El Consell d’Europa -una organització internacional amb seu a Estrasburg la finalitat de la qual és defensar els drets humans i les democràcies parlamentàries, així com potenciar la identitat europea-, a través del seu Consell de Ministres, va proposar al govern espanyol, en un informe fet públic fa uns dies, que desenvolupàs un model d’immersió lingüística en les llengües territorials cooficials (gallec, basc i català), tot basant-se en l’avaluació feta per un grup d’experts de les llengües “regionals o minoritàries” a l’Estat espanyol.
Es tracta d’una excel•lent notícia que avala que, als centres educatius, la llengua vehicular de l’ensenyament hauria de ser la pròpia del territori, en el nostre cas, la catalana, tal i com recomana la Carta Europea de les Llengües aprovada el 1992 i ratificada per Espanya el 2001. Les metodologies pròpies dels programes d’immersió lingüística, per tant, s’aplicarien en els casos en què la majoria de l’alumnat desconeix la llengua catalana i tindrien l’objectiu d’assegurar el ràpid aprenentatge d’aquesta llengua quan no coincideix amb la llengua familiar, amb una finalitat clara: la seva integració dins la comunitat.
En el cas de les Illes Balears, la immersió lingüística no és obligatòria ja que ens regim per un “Decret de mínims” que fixa que, a tot l’ensenyament no universitari, els centres han d’assegurar, com a mínim, el 50% del currículum en llengua catalana, tot i que hi ha molts de centres que, a través del seu projecte lingüístic, opten per la via de la immersió. Tanmateix, i tal com recrimina l’esmentat informe, això provoca que, en moltes ocasions, no s’imparteix “una part important de l’ensenyament en català”. En tot cas, queda clar que, si l’objectiu és arribar a la plena normalització lingüística d’una llengua que ha patit un clar retrocés al llarg dels anys, a aquest objectiu només s’hi arribarà a través d’actuacions clares i decidides a favor de l’ús social d’aquesta llengua. D’altra banda, la integració de qui desconeix la llengua pròpia del territori passa, indefugiblement, per conèixer-la, si no volem crear grups socials en funció de la llengua parlada. La immersió lingüística, avalada pel Consell d’Europa, per tant, cobreix els dos objectius.
Així, la prioritat és aconseguir que la nostra llengua, la llengua catalana pròpia de les Illes Balears, s’usi amb normalitat en tots els àmbits: a casa, a l’ensenyament, al carrer, als mitjans de comunicació, cosa que, a dia d’avui, i malgrat les andanades que, des de certs sectors espanyolistes, esteim acostumats a sentir, no és possible. Perquè, avui, no és possible viure en català a la nostra àrea lingüística, fet aquest que també es reflecteix a l’informe del Consell d’Europa. En aquest sentit, els àmbits més criticats són els de la justícia, en què la presència de jutges, magistrats i personal en general que coneix les dues llengües oficials és baixíssim, i l’àmbit dels serveis públics (Renfe, Correus).
Cal, idò, avançar cap a la línia que marca l’informe del Consell d’Europa. Cal fer del català la llengua vehicular dels aprenentatges educatius, assegurant sempre que l’alumnat sigui competent en les dues llengües oficials del territori, perquè aquest és el millor camí cap a la normalització de la nostra llengua i cap a la plena integració dels ciutadans de les Illes, sigui quina sigui la seva llengua familiar. I no ho deim els de sempre: ho diu el Consell d’Europa!
- El pensament ordenat/Opinió
- 2 comentaris
Molt bona notícia l’aval que ha rebut el model d’immersió lingüística per part del Consell d’Europa. Desgraciadament esteim dins un sistema en que aquests fets tenen nul·les conseqüències pel que fa a l’actitud dels que legislen des de Madrid i que, no ho perdem de vista mai, són els que posen les normes a casa nostra. La posada en marxa de la tercera hora de castellà a Catalunya ha mostrat com de petit és el poder de decisió propi pel que fa a temes com la llengua. Les resistències del cos sanitari a la proposta de demanar un nivell mínim de català als professionals de la salut n’és un altre. Tenc la impressió que aquesta bona notícia només tindrà ressó (i què poc n’ha tingut!) entre aquella gent que ja pensa que el model d’immersió és l’únic que permet que el català esdevengui una eina amb capacitat de ser emprada per qualsevol alumne. Qualsevol altra opció aboca a un ús majoritari del castellà, ja que la presència d’una sola persona castellanoparlant en un grup en general provoca un canvi de llengua immediat cap al castellà, que es converteix instantàniament en la “llengua útil”. El concepte d’estimar la llengua pròpia el tenim ben assumit però, desgraciadament, pens que els catalanoparlants en general encara tenim una increïble (perquè no passa amb cap altre idioma) manca d’autoestima lingüística.
En resum, la notícia és magnífica però haurem de veure si té cap influència positiva per reduïr les resistències que es troben contínuament davant qualsevol iniciativa que es pren en favor del català.
Molt poc ressò, ha tingut la notícia. I és una llàstima. Supòs que, com bé dius, Àlmax, en el cas dels catalanoparlants, hi ha, per dir-ho de forma suau, una manca d’autoestima lingüística considerable. L’ús social de la llengua decau per moments i, si no hi posam remei, la situació pot ser alarmant. I, dins aquest context, l’escola és dels pocs -poquíssims- àmbits en què la presència del català és la “normal”. D’aquí els atacs. A l’Avui surt un article d’en Mira que tracta del tema de la llengua catalana i diu una cosa ben interessant: “Per als nanos, el català és la llengua de l’escola, però no és la del país. (…) El que diu la premsa espanyolista sobre l’endoctrinament nacional a les escoles catalanes és del tot fals, però jo crec que hauria de ser cert”. Actualment, es coneix la llengua però no s’empra o es canvia -a favor del castellà- amb una facilitat esfereïdora, especialment entre els més joves. Tanmateix, en un estat que té un model lingüístic que promou que hi hagi una llengua de primera i unes altres de segona, no ens hauria d’estranyar.