…dolor, pena, desgràcia, horror, llàgrimes, bombes, pèrdua, desconcert, tragèdia, solitud, tristesa, 
seqüeles, trauma, impotència, injustícia, amargor, telefonades, retrets, silenci, amor, solidaritat, presència, crits, acusacions, esperança, angoixa, sang, respecte, absències, record, rebuig, cerimònia, bosc, ambulàncies, criatures, oblit, mentides, pell, barbàrie, víctimes, incomoditat, clam, lluita, suport, dignitat, indignitat, violència, cinisme, incredulitat, xifres, desolació, il·lusions, motxilles, paraules, justícia, engany, històries, pervivència, cossos, superació, taüts, records, lluita, covardia, crits, hipocresia, lliçó, consol, llàstima, incredulitat, rebuig, fortalesa, solitud, abraçades, indignació, mirades, buits, incomprensió, ferros, dolor, pena, desgràcia, horror, llàgrimes…
- El pensament ordenat/Opinió
- 4 comentaris
Les paraules sempre tenen un força de dimensions infinites. L’11 de març de 2004 (com moltes altres dates) va ser un dia d’horror i d’impotència. I està bé recordar els fets que volen impedir la lliure vida de les persones i llurs idees.
Amb les paraules tindrem sempre la força segura a la reivindicció i a la justícia. O almanco aií hauria de ser.
.
Tens, Maite, un particular estil d’expressar, només amb mots arringlerats, tantes i tantes coses. El teu escrit demostra, una vegada més, el domini del llenguatge i de la comunciació. Una gamma ampla de mots per a la justícia i per al sentiment humà. Potser aquest tant teu estil sigui la ‘Manifestació dels substantius’.
La paraula, com a bandera sempre dels qui ens volen oprimir amb la força i la imposició. La lluita, sempre amb la pauraula.
.
Bon dia i salut.
M’agrada, Menorquit, l’expressió “la manifestació dels substantius”. En altres ocasions, ja he emprat aquesta fórmula d’anar encadenant paraules i la trob molt suggerent. A més, quan un tema planteja tants de sentiments a la vegada, és fa difícil explicar-los. En aquest cas, em molesta molt l’oblit i, per això, he volgut que, a través d’aquesta modesta entrada, tothom recordàs uns fets, unes víctimes, uns ferits.
A mi m’ha agradat la “teva modesta entrada” perquè he sentit tots els substantius amb majúscules.
Afegeix un: manipulació.
Ni avuí, ni aquell trist dia s’ho mereixien.
Hem fa fastic que les victimes de l’atemtat del 11 M, siguin emprades com a moneda de canvi en la lluita politica entre els partits,el darrer episodi la no asistencia dels consellers socialistes de la comunitat de Madrid a l’acte en memoria de les victimes que avia convocat la senyora Esperança Aquirre,presidenta d’aquesta comunitat,el motiu, les baralles dins la comissiò d’investigaciò per el casos d’espionatge,hem sembla una manca total de sensibilitat, i solidaritat.La sra. Esperança Aguirre no es sant de la meva devociò,pero es que devegades la manca de sentiments, el deixarse endur per un desig de revenja en la lluita politica consolida aquesta idea tant estesa de que tot els partits,tots els politics son iguals, jo tenc molt clar que això no es aixi pero aquestes actituts no ajuden gens.