Arran que l’alcalde, Llorenç Brondo, i vuit dels seus regidors (excepte Antònia Gener) es donassin de baixa com a militants del PP, a Ciutadella, hem assistit a un espectacle polític deplorable les conseqüències del qual encara avui, quinze dies després, són una incògnita. El pacte de governabilitat amb UPCM s’ha trencat al•legant causes d’entesa personal entre els regidors, certes però no suficients per provocar un daltabaix d’aquesta magnitud. No cal ser gaire llest per arribar a la conclusió que, en la ment de qui ha muntat tota aquesta operació, sens dubte, devien pesar molt les pressions dels poders fàctics econòmics de la nostra ciutat que han vist perillar, en el darrer any, la seva llibertat de moviments dins l’ajuntament de Ciutadella.
Resulta evident que l’actuació del regidor d’UPCM, bé en solitari, bé amb la col•laboració dels partits de l’oposició (cas Nerer) ha estat determinant per fer que a l’ajuntament de Ciutadella es vetlàs per l’interès general de tots els ciutadans, es fessin complir les ordenances municipals i s’exigís responsabilitats per la gestió del passat mandat. Tasca elogiable, sens dubte, però que, si analitzam fredament, deixa en evidència el tipus de política que es venia exercint a Ciutadella els darrers anys. Una política que prescindia d’una premissa que hauria de ser bàsica i irrenunciable per a qualsevol polític, tengui la ideologia que tengui. Per això, per als polítics que donam per suposat que, més enllà de sigles partidistes, hi ha la dignitat personal i la honradesa, ens ha estat molt fàcil posar-nos d’acord sobre aquest fet tan elemental.
Tanmateix, això no ens ha de confondre. Governar és molt més que avenir-nos a fer complir la legalitat, el mínim que es pot exigir als polítics. Governar implica dur a terme un programa, un projecte de ciutat els fonaments del qual, evidentment, remeten a qüestions ideològiques que ja són més difícils, per no dir impossibles, en certs casos, de conciliar entre partits. Més enllà d’aspectes puntuals, el programa del PSM-EN passa per impulsar el Projecte Educatiu de Ciutat, la qual cosa suposa potenciar tots els projectes educatius i l’àrea d’educació; impulsar el Pla Intercultural per tal d’acollir la població immigrant i nouvinguda partint sempre del principi d’igualtat; dur a terme una política d’autèntica participació ciutadana en la qual es dissenyi la ciutat entre tots i des de la transversalitat i la implicació de totes les àrees; aplicar, a nivell municipal, totes les polítiques de normalització lingüística que el PSM-EN proposava en el programa electoral insular, partint sempre del fet que el català és l’única llengua pròpia dels menorquins i, per tant, la nostra llengua de referència, etc, etc.
Així les coses, ara que la crisi interna dins el PP ha esquitxat la institució municipal i, de retop, la resta de partits polítics sense anar-ho a cercar ni ser els responsables de res del que passa, es llança la idea d’una moció de censura que doni pas a un “govern de salvació”, posant com a exemple de “concòrdia” l’actuació conjunta en el cas Nerer de PSOE, PSM i UPCM -fet que ja he dit que no té res a veure amb el que representa governar- i apel•lant a la “responsabilitat” de tots per fer fora un govern de “trànsfugues”. Ara bé, aquestes persones que ara PP i UPCM volen treure del govern i a les quals no escatimen adjectius que els desqualifiquen, van ser triades pel PP per tornar a governar Ciutadella, tot i saber com ho havien fet el darrer mandat; van ser companyes de la senyora Antònia Gener durant cinc anys sense que ella s’adonàs de res del que feien (!) i que, ara, el regidor d’UPCM no es cansa de denunciar; aquest “passat dels trànsfugues”, a més, no va impedir que el regidor d’UPCM signàs amb ells un acord de govern; i, sobretot, aquestes 9 persones van ser elegides pel poble fa només un any quan tothom ja sabia que, algunes d’elles, havia participat en actuacions diguem-ne, per prudència, irregulars.
Qui té, idò, la responsabilitat de tot el que ha passat? El PSM-EN? A qui hem de salvar? Quan el PP els va triar per anar a la llista electoral i van rebre 4500 vots dels ciutadans eren exactament igual que són avui. Van governar durant quatre anys duent a terme una política nefasta en tots els aspectes, especialment en temes econòmics, culturals i urbanístics, i el poble va renovar la seva confiança en ells. Aquesta és la trista realitat de Ciutadella i la realitat que el PP i la gent que li dóna suport ha d’assumir amb responsabilitat. La SEVA responsabilitat. Perquè, durant aquest any, els 9 trànsfugues no han enganat ningú.
Res m’agradaria més que poder dur a terme el projecte de ciutat del PSM-EN des del govern de Ciutadella. Res. Tanmateix, els resultats electorals, tot i doblar el nombre de regidors, ens van col•locar a l’oposició i estic convençuda que, contradir allò que van dir les urnes acceptant pactes antinatura, seria anar contra la democràcia i contra els fonaments del nostre partit. Per això, no podem acceptar una moció de censura que va lligada a assolir el poder per la porta de darrere. Al govern, hi hem d’accedir amb el suport dels ciutadans, no a partir de les lluites internes del PP. Per tant, correspon al PP restablir l’ordre a casa seva i garantir el bon govern de Ciutadella. El PP no pot continuar instal•lat en la indefinició o deixar que parli per ell UPCM. Han d’enviar el cas de l’alcalde de Ciutadella i dels vuit regidors que l’acompanyen a la comissió antitrànsfugues. Aquesta és la seva responsabilitat amb el poble de Ciutadella i aquesta és la seva responsabilitat com a partit firmant, el maig del 2006, del pacte contra el trànsfugues a les corporacions locals. Si no ho fa, de res no serveix omplir-se la boca i fer-se fotos i anunciar als quatre vents “pactes” que, al final, no són més que paper banyat.
Així idò, des del PSM-EN esperam que el PP dugui a terme les actuacions necessàries per fer fora de l’ajuntament de Ciutadella unes persones la gestió d’alguna de les quals, des del nostre partit, fa anys que denunciam que afavorien els interessos econòmics de persones i grups molt concrets. Unes persones que, en l’actual sistema democràtic, van ser triades en tant que integrants d’un partit polític –el que ara han abandonat- i mai a títol personal. Per la nostra banda, des de l’oposició, donarem suport a qualsevol proposta o moció que vagi adreçada a restablir l’ordre democràtic sortit de les urnes. Tanmateix, si la resta de formacions polítiques opten per seguir la via de la moció de censura amb la intenció de només enviar-los a l’oposició, des del PSM-EN, tot i que consideram que no és el camí correcte, no esteim tancats a la possibilitat de donar-los suport sense entrar, però, en el govern. Perquè fer front als trànsfugues, des del lloc que els vots dels ciutadans ens han atorgat, sí que és la nostra responsabilitat.