Fa poc que la família -prou nombrosa- acaba d’anar-se’n de casa. Segons una tradició familiar que encara no sé ben bé com va començar, el dia de Sant Esteve, tenc tothom a dinar a casa. Avui, amb sis baixes, érem tretze, més un neboder a punt de sortir de l’ou. El menú, el de sempre: ensalades variades, ossobucco i tiramisú. M’agrada cuinar i, sobretot, m’agrada cuinar per a la gent que m’estim. Ells ho aprecien i jo aprecii que venguin a casa i puguem rallar i riure i acabar amb les nebodes que es proven la meva roba i que, malgrat les amenaces, s’acaben emportant dins una bossa un cinturó i un parell de camisetes que, segur, seguríssim, que m’acabaran tornant. Veurem quan.
Aquests dinars de sant Esteve són com aquest bloc: jo sempre pos el menú però, al final, la gent acaba fent el que vol. Són imprevisibles. Jo aboc l’ossobucco i em surten que si jo en tenc més poc que ell i que si et penses que som de l’hospital. Pos les Estances de Riba, i em surt un Makelele críptic a insinuar que vull deixar la política. Trec el tiramisú i la trescadora explica la sortida de divendres a vespre, amb unes llacunes que ens fan morir de riure. Matilde de la Mole surt de l’armari literari i li contesta el polític de torn que si és una impresentable…
Definitivament, tir la tovallola. Avui, com diu en Menorquit, faig una entrada-caneló: feis el que vulgueu. Capolau les sobres que arreplegueu d’aquí i d’allà i, això sí, ens les oferiu ben presentadetes. Jo em retir -de moment, eh, Makelele!- i deix el bloc a les vostres mans. Si voleu rallar de literatura, endavant. De política, també. Tot ho emparam, en aquest espai de concòrdia. Per cert, el cava era “Espuma de mar”, amb unes etiquetes fetes per en Jaume Bagur precioses. I m’ha agradat. Es nota?
- El pensament ordenat/Opinió
- 15 comentaris
Gràcies, Maite, per la confiança. Estic amb tu. Sense ossobuco, sense canelons, sense companyia, però feliç, amb la felicitat de saber que “j’aimerai toujours le temps des cerises”.
Arriba un moment en la vida que els instants especials s’atresoren , saps que cada dia que passa és un compte enrere, que la importància de les petites coses és un bé preuat que tal volta mai retorni. Fins i tot, fas el possible per crear les vivències, posar so i llum a les escenes que ompliran de records les gèlides matinades.
Com cada any, des de fa temps, marx vers el nord a rebre l’any que comença. A la ciutat verda on aigua i terra es fonen en ombres de màgia. A un hotel, petit i luxós, ens trobem, d’arreu del món, persones solitàries. Travessem el llindar sense campanades, travessem el llindar, amb un armagnac a les mans, tot escoltant música de cambra. Després caminem els carrers humits de boira i aigua fins l’esglèsia amagada on canten els àngels. Matilde de la Mole se’n va de viatge.
.
BRUGES
.
Ombres de núvols
agombolen les passes
callades, angles de llum
sobre llambordes d’aigua.
.
Palaus reptant el cel,
carrers daurats i pregàries,
paraules enceses,
àngels i estances.
.
Records, antigues besades,
ulls fugissers que s’amaguen,
joventut perduda a les places.
.
A la fi, pau somorta
a l’esclat de l’aigua:
heura, pont, aire.
.
(Cap d’any 2007)
Matilde, de qui és aquest poema tan preciós? Bruges és un viatge que tenc pendent. La Venècia del nord, una ciutat bellíssima. Matilde de la Mole se’n va de viatge… però sàpigues que aquí, en aquest petit racó del món, t’esperam. I, si ens enyores, ja ho saps: serem aquí!
Maite, el poema és meu. Del cap d’any de fa dos anys, que també vaig passar a Bruges. Gràcies, però ara la que estic aclaparada sóc jo. De veritat t’ha agradat el poema? És un més dels molts que guard a la caixa de fusta.
Fins prest i una abraçada.
Que en sou de “mones” totes dues! Na Maite i na Matilde, que amb aquest temps de bloc vos heu convertit en dos torrossets de sucre. Tan canyeres i tan tendres quan voleu! aquest Nadal vos escau. Aquestes paraules filolèsbiques que vos dediqueu l’una a l’altre m’entarboleixen el pensament i m’emocionen. Tan de bo totes les amistats fossin així, guanyant-se dia a dia, comentari a comentari. Enhorabona! Ah, vos hauríeu de fer un Facebook i jo m’apuntaria com “amigo”. Salut.
Silve estimat (sí, tu també!), només em faltaria apuntar-me a això del Facebook amb tu de “amigo”. Hem d’admetre, però, que amb els comentaristes d’aquest bloc faríem un “Facebook” de dalt de tot. En fi, s’ha acabat nadal i els torrossets de sucre es comencen a fondre dins la crua realitat i prest tocarà tornar a començar amb la “canya”. Esper que quan això passi, també em trobis “mona”! Que passis un bon dia… per cert, no deus tenir, tu també, poemes guardats dins una caixa de fusta?
Caixes, de fusta, de cola cao i jo, la veritat quan era petit i escrivia coses les guardava en una caixa de puros Montecristo! ara ja no guard coses, ara les dic directament i així estalviam paper! Anyway, el que si faré serà cercar cites i referències literàries i cinèfiles ( què és el que més m’agrada) i de tant en tant vos les amollaré. Tenc ganes d’aprendre, si ella m’ho permet, de na Matilde, a qui, sense tenir-ne cap referència a priori, vai començar a estimar amb les primeres cites que ens va regalar. Esper, amb el vostre permís, “dames mies” seguir jugant i aprenent amb vosaltres. Maite, sabia que el comentari anterior et faria gràcia i esper que a na Matilde també li resulti amable i és que com diu una dita peruana: “Ojo de loca no se equivoca”; áquesta cita és, també el títol d’un llibre del, recentment traspassat, escriptor i activista homosexual Leopoldo Alas. Salut
Quan sigui gran vull ser na Matilde de la Mole!. D’esquerres, canyera, poeta, i a més viatja!!!.
Molt bona Sylvia!!
Jo pels Reis he demanat que me duguin una ‘Matilde de la Mole’, viatgera, clar.
Hola Maite! soy tu ex-alumno de ferreries. Quería darte la enhorabuena primero por el libro que sacaste, después por tu carrera política y después por el blog. Aunque creo que no aprobé ningún examen de los tuyos, la verdad es que me lo pase muy bien en las clases. Un saludo!
Ivan, quina sorpresa! T’he de confessar que, d’entrada, no t’agafava però, quan he llegit que no havies aprovat cap examen, t’he vist de cop. Encara que, tot sigui dit, diria que qualcun sí, que el vas aprovar. Amb tot, està bé que recordis que, a classe, ens ho passàvem bé.
Tot això sembla un cutunet de sucre d’aquells de color rosa que venen els feriants per sant Joan 🙂
Que monu !!
M’agrada el teu bloc Maite…
sovint i entro però no deix casi mai cap compentari … ( per no inflar mes sa taronja , o com diria l’avi bufar a nes brou fred) perque hi ha cada un que deixa cada comentri que… t’armen un bon fandango per aqui…
Pero en tot cas, i vist lo bona persona que ets , no crec que en faixis gaire cas d’aquets comentaris ofensius… penso que et quedes amb els bons
O almenys trop que es el que faria jo… 🙂
Nores Maite… que he vist que vols tancar es Blog… hem sap com a greu pero bonu es teu i n’has de fer el que vulguis
Una bessada ( desde la distancia )
PD: Perdona , no hem se expresar prou bé…
Maite!
No sé què passa, però es veu que sempre que passo per Menorca per Nadal acabo al teu blog…
L’any passat juraria que era per Sant Esteve que casualment vaig acabar trobant el teu blog per Internet. I ara, un any després, i sense fer-ho intencionadament (perquè havia oblidat completament que l’any passat t’havia escrit), he tornat a recordar que tenies un blog…
És curiós que seure davant l’ordinador de Menorca, i pensar en Menorca, em porti automàticament a pensar en Maite Salord.
He flipat quan he vist el comentari de n’Ivan Carretero! Quins records…
No res, sembla que sense saber-ho el teu blog em té atrapat com aquella peli ‘Atrapado en el tiempo’ o ‘El día de la marmota’ (títol original).
Així que, fins aviat… o en el pitjor dels casos, fins l’any que ve quan em torni a posar davant l’ordinador de Menorca i un ‘Maite Salord’ se m’estampi entre cella i cella! 🙂
Josep, no tenc cap intenció de tancar el bloc. El que passa és que, com que aquí tothom ralla del que vol, proposi jo el que proposi, vaig dir: deix el bloc a les vostres mans! Però només uns quants dies i en pla irònic! I, mira, s’ha convertit en una reunió d’ex-alumnes. En Guiem i tot ha aparescut per aquí. En fi, estic contenta que aneu passant per aquesta plaça.
Downloads – Seo Good work.
sell to take huge discount to your friends