Segons el meu diccionari de símbols de capçalera, el de Chevalier i Gheerbrant, el meu és el setè 
signe del zodiac -Balança-, signe d’equilibri entre els plans còsmic i psíquic. Lligat als conceptes de legalitat i justícia, socials i interiors, indica l’equilibri entre el bé i el mal: per un cantó, tendeix cap a Scorpio (món del desig) i, de l’altre, cap a Virgo (sublimació). Representa l’equitat universal i l’esperit de la justícia, així com l’harmonia social i personal. Avui, les previsions astrològiques del meu signe em diuen que: “Com que el sol i la lluna formaran un bell sextil entre ells, a vosaltres també us arribaran les seves bones vibracions i estareu de bon humor. Celebreu aquesta jornada!”
Estic griposa i tenc mal per tot. Avui vespre -supòs que ja no em trobava bé-, he somiat que estava ingressada en un hospital. Era una habitació immensa i blanca, plena de llits. El meu era al costat d’una finestra i un metge molt amable m’anunciava que m’hi havia d’estar quinze dies. La meva reacció no m’hauria de sorprendre: jo no puc estar tancada aquí quinze dies, he exclamat. No estic tan malament i, a més, tenc moltes coses a fer. El somni acabava que fugia de l’hospital, amb l’ajut inestimable del meu home, que em feia prometre que, quan acabàs tot el que havia de fer, hi tornaria per curar-me.
Esper que cap psicoanalista llegesqui aquest bloc. No sé si estic preparada per enfrontar-me al meu inconscient. Tanmateix, avui dematí, malgrat que Freud va dir que, qualsevol que despert es comportàs com en somnis, seria pres per boig, m’he aixecat del llit, m’he vestit, he pres un ibuprofè i he anat a fer feina amb el cap espès. Perquè tenc moltes coses a fer i no estic prou malament per quedar a casa. Hauré perdut, com diu el pare de la psicoanàlisi, el senderi? Esper que no i que, demà, els astres em siguin més propicis i pugui recuperar l’equilibri sempre tan necessari.
- El pensament ordenat/Opinió
- 7 comentaris
Idò sort que l’horòscop et deia que el sextil que formen avui el sol i la lluna és bell! El dia que ballin un sextil més xerec pot ser catastròfic. Servidor també pertany al signe de balança, però encara no he notat cap dels símptomes de la grip. Deuen ser coses dels ascendents…
Salut, Maite!
Els Somnis i els simptomes et parlen del mateix, Maite. Atura’t i descansa que el cos i la ment t’ho agrairan i segurament que en Biel també.
Salut i recupera’t que et necessitam en plena forma.
Al diccionari d’interpretació de somnis he trobat:
“Soñar con un hospital simboliza su deseo de curar o mejorar su salud física o mental. Debe volver al ritmo de una vida normal y cotidiana.
Si sueña que Vd. está ingresado en un hospital, vigile su salud, podría sufrir una pequeña enfermedad sin importancia.
Si sueña que está ingresado en un hospital, pero está rodeado de más enfermos, significa que tiene un problema provocado por el estrés.”
.
Així que fes cas a en Joan i descansa, que si bé és cert que com deia l’abolicionista nordamericà Thomas Wentworth Higginson (en aquests dies d’Obama ve molt al cas) “La fortalesa creix en proporció a la càrrega”, la càrrega per tu en aquests mesos té que haver estat molt feixuga.
.
Però com no vull ser una Cassandra de mals auguris, pensa que els somnis tenen també el seu costat dolç:
.
“Bo és somniar. Despertar és millor
si despertes al matí.
Si despertem a la mitjanit
és millor somniar amb l’alba”
.
(Fragment de “Bo és somniar” d’Emily Dickinson).
Maite, el món n’és ple d’herois i heroïnes que surten de casa cada dia pensant-se que el que han de fer, per important que sigui, és més important que un mateix. No siguis tan autoexigent i et pensis imprescindible. El més important que tenim és el nostre cos i tots els nostres sentits. Fes el favor de posar la teva salut per davant de tota la resta.
Perdona pel consell, però crec que no hem de pitjar sempre l’accelerador fins baix. Hi ha dies que basta anar a “mig gas”.
Ànims, i avui més que mai; salut, molta salut.
Ei, aquí una altra Balança. Una Balança a qui, curiosament, li encanta el món de les emocions. Una Balança que tendeix a autoexigir-se de manera poc sana. Una Balança a qui li costa horrors reconèixer que tenc límits… Però, Maite, els tenim!!!!!!! Quina sort!!!! Després d’alguns grips sorprenents, qualque herpes poc estètic i més d’un mal d’estòmac emprenyatiu he après a dir: MOSQUETA, ATURA!!!!!! Aturar és s’única manera de tirar endavant sent fidel a un mateix i a les seves necessitats.
Què puc dir-te que no sapis ? Escolta el teu cos. Si no ho fas, es queixarà!!! És més intel.ligent que tots nosaltres plegats.
PD. Saber l’estratègia política que cal seguir en cada moment segurament és important i, per a molts, interessant i tot. Però no perdem de vista que sa vida és molt més que tot açò. I a vegades és essencial anar a poc a poc i recordar que tot és tan relatiu… Tot, manco un mateix!!!!
Amb tot es meu carinyo
Gràcies a tots pels vostres ànims i consells. Després d’una cura de son en què no record haver somiat res de res, avui m’he aixecat d’una altra manera. M’hauré de llegir aquest diccionari d’interpretacions del somnis de Matilde de la Mole: “Si sueña que está ingresado en un hospital, pero está rodeado de más enfermos, significa que tiene un problema provocado por el estrés.” Ui, ui, quina por! Per si de cas, aquest dematí faré una passadeta pel gimnàs, per allò de descarregar un poc i, al capvespre, us faré una entrada literària -que fa temps que em roda pel cap- d’un clàssic. Gavineta té tota la raó: ningú no és imprescindible. Cal escoltar el que ens diu el cos. De totes maneres, amb amics com voltros, tenc la meva salut -com a mínim, mental- assegurada. Bon dia!
.
Maite, m’alegro que estiguis millor.
De tota manera, pren-t’ho amb calma que el cos és molt sabi i, si t’ha avisat, per alguna cosa deu ser.
Per damunt de tot, no oblidis que ets una persona, que, per molta feina que hi hagi per fer, no ets cap màquina, i les persones necessitem aturar-nos de tant en tant.