Em sent desconcertada. Res és com jo em pensava. De fa mesos, sentim a dir que l’objectiu prioritari de tots els partits polítics de l’ajuntament de Ciutadella és fer fora el (des)govern il•legítim que tenim. Aquesta, repetesc, era, damunt els papers, la prioritat. Pel camí, però, ves per on, les coses han canviat: hi ha qui ja s’absté de fer-los fora i d’altres que volen ser al govern a qualsevol preu. No és el meu cas ni el del partit que represent. Volem que Ciutadella tengui un govern legítim i, d’altra banda, mai hem fet del poder pel poder una qüestió prioritària, senzillament, perquè la situació en què ens van deixar les urnes és la que és, quatre regidors de vint-i-un. A més, tenc -tenim- claríssim que, al govern, no s’hi pot accedir pagant uns peatges ideològics impossibles de defensar amb un mínim de dignitat i coherència.
Intentar vendre que un partit d’esquerres i nacionalista pugui pactar amb la “dreta social i populista”, sense que això suposi renúncies ideològiques bàsiques, em sembla un exercici de ciència-ficció. Una altra cosa és que hi hagi a qui no li importi fer-ho. No és el meu cas. Ara bé, el que ja em provoca un desconcert total és que, tan prest se’ns acusi de ser el partit amb més afany de cadira del món mundial, com de tenir por a governar. Qualque cosa no em quadra. En el meu cas, podeu estar tranquils, de por, no en tenc gens i, com deim per aquí, som dona arromangada. L’únic que em passa, això sí, és que fa anys que vaig abandonar els “mons de yupi” i toc molt -massa, potser- de peus a terra.
Bé, “entorn”, perquè supòs que ja sabeu que sou el meu entorn, encara que la majoria dels que em visitau i entrau en la conversa no sàpiga qui sou. Avui us acusen als diaris de faltar al respecte a certs partits polítics. Deis coses que no agraden i, per tant, us heu convertit en un ens invisible i hostil. Com l’entorn blaugrana, a qui l’ínclit president Núñez, amb els ulls plorosos i la barra tremolosa, dirigia les seves ires quan les coses no li sortien com volia, sou els culpables de tots els mals. No sé si contractar una pòlissa d’assegurança per a la plaça i visitants. Asseguraria a tot risc la llibertat d’expressió i el dret a la coherència ideològica més elemental. I posats que he tornat a rallar del Barça, les lesions que us pugueu fer si organitzau qualque partidet a la plaça.
- El pensament ordenat/Opinió
- 24 comentaris
Ai, Nostra Senyora dels Pecats, quin ensurt!. Maite, estimada, quin esglai!. Avui, tot el dia pel Cap de Llevant i no havia llegit els diaris!. Arrib i em trob al teu bloc, em trob que el Pare Ubú m’ha dit…m’ha dit “entorn”!. Entorn!.
Com si jo fos una fragància barata que empudega l’ambient, com si jo fos un nombre a la coa d’una carnisseria!. Això no li perdonaré mai, fins ara quan entrava al bloc a demanar guerra, santa de mi, jo el perdonava. Ara sí que no. Entorn!. Ubú, Ubú, amb tot el que ens divertiem amb tú i ara ens fas aquesta. T’haurem de cantar la romança de “La del manojo de rosas”:
“No, no me importa que te vayas;
porque habrás de volver;
tú ya no puedes, por despecho,
olvidar nuestro querer”
.
Però, posem-nos seriosos i serioses, que Ubú dóna per una broma però per poca cosa més.
Què us atacaria, bona gent del PSM, era previsible, esperable i fins i tot, al meu parer…..desitjable. Que un ultradretà de soca-rel us ataqui és –tot emprant el seu llenguatge- “timbre de honor”. Aneu bé, al cap i a la fi més val veure’l a cara descoberta, ja ho diu la sagrada bíblia “D’oïda t’havia oït, ara els meus ulls et veuen” (Job. 42.5). Sense careta es veu clarament qui és, com pensa i allò que el mou.
.
A mi el govern de concentració mai em fa fer gràcia, així ho vaig dir a aquest bloc, precisament perquè duia inclòs Ubú dins la factura. Ara respir més tranquil•la. No perquè Ubú em faci cap mena de por, sinó perquè no convé tacar-se. Com diu Nietzche, el filòsof que ell tan admira, fins al punt d’adjudicar-li frases de Hitler que encapçalen els seus pamflets: “Només heu de tenir enemics dignes d’odi, però no enemics dignes de menyspreu. Heu d’estar orgullosos dels vostres enemics”. Malauradament no tinc cap odi per Ubú, no estic orgullós d’ell.
.
Tornem a l’entorn. Hi ha atacs sibil•lins, hi ha atacs ferotges, hi ha atacs intel•ligents…i també hi ha atacs barroers fruits de la ignorància. Confondre aquest bloc amb “l’entorn d’una destacada dirigent del PSM”- ja he llegit el diari- és com a mínim anar amb velo sense rodes. En definitiva viure a un altre món. Pot ser encara no ha copsat que és el ciberespai. A l’escola d’adults en fan classes, és un consell desinteressat, Ubú. Recorda que “a superbia initium sumpsit omnis perditio”. No ets tan important. A aquesta plaça no vivim pensant en tú, només ens divertim amb tú.
.
Completament d’acord en que “intentar vendre que un partit d’esquerres i nacionalista pugui pactar amb la “dreta social i populista”, sense que això suposi renúncies ideològiques bàsiques, em sembla un exercici de ciència-ficció”.
Ciència-ficció i a sobre un error perillós, perillós per Ciutadella, perillós per la higiene democràtica, perillós per l’esquerra. No em cansaré de repetir-ho. Amb el feixisme –ni que sigui disfressat de “derecha social”- no s’hi pacta.
Crec amb Borges que “Modificar el pasado no es modificar un solo hecho; es anular sus consecuencias, que tienden a ser infinitas. Dicho sea con otras palabras; es crear dos historias universales.” El passat dels demòcrates no pot convalidar- amb pactes- el passat dels feixistes. No són cap pila baptismal.
.
Bé, l’entorn ja acaba per ara, avui és un dia feliç. No sé si és el xampany rosat de Binifadet o això que m’hagin degradat a “entorn”, però el dia ha estat bo. Bona gent del PSM, deia William Blake que “No bird soars too high if he soars with his own wings”. Que l’esquerra voli amb les seves pròpies ales que volarà més alt.
Si no voleu governar a qualsevol preu, que feis negociant amb el PSOE?
Sa veritat, ara el que no ho entenc som jo, dius que estas desconcertada, idò? que us pensaveu que tot eren violes?, no Maite jo em pens que els que estan desconcertats som noltros, els ciutdans de carrer com a jo m’agrada anomenar sempre.
Si realment el que volieu del principi era fer fora el govern “il·legítim” que deis tenim, a que esperau?, tantes ganes no n’hi ha. Com bé dius damunt els papers tot es més fàcil, però en el camí posterior hi ha moltes curves i pedres (alerta amb ses curves que es fàcil derrapar) i personalment pens que ara per ara ja començau a derrapar tots.
A jo tampoc em fa cap gràcia que pogueu pactar am una “dreta social i populista”, els problemes vindrien més prest del que creis.
Abans de pagar un peatge ideològic, no es millor quedar així i com he dit altres vegades ajudar a que Ciutadella tiri endavant. Salut.
Esper que els exegetes dels meus escrits (Hola, Non Necessari!) haureu notat que un dels adjectius que he emprat està en masculí. Cercau-lo i ja teniu tema: Matilde és un home!!!. Ens hem de divertir. A més una dona sàvia com jo sap que, com deia Ginsberg, “l’ambigüetat sexual és la fruita prohibida que tothom rebutja de dia i desitja de nit”. A més si us hi fixau veureu un altre parany literari. Ja ho he dit, avui és un gran dia. Adéu, l’entorn se’n va a rellegir “L’escuma dels dies” de Boris Vian. Us el recoman.
He fet una cerca força àmplia per internet i no he pogut llegir cap de les crítiques que hi ha als diaris i, per tant, el meu comentari no es pot fonamentar en aquestes crítiques.
En nom meu, Maite, no et preocupis pel que puguin dir de mí (no sé si en parlen), però m’és ben igual: dic el que penso i no he soportat mai haver de ser políticament correcte, ni haver-me de mossegar la llengua, per què considero que una democràcia ben entesa ha de donar llibertat als qui la formen per poder opinar sobre el que vulguin en la línea que vulguin, això si, mantenint el respecte als altres i aquí, de respecte per les opinions d’altri, crec que no n’ha faltat mai, amb certes eccepcions amb les quals s’ha actuat, malgrat tot, amb un respecte, per part de la resta de comentaristes, que és digne d’admirar.
No ens fareu callar / malgrat ens segueu la vida. És un minúscul fragment d’una de les darreres cançons de Toni Roig, cantant i músic d’Al-mayurqa, que ens va deixar el 30 de Setembre de 2007, lletra que jo he fet meva en el viure de cada dia. Ja ho he dit: no sé si parlen de mí ni m’interessa per què, malgrat ho fessin, et puc assegurar que seguiria dient el que penso del que sigui i de qui sigui: No Em Faran Callar! I no callaré sota la meva única responsavilitat, vull dir que, per a mí, no et cal cap assegurança: com diem per aquí, qui no vulgui pols, que no vagi a l’hera!
Per què us esvalotau tant quan us diuen la veritat? Aquest cop es veu que l’han encertada de ple amb el que us diuen. Jo mateixa he llegit prou vegades com insultau i desqualificau tant a PSOE com a UPCM i després resulta que teniu la pell de tel de ceba.
Ja no us entén ningú. No crec que sigui per afinitat ideològica que governau amb Unió Mallorquina, i molt pitjor seria que fos per afinitat amb la praxi. Repeteixo, ja no us entén ningú. Per què era menys de ciència ficció que un partit d’esquerres i nacionalista pogués pactar amb PP i UPCM? Sense que això suposés renuncies ideològiques bàsiques. Si voleu fer un govern ideològic, ja sabeu abans de començar que teniu només deu vots.
Això és tocar de peus a terra? Així i tot només us pot legitimar el vot d’UPCM o del PP. Són bons per a donar-vos legitimitat democràtica, podeu governar conjuntament amb UPCM i PP, però no amb un dels dos?
El que heu arribat a dir fins i tot a nivell personal de Triay, Gorries i Carbonero!
Té raó la Mole, un covard només amenaça quan es sent sa i estalvi i ella o ell i alguns més d’aquest blog només insulten i ataquen des del més covard anonimat.
Lo divertit és veure quan confusos i enfurismats esteis perque us hagin dedicat tres o quatres paraules dient la veritat. Si, ridícul i molt, molt divertit.
Tens raó, Inma, ridícul i molt, molt, divertit…el que ens dius. Però bé, d’on dedueixes que estem enfurismats?. Jo al manco ni hi estic gens. Calen molts Ubús, o similars com tu, perquè la Mole s’enfurismi. Fins ara no he fet res més que divertir-me. Al cap i a la fi he deixat ben palès sempre que sóc una seguidora de Wilde: “L’únic deure és el deure de divertir-se terriblement”.
.
Però veig que tu també vas errada de comptes. Això, aquesta plaça, no és el PSM. Els que aquí escrivim- sota pseudònim, com tu maca- ho fem perquè ens dóna la gana, ens representem a noltros mateixos i no hem de donar comptes a ningú. També et convindria aprendre les lliures normes del ciberespai. Ja ho deia la gran Concepción Arenal: “la ignorància harmonitza bé amb els errors.
.
És clar que jo he atacat a Ubú, i més que ho faré, és un plaer i jo tinc per costum no negar-me cap plaer que tingui a l’abast. Epicúrea que és una.”El plaer és el primer bé”. Que sóc frívola? Sí, i què?.
.
La diferència amb el teu cap de files, l’inefable Ubú, és que ell insulta i ataca en el seu nom i en el del seu partit, això el PSM -o na Maite Salord- no ho han fet mai. Jo sí, però jo no som na Maite ni tan sols sóc afiliada al PSM…i aquesta ridiculesa de l’entorn…ai, si sabessis quin és el meu entorn, tan tu com Ubú us donarieu una bona sorpresa, maca. El problema és que pels qui senten i viuen el feixisme- ni que sigui cultural- la lliure expressió de les persones la veuen una conxorxa organitzada. En tot cas és el seu problema i un problema inevitable, sinó escolta a Bergson: “El present només es forma a partir del passat i allò que es troba en l’efecte ja era a la causa”. Esper que ho captis.
.
A el PSOE i al PSM no els ha de legitimar ningú. Per molt que el PSOE no sigui sant de la meva devoció, això ho tinc més que clar. Ningú els ha de legitimar i molt manco la dreta. La dreta és la culpable del desgavell a l’Ajuntament de Ciutadella. Si volen un canvi ja ho saben, que donin suport al canvi…sinó que segueixin comandant els trànsfugues. Ells els posares, voltros els posareu…O no recordes que fins fa quatre dies, Ubú governava amb ells i que na Vinent els defensava…Ho diu el premi Nobel, Giorgios Seferis. “allà on la toquis, la memòria fa mal”. Per això no la feu servir.
.
No t’explicaré la diferència entre un govern de concentració -que a mi no m’entusiasmava- i un govern de pacte. Aixó son les beceroles de la política i fins aquí crec que hi pots arribar soleta. En tot cas, crec que el PSM té tot el dret a fer el que cregui convenient. Per això, supòs, es reuneixin i decideixen.
.
El disc d’Unió Mallorquina l’heu ben après. Al diari ho diu el cap i ara al bloc ho repeteix una acòlita. Bé, les aliances són lliures. Vols dir que perquè el PSM, a nivell balear, governa amb UM ara està obligat a governar a Ciutadella amb UPCM ?. No em puc creure que ni tans sols Ubú sigui tan primari, és un raonament…bé, com a mínim,….ridícul. Bona comèdia: Acta est fabula, plaudite!.
.
Respecte a la meva pell, que més voldria jo que fos de ceba. A una certa edat ja ni els tractaments més cars ho aconsegueixen i això que, en cremes, m’hi deix una fortuna. Més aviat diria que les crítiques no m’afecten. Ho repetesc, em diverteixen. De les meves paraules, desqualificacions,atacs, en sóc la única responsable, la única culpable, la única a qui demanar comptes. Tinc ben clar que G.B. Shaw tenia raó quan deia que la llibertat significa responsabilitat. Ja ho veus, no m’arronso. Dic el que vull, i si m’ataquen sé riure. N’hauries d’aprendre perquè per ara la qui veig un poc enfurismada ets tu, maca.
.
Per cert, ara que hi penso, has mirat mai els blocs de la dreta que diuen del PSM?. Allà els insults volen i ningú se’ls agafa com excretats per portaveus d’UPCM. O és que aquesta “bêtise” de l’entorn només s’aplica al PSM?. Ubú sí ataca, gairebé lladra. El PSM calla. Els qui aquí parlem, parlem per nosaltres. Veus la diferència, maca?.
.
Una darrere cosa, Matilde de la Mole ha dit, diu i dirà allò que li dóna la gana, com tu també ho pots fer a aquesta salordiana plaça. Això és la llibertat i és sà i bo que així sigui perquè “aemulatio aemulationem parit”.
.
Maite, estimada, ja l’he tornada armar. Disculpa’m però és que em diverteixo tant.
.
Bé, em torn al Vian, a mí també com Douglas m’encisa tenir “la impressió d’estar sobre la cresta d’una ona a punt de rompre”.
Esteim davant d’un cas de manual, propi de Maquiavel. Del que es tracta per damunt de tot és de frustrar el projecte que representa el PSM de na Maite Salord. La qüestió és cremar-te, derrotar “l’audàcia de l’esperança”. El PSM com a problema, la pedra a la sabata, l’os mal de rosegar, el fill que renega del pare. I en aquesta batalla ja massa llarga el que toca ara és la guerra psicològica. Arguments ja en queden pocs. M’agradaria equivocar-me però en la mesura que s’atraqui el dia de decidir, hi haurà més pressions i més comentaris, més espies, més declaracions a la premsa, més amenaces. Molta sort i molta calma.
Ai! I a jo que l’entorn m’és ben igual… I l’únic que de ver m’interessa és saber qui hi ha darrere na Matilde de la Mole. Bé, i saber com acaba la pel·lícula de sèrie B, flaca flacota com diria en Tomàs Molina, “Echemos a los malos de la Casa del Pueblo”. Simple, i insana, curiositat.
Bona nit i ben retrobats, companys del bloc.
.
A Can Fanga no llegesc els diaris de Menorca, però per internet m’he fet una idea de que anava tot això de l’entorn. A jo tampoc m’importa gens el que digui en Triay. Ara he xalat de tornar a llegir el que escriu na Matilde. També m’agradaria saber qui és. Ara quan a l’estiu vam provar d’averiguar-ho no hi va haver manera, i ella ens va demanar que deixessim de fer elucubracions. No crec que hi ha hagi ningú darrere, pens que ella és ella, que és una dona molt culta i llesta, que escriu molt bé però que mai s’ha significat en política però que al bloc troba un espai per dir la seva. Me l’imagin com una senyora (segur que em renya una altra vegada) que va a la seva i no té pèls a la llengua, té calerons perquè viatja molt, no és professora perquè se’n va quan vol…no és tan jove (ara sí que em renya) com em pensava al principi i sobre tot té una conya genial. Ah, i pel que sembla s’ha convertit com deia na Maite en l’estrella del bloc.
.
Si parlam ara de la pel·licúla aquesta de sèrie B, no sé com acabarà però per ara- i no estic del tot al dia- m’assembla que el PSM té les coses clares, va fent el seu camí a partir d’allò que creu, sense escoltar cants de sirenes ni deixar-se impressionar per la guerra psicològica que li estan fent.
.
Intentaré estar més en contacte, però una cosa si us vull dir, al fogueró mallorquí de Sant Antoni a Gràcia hi vaig trobar molts estudiants menorquins i gairebé tots estan d’acord amb el PSM i són fans de na Maite.
És una dada a tenir en compte.
.
David Joan
Bon dia, entorn. Ahir, mentre era a veure l’emocionant partit de volei, veig que na Matilde va tornar a esvalotar el galliner. Com no hem de sortir pels diaris! Bé, gràcies a tots per les vostres intervencions. Només voldria precisar un parell de coses a Inma. La primera és que, d’esvalotats, trob que no hi esteim gens. Ho pots veure en els comentaris i jo, personalment, t’ho confirm. No som dona fàcil d’esvalotar i, quan tenc clares les coses, molt manco. Supòs que na Matilde trobaria qualque frase cèlebre sobre la relació entre la fortalesa personal i la de les conviccions.
Respecte al tema ideològic, un govern de salvació és, per definició, un govern de tots i, per tant, un govern per damunt d’ideologies. El que plantejam ara no té res a veure amb aquest. És cert, però, que UPCM té tot el dret a demanar ser-hi. A ser, com em va dir qualcú, “el julivert de totes les salses”: ha governat amb el PP; va proposar un govern de salvació que no ha sortit gràcies al seu soci (amb qui, per cert, durant les negociacions va rompre); i, ara, perquè no, vol formar part, sense cap problema, d’un govern d’esquerres.
Respecte al que es diu als comentaris, t’he de dir que aquí la gent explica el que vol, com tu mateixa, sempre dins uns límits que diria que no s’han sobrepassat mai. A més, com diu Matilde, a mi també m’ha arribat que hi ha altres blocs on se’ns acusa de talibans, secta i, fins i tot, se’ns ha arribat a comparar amb Herri Batasuna! El que no entenc és que si l'”altre entorn”, pròxim a UPCM, pensa això del PSM, vulguin governar amb ell. Aquí, com a mínim, entorn i partit anam a la una. Això no se’ns pot negar.
Mira la Mole set ciències, en Joan Triay no és el meu cap però quant veig lo frívols i incoherents que sou tú i els que et riuen les gràcies més a favor n´estic. I us dieu d´esquerres gent com tu amb molta instrucció però gens d´educació? Jo no intento ofendre des de l´anonimat a persones que parlen des de la seva propia identitat, com fas tu, aquesta és la diferencia, la gran diferència.
Almenys hi queda gent que diu les coses clares, amb nom i cognoms, sense amagar-se com fas a l´hora de menysprear a la gent que signa les seves opinions.
Si fa quatre dies quan UPCM governava, us omplíeu la boca de dir que us havien aprovat més coses que mai. Si no hagués estat per ells no hi hagués hagut conclusions de la comisió Nerer, perquè els mixtos no les hagueren aprovat mai. UPCM defensava la veritat i no els hi pesava gens en la balança perdre el poder. Si fa quatre dies que UPCM governava i els havieu de felicitar per fer les coses bé. Per acabar amb tendalls i privilegis.
UPCM mai no us va aïllar com vosaltres voleu fer amb ells, bé que us donaven la raó quan la tenieu.
Si, la memòria fa mal. O millor dit la memòria hauria de fer mal a més d´una. Oblides que sou vosaltres els qui demanau el vot a UPCM i PP. El Govern que proposau necessita onze vots, que és el que li donaria legitimitat democràtica per a assolir la governació. Sinó no n´hi ha. Son les teves contradiccions “maca”. Un Govern que només pot tenir com a principi la legitimació del vot que li donin com a suport UPCM o PP.
Triay no us ataca, vosaltres l´hi heu demanat el vot i ell ha dit el que li sembla. Aquesta és la crua realitat. Espavilau-vos.
La dreta d’ UPCM no és culpable de cap desgavell. Sinó d’haver fet tot el que va poder per a aturar-lo. Mira, sobre Unió Mallorquina i sobre qualsevol altre comentari intel•ligent alié opinaré el que cregui més adient.
Lo dit quatre paraules i vos esvalotau, posau nerviosos i us dedicau a llençar-vos flors entre els quatre de sempre. Per què un partit de dretes hauria de matar-s’hi per donar el seu vot a un govern ideològic d’esquerres? Sou la pera, una mar de contradiccions.
De cosmètica i embatumar ja en saps prou. I parlant de gossos, ja els podeu amollar.
Maite el que ha dit UPCM que no vol fer és donar-vos el xec en blanc que li demanau. Com no ho va fer amb el PP. Que alguns del PP es pensessin que el tenien, va ser la causa de la ruptura, estic convençuda que UPCM estaria més còmude a la oposició, perquè ho fan prou bé, i més tenint en compte que sols tenen un regidor.
No crec que UPCM vulgui formar part d’un govern d’esquerres, crec que el que vol és formar part d’un govern de gestió. El que no és tocar de peus a terra és demanar el vot a un partit de dretes per a formar un govern d’esquerres.
El que espera molta gent és molt senzill, que feu el mateix que anaveu a fer amb el PP però sense el PP. Així de fácil.
Ok, Inma, veig que saps treure el geni, això m’agrada. Llàstima que geni i raonament no vagin de la mà. Llàstima.
.
Si UPCM no vol donar el vot a un govern d’esquerres que no li doni. No passa res. Seguiran governant els qui ara governen i que ell tant menysprea i ataca. En serà responsable, que escolleixi, na Tònia Salord o l’esquerra.
Encara, mira per on, ingenua de mi, que em pensava que Ubú predicava els seu desprendiment franciscà, la seva inmutabilitat davant les vanitats de la vida, que per res del món es movia per tenir una cadira.
Idò si és així, si vol renovació dalt La Sala,que possibiliti el canvi i es deixi de romanços de donzella ofesa…ara clar pot ser vol una altra cosa.
Si vol una cadira…això són figues d’un altre paner. Que al manco es despulli de l’hàbit, de la disfressa i que vegem la crida del poder com udola per la seva boca. No hem nascut avui, al manco jo, i el populisme dels Ubús ja el coneixem fil per randa.
I per no llevar-me la fama de setciències, gràcies maca, acabaré el paràgraf amb una altre frase de Wilde “l’ambició és l’últim refugi del fracàs”. Ho entens, maca?.
.
Sobre el meu anonimat. Altra vegada. A veure com t’ho diria, saps que és un bloc?. Sí?. Idò, creu-me, que no ho sembla.
És un lloc on s’expressen opinions lliures sense necessitat de donar el nom. Per cert, maca, a tu tampoc t’ha demanat el nom i els llinatges, oi que no?.
Ah,per cert, esper veure’t fer el mateix discurset als blocs on escriven els altres acòlits- com tu- del gurú Ubú (oi que sona bé, Gurú Ubú) i on als qui defensem el PSM ens deixen polits, sota pseudònim evidentment, i no ens queixem, ni ens preocupa, perquè sabem que significa la lliure expressió i sabem el que és un bloc.
Això ho has captat, maca?. Si no, recorda que H.H. Kames ja deia que la ignorància és la mare de la por.
.
Els panegírics sobre quan bé ho fa UPCM ni els comentaré. No valen la pena, són la veu de son amo, i ja deia Lincoln que la demagògia és la capacitat de vestir idees menors amb paraules majors. Un retrat perfecte d’Ubú i els ubuaítes.
.
Res més, maca, veus com jo tenia raó?. Qui està enfurismada? Jo estic bastant feliç i molt i molt divertida de veure com has picat, hi has caigut, t’hi has ficat de quatre grapes… has tornat a la plaça tota enfurismada, esvalotada, confusa…són els teus adjectius, maca.
.
Ah, això dóna vida. Hem de fer cas a Dostoiewsky i hem de nomenar les alegries i no només les penes. Us assegur que la conversa amb aquesta escolaneta de l’Ubú m’ha donat força alegria. Això és vida!!!.
Estic inflat que no pas per sa porta… Ara ja surt pes diaris, som l’entorn! i d’un partit que vaig votar de jove i que vaig deixar de fer-ho cansat de la seva dependència dels ecologistes-poca-vergonya. Tot i així, toc els dallonses a l’extrema dreta. Avui dormiré de ple!
Igual que li ha passat a en Davjo, només em puc fer una idea del que diuen els diaris a través d’internet, i no és gaire. De totes maneres, he de confessar que jo també em sent fins a cert punt desconcertat. I és que, a diferència de Matilde de la Mole, jo sí que era partidari d’un govern a quatre per intentar salvar el que queda de legislatura amb un mínim de dignitat a l’ajuntament i de manera que tots els partits que van obtenir representació a les eleccions formessin part de la gestió, amb una alcaldia el més buida de contingut possible perquè quedés ben palesa l’anormailitat de la situació. Una vegada fracassat aquest intent per els anhels de poder dels dos partits majoritaris a les eleccions, ara em desconcerta aquesta aposta tan decidida per formar un govern en minoria que necessàriament necessitarà el suport d’aquells que ideològicament n’estan a les antípodes. Un govern de deu regidors de vint-i-un no és majoritari, i el que ha quedat clar amb tots aquests mesos de negociacions és que és impossible arribar a acords que donin estabilitat ni amb en PP ni amb UPCM. Per què no reconèixer idò que en aquesta situació no és possible una alternativa mínimament estable? Per què intentar arribar ara a uns acords que hauran de vire sempre en la precarietat d’estar en minoria? Francament, ara que tant PP com PSOE com UPCM s’han tret les caretes i han deixat clar el que ambiciona cadascun d’ells, em costa veure quins avantatges pot tenir per ningú formar un govern en minoria i sense el suport explícit dels causants del desgavell. Com deia l’altre dia, crec que us esteis ficant dins un jardinet del qual en sortirem escaldats.
Inma, és cert que amb en Joan Triay vam coincidir, i molt, en temes com la comissió Nerer. Ara bé, no ens hem de confondre: una cosa és la ideologia (en què supòs que reconeixes que no hi ha coincidències) i una altra de molt diferent és l’aspecte més “moral” que fa referència a la transparència política. És en aquest sentit que coincidim: cal la regeneració política de Ciutadella. Ara bé, és un aspecte en què diria que coincidiríem totes les persones honrades, tinguem la ideologia que tinguem.
D’altra banda, agradi o no, avui la majoria (encara que, per desgràcia, no absoluta) de l’ajuntament de Ciutadella la formam els 10 regidors d’esquerra. A la vista de com estan les coses, crec que tenim el dret ben legítim de demanar poder governar sense llasts ideològics que, en el nostre cas, no es poden justificar.
Respecte al que diu Àlmax, és cert que la situació que trobaríem dalt l’ajuntament és molt negativa. Jo, com tu, també estic convençuda que la millor solució hauria estat el govern de salvació. Però no ha pogut ser i no cal donar-hi més voltes. El problema és que, si no hi ha moció de censura, continuen els que hi ha ara. I això també és molt dur. Em trob amb gent que em diu que “els hem de fer fora”. Ara bé, quan analitzes les opcions que tenim ara (un govern en minoria d’esquerra o un govern d’esquerra amb UPCM) a poca gent li agrada. Sobretot, la darrera opció. Aquestes són, però, les úniques.
La temporadeta de silenci ja se m’està fent llarga, Maite, perdona’m idò una altra, que sé per alguns d’aquesta plaça, serà, fosca intromissió.
.
Ajuntament, “acció d’ajuntar o d’ajuntar-se…”, diu el Pompeu Fabra .
Jo només vull dir que, qui tant critiquen per aquí el pactar, potser el que tal vegada s’haurien de plantejar és si realment volen ser-ho, Ajuntament.
.
El nom meu originari en aquest bloc es “Nom Necessari?”, amb interrogant. I deu ser perquè considero que és ben ver que el nom no ho és necessari.
.
Ajuntament: acció d’ajuntar o ajuntar-se.
Acord: unió harmònica entre vàries persones. (Harmonia: concordança d’opinions, de maneres, d’interessos.)
Hi ha un matís. O no, Nom Necessari? Jo, com a mínim, el tenc molt clar. A més, ajuntament, en tant que regidora, ja ho som. Una altra cosa molt diferent és voler ser “govern”. I aquí és on segurament hi ha el gran problema: hem de governar a qualsevol preu? Intuesc que tu em diràs que sí. Jo, t’he de dir que no.
Per cert, deus estar content de jo, ara que vaig a les negociacions? Jo hi estic molt de tu perquè avui no m’has dit que tenc por de governar. Anam avançant i, qui sap, tal vegada, un dia, tu i jo arribarem a l’acord total. Per siganar-lo, però, hauràs de posar el teu nom complet, igual que jo. Per tant, com veus, els noms sempre, sempre tenen importància. Salut!
Dues opcions certament ben complicades. En qualsevol cas, ànims i força, que vos faran falta. Per es poble, no hi ha dubte que serà una situació molt millor que la que tenim ara. I açò és al cap i a la fi el més important, no?
Salut, estimats.
Des d’una distància física considerable, m’atrevesc a tornar a guaitar per la plaça per reclamar el meu bocinet d’entorn. Jo com en Jordi, tampoc pas per sa porta. Tot i que no record haver escrit ni aquí ni aumón cap insult contra el partit de l'(ex)falangista, ni contra ell mateix. A qui per altra banda i per les poques referències que en tenc, li reconec una honestedat moral més tost escassa en determinats cercles de pensament polític.
Per altra banda, i deixant ben clar per endavant que la meva condició de ciutadallenc només s’esdevé -si hi ha sort- unes 60 hores cada dos anys, no em veig amb cor de donar-te cap consell respecte a les difícils decisions que haureu de prendre, prest, per donar sortida de l’actual anormalitat democràtica de dalt la sala. Només dir-te que el dret, l’empenta, la il.lusió i l’audàcia (ara que està tant de moda, açò de l’audàcia) d’intentar-ho l’hauria de tenir tothom, així com també el dret a equivocar-se.
Ja sé que en política açò darrer a vegades és complicat, però en qualsevol cas, sort i ventura.
Àlmax i Àlex, gràcies pels ànims. Podeu estar segurs que els necessitam. La situació és complicada i la solució no serà fàcil. I, evidentment, ens podem equivocar. En qualsevol cas, personalment, només tenc una cosa clara: només faré allò que pugui defensar amb el cap ben alt i sense trair els meus principis. Veurem què passa.
Ja ho sé, he arribat tard a aquest post, però a açò de l’entorn i vist que na Maite segueix parlant del Barça, recordareu aquell famós ‘entorno’ que sempre anomenava Johan Cruyff. I és que a més d’haver creat un plaça pública ben concorrguda, a aquest espai també ja hi ha un entorn ben prou interessant.
Maite, ja sé que és un altre poble, però estàs d’acord que el PSM (a través de Alternativa) governi amb el PP a Migjorn?. En aquest cas supós que hi ha hagut renúncies ideológiques. Aquest cas era una excepció, per qué l’anterior alcalde fou condemnat. Però no és una excepció més gran a Ciutadella. El PSM li cal un poc més de cohèrencia.
PD: Veig que hi ha un cert interés en saber qui es na Matilde de la Mole. Havem si l’endevin, professora jubilada….
Pere, Alternativa, com dius tu, no és el PSM: és una agrupació d’electors a la qual el PSM dóna suport. Després de les eleccions, es va intentar fer un govern de tots els partits (PP-PSOE-Iniciativa) però les condicions del PSOE no ho van fer possible. Va ser llavors quan Iniciativa es decanta per pactar amb el PP. No conec molt bé el fons del tema però no crec que sigui el mateix cas de Ciutadella. UPCM, ideològicament, no és el PP des Migjorn. No m’imagín de cap manera n’Andreu escrivint certes cartes a la premsa o fent segons quines declaracions o proposant segons quins homenatges.
I, pel que fa a la coherència, ahir, per posar-te només un exemple, em vaig trobar dues persones pel carrer, les dues d’esquerres, una puc intuir que pròxima al PSM, l’altra no. Les dues, però, em van dir el mateix: si sou capaços d’acabar pactant amb UPCM, em caureu als peus. Això és el que es respira al nostre partit. Agradi o no, la gent -la d’esquerres i, sobretot, la d’una certa edat- té memòria històrica, en minúscules. La seva. La que t’expliquen emocionats com si encara fóssim a les acaballes dels anys 70. Coherència i respecte, per damunt de tot.
Maite, pel que dius, es pot donar per fet que no hi haurà pacte amb UPCM? Seria la millor notícia que m’aguessin donat en tota la setmana!