A la premsa d’ahir, una part important de la secció “rosa” estava dedicada a analitzar, fil per randa, el vestuari de les ministres del nou govern ZP. I, fixau-vos-hi bé, he dit LES ministres perquè ELS, com sempre, s’alliberen de passar per aquest tràngol: que si la Maleni anava de flors, que si n’hi havia més que duien falda que calçons, etc, etc. Per un moment, vaig pensar de fer-ne un comentari però em vaig reprimir perquè sempre esteim igual i, el tema, ja se’m fa repetitiu. Record, ara, que fa uns anys, arran del casament d’en Carles d’Anglaterra i na Camila, i davant els adjectius que li posaven a la pobra dona (vella, grassa, lletja, cara de cavall…) no em vaig mossegar la llengua per exclamar: o resulta que ell, en Carles, és un sex-símbol? Per favor!
Ahir em vaig reprimir; avui, no. En Berlusconi ha dit que el govern ZP és massa rosa i que ja li costarà dominar tanta dona amollada dins els ministeris. Genial. El dia de la dona vaig escriure una entrada sobre les dones i la política en què, entre altres conclusions, deia que hi ha poques dones en llocs de responsabilitat i que, les que hi accedeixen, es “cremen” prest. No m’estranya: si, a la pressió normal del càrrec, hi hem d’afegir que són analitzades amb lupa per temes tan “importants” com el pes, el modelet o el pentinat, ja em direu. I, en aquests casos, lògicament, com més alt és el lloc que ocupen, més implacable és la crítica.
Anam avançant en tema d’igualtat, però les cavernes encara són ben plenes. Llàstima. A mi, personalment, supòs que com a totes les persones civilitzades, el que més m’interessa és veure què farà el nou govern, quina política durà a terme. Es publicaran, finalment, les balances fiscals? Es reconeixerà la realitat plurinacional i plurilingüística de l’estat espanyol? Hi haurà negociació amb ETA? Hi haurà pressupost per poder aplicar, de ver, una llei tan important com la de dependència? …
Tant de rosa no ens hauria de fer perdre el nord. L’important no és que Magdalena Alvárez dugui falda de flors: és que, pel que es veu, això que no agradis als catalans, cotitza bé. I, això no és, em sembla, qüestió de sexe. O potser sí: podria tenir qualque cosa a veure amb el sado-masoquisme? Uff! Però això ja no seria de color de rosa… Deixem-ho per un altre dia.