03
gen.
2009
Escrit per Maite Salord
El juny de 2007, en el debat de constitució del nou ajuntament de Ciutadella, vaig dir:
“La il•lusió de formar una majoria de govern d’esquerres a l’ajuntament de Ciutadella no és possible i és per això que estem convençuts que, en l’actual context i en l’actual configuració i pes de les diferents formacions polítiques al nou ajuntament que avui es constitueix, la posició que millor pot respondre a aquesta voluntat de servei a través del nostre projecte de ciutat és treballant des de l’oposició. Cap altra opció ens sembla, en aquests moments, prou creïble. I, en aquest sentit, no podem oblidar que l’autèntic valor d’un polític és la seva credibilitat i que, aquesta, només s’aconsegueix des de la coherència de plantejaments, des de la claredat i la concreció de les propostes i, sobretot, des de la serietat en les formes. No tot val en política. I no tot val en política per arribar a assumir el govern, encara que aquest sigui, i que ningú no ho dubti, el primer i lògic objectiu de qui encapçala una llista electoral. Perquè el projecte del PSM és un projecte sòlid, consolidat i, sobretot, amb perspectiva de futur. El projecte del PSM pot anar-se desplegant des de l’oposició al llarg d’aquests quatre anys perquè les nostres propostes són concretes, assumibles i realitzables i, el més important, compartides per a una bona part de la ciutadania. Treballar des de l’oposició, amb les mateixes ganes i il•lusió que ho faríem des del govern, perquè les nostres propostes es tradueixin en accions realitzades, és el nostre gran repte en aquests moments.
Arribats a aquest punt, voldria recordar que la postura del PSM és recolzada de forma unànime pels membres que formen el partit (militants, simpatitzants i càrrecs polítics) i que és una postura que s’ha mantingut ferma des del principi perquè es tracta d’una decisió consensuada, presa un cop analitzades amb deteniment totes les possibilitats que el nou escenari polític permetia, i amb independència de les decisions, ben lícites i respectades des del PSM, que poguessin prendre els altres partits.
Així, idò, coherència, concreció i serietat han estat, són i seran els valors que marcaran el camí del PSM al llarg de la nova legislatura. Exigirem a l’equip de govern capacitat de diàleg però, sobretot, transparència. La nova forma de governar que ha anunciat el PP per als pròxims quatre anys –forçada per uns resultats electorals que, si bé no els han estat adversos tampoc no els han deixat en una situació còmoda- no pot quedar només en paraules: els fets, i només els fets, seran els que determinaran l’esdevenir dels pròxims anys. Perquè, no tenguin cap dubte que, si és necessari, i si la situació així ho reclama, el PSM sabrà actuar amb responsabilitat pel bé de Ciutadella.”
Avui, un any i mig després, subscric aquestes paraules de la primera a la darrera. Els esdeveniments ens han forçat, per responsabilitat, a plantejar-nos seriosament l’entrada al govern. Vivim una situació excepcional que reclama actuacions excepcionals. Ha estat una decisió difícil que, és cert, no ha comptat amb el suport unànime de les bases del partit. Unes bases que, tanmateix, sí han demostrat la seva confiança total i absoluta en els quatre regidors i en els càrrecs que s’han assegut a la taula de negociacions, per mi, el més positiu de tot plegat.
Forçar la renúncia d’un govern que consideram il·legítim i recuperar la representativitat sortida de les urnes va ser el nostre primer objectiu. No ha estat possible i, per tant, només hi queda una via: la moció de censura. En aquest context, després de molts debats interns, vam valorar que l’única fórmula per dotar Ciutadella d’un govern estable era un govern de tots, un govern que representàs el 100% de l’electorat. Un govern de gestió que havia d’estar per damunt de partidismes i que, sobretot, havia de comptar amb el principal culpable de la situació, el PP.
Després de filtracions a premsa i de diverses reunions, va quedar clar que el tema de l’alcaldia podria ser un problema entre PSOE i PP i plantejam l’opció d’una alcaldia compartida amb la intenció de fer viable el pacte entre els quatre partits. Avui, però, se’ns acusa de “voler donar l’alcaldia al PP”. I, sí, volem que el PP tengui l’alcaldia uns mesos perquè no tengui l’excusa perfecta per no entrar en el govern i quedar, així, còmodament instal·lat a l’oposició. No volem fer-li aquest favor. Perquè, per a mi, l’alcaldia en aquestes condicions, ho he dit moltes vegades, no és cap premi per a ningú i, molt manco, per al PP ja que l’obliga a entrar en un govern que intenta evitar (no som necessaris, no es cansen de repetir!).
El juny del 2007, ens van acusar de boicotejar un govern d’esquerres, en minoria i amb el suport a la investidura d’un partit com UPCM (!). El pacte, al cap d’uns mesos, d’aquest partit amb el PP, en el fons diria que el seu únic objectiu, ens va donar, al meu parer, la raó. Avui, ens acusen de voler donar uns mesos d’alcaldia al PP. I tornarem a aguantar les crítiques com ja vam fer llavors, convençuts que, si hi ha una opció d’aclarir l’ajuntament de Ciutadella, aquesta passa perquè el PP -repetesc, el principal culpable de tot- s’arremangui al costat dels altres, cosa que no té cap ganes de fer. I si perquè hi sigui ha de tenir uns mesos d’alcaldia, idò, que la tengui. Quin valor té, aquesta alcaldia? Personalment, n’hi don ben poc. Es pot considerar, en aquestes circumstàncies, que tenir l’alcaldia és un premi? Jo tenc clar que no.
Si el PP queda al marge del futur govern, supòs que la passa següent és tornar a començar amb el govern d'”esquerres”, amb UPCM, esclar. Res nou. Només que, aquesta vegada, des del PSM li donaríem suport per fer fora els trànsfugues, sense entrar, però, en el govern, per les mateixes raons de juny de 2007. Res nou, només que, si això passa, el PP es fregarà les mans a l’oposició.
Pere Morey i Ningú ha escombrat les fulles, de Jordi Llavina. He donat per definitiu un conte que ha de formar part d’un recull ambientat al Pirineu i he fet avançar, un poquet, la nova novel·la. M’hi queda -horror!- un munt considerable de comentaris de Solitud a corregir, però, bé, com sempre, renegant, renegant, tots arribaran a l’institut amb una nota posada.