Fa un any, en una foto de campanya que ha resultat ser premonitòria, vaig posar els peus en remull, com a pas previ per anar a fer de regidora a l’ajuntament de Ciutadella. I, ara, 
que ja som regidora , els hi he tornat a posar per intentar impedir que rompessin la font de la Plaça dels pins. Com la primera vegada, també ho vaig fer acompanyada, però es veu que l’única que dijous dematí va cometre un acte immoral, indecent, incívic i reprovable vaig ser jo. Jo, que per no fer malbé la font, em vaig descalçar!
Bé. Avui dematí he rebut un correu -anònim, evidentment- que em deia que semblava mentida que “una professora culta” perpetràs un acte d’aquestes característiques. Idò, jo no hi veig la contradicció enlloc: la professora culta defensa el patrimoni cultural de Ciutadella. Que els (posau-hi els noms que trobeu) hauria agradat que fos més discreta, no en tenc cap dubte. Però fa tres anys que som regidora, tres anys que patesc, dia a dia, reunió a reunió, ple a ple, una forma de governar, prepotent i xulesca, la darrera mostra de la qual ha estat tirar baix la font dels pins. I ja està bé! Ja està bé que em prenguin el pèl d’aquesta manera! I ho vaig pensar jo i, pel que sembla, no vaig ser l’única.
Continuant amb l’anònim, em diu, fins i tot, que vaig cridar: “A les barricades!” (m’ho posa en català), fent-me culpable de “l’assalt” a l’ajuntament que va tenir lloc al vespre. Bé, fantàstic. Qualsevol disbarat és millor que acceptar que tenen els ciutadans indignats. Perquè, evidentment, qualsevol persona amb dos dits de seny, sap que un clam ciutadà com el de dijous no surt espontàniament en unes poques hores. És necessari que la gent tengui acumulades altes dosis d’indignació, de cansament, d’avorriment, d’irritació perquè arribi a esclatar de la manera que ho va fer. Declaracions de portaveus de l’equip de govern, converses d’associacions diverses amb el regidor de torn i les cartes als diaris que escriuen, la veritat és que ajuden molt a revoltar el personal. Ni punt de comparació a uns peus en remull, ni que haguessin anat acompanyats (que no hi van anar, de moment) per un crit de: “A les barricades”!
Pel que fa als tema dels menors manipulats -implícit en l’acusació anterior-, el trob molt greu. A part del meu recull de premsa, amb declaracions de polítics i pontificadors pontificats, que estic per decidir a quina instància ha d’anar a parar, em sembla que els serveis de menors haurien de dur una actuació contundent a Ciutadella perquè, francament, no sé quina educació donam els pares als nostres fills que són tan manipulables i dels quals, a més, desconeixem què fan un dia fener (i l’endemà tenien escola) de vuit a deu del vespre. Això sí que és un desgavell!
En fi. Jo vaig posar els peus en remull en una font. Ho reconec. N’hi ha que fiquen els peus a la galleda cada vegada que obren la boca o que tenen una “idea”. Però, esclar, allà on hi ha uns peus en remull per esvalotar la gent…! I això que encara no m’havia fet la manicura de l’estiu. Divendres va ser el primer que vaig fer.
Anònim: gràcies pel teu correu. Mira’t el suc que li he tret.
Plaça des pins. Quan m’han telefonat per dir-m’ho, no m’ho podia creure. Al cap de cinc minuts ja hi era i l’espectacle era desolador: un camió-grua intentant endur-se el brollador, que prèviament havia estat serrat amb un disc; als voltants, el peu de la font mig destrossat. Com la gent que s’ho mirava sense entendre res.
despatx. La segona, ni se sap. Ha vingut el conseller de cultura del CIM, amb els tècnics, per evidenciar que les coses es podien haver fet d’una altra manera i no sublevar encara més a la gent, que prou no hi està amb la forma d’actuar d’aquest govern.
qual m’he fet ressò en diferents entrades d’aquest bloc, avui toca convocar-vos, demà dimecres, dia 28 de maig, a les 17,00h, a la mateixa plaça. Segons m’han informat, vindran les càmeres de TVE a gravar i, per tant, com més gent hi hagi, molt millor.