El darrer dia del mes de juliol esclatava la crisi a l’ajuntament de Ciutadella: nou dels deu regidors de l’equip de govern del PP abandonaven el partit i passaven a formar un grup mixt que, des de llavors, governa en solitari la institució. Al cap de pocs dies, la paraula “moció de censura” començava a sonar amb força. La idea de formar un govern alternatiu era en la ment de molts. Tanmateix, des del PSM van demanar calma i temps. Abans de pensar en mocions de censura calia veure com actuava el PP davant aquest acte d’indisciplina: serien contundents o veuríem una reconciliació? Entremig, la renovació de la Junta Local del PP de Ciutadella havia de ser determinant.

Així les coses, des del PSM vam deixar ben clar que consideràvem els integrants del grup mixt trànsfugues morals des del moment que havien abandonat el partit no per defensar actituds transparents sinó més bé per tot el contrari, i demanàvem que el PP dugués a terme les actuacions necessàries per treure’ls de la institució en no representar-se més que a ells mateixos. I, entre aquestes actuacions, vam proposar la davallada de sous. És una mesura dura, d’acord, però merescuda: la situació creada per aquests nou regidors, amb l’alcalde al capdavant, em sembla que la justifica.

Ara, ha arribat el moment de fer efectiva aquesta davallada de retribucions. El PP durà, en el pròxim ple, la proposta d’acord que, per ser efectiva, han de votar tots els partits de l’oposició. Si s’aprova, s’obrirà, llavors, un període d’espera per veure si realment la mesura serveix per retornar la representativitat sortida de les urnes el maig del 2007. Si funciona, la normalitat democràtica -allò que lliurement van escollir els ciutadans- haurà tornat a l’ajuntament de Ciutadella. Si no és efectiva, o només ho és en part -amb totes les possibilitats que s’obren-, llavors sí, i només llavors, haurà arribat el moment de plantejar-nos des de l’oposició què n’hem de fer, d’aquesta tropa.

Perquè, no ens enganyem: a dia d’avui, l’ajuntament de Ciutadella no és ingovernable. Tot i la situació tensa que s’hi viu, l’ajuntament podria continuar funcionant sense cap problema fins al 2011 amb aquest equip de govern. Mai l’oposició no els havia marcat de tan a prop; mai s’havien sentit tan observats i els seus actes tan minuciosament analitzats. Mai. A més, per sort, l’ajuntament de Ciutadella compta amb uns tècnics que saben fer la seva feina i que duen el dia a dia amb normalitat. I, per acabar-ho d’adobar, les mocions positives que s’aproven des de l’oposició serveixen perquè Ciutadella, en aquells aspectes més importants, tiri endavant.

És cert que hi ha regidors que són un zero absolut pel que fa a la seva capacitat de feina. O que n’hi ha que actuen des de les irregularitats més absolutes. O que tenim un alcalde que no lidera. Totalment d’acord, però són tan dolents avui com ho eren fa un any. I és, en aquest sentit, que hi trob a faltar un “mea culpa” més explícit per part dels representants del PP actuals. Per què van permetre que aquestes persones -que tenen i, sobretot, tenien claríssim com eren- ocupassin llocs de sortida a les passades eleccions? Per què només ara -i amb la boca estreta- comencen a reconèixer els desgavells de l’anterior mandat?

Reconec la valentia del PP de dur a ple la davallada de sous perquè pens que tanca la porta, definitivament, a una hipotètica reconciliació. Tanmateix, com ja he dit, la indisciplina d’uns quants no converteix, de cop, en bons els que queden. Al contrari, la crisi, que ha creat el PP i que el PP ha de resoldre, ha servit per deixar en evidència totes les misèries d’un partit que, durant anys, va preferir tancar els ulls davant les evidències abans que fer neteja i exposar-se a perdre el poder. El poder, com sempre, ai las!, el quid de la qüestió.

• El pensament ordenat/Opinió
• 39 comentaris

De la “Crisi? Quina crisi?” a la “CRISI” en majúscules, passant per la “desacceleració econòmica”, fa setmanes que només parlam de la crítica situació econòmica mundial. Avui, sense anar més enfora, mentre llegia el diari, he acabat per comptar les notícies que s’hi referien, algunes d’elles ben sorprenents, la qual cosa m’ha fet adonar que els seus efectes  arriben a tot arreu. Anem a passar revista a unes quantes d’aquestes informacions.

En primer lloc, m’ha cridat l’atenció que, segons el Col·legi d’Advocats de Barcelona, la crisi hagi fet créixer, en un 48%, la demanda d’advocats del torn d’ofici. Això vol dir, per tant, que la crisi econòmica ha entrat de ple dins l’àmbit legal. L’augment de la conflictivitat laboral i el fet que es tracta d’un servei d’assistència jurídica gratuït, en serien les causes. D’altra banda, també és notícia avui que la crisi duu els locals d’oci a fer fora un 20% d’empleats, la qual cosa evidencia per on comencen les retallades dels pressuposts familiars. Fins i tot, els que no poden prescindir de la sortideta periòdica, han variat els seus costums: amb una consumició, hi poden passar mig vespre i, per tant, no hi ha rotació de clients, es queixen els empresaris. Tampoc tantes ressaques, hi podríem afegir.

Ni les pàgines esportives se salven dels esquitxos de la crisi: a Londres, no aconsegueixen diners per tirant endavant la Vila Olímpica i el Centre de Comunicacions, dos punts neuràlgics del projecte olímpic del 2012. Ni tampoc les pàgines de successos: un assessor financer en atur mata la seva família i se suïcida després a Los Angeles, encara que, en aquest darrer cas, segurament la crisi no era el problema més greu d’un individu capaç de dur a terme aquesta carnisseria.

I, entre una cosa i l’altra, surt en ZP a tranquil·litzar-nos: s’eleva a 100.000 € per titular la garantia dels dipòsits en cas de fallida bancària. Uff, qui alè! No, perdó, que jo som del 80% de mortals que tenen manco -molt manco!- de 20.000 € en cada compte bancari. I que consti que no tampoc no tenc cols sembrades a casa. Cols, com les de la senyora Ordinas que amaguen, al costat de les seves arrels, capses de llauna que han substituït el Cola-Cao per 240.000€.

Certament, és que la crisi econòmica -no la mundial, sinó una que va començar el maig del 2007-, fins i tot ha arribat a cal PP.  S’ha acabat la llagosta, els viatges i les cols miraculoses. Esper, això sí,  que tornin tots els doblers que ens han robat, encara que no siguin suficients per eixugar la crisi.

• El pensament ordenat/Opinió
• 4 comentaris

Feia mesos que tenia el vocabulari bàsic per entendre Ciutadella aturat. De fet, des del març, moment en què vam definir “alcalde”, “gestionar” i “això és culpa del consell”, no havia tingut ganes de tornar-m’hi a posar. Més d’una vegada, hi havia pensat però, com que la situació de l’ajuntament de Ciutadella s’anava complicant, no em sentia capaç de treure la càrrega irònica necessària per referir-m’hi. Avui, però, he de reconèixer que l’espectacle d’uns i altres -abans eren dels mateixos- és tan patètic que només en puc parlar en clau irònica. Som-hi, idò.

1. Grup mixt. Grup els membres del qual són definits, altrament, de “díscols”, “discòbols”, “mistos”, “trànsfugues”, etc. Són una branca escindida del PP que, tot i manifestar que volen dur a terme el programa d’aquest partit, darrerament sembla que vagin a classes -amb nocturnitat i traïdoria- per empollar els programes dels partits d’esquerra. Sembla, a més, que han participat en un d’aquells concursos de “canvi radical” en el qual, però, no canvien el físic -ja es nota- sinó les idees. Per exemple: el Consorci de Disciplina en sòl Rústec? Fantàstic, la millor idea que han tingut mai aquests del Consell! És una llàstima no haver-lo descobert abans. No només hi votarem a favor sinó que, per arrodonir l’escena, anirem a dur el document d’adhesió de genolls, tots en processó, amb el nostre líder espiritual al capdavant.

2. Corrupte. Paraula tabú, fins fa dos dies, per al PP de Ciutadella i que, en aquests moments, de cop i volta, s’ha convertit en l’ànima de qualsevol declaració en premsa que vulgui tenir un mínim de repercussió i volada: ara -fa mig any, no, però- sou uns corruptes, exclama la gran quefa, indignada! Proves, proves, s’esgargamella la tribu díscola, si no vols una querella per injúries! Mentrestant, l’alcalde ha donat ordre als seus regidors que, cada vegada que obrin un calaix o un expedient, treguin l’ambientador de pi -el d’aroma més contundent- no fos cas que l’olor els delatàs. D’altra banda, em consta que, a la seu del PP, l’olor d’acabat de pintar, tomba. Casualitat o ganes de tapar altres flaires? Vosaltres mateixos.

3- L’oposició per a la nouvinguda. Un autèntic viatge a l’infern. Ara, pobra al·lota, ha descobert les condicions infrahumanes en què viuen aquests soferts regidors que no governen: no tenen un espai propi a l’ajuntament per trobar-se o fer rodes de premsa; no estan representats proporcionalment a les diferents comisssions; els ignoren constantment; no tenen en compte les seves propostes ben positives per al poble… Topar-se, de cop, amb aquesta crua realitat, ha fet, fins i tot, que la nouvinguda oblidi el seu pas pel govern: Jo regidora d’hisenda? Voleu dir que vaig votar en contra d’aquesta moció? I, si en els millors dels casos, té un vague record dels darrers cinc anys és per fer-se la màrtir: és que jo no hi pintava res, entre aquests impresentables; és que no vaig tenir cap més remei que votar la permuta, és que, és que.

En fi. Això hi ha. Deixem-ho aquí. Ja tindrem temps de fer-ne reflexions més profundes.

• El pensament ordenat/Opinió
• 2 comentaris