol explicar alguna cosa de bricolatge…
Maite, la meva bossa és un del meus termòmetres. No saps la de coses que hi caben, quan me n’adono que no hi ha el que necessit li faig la neteja, “la rego” i em dona certa tranquilitat.
Sí que podriem haver fer un debat dels nostres termòmetres, encara que alguns, a dia d’avui continuen usant els de mercuri.
Però el debat h’apuntat cap a la jardineria i m’agradaria saber si amb Solans de cabra el garrofer de la plaça de Ses Persianes se n’en podria sortir.
Bona nit i bon 1 de maig.
Maite, la teva darrera entrada no permet veure els comentaris i per tant deixar-ne. És normal? És una entrada tancada? És un canvi en la política de participació?
Em sap greu, però hi ha un problema que esper resoldre prest. O sigui que no hi ha cap canvi en la política de participació. Són “circumstàncies alienes” a la meva voluntat.
Maite,
Doncs a jo m’agrada que de tant en tant escriguis coses amb no tant de contingut..així mostres sa vida tal com és, de vegades tenim ganes de fer cosa i de vegades només esperam que s’acabi es dia i que el següent sigui millor…