Amb L’informe de Brodeck, l’escriptor francès Phillippe Claudel -autor de La néta del senyor Linh– va guanyar el prestigiós Premi Goncourt de novel·la del 2007. Es tracta, però, d’una obra que segueix la línia narrativa de Les ànimes grises: una història situada en un 
poblet que mai no sabrem ben bé en quin país es troba; un assassinat, en aquest cas col·lectiu, que dóna una tènue intriga al text; un personatge, Brodeck, l’únic que no ha participat dels fets, que els investiga…
Narrada en primera persona, Brodeck ha de complir amb el penós deure de fer un informe sobre la mort De Anderer, “L’Altre”, el nom amb què la víctima era conegut al poble, la redacció del qual, tanmateix, és un pretext per endinsar-nos dins la vida de Brodeck i, de retop, del poble i del seu país. Perquè, tot i que mai no es precisen ni dates ni topònims, sabrem que el protagonista va estar tancat en un camp de concentració i intuirem fàcilment el drama del poble jueu a mans del nazisme. En el fons, l’alteritat, la visió de l’altre com un perill, serà l’eix vertebrador de la novel·la: “Aquell home era com un mirall, saps, no li calia dir ni una paraula. Tornava a cadascú la seva imatge. I els miralls, Brodeck, l’únic que poden fer és trencar-se”.
La magistral prosa de Claudel, unes frases que, sovint, s’han de rellegir per la seva profunditat, tot i que l’escriptura és, aparentment senzilla, queda perfectament resumida en aquestes paraules de Brodeck: “Sempre m’ha costat una mica parlar i dir el fons del meu pensament. M’estimo més escriure. Llavors em sembla que les paraules esdevenen més dòcils, que vénen a menjar de la meva mà com moixons, i en faig gairebé el que vull, mentre que quan intento unir-les en l’aire, s’escapen.”
Cal, idò, una lectura reposada per assaborir les paraules de L’informe de Brodeck. Unes paraules que, subtilment, aniran donant forma a un espai, a uns éssers, a uns sentiments. A una tragèdia, en definitiva, que ens enfrontarà a la cara més fosca de l’home: “Vaig pensar en allò que tots aquells homes que jo coneixia d’ençà de molts anys acabaven de fer. No eren monstres sinó pagesos, artesans, jornalers, guardaboscos, petits funcionaris. Homes com vosaltres i com jo, vaja.” L’horror instal·lat dins la normalitat més absoluta. Vet aquí la veritat més colpidora.
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 2 comentaris
Sempre cal una lectura reposada.
Llegits en el seu idioma original “L’informe de Brodeck” i “La néta del Sr. Linh” vaig trobar “Les ànimes grises” en català, traduïda excel.lentment per Anna Casassas.
Us la recomano!.