Vida popular del metge Francesc Camps d’Albranca, de M. Dolors Camps Riudavets
15 abr. 2009
Escrit per Maite Salord
Fa deu anys, es publicava, a la col·lecció “Petit Format” de l’IME, la primera edició de Vida popular del metge Francesc Camps d’Albranca, una biografia escrita per la seva filla, M. Dolors Camps 
Riudavets. Avui, tenim a les mans una segona edició, revisada i completa, basada, a diferència de la primera, en un text homogeni, trobat fa poc entre els papers i llibres del doctor Camps, que conté, a més, una part dedicada a l’època en què el metge i filòleg estudiava a Barcelona.
La figura de Francesc Camps i Mercadal és tot un referent dins la cultura catalana de Menorca. Destacam la seva dedicació filològica, com a primer col·laborador d’Antoni M. Alcover i com a participant en el I Congrés de la Llengua Catalana (1906). D’altra banda, amb el nom de Francesc d’Albranca, excel·lí com a folklorista amb l’obra Folklore Menorquí de la pagesia (1918). Ara, amb la biografia escrita per la seva filla, podrem conèixer, a més, la cara més humana de l’erudit.
Així, com molt bé explica Àngel Mifsud a la presentació de l’obra, es tracta d’un text molt ben construït: “La lectura és fàcil, flueix sense esforç entre canvis compassats i imperceptibles de ritme i de to, talment com si no fóssim nosaltres els qui passam els ulls pel text, sinó que les paraules brollassin d’una veu familiar rere nostre, ara enèrgica, ara xiuxiuejant, de vegades majestuosa, algun cop admonitòria, amarga, fins i tot. Però sempre entenedora i digna.”
La Vida popular del metge Francesc Camps d’Albranca, escrita per la seva filla, M. Dolors Camps Riudavets, és, idò, un llibre molt recomanable tant per als lectors més interessats en la figura de l’erudit com per als que volen llegir un text amable que ens trasllada a una forma de vida senzilla però d’una dignitat envejable. Unes pàgines d’una gran humanitat. La de Francesc Camps i Mercadal i la de la seva filla, que ens sap fer arribar la figura del seu pare d’una forma sòlida, amb anèctodes que ens faran riure o ens emocionaran. Sens dubte, una bona estona de lectura.
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 9 comentaris
Fa un parell d’anys, quan em contractaren per organitzar aquells fosquets de mercat, artesania, música, cultura…anomenat Es dimarts as Migjorn, vaig fer moltes hores xerrant amb els veïns del poble, i a més un parell d’amics viuen al carrer Francesc d’Albranca (es carrer d’es pont) on hi trobem la casa del metge Camps. Un grup d’interessats pel folklorista ens demanaren d’incloure en les activitats dels dimarts la Ruta Francesc d’Albranca, amb Miquel Àngel Marquès al capdavant. No vos podeu ni imaginar l’èxit que va tenir la iniciativa! menorquins, nacionals i forasters, tots interessats en la vida d’aquell homenet migjorner. I jo que vaig aprendre el que no és bo a saber. Una migjornera em va regalar aquest mateix llibre del metge Camps que avui comentes, Maite. Sensacional. Una bona opció per Sant Jordi que ja s’atraca. Però el que em resulta curiós és que as Migjorn ténen un “insigne” que fou home humil, senzill i molt “nostrat” i a altres llocs (posem per cas Ciutadella) reconeixem a aquells que fan “grans gestes”…i batejam monuments i edificis amb el seu nom…no estaria malament que al costat de cada “il·lustre” que penja al Saló Gòtic de La Sala hi figurés un fragment de la vida d’en Francesc d’Albranca. Quina enveja, quasi sempre, em fa Es Migjorn, que feu Gran un home petit! Salut i literatura!
Estimat Silve,
Cadascú fa la seva vida com vol i de vegades com pot.
A la Sala de Saló Gòtic de Ciutadella hi ha grans quadres des que diuen que són grans homes (i dones). No sé quants dels personatjes penjats al Saló Gòtic haurien triat ser pensats com “il·lustre”. Crec que la teva valoració és injusta, tal vegada no per tots però trobes, per exemple, que na M. Àngels Cardona es mereix el teu comentari?.
Pel que jo sé era una dona que ben podia equiparar-se amb el personatge del llibre que avui fa el comentari na Maite.
Silve, sobretot hem de ser just en valorar els seus merits a la gent que ens envolta, vius i morts . Si als morts, pobrets, els hi toca estar penjat en forma de retracte al Saló Gòtic de La Sala que hi farem! Però seria molt injusts jutjar la seva valua per aquest motiu.
Segona part
Maite,
M’agradat la resenya que has fet d’aquest llibre. M’agrada sobretot que estigui escrit per la seva filla. M’agrada perquè segurament hi haurà una valoració subjectiva com a personatge però impregnada de la seva relació amb el pare.
Fas referència al primer llibre escrit fa ja deu any. Una biografia. Trob interessant i el cercaré perquè encara que pot semblar sols vol ser el retracte de la vida del metge Francesc Camps d’Albranca l’impremta de la filla en la valoració de la feina del pare crec que és interesant. I ho crec perquè ha seguit estudiant els papers del seu pare, fins que ha trobat el que ella cercaba.
Açò epr a mi demostra dues coses, d’una part el coneixement profund dels treball del seu pare i el que és més important per mi l’amor que l’empenya a conservar els seus estudi per tal d’evitarl’oblid del seu pare. Un gra acte d’amor i d’admiració.
Cercaré els dos llibres. Esper trobar-los. Els compraré per tal de trobar els sentiments amagats.
lucrecia de borgia, tens tota la raó, és injust posar tothom al mateix sac i especialment en el cas de na Mª Àngels, o de mestre Benejam per exemple. El que m’ha passat és que, com a na Maite a l’entrada anterior, per no dir noms i llinatges i vestir-los d’ironia, cream confusió en el que volem dir. Crec que no és just valorar la seva vida, com dius, però sí els seus mèrits. Salut
T’he de donar las gracies de que M.Pons continuí escrivint al seu “Gran Tour” i a ell també per apropar-me al teu blog. Ja fa temps trobava a faltar les seves lletres.
Soc un enamorat de les vostres terres , del vostre parlar i un envejós (descaradament) de la diferent forma de vida que porteu a s’és illes.
Voldria que perdonessis els meus escrits, que encara que estan fets amb el cor, son plens de garra fals errors ortogràfics. Poc a poc aniré assolin millors expressions i gramàtiques. Com a poc aquesta es la meva fita.
Una abrasada i altre cop gracies i encantat de haver poder entrar en el teu mon .
Solidaritat Maite. mpons t’ha duit un nou ‘visitor’, però s’ha connectat al contador de la plaça. Alerta Maite que fondràs els ploms!! “Ei!! Al·lots!! La plaça de na Maite és un bon mercat!!”.
.
Diu Xavier que “Soc un enamorat de les vostres terres , del vostre parlar i un envejós (descaradament) de la diferent forma de vida que porteu a ses illes”. Benvingut siguis a Menorca. T’ho dic sincerament, Xavier.
.
Però Carai!! quina contradicció amb el que diu mpons. Ell ho veu tot diferent: “…i tot és buit i ben buit: carrers, places, hotels, restaurants, cafès, botigues, platges, camins de cavalls…!”.
.
Quanta raó duia a sobre Miquel Anglada: bon humor “entremig d’un món entristit i complicat”.
.
Disculpes Maite, per no respectar aquí l’entrada a Francesc d’Albranca.
Deu ser comptador i no ‘contador’. No me la comptis, Maite. Són presses per arriba a la platja d’hora.
.
“L’idioma en què escric no l’entenen ni els morts”.
Hola! He trobat aquest blog per casualitat. Sóc neta de Joana Camps Riudavets, filla de Francesc Camps i m’ha fet gràcia deixar un comentari.
M’hagués agradat conéixer al meu bessavi.
La meva avia i les seves germanes cantaven cançons tan boniques menorquines! Tenien una veu preciosa. M’imagino la alegria d’aquella casa amb persones tant especials i maques.
Salutacions!
Maria del Mar, benvinguda al bloc. Realment, el llibre permet captar la part més humana del teu besavi i la seva família. És fàcil imaginar-se’ls, imaginar la seva felicitat, com bé dius. Gràcies pel comentari!
Gràcies a tú Maite.