Vet aquí la meva intervenció en el ple de renúncia de l’alcalde de Ciutadella:
“Assistim avui al penúltim acte d’un drama que ha sumit Ciutadella en un espectacle vergonyós que, sens dubte, els ciutadans no es mereixien. I dic drama i no tragèdia perquè, en la primera, a diferència de la segona, l’heroi aconsegueix de vèncer i s’acaba imposant damunt les dificultats i les circumstàncies adverses que l’envolten. En el nostre cas, els que defensam una forma de fer política diferent a la que avui s’identifica amb la que el senyor Llorenç Brondo ha encapçalat, durant els darrers sis anys, al final, haurem aconseguit d’acabar amb el regnat més –presumptament- corrupte que ha tingut mai Ciutadella i que esperam que mai més es torni a repetir.
El 2003, Llorenç Brondo passava a ser, sota les sigles del PP i amb un pacte amb el PMQ, l’alcalde de Ciutadella. Convé no oblidar que una de les primeres mesures que va dur a terme va ser una pujada de sous de prop d’un 50%. Tota una premonició del que havien de ser aquells quatre anys. Anys en què Ciutadella va regalar el patrimoni municipal amb permutes més que sospitoses, algunes de les quals són avui al jutjat (Cas del solar de les rates i el cas Nerer). Anys d’amiguismes i de dilapidar els molts imposts que han cobrat dels ciutadans, fet que ha deixat l’ajuntament en una situació econòmica que difícilment es podrà redreçar en els pròxims anys. Anys en què hem perdut patrimoni, oportunitat d’inversió, planificació, participació de la ciutadania i transparència en la gestió. Anys de no vetlar pels interessos del municipi, girant l’esquena al poble, malbaratant els recursos municipals i no complint amb les normatives que el mateix plenari aprovava. Unes pèrdues importants, aquestes, que, tanmateix, no ens han de fer perdre de vista la més gran de totes: la pèrdua de prestigi i de respecte de la classe política que durant el seu mandat s’ha produït i, sobretot, la manca de prestigi i de respecte de la institució que representava, el punt culminant de la qual va ser l’abandonament del seu partit i els esdeveniments posteriors.
És una llàstima que el senyor Brondo hagi hagut d’esperar per anar-se’n a la imminència d’una moció de censura. És una llàstimaque avui no sigui aquí donant la cara per tot el que ha fet o ha deixat fer. Tanmateix, no ens hauria d’estranyar que no fos present ni tan sols a l’acte de la seva renúncia. Ha estat un alcalde que no ha liderat. Un alcalde que no ha volgut veure i que, si ha vist, s’ha estimat més mirar cap a l’altra banda, la pitjor de les covardies. Un alcalde que, possiblement, passarà a la història per ser aquell que repartia els torns de paraula en els plens, cosa que, avui, ni això s’ha dignat a fer.
Ara, amb la seva dimissió, s’obre una nova etapa en aquest ajuntament. Una etapa difícil i dura en què s’haurà d’intentar redreçar una situació política i econòmica dramàtica. Per sort, comptam amb una majoria d’onze regidors que creuen en una altra forma de fer política, amb honradesa i dignitat. Va dir el poeta Joan Salvat-Papasseit: “Un mirar sospitós quasi sempre vol dir una consciència bruta”. Avui, senyor Brondo, ni tan sols no l’hem pogut mirar als ulls.”
- El pensament ordenat/Opinió
- 20 comentaris
He assistit a l’acte plenari de renúncia d’aquest espectacle -circ- d’avui migdia. Quina forma més vergonyosa d’acabar la vida política, el sr. Brondo!. La teva intervenció, com sempre, elegant però molt dura, com havia de ser. Sense cap dubte la millor intervenció de les que han fet la resta de portaveus dels altres grups polítics. He sortit convençuda que el teu paper a aquest nou ajuntament que conformareu seria un paper importantíssim.
Molta sort!.
.
.
Potser haurem d’alabar també UPCM?
Jo ho veia com un impossible el que JT donés el vot a l’esquerra sense res a canvi… Però jo també he guaitat al Ple i ara ja m’ho arribo a creure que “ell” ens donarà (gratuïtament?) el vot.
No sé, és una aritmètica política aquesta que no entenc.
Ara em sorgeixen uns dubtes que abans no tenia.
Potser Matilde de la Mole tenia al respecte algunes raons que jo no considerava.
.
Estarem engreixant el monstre?
.
Perdoneu-me per exterioritzar aquí els meus temors.
El què sí em sembla clar és que cap a pitjor ja no hi podem anar. O sigui que,
Enhorabona i cap envant!
.
Maite, després de llegir la teva intervenció, m’he quedat feta pols.
És com quan veus un documental sobre la fam en el món, tots coneixem les injusticies, però no et sents indifèrent. Verdaderament la teva intervenció ha estat dura, com la realitat.
Llástima que demà els diaris faran el seu “treball”. Parlant de mirades, són els diaris més mirats y menys llegits.
No trob l’adjectiu pel ex-batlle, pitjor impossible. Per a mi és fonamental que la gent doni la cara, que tingui veu, ulls, mans, ja m’enteneu. Però no quedarà com el repartidor de paraules -ell, que ha estat mut- no pot tenir aquesta sort. Només de pensar en una “paella”, m’entra gitera.
Bona sort.
En motiu d’aquest alhora gloriós i trist dia, voldria dedicar la meva actuació d’avui a tots aquells actors i actrius del teatre de La Sala que ara deixen l’escenari. A ells i a tots els que es vulguin sentir al·ludits, La Lupe els dedica PURO TEATRO:
” Igual que en un escenario
finges tu dolor barato
tu drama no es necesario
ya conozco ese teatro
Fingiendo,
que bien te queda el papel
después de todo parece
que esa es tu forma de ser
Yo confiaba ciegamente
en la fiebre de tus besos
mentiste serenamente
y el telón cayó por eso
Teatro,
lo tuyo es puro teatro
falserdad bien ensayada
estudiado simulacro
Fue tu mejor actuacion
destrozar mi corazón
y hoy que me lloras de veras
recuerdo tu simulacro
Perdona que no te crea
me parece que es teatro
perdona que no te crea
lo tuyo es puro teatro.”
i cau el teló…
Us agraesc els ànims: els necessitarem per començar aquesta “nova etapa” a l’ajuntament de Ciutadella. El ple d’ahir va ser dur, com la meva intervenció. Com la realitat, efectivament, Eugenia. Arribar a aquesta situació política no és agradable per ningú. Però cal mirar endavant i posar-hi il·lusió i ganes per intentar-ho fer el millor possible. A Ciutadella, s’han de respirar unes altres aires. Més nets, més tranquils. La situació és difícil i el repte molt gros, però no podem tirar la tovallola. Al contrari.
Maite, després de llegir la carta del Sr. Triay en el diari d’avui, veig que l’estimada Matilde de la Mole tenia molta raó. No sé fins quin extrem pot arribar expresar el seu odi aquest Sr, però la veritat que em fa molta por. A la seva carta encara que dirigida a “Brondo, diva i companyia” subtilment ja es refereix en alguns aspectes al PSM… Encara no governau i ja va amollant prendes, esper que aquest sinestre personatge no fustri tantes ilusions que tenim dipositades en aquest nou govern…
Com bé ja s’ha dit en altres ocasions en aquest blog, esper que que no hi hagi pactes ocults amb ell i psoe, flac favor es faria als votans d’esquerres.
Com bé deia Rubianes en el seu espectacle (del que ahir a la nit varem tenir la sort de tornar a veure ahir per Tv3) “los fatxas a la m…, no me interesan y sus podridas ideas se las pueden meter por el c…” esper que al Sr. Triay li deixeu clar que no ens interessen per res les seves idees i odis personals.
.
Ànim i molta sort!
Felicitats, Maite! Sobretot per què, després de tants mesos de negociacions, després de veure que heu estat l’únic partit que ha proposat solucions serioses i factibles, penso que mereixíeu l’oportunitat de demostrar que és possible una altra manera de fer política.
He de dir, però, que tota la informació que tinc sobre tot plegat, és el que llegeixo en aquesta plaça i que, per tant, moltes coses les he de deduir. Així les coses, el que jo he entès és el següent, si us plau, que algú em corregeixi si dic res que no sigui com jo ho he interpretat:
1. Ahir es va fer efectiva la dimissió d’en Brondo com a batle.
2. Hi haurà un govern d’esquerres PSOE-PSM, amb el suport sense condicions ni pactes ni res de res a canvi, dAUPCM.
ribats a aquest punt:
1. Qui presidirà la Batlia?
2. No em crec el paper de bones persones d’UPCM, alguna cosa han de voler a canvi…
Res més, només dir que estic contenta, sobretot per què començava a pensar que, a Ciutadella, trigaríem més a tenir un govern estable que no pas una reflexòloga podal!… jo, que ja tinc mig títol a la butxaca, jeje!
a
a.
uUna cosa més: no sé què passa últimament a l’hora de fer comentaris, que el cursor de l’ordinador va boig, disculpes si hi ha llocs on sobren lletres, i, en canvi, a d’altres en falten.
Amb diversos comentaris es manifesta una por per la ideologia d’en J.T, i el seu recolzament a la nova majoria d’esquerres a l’ajuntament, pens que no podem oblidar que un UPCM, o en JT sensa protagonisma a l’instituciò no es rès, llavors aquest acte “gratuit” de donar el seu vot sensa entrar en el govern,açò per exigencia del PSM,perque per el PSOE ja i seria, el vol cobrar via cuota de protagonisma,que obtindra en el temps que falta per acabar la legislatura,tot pensant en els beneficis electorals que li pot donar en la propera convocatoria.
Pero en tot cas el PSM no a tenir masa remordiments ja que el protagonisma li han donat l’actuaciò,en primer lloc els regidors del PP, i la seva politica corrupta, la ruptura del pacte per part dels regidors que varen abandonar el PP i la seva deriva durant tot aquest temps que a deixat l’ajuntament en una posiciò molt delicada.
Conbinacions per una nova majoria no nia masa,potser aquesta no es la millor,en tot cas es la menys dolenta, sobre tot pensant en els ciutadans.
Es una aposta ben arriscada,i es vol coratge,donada la situaciò econòmica
i el desprestigi de tota l’instituciò municipal,sort que na Maite i els seus companys de candidatura tenen les coses clares, sobre tot tenen sentit comù,que en politica tanbè es molt important,i que per desgracia sempra ben poc.Anim Maite.
Pel nom que has elegit no ho podries haver fet millor.
He llegit la carta de Joan Triay al diari d’avui i he rigut molt. La trob força encertada com a resposta a Antònia Salord. D’altra banda no la veig gens essencialment diferent de “L’alcalde sense mirada” que encapçala aquest blog.
Si, “subtilment” s’atreveix a fer una referència al PSM. I és clar, al PSM no el poden ni esmentar. Visca la llibertat d’expressió!
No veig cap odi en que Joan Triay es defensi. Una resposta enginyosa, molt per sobre de l’alçada del comentari que fa en Ratolí. Si l’odi es mesura per la vulgaritat dels comentaris, Ratolí se n’enduu la palma.
No entenc com Joan Triay pot ser tan generós amb Ciutadella, passant per alt el que dieu alguns del PSM, carregats d’odi contra ell i el seu partit. Aquests “sinestre personatge” sembla ser que us donarà el vot que tant necessitau per sortir-vos amb la vostra. Jo, que dec ser més sinistre que ell, sé on us enviaria amb “les vostres idees i odis personals”
Està clar Vela que els d’UPCM, han de ser per força molt males persones ja que fan exactament el que els hi ha demanat el PSM, per açò estàs contenta. Ara només hi falta aconseguir que, a més a més, no parlin del que a vosaltres no us interessa, com ara el PSM. Com que vosaltres mai xerrau d’UPCM!
Intentaré no llegir ni intervenir mai més en aquest blog, per a no ser la nota discordant ni trencar el “pensament ordenat”, el pensament únic. Ja que, pens que els d’UPCM són molt més bona gent que els del PSM, al manco que la majoria dels que escriuen en aquest blog. Tenen sentit de poble quan al PSM només hi ha sentit de partit. I molta gent s’en adona, fora d’aquest reducte.
Fins mai!
Inma
Bon dia a tothom. Tenc cinc minuts per contestar a Vela: l’alcaldessa serà la socialista Pilar Carbonero. I a Inma: no t’hauries d’autoexcloure d’aquest bloc perquè, com veus, pots dir el que penses sense cap problema (només que hauràs d’encaixar les respostes, si n’hi ha). Diria que les retincències ideològiques -no personals- entre UPCM i PSM són normals i lògiques. A mi, a diferència de tu, no em sorprenen en absolut. I accept esportivament, com ja vaig dir en un altre comentari de fa unes setmanes, que en un altre bloc s’acusi la gent del PSM de talibans i partidaris d’Herri Batasuna. O com fas tu, de no respectar la llibertat d¡’expressió i totalitaris (aquest pensament únic que et treus de la màniga: és cert que jo dic el que pens però la gent, com tu, també ho pot fer, encara que no coincidim). Per tant, les diferències hi són i s’han d’assumir sense tants d’escarafalls. Què hi farem. C’est la vie.
Contestar a qui et diu “fins mai”, Maite, no ho trob de rebut.
.
Se’l podrien donar moltes respostes a un comentari tan mesquí com el de Inma.
Però ja ho veus, Maite, ara que ja heu acabat les “decisives” negociacions amb el Soe veig que aquesta plaça, en parlar de política municipal, no és massa concorreguda. Potser eren interessades les intervencions de qui preteníem (i no “pretenien”) -jo també m’hi vull incloure- influenciar-te.
.
Sona malament açò de “influenciar-te”, eh, Maite? Però sé cert que qualsevol influència que acceptis, que reconeguis, bé l’hauràs meditada i debatuda com millor t’haurà semblat.
.
Ah, Maite, veus el que et deia de que tinc avorrida la frase de “bona gent de…” i es que és precisament per açò: massa “Inmas” hi ha per Ciutadella que van dient el que ell/ella ha dit ara aquí: “pens que els d’UPCM són molt més bona gent que els del PSM”.
.
…Frases buides, xerrar molt i no dir res, populisme barato, façana sense casa, molt aparador i poca botiga; el que acostuma a fer la dreta desesperada dins d’una democràcia on no s’hi troba prou a gust.
.
La Democràcia és nostra, Maite, noltros la varem aconseguir, a dures penes els hi varem arrabassar… I ara resulta que ells s’hi instal•len i s’hi disfressen, ja ja ja, Inma, conta-me’n una d’indis; el temps prest o d’hora us destaparà, sempre és el temps qui posa a tots en el seu lloc, …però per si el temps es fa esperar molt, alguns ja ens en ocuparem ja, de llevar-vos la mascareta.
.
.
Uf,
Esper que se’m hagi entès açò que dic que, “Sa Democràcia és nostra”
Vull dir també nostra, ja sé que és de tots, però més ens la reconeixem qui la varem lluitar.
Uff, com ell, s’ha entès perfectament el que penses no importa que rebufis, n’Antònia Salord pensa el mateix “sa democràcia es nostra”.
Hola Maite, som en Pau Marquès. És per sebre avam a quina hora és que es fa sa conferència sobra na Rodoreda dissabte. Gràcies per tot i esper que ton pare es recuperi.
Fins dissabte.
Per cert, un dia et vaig dir que Els Quaderns Crema tenen “L’alliberament dels dits” den Dalí, supòs que deu ser escriptura automàtica. Si vas a sa pàgina web http://www.quadernscrema.com/pricat2.htm el pots comprar si vols.
Pau, la conferència de Mercè Ibarz sobre “Rodoreda, la dona que sabia massa” és dema a l’Ateneu de Maó a les 20,30. Ara penjaré una ressenya que vaig fer sobre la darrera biografia de l’escriptora que ha publicat Ibarz. I gràcies per interessar-te pel meu pare. Ja és molt gran i qualsevol cosa és preocupant. Veurem, però.
Nom Necessari: si puc, m’agrada contestar els comentaris. Només si veig que un altre ja ho ha fet o que el que es diu ja ho he deixat clar en altres ocasions, no ho faig. Pel que fa a les “influències”, sempre he dit que valor molt els vostres comentaris; ara bé, d’aquí que em puguin “influenciar”, n’hi ha un bon tros.
Bona nit a tothom!
Inma, com que dius que intentaràs no llegir mai més aquest bloc, només tres paraules: Hola i adeu!
Però tinc la sensació de que sí llegiràs el meu comentari.
En realitat no sé que dir-te perquè em sento molt allunyada de tu.
No es una qüestió de ser d’un partit o d’un altre, jo no milito en cap partit, i crec que la teva intervenció no es gaire valenta.
Et recomano que quan entres a un bloc no amenaces dient que no entraràs més, perquè ningú no s’ho creurà. Personalment crec que has visitat el bloc més de 100 vegades.
Es una llástima, als nens de 8 anys els pasa el mateix amb el móvil, ningú els respon els sms, i és per aixó Nom Necessari que, pens que el comentari de n’Inma ha tingut tan poca resposta.
Bé, per acabar, uns dies passem més per la plaça, altres ens aturem i no diem res, altres diem alguna cosa sense aturar-nos. L’important que el “reducte” sigui viu i el poble encara més.
És evident que aquest bloc, com la vida, té moments molt actius i d’altres que no ho són tant. A Ciutadella vivim un temps d’espera, de canvi. I el vivim amb una certa tranquil·litat -que ja tocava-, després de setmanes d’ensurts diaris. Tanmateix, com diu Eugenia, l’important és que seguim vius. Som aquí, a l’espera. Però hi som. I la prova més evident és que les visites al “reducte” no decauen. Certament, no arriben al seu punt màxim, però us puc dir que, per la plaça, cada dia, hi passen unes dues-centes persones. Evidentment, hi ha hagut moments més “intensos” en què la cosa s’ha disparat. Però, com deia, aquí som. Esperant tranquil·lament. Ben vius.
Gran intervenció! Molt ben dit! Es controls no me deixen respirar, però sempre que puc faig una ullada per aquí. Salut Maite!