Feia mesos que tenia el vocabulari bàsic per entendre Ciutadella aturat. De fet, des del març, moment en què vam definir “alcalde”, “gestionar” i “això és culpa del consell”, no havia tingut ganes de tornar-m’hi a posar. Més d’una vegada, hi havia pensat però, com que la situació de l’ajuntament de Ciutadella s’anava complicant, no em sentia capaç de treure la càrrega irònica necessària per referir-m’hi. Avui, però, he de reconèixer que l’espectacle d’uns i altres -abans eren dels mateixos- és tan patètic que només en puc parlar en clau irònica. Som-hi, idò.
1. Grup mixt. Grup els membres del qual són definits, altrament, de “díscols”, “discòbols”, “mistos”, “trànsfugues”, etc. Són una branca escindida del PP que, tot i manifestar que volen dur a terme el programa d’aquest partit, darrerament sembla que vagin a classes -amb nocturnitat i traïdoria- per empollar els programes dels partits d’esquerra. Sembla, a més, que han participat en un d’aquells concursos de “canvi radical” en el qual, però, no canvien el físic -ja es nota- sinó les idees. Per exemple: el Consorci de Disciplina en sòl Rústec? Fantàstic, la millor idea que han tingut mai aquests del Consell! És una llàstima no haver-lo descobert abans. No només hi votarem a favor sinó que, per arrodonir l’escena, anirem a dur el document d’adhesió de genolls, tots en processó, amb el nostre líder espiritual al capdavant.
2. Corrupte. Paraula tabú, fins fa dos dies, per al PP de Ciutadella i que, en aquests moments, de cop i volta, s’ha convertit en l’ànima de qualsevol declaració en premsa que vulgui tenir un mínim de repercussió i volada: ara -fa mig any, no, però- sou uns corruptes, exclama la gran quefa, indignada! Proves, proves, s’esgargamella la tribu díscola, si no vols una querella per injúries! Mentrestant, l’alcalde ha donat ordre als seus regidors que, cada vegada que obrin un calaix o un expedient, treguin l’ambientador de pi -el d’aroma més contundent- no fos cas que l’olor els delatàs. D’altra banda, em consta que, a la seu del PP, l’olor d’acabat de pintar, tomba. Casualitat o ganes de tapar altres flaires? Vosaltres mateixos.
3- L’oposició per a la nouvinguda. Un autèntic viatge a l’infern. Ara, pobra al·lota, ha descobert les condicions infrahumanes en què viuen aquests soferts regidors que no governen: no tenen un espai propi a l’ajuntament per trobar-se o fer rodes de premsa; no estan representats proporcionalment a les diferents comisssions; els ignoren constantment; no tenen en compte les seves propostes ben positives per al poble… Topar-se, de cop, amb aquesta crua realitat, ha fet, fins i tot, que la nouvinguda oblidi el seu pas pel govern: Jo regidora d’hisenda? Voleu dir que vaig votar en contra d’aquesta moció? I, si en els millors dels casos, té un vague record dels darrers cinc anys és per fer-se la màrtir: és que jo no hi pintava res, entre aquests impresentables; és que no vaig tenir cap més remei que votar la permuta, és que, és que.
En fi. Això hi ha. Deixem-ho aquí. Ja tindrem temps de fer-ne reflexions més profundes.