Amb l’arribada, avui vespre, dels Reis d’Orient, posarem punt i final a aquests dies de festa. Un alè, ho he de confessar, tot i que aquests dies de vacances no m’han retut com esperava. Però no em queix. He llegit El Consol d’Anna Gavalda, El llaüt de vela negra, de
Pere Morey i Ningú ha escombrat les fulles, de Jordi Llavina. He donat per definitiu un conte que ha de formar part d’un recull ambientat al Pirineu i he fet avançar, un poquet, la nova novel·la. M’hi queda -horror!- un munt considerable de comentaris de Solitud a corregir, però, bé, com sempre, renegant, renegant, tots arribaran a l’institut amb una nota posada.
A casa, sempre hem estat dels Reis. I, és curiós, sempre, també, hem tingut criatures per a qui representar aquesta magnífica comèdia d’aigua i galetes i dubtes del que hauran, o no, deixat els patges de Ses Majestats. El meu fill petit té vuit anys i fa el que toca: el beneit, que ja ha descobert de què va la cosa però que es nega a acceptar-ho. L’altre dia, va descobrir uns paquets molt mal amagats dins un armari. La meva excusa -dolenteta, ho reconec- va rebre aquesta resposta: “no cuela!”. Acte seguit, però, va continuar com si res, parlant de camells i viatges llunyans. Admirable.
La sort, però, és que ja tenim una altra criatura a qui fer somiar amb els Reis. Fa una setmana, va néixer la quarta generació viva de la família, n’Andreu, per a qui, l’any vinent, continuarem fent les mateixes escenificacions de sempre. Un neboder preciós que m’ha fet “tiabuela” (pronunciat a la menorquina). O bes-tia, per dir-ho correctament en català. Gràcies a ell, la nit de Reis, a casa, continuarà sent màgica. Per molts d’anys!
- El pensament ordenat/Opinió
- 2 comentaris
Esper que vengui carregats, no només de regals (malgrat la crisi) sinó també de temps, amor i salut! Feliç dia dels Reis, Maite.
Gràcies, Guillem. Has encertat de ple els meus desitjos: temps, amor i salut, ni més ni manco!