Henning Mankell és un escriptor suec conegut, sobretot, per la sèrie de novel•les 
protagonitzades per l’inspector Kurt Wallander. La llista de seguidors d’aquest autor és llarguíssima, com evidencia el fet que les seves obres s’hagin traduït a més de vint llengües diferents. I, com ja haureu deduït, jo som d’aquests lectors fidels que esperen les vacances per llegir el darrer títol que ha sortit al mercat. I per què esperar les vacances, us demanareu? Per una raó ben senzilla: quan començ una de les seves novel•les, em costa tant deixar-la que necessit temps per llegir-la en un parell de tirades.
He de confessar que la novel•la negra no és el gènere que més m’agrada, però les novel•les de Mankell són, per a mi, especials. El protagonista, l’inspector Wallander, és capaç de treure l’entrellat dels crims més complexos i, tanmateix, és l’exemple més clar de l’antiheroi en la seva vida privada: la dona l’ha deixat; la relació amb la seva única filla és difícil; el seu pare –un pintor que sempre repeteix el mateix quadre- no li perdona que s’hagi fet policia; acabarà diabètic i sense la dona que estima al costat. És, en definitiva, un personatge d’una humanitat absoluta. Tan normal, tan proper que, moltes vegades, t’asseuries al seu costat, al sofà del pis del carrer Mariagatan , a Ystad, per fer-li companyia mentre escolta alguna de les seves òperes preferides.
Wallander és, idò, aquell home normal i corrent que ens mostra tota la maldat que s’amaga darrere una societat aparentment tranquil•la, civilitzada. La de Suècia. La nostra. Una societat malalta que engendra mostres que se li fan –que se’ns fan- incomprensibles i que, tanmateix, podem reconèixer amb massa facilitat. Algú va dir que Wallander duia damunt les seves espatlles tot el pes d’un món que es va corrompent a poc a poc. Una càrrega feixuga que no deixa el lector indiferent.
La lleona blanca és una de les novel•les de Mankell que més m’ha agradat. Entre Suècia i Sud-àfrica, la història reuneix totes les peces necessàries per mantenir l’atenció del lector: una agent immobiliària assassinada a sang freda a Escània; la troballa d’un bocí de dit negre que no se sap de qui pot ser; una banda de delinqüents russos a Estocolm; el cap d’una organització d’extrema dreta que lluita contra la política antiapartheid… Peces d’un trencaclosques que acabaran encaixant de la mà de Kurt Wallander. De Henning Mankell. Dels lectors, incapaços de deixar aquesta història sense resoldre. De deixar cap de les històries que ens ofereix aquest escriptor suec. Us les recoman totes, encara que ja s’hagin acabat les vacances!