Maite Salord

Escriptora

Arxiu per 2008

Rutina

Amb l’inici del nou curs, la rutina s’ha instal·lat de nou a casa. No em sap greu. Al setembre, a més, hi ha una claror especial que m’encanta. Els dies són més curts i els vespres i les matinades més fresques. Visc el retorn -propi-  a les aules amb el mateix respecte i ganes de fa vint (vint!) anys.  El dels fills, amb la seva il·lusió (per què no pot durar fins al juny?) de llibres nous i estoig i descobertes. Els fosquets, sense sopars ni berenetes ni compromisos, es fan llargs i s’omplen de lectures reposades. El darrer Auster, un bon llibre que, tanmateix, no m’ha fet oblidar Les bogeries de Brooklyn; els darrers capítols de Vida i destí; Els homes que no estimaven les dones, damunt la tauleta de nit.

D’altra banda, la vida municipal sembla en estat de letargia després d’un dotze de setembre que semblava que havia de suposar l’inici de l’acció. I, tanmateix, només silenci, respostes vagues, tranquil·litat. La calma que precedeix la tempesta? Qui ho sap. Potser només el canvi perquè tot continuï igual. Ja no em sorprendria res. Tots són, en el fons, de la mateixa pasta -els de dins i els de fora- perquè tots s’hi juguen massa. El poder, sempre tan temptador. L’ambició, que va tenyida de roig.

Us direu, arribats a aquest punt, que quin avorriment de setembre. Però, no. Enmig de aquesta rutina, que pot semblar empalagosa, s’hi han passejat dues ratetes grises -que he tingut la sort de no veure- que, aprofitant la foscor i les branques florides de la mimosa del pati, s’han fet tèmer a casa. Una angúnia indescriptible. Un espectacle per als fills. Uns animals que, per a nosaltres,  representen la brutor i la misèria i que, a Àsia, però, auguren  riqueses, prosperitat.

Si per aquelles terres llunyanes tenen raó -esperem que sí-, a casa ens tocarà la loteria. I posats a triar, vull que ens toqui aquella més discreta, la que t’arriba cada vespre, en posar-te dins el llit i adonar-te que el dia no ha tingut res d’especial. Que els fills dormen i que la casa està en silenci. Que les motxiles carregades són al passadís i que la nit serà fresca. I que, l’endemà, el blau del cel de setembre acompanyarà la nostra rutina.

Reflexions gòtiques

La novel·la gòtica és una fórmula narrativa pre-romàntica que es caracteritza per fer del terror el seu principal ingredient. Ahir, després de cinc hores de plenari, asseguda en una cadira prou incòmoda del Saló Gòtic de l’ajuntament de Ciutadella, no me’n vaig anar a dormir amb la por al cos però sí amb una barreja de sensacions diverses que, tot i que -per sort- no em va impedir agafar el son, sí que avui m’ha fet pensar. La situació política -ja ho sabeu- és tensa, difícil, complicada, sobretot per als nou regidors que governen i, també, per als dos que s’han quedat fora del govern. Els que hem estat sempre a l’oposició ens ho miram des d’una perspectiva un poc més àmplia i, potser, no tan visceral. I, amb tot, costa de digerir tot el que es va veure en el ple d’ahir vespre.

En primer lloc, la fragilitat de l’equip de govern. Havien muntat un ple amb 30 punts (molts d’ells de pur tràmit o del tot innecessaris) i auguràvem unanimitat en moltes de les votacions i diria que, també, tot i començar una hora abans, dificultats horàries per arribar a la discussió de les darreres mocions del PSM i als precs i preguntes -bastant incòmodes- que els teníem preparats. Al final, tantes retirades, forçades per l’oposició, de propostes de l’equip de govern com vots favorables, i un control absolut del temps -amb poques i/o curtes intervencions- per arribar, a les 12,00 en punt, a la darrera pregunta.

En segon lloc, la incompetència més absoluta de l’equip de govern. Van haver de retirar de l’ordre del dia una inversió important (400.000 €) al camp de l’Athèlic per no haver tramitat bé l’expedient, cosa que no van detectar fins poc abans del ple. Un fet similar va passar amb el protocol, entre el Bisbat i l’ajuntament, que s’havia d’aprovar per començar a tirar endavant l’aparcament de la plaça de la Pau. Dimecres, per un malentès, encara no havien donat el protocol a l’oposició. Quan el vaig reclamar, em van donar un esborrany que no era el document final. Dijous dematí, van detectar que el protocol definitiu també estava equivocat! En fi, a les dues del migdia me’l van deixar a la bústia quan, segons la llei, l’hauríem hagut de tenir una setmana abans. Per tant, si les inversions (pista voltadora, escorxador, etc) no es fan a Ciutadella ja sabem de qui és culpa.

En tercer lloc, la satisfacció de veure com les quatre mocions presentades pel PSM s’aprovaven per àmplia majoria. Dues d’elles, van provocar un interessant debat sobre mobilitat que esperam que servesqui per començar a dur a terme qualque actuació decidida en aquest sentit: pistes bici; més espais per als vianants; manco cotxes i més bicicletes dins Ciutadella, etc. De moment, ja hem aconseguit que, al Camí de Maó, es faci la pista bici que es vol continuar per Sa Contramurada i que arribarà fins a la zona esportiva. Una altra moció anava adreçada a fer que els alumnes nouvinguts dels centres de secundària (menors de 18 anys) puguin tenir accés al centre d’autoaprenentatge de llengua catalana durant els mesos de juliol i agost, una proposta que s’inclourà dins el Pla d’Interculturalitat. I, finalment, una proposta perquè, d’una vegada i sense més enganys, s’arribi a actualitzar la pàgina web municipal.

La darrera cosa que voldria comentar del ple d’ahir és un aspecte més personal que polític. Tots sabeu que he estat molt dura amb els trànsfugues. Tanmateix, crec que la crítica política no ha der incompatible amb l’elegància de les formes. La duresa del debat, amb desqualificacions personals i insinuacions prou malèvoles entre els ex-socis de govern, no es justifiquen per l’actual -i irregular- situació que vivim. Davall dels polítics -de tots- hi ha persones i crec que seria bo separar una cosa de l’altra. Convertir els plenaris en espectacles no em sembla un bon camí per dignificar la vida política de Ciutadella. Entre l’aplaudiment o la xiulada més espontània, de tant en tant, s’hi pot sentir l’insult més ofensiu. I, si les primeres reaccions poden fer una certa gràcia, aquesta darrera hauríem de fer el possible per evitar-la. Hi ha altres fórmules més civilitzades per espantar -fer fugir- els trànsfugues. I no m’estic referint a fer-los llegir novel·les gòtiques, precisament. Per cert, s’atrevirà el nou/nova president/a de la Junta Local del PP de Ciutadella a posar-les en pràctica?

El sistema energètic es troba en una cruïlla (II)

Dur a terme una revolució energètica precisa, sobretot, incentivar la conjunció en un mateix camí d’una actitud col•lectiva i d’una actitud individual respecte a la idoneïtat de les energies renovables i netes que ha de garantir el bon camí d’aquest canvi energètic. I, per damunt de tot, ens hem de convèncer que les energies provinents de fonts netes haurien d’entrar en tots els camps i àmbits del sistema energètic actual. Així, per exemple, s’ha de voler que a part de consumir energia “neta”, aquesta s’hagi produït de manera neta, o s’ha de voler reduir el consum de productes i béns produïts amb grans quantitats de derivats petrolífers i incentivar productes substitutius dels mateixos, produïts amb energia provinent de fonts netes.

D’altra banda, no podem caure en el parany d’estalviar-nos les molèsties i fer de la producció d’energia, i dels costos que això suposa, una activitat invisible perquè, a Menorca, per exemple, si optam per la solució fàcil, ben segur que acabarem creant centres de producció d’energies netes en rústec, en espais protegits, en espais inadequats i amb uns impactes ambientals importants. S’entén, per tant, que qualsevol actuació en aquests camps ha d’anar acompanyada necessàriament d’una bona política de formació, educació i conscienciació per assolir vertaders canvis de conductes. Sense aquesta acció complementària, qualsevol actuació en el camp energètic serà ineficient i ineficaç.

Assolir l’objectiu de “garantir el subministrament energètic present i futur de l’Illa de Menorca en les millors condicions tècniques, ambiental i econòmiques possibles i amb justícia social” és un repte molt important. Més encara si pretenem a llarg termini ser autosuficients i combinar el manteniment dels actuals ritmes de creixement econòmic (creixement lleugers i béns estructurats), el benestar de les persones i l’objectiu de la sostenibilitat a Menorca. En primer lloc, perquè dins aquest enunciat hi ha una afirmació, que molts cops té un caire intangible però que és vital: “ garantir el subministrament”. Aquest servei, quotidià, poc valorant i considerat com una cosa normal, és una de les claus per assolir aquest canvi. Primer, perquè no som conscients de la importància del subministrament fins que no el perdem. Segon, perquè el subministrament, avui en dia, és un servei bastant intangible a excepció del moment en què un rep la factura. Tercer, perquè el proveïment energètic és un sector estratègic per a una societat, més encara en el cas de Menorca on gairebé ens trobam amb un monopoli energètic de producció i distribució. I, finalment, perquè som bastants inconscients de l’incalculable valor que tenen, més enllà dels preus, els recursos naturals que convertim en electricitat, calor o combustible.

És per això que hem de fer una aposta decidida per un model energètic insular i propi, basat principalment en les energies netes, com a font d’energia que poc a poc vagi substituint les energies convencional. Tot això, però, només serà possible a través d’un pla energètic insular i a través d’una procés de discussió i participació de la societat menorquina, proper al dut a terme en l’elaboració del PTI. Assolir aquest canvi passa per trobar un equilibri entre una política transversal decidida que perseguesqui tenir unes infraestructures de producció i subministrament energètic fiables, segures, que no malbaratin energia i que donin cobertura a la demanda energètica, amb una política decidida d’estalvi i eficiència energètica i una política decidida de diversificació de les fonts energètiques -obrir un procés de substitució de les energies convencional per energies netes- amb l’objectiu d’assolir un “mix” d’energies renovables. És a dir, s’ha de treballar per un pla energètic insular de Menorca que contempli la producció, distribució i ús de les energies netes (amb la possibilitat de combinar les energies renovables), que ens permeti ésser autosuficients en la producció i distribució d’energia, des d’una perspectiva ineludible: mantenir una coherència insular tot i contemplar les particularitats de cada municipi.

Així, hem de perseguir el garantir el subministrament amb respecte al territori i l’entorn insular, amb energia produïda a Menorca i, si és possible, per empreses autòctones, que permeti autonomia energètica (no dependència), que respecti la legalitat i que s’avanci a la tendència energètica que Europa marca i marcarà per al futur. A més, ens ha de permetre mantenir l’actual ritme de creixement econòmic o, almanco, perseguir l’objectiu d’un creixement mínim però estable i ben estructurat a llarg termini dins el marc d’un desenvolupament sostenible. Aquesta ha de ser la base on s’ha de recolzar la competitivitat insular futura. I, això significa implicar – i incentivar- en el desenvolupament del nou model energètic per a Menorca al gruix dels sectors econòmics productius de l’illa i, principalment, el turisme. Aquest model energètic ha de permetre reforçar i donar coherència a la imatge de Menorca Reserva de la Biosfera i potenciar la imatge d’una illa que té en compte, en el seu desenvolupament, la justícia social – també des del punt de vista energètic-. Perseguir aquests objectius, a més de demostrar visió de futur i permetre posar en valor els elements naturals i patrimonials territorial insular –mantenir el patrimoni i/o capital social i natural intacte- ha d’ ésser alhora un element de competitivitat econòmica insular futur i, només així, possibilitarà motivar i incentivar que els distints sectors econòmics i les persones individuals s’impliquin amb aquest canvi.

Aquesta premissa, per tant, incorpora un missatge subjacent molt clar: s’ha d’apostar per trobar el sistema de producció i distribució energètica més adequat i adaptat al territori insular i a les particularitats i singularitat que en ell s’hi trobin. És a dir, el disseny del nou model energètic ha d’incorporar en el costos i beneficis les externalitats positives i negatives que genera, minimitzant l’impacte, també el visual, de la producció a través de les fonts d’energia renovable. El fet de ser renovables, per si soles, no implica que siguin aplicables a Menorca ni beneficioses per Menorca. Així, s’ha de posar dins una balança els costos econòmics + els costos mediambientals i paisatgístics + costos de consum de territori +  costos d’ineficiència o injustícia social i aquests han de ser menors als beneficis econòmics + beneficis mediambientals + beneficis d’un model de justícia social. Segurament, per tant, s’haurà de planificar la recuperació, restitució, rehabilitació o reaprofitament d’ espais urbans existents i/o d’espais morts per instal•lar-hi les infraestructures adients pe a la producció d’energia, com per exemple, posar plaques en edificis públics, polis, aparcaments, polígons, etcètera. És a dir, s’hauran de donar nous usos a espais urbans existents, evitant la pressió dels sistemes de producció energètica en sol rústic.

Per seguir aquet camí haurem de salvar alguns obstacles de les energies renovables. S’haurà de treballar de valent per sobreposar-se als problemes d’emmagatzament de l’energia produïda per algunes fonts renovables i possibilitar que la producció s’ajusti a la demanda. S’ha de perseguir aconseguir que Menorca sigui territori d’emissió 0 ( de CO2). S’ha de possibilitar utilitzar alguns dels residus que es produeixen actualment a Menorca (exemple, els “palers”, les restes de poda…), com a subproducte o matèria primera per produir energia. Així, a més, passam de tenir un residu que tenia un cost d’eliminació a tenir un subproducte que té un valor econòmic que ajuda a generar un altre producte, que també val diners, i no produeix residus. Entre molts avantatges això ha de permetre, crear un altre subsector econòmic, reduir els costos personals, socials i ambientals dels residus i la seva destrucció alhora que ha de fer aflorar tota una sèrie de residus que no es tractaven o es tiraven en abocadors incontrolats, evitant d’aquesta manera un cost social, ambiental i territorial ( com per exemple la recuperació d’abocadors incontrolats).

Determinar quines energies renovables són aptes a Menorca, amb rendiments adequats i amb capacitat per possibilitar satisfer una part important del consum energètic, és feina dels experts. Ara bé, avui, i a l’espera de les noves tecnologies que estan a prova per produir energia a partir de fonts renovables, és possible que en el cas de Menorca el ventall del mix energètic es redueixi a:

a) Energia solar ( solar tèrmica, solar fotovoltaica…), Energia eòlica i l’Energia marina.
b) En menor mesura, s’ha de veure les possibilitats reals de la Biomassa sòlida i líquida. És possible que siguin aprofitables les restes forestals de boscos, restes de poda i jardineria tant municipal com particular i els “palers”.
c) Explorar el camp de nous vectors energètics ( com per exemple, Hidrògen…) o de noves tecnologies de producció.

Així, a més de tot l’exposat anteriorment, hi ha l’ avantatge de possibilitar o incentivar la creació d’un subsector autòcton de producció i distribució d’energia, un subsector d’alta qualificació tecnològica, de garantir el subministrament energètic –seguretat en el subministrament-, de possibilitar la “ independència” energètica i l’autoabastiment, de disminuir la producció de la planta de Gesa de Menorca amb el sistema de producció actual i de recuperar i restituir d’una manera molt més senzilla els espais que es dediquin a la producció d’energia neta. Ara bé, com ja he dit, tot això, però, només serà possible a través d’un pla energètic insular i a través d’una procés de discussió i participació de la societat menorquina, proper al dut a terme en l’elaboració del PTI.

« Anterior - Següent »