Just veu que obr el diari, després de dinar, silenciós i àgil, fa un bot i s’acomoda al sofà, al meu costat, com una ensaïmadeta, en paraules del meu fill. Mira, amb els ulls inquisidors, l’anar i venir de les pàgines. Si veu que en una m’hi entretenc més del compte, fa un intent de pujar-me a la panxa, com si volgués veure què és això que m’interessa tant. De 
vegades, em mira directament al rostre, amb una curiositat que em sorprèn. Sembla, ben bé, que és capaç, a través de les expressions de la meva cara, d’entendre que hi ha coses que em disgusten profundament, en aquells fulls.
Coses que em disgusten com que, en ple segle XXI, hi hagi qui no tengui cap vergonya de manifestar públicament que no pensa votar Barack Obama només perquè és negre i concloure, a més, tot feliç, que no és racista, però. Tan poc racista, segurament, com deuen ser els neonazis que pretenien matar el candidat a la presidència dels EEUU.
Coses que em disgusten com que, a Catalunya, el 2007, només un 16,8% de les sentències emeses pels jutges eren en català, una llengua, la meva, que, no ho oblidéssim, per favor, segons un grup d’intel·lectuals que es dediquen a signar manifestos, és a punt de fer desaparèixer el castellà a Catalunya. O que, a Ciutadella, construir un hortal il·legal, “costi” només 2000€ de multa. O que el diputat del Parlament Balear, Bartomeu Vicens, d’UM, es negui a abandonar el seu escó, tot i haver estat acusat d’estafa, blanqueig de doblers i delicte contra la Hisenda Pública.
I, mentre vaig girant fulls i fent capades, el meu moix em mira, silenciós. Un moix que, per als egipcis, simbolitzava la força i l’agilitat que la deessa Bastet posava al servei de l’home per ajudar-lo a triomfar sobre els enemics ocults. I tanc el diari i li pas la mà per la carona i pens que tant de bo totes les mirades fossin tan clares, tan transparents i tan directes com la felina.
- El pensament ordenat/Opinió
- 29 comentaris
M’agradaria preguntar-li si s’ha llegit el significat de la paraula racista al diccionari o a alguna enciclopèdia. Perquè veig que no el té del tot clar.
Que hi ha de racista al dir que no es vota a un candidat per ser negre? Racisme seria que hagués volgut expressar amb les seves paraules que no el votava perque creu amb la “supremacia” blanca o perque creu que és inferior racialment MCain.
L’únic que passa aquí es que vosaltres, els de l’esquerre, o quasi extrema esquerre, quan es diuen veritats que no agraden us recolzau als vells antics insults que ja comencen a estar passats de moda i queno convencen a ningú.
I això dels neonazis, és una altre farsa del sistema. Ja no saben que inventar-se per cridar l’atenció.
Et demanva Maite, a l’altra entrada, fins quan esperar per a una nova entrega. Com si m’hagis sentit!! Jas!! Mirada Felina. I a més amb rèplica encesa, com un moix!! s’han tirat al coll.
Ja ho saps Maite, t’hauràs de mirar el diccionari!!
Que hi ha de racista al dir que no es vota a un candidat per ser negre? Però Maite, que no ho entens?. No volem els de negres!!, però açò no és racisme. Està molt clar, però en quin món vivim que no sabem entendre una cosa tan simple.
Clar, no es tracta de què els blancs expressin la seva supremacia, no és açò Maite, és que no el volem perquè és negre. Que no és una questió de superioritat racial!! Que no, és només perquè no és negre!!
-Bones tardes, em posarà una coca-cola, per favor?- diu un client que entra a un bar.
– No. -respon el cambrer- No la hi posaré perquè vostè és negre. I perdoni, no és que vostè sigui inferior a nosaltres, els blancs, és perquè és negre, res més. Em sap greu-.
Segons alguns, Obama no pot ser president perquè és negre. Sí, ho entem perfectament.
No hi ha racisme social, hi ha racisme de pensament. Serà açò?
Clar, que també allò de Luter King, per posar un exemple, va ser un muntatge dels comunistes; o que el KKK eren històries publicades als EEUU i que es venien en fascicles als quioscs cada 15 dies.
Quina Vergonya!!!
Felina entrada, Maite.
De les apostes dels PPs sobre si ha de governar l’esquerra o no, on va aquí o a l’altre entrada?
A Albert:
Ja te la pos jo mateix la definició de racista, doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i en virtut de la qual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explotació econòmica, a segregació social o àdhuc a destrucció física (font: Enciclopèdia catalana, http://www.enciclopedia.cat ). Analitzem la frase: “no pens votar a Barack Obama només perquè és negre”, dit d’una altre manera: “votaria a Barack Obama si fos blanc, però com que és negre no el vot”. El condicionant de l’acció de votar a Barack Obama per al ignorant que va dir aquesta frase és el seu color de pell, per tant una qüestió racial i per tant això és una desigualtat entre les races humanes, me recorda a la definició de certa paraula. Serà ver que si no el vota únicament pel seu color de pell no és racista? I el que defensa que això no és racisme és també racista o simplement un ignorant més dels que podem trobar? Alerta, la ignorància és la llavor del feixisme. Igual que dir que lo de neonazis és una farsa del sistema… que vols dir que no existeix aquesta gentussa? Estàs negant que tristament encara hi ha caps buits que furulen per allà defensant la ideologia nazi? El que més m’agrada és que tristament per a tu lo de que allò del Obama no és racisme i que per a tu els neonazis és una farsa del sistema és la veritat. Pocs dies abans de partir de Ferreries cap a Barcelona va aparèixer una pintada que deia “arriba España”… segur que per a tu el fet de que uns pobres desgraciats que tothom sap qui son es dediquin a pintar insígnies franquismes no vol dir que aquests siguin uns franquistes. Per a desgracia encara queda gent que per ignorància o per simple tancament d’idees és com tu, i açò ja no té a veure amb si ets de dretes o d’esquerres sinó que simplement te a veure amb el que hi tenim dins del cap.
Gràcies per permetrem desfogar-me d’aquesta manera, es nota que fa massa que no escric res al meu bloc i ja estava necessitat de dir i repetir les coses clares i així com son? No m’he passat o sí? Bona nit des de barna!
De tots és conegut (ho diuen els científics, no jo) que entre els animals també hi ha classisme i racisme. El meu moix era diferent: siamès amb coa! i tot i així, les moixes se’l miraven ben igual! Què gran la metàfora del moix, Maite, i que sincera. El moix és l’animal més sincer del món: només vé a tu quan necesita “moixonies” o quan té gana. Aquesta sinceritat felina és també la “sinceritat humana”?…
Pas i pas pàgines del diccionari per mirar de trobar les paraules adequades per contestar el comentari de n’Albert, però, res… Felina, se m’ha posat la mirada -i altres coses!- en llegir aquest desplegament tan impressionant de capacitat de raonament i sentit comú. Sort que ja li heu contestat (i molt bé) perquè, sincerament, això que el racisme “és un vell insult d’extrema esquerra” o que “els neonazis són una farsa dels sistema” em sembla que és, en diferència, el pitjor que s’ha escrit mai en aquest bloc i, amb aquestes actituds, no pens tenir massa contemplacions.
Menorquit, les apostes i altres comentaris sobre el tema de la crisi ciutadellenca, poden anar, perfectament, en aquesta entrada. Teniu llibertat absoluta de moviments, com el moix! Només hi faltaria.
ni és blanc
ni és negre,
però, és moix
¿caça rates?
Molt bo el comentari, VVV! Encara ho no sé, però esper que, com a mínim, si tornam a tenir visites de rates, per casa, el moix les faci fugir. Sincerament, era una demanda històrica dels meus fills i, arran del que ja vaig explicar a Rutina, em van acabar de convèncer. He descobert, però, que, després de passar-me tota la vida dient que no m’agradaven els moixos, aquest animalet em té el cor robat. Quines coses.
Veig que no em vaig expressar molt bé. Ho sento.
En primer lloc, el candidat a la presidència Obama, no representa en absolut es verdaders interessos de la població autòctona estadounidenc, sino més bé, representa les aspiracions afro-americanes que hi viuen, entre altres. És per aquest motiu, que un candidat a la presidència hauria de ser, en tots els casos, autòcton segons l’ius sanguinis d’on es presenta.
En segon lloc, no m’agradaria trobar-me al cas del EUA en aquest moment. Un lloc on la idea de poble i cultura ha desaparegut, un lloc cosmopolita en què només es persegueixen interessos individialistes, un lloc on la identat ha estat soterrada. I tot això, gracies a la invasió d’extrangers que ha anat sufrint i que ara, dóna aquest cas, que es pugui presentar un candidat a la presidència que segons el dret de sang, no és, ni molt menys, estadounidenc.
Sou vosaltres els defensors de la cultura i la identidad, els de l’esquerre, i així mateix, el vostre concepte de solidaritat està cap girat.
No n’hi ha prou en concedir ajudes socials als inmigrants abans que els menorquins, no n’hi ha prou en concedir-lis pisos de protecció oficial abans que als menoquins i no n’hi ha prou en obrir les fronteres de banda a banda com perque ara, vosaltres, els de l’esquerre amb els de la dreta incluits, volgueu què unes persones extrangeres decideixin per el futur de la nostra terra fent que votin a les eleccions municipals primer, i després a les nacionals.
Jo estim Menorca, sa meva llengu i sa meva terra, per aquet motiu, no vui que algun dia, un “Obama” em pugui representar.
Realment Albert creus que Obama no és autócton d’Estats Units. Si és el més ianqui de tots.
Barack Hussein Obama, va nèixer a Honolulu (Hawai, que és un dels 53 estats d’USA) un 4 d’agost de 1961. El seu pare, (també anomenat Barack Obama) va nèixer a un petit poble de Kènia i la seva mare, a Kansas (EEUU). Dos anys després del naixament de Obama el seu pare els va abandonar. La seva mare es va casar després amb un administrador d’una petrolera d’indonèsia, y Barack als 6 anys se va anar a viure a Yakarta, capital d’indonèsia. Als 10 anys, Obama va tornar a Honolulu (Hawai, USA) i fou criat pels seus avis materns, naturals d’USA.
Per tan recapitulem, Obama va nèixer a Estats Units, per tant és autòcton. El seu pare és africà i la seva mare és americana. Però es cria amb els seus avis materns, que són 100% nord-americans. A més representa tots els valors ianquis, i totes les seves biografies diuen que la seva vida represnat com la de ningú, la del somni americà.
Et recordo que Estats Units té més de 300 millons d’habitants, del quals el 75,1% de la població es de raça blanca, el 12,3% negra o afroamericana, el 12,5% de la població es hispana i el 3,6% de la población es asiática.
Després per rematar-la, diu que un candidat ha d’esser autòcton segons l’ius sanguini, i acabes diguent que no vols cap Obama per Menorca.
Però a part de tú, hi ha algú que pugui dir que es 100% d’un lloc?. On acaba el limit?, perquè si Obama no és autòcton pel simple fet o bé de ser negre o bé de tenir un pare inmigrant, aquí pots anar tot lo enrere que volguis. I segur que fins i tot tú tens algun ascendent que no era de Menorca. Jo mateix, em sent de Menorca 100%, visc aquí, vaig neixer aquí, traballo aquí, xerr menorquí (i fins i tot el defens), la meva mare va nèixer aquí, igual que la meva àvia i avi matern, però el meu pare es de Astúries, encara que va venir a Menorca fa prop de 40 anys. I jo a Astúries només hi he anat tres cops.
Podria ser jo (et jur que no en tenc cap ganes) governar Menorca, segons els teus raonaments?
Si és que si és que el problema és el color de pell de Obama, i si és que no és que el teu cap no concep que una persona que tengui cert origen de fora no pot manar perquè n6 és autócton.
Pensava que es primer missatge de n’Albert havia estat una pixarada fora de test puntual. Però llegint es segon he quedat espantat. Realment te creus tot el que dius?
– No entenc el perquè un candidat a la presidència ha de ser “autòcton” com tu dius.
– M’agradaria pensar que per tu els autòctons són els indígenes, que els nostres avantpassats europeus varen assessinar. Però crec que estic equivocat, per tu, els autòctons deuen ser els “blanquets”.
– Tampoc crec que el model d’interessos individuals que exposes hagi estat provocat per la inmigració.
– Les ajudes han de ser per tothom, o millor dit, per aquells qui més ho necessiten, indiferentment de la seva procedència.
– Avam si descobreixes d’avont he tret aquest enunciat: “Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència.” Sí de la Declaració Universal dels Drets Humans.
– No m’importa la procedència d’aquells qui decideixin sobre Menorca o Ciutadella. Segurament alguns “al·lòctons” ho farien molt millor que alguns “autòctons” que governen actualment
Amb una cosa sí coincidim, a mi tampoc m’agradaria viure als EUA.
Enhorabona, has aconseguir, una cosa que la meva forma de ser m’havia evitat: després de mesos i mesos llegint aquest bloc, m’he atrevit a escrieure-hi.
Maite, enhorabona pel bloc. He intentat no cometre gaires faltes, esper que si n’he comès (n’estic seguir…) no les corregesquis amb els mateixos ulls (potser mirada felina) que ho vares fer antany.
PD: Wenç, avam si actualitzam, que ja toca.
No hi ha res més a dir entorn al que han dit Pere i Dianye. Crec que hauria de ser ja un debat superat i per no donar-li més. L’argumentació de Pere és ja de per sí una resposta plena, encara que hi afegiria que ni Obama ni cap altre ciutadà del món ha de justificar cap tipus de descendència per ser president dels seu país, o de la seva escala. És una quiestió de justicia social i humana. De drets.
Dianye, tampoc res a dir a la teua resposta. Tanmateix, i si em pemets, et diré que la Declaració Universal dels Drets Humans és un proclama preciosa, on els Estats si afegeixen, però que ni els EEUU ni molts altres paisos ho compleixen, entre ells l’Estat espanyol.
Fixat:
Declaració Universal dels Drets Humans:
Article 15
1. Tot individu té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.
.
Les Nacions Unides van proclamar, l’any 1966, el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que va entrar en vigor l’any 1976 i va ser ratificat per l’Estat Espanyol el 27 de juliol de 1977.
El seu Article 1 proclama:
“Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural”.
L’Estat espanyol ho ratifica per fer polit internacionalment, però ni en vol sentir parlar.
Tal vegada no venia al cas el tema, però la DUDH és una declaració de bones intencions, però no la compleixen.
.
Al fil del racisme, i dels colrs de la pell, m’agradaria que llegíssiu aquest poema d’Antoni Català.
És titula “Cavalls de Raça” (contra la xenofòbia)
.
“Perquè un color només i la puresa?”
-es demanava un cavall tot queixós
perquè rebia en pròpia pell i ànima
maltractaments i vergonyós menypreu.
“Si el camp florit –rebel, argumentava-,
és harmonia de d’infinits colors,
no ha de ser-ho, també, aquest regne
de l’animàlia? És que som més,
igual o manco per natura o xamba?
De color de rosa tothom és quan neix;
vermell es torna aquell que s’enamora,
qui passa afronta o s’empegueeix,
i tots heu dit que està blau qui més sua
i hem tingut, qualque vegada, un cop blau;
o negre es posa tothom quan s’exalta,
i maleït serà qui et deixi verd;
la malaltia et posa groc de cara,
i et deixa, blanc com sa paret, la mort.
Digau-me, idò, el motiu de tant miratge,
O, si, a la festa, no hi tenim tots dret,
quin color té un cavall de pura raça?!”
.
Posau que la festa sigui el món.
.
Maite, els moixos són sincers, com diu en Silve, però sobretot lliures. Tenen molt clara la seva vida i també la seva independència. Però no són fidels, com els cans. No creuen més que per menjar, fan la seva. Un moix si no li dones menjar en dos dies, l’has acabat de veure; un ca es morirà de fam ajagut als teus peus. Però si el teu moix caça ratolins, mira!! ja es guanyarà les sopes. De menjar, sembla que menja. Fa bona cara.
.
Al PP es votarà que no hi hagi govern d’esquerres, si no hi ha na Tonyi i en Triay (concentració) està clar. Sé que sabeu el resultat i que ja teniu clara la posició en tal cas. Jo també tenc una solució per quan us negueu i se vos pressioni, però primer que votin al PP, que facin exercici democràtic que no van gaire entrenats. Després ja en parlarem.
M’en vaig a cercar el dijous. Bona nit.
lleva-li el picarol
si vols que caci ratolins
que el dring-dring-dring
despertarà el mussol…
Bona nit.
La tractorada induïda per l”ínclit’ Pons Anglada va ser un espectacle. És cert que ell i tots els ’seus’ pagesos tenen dret a la manifestació i a qualsevol acte de reivindicació pels motius que vulguin. Tot i amb açò hi estic d’acord en què, per exemple, moltes zones rurals a dia d’avui no tenguin electrificació. Però tots ja coneixem les andanades de Pons Anglada. Tothom ja sap que viu d’aquests pagesos i però açò els vol salvar. Cada pagès dels ’seus’ (FAGME) que deixa el camp és un client que perd. Les formes de Pons Anglada irrompent al Consell de la plaça de la Catedral és de pel•lícula, venint de qui és un president d’una associació ramdera i/o agricola. Els pageos, i tothom ho sap, són incapaços per sí sols, de fer actuacions d’aquests tipus.
La pagesia necessita ajuda. És cert, i tothom ho sap. El camp és un sector que mal viu ara mateix, però fa molt de temps que mal viu, i no hi va haver mai ‘tractorades’ quan governava el PP. No va sortir llavores al carrer el regidor Jaume Moll, ni Pons Anglada, ni Triay, ni Camps ni Assumpte Vinent.
.
El dret a les manifestacions existeix i em sembla que tenen tot el dret a fer-ho. I fins i tot tenen el meu suport per les reivindicacions i millores que demanen. Però no entenc que puguin seguir les directrius d’un senyor que a més de mal educat, no té formes. És un altre que es creu el ’salvador’ de la gent i les situacions. És el mateix que munta espectacles en un Ple del Consell, el qui escriu el que ni ell es creu i el qui diu (avui als diaris) que treballen de sol a sol. (sí, serà ell!!). El qui demana regular els preus del bestiar ignorant que aquesta política no és competencia del Consell. És molt fàcil carregar culpes als polítics que odïa. Sempre es mouen i inciten els mateixos en contra de les institucions i polítics d’esquerra. És igual per a què! A carragar contra els d’esquerra!! Perquè sí.
.
Com no, als ‘circs’ s’hi apunta sempre el conseller Antoni Camps, que sap de tot i no ha vist res mai; qui ha viscut, ningú sap ben bé de què; aquell que dins el PP va demanar un lloc ‘per viure de les instituicions’ i quan no li van donar va amanaçar d’anar-se’n a UCM, per després tornar al PP. Per fi!!, ja l’han col•locat.
.
Pèro també hi havia en Joan Triay, sí, sí aquell que va insultar a Pilar Carbonero i a Maite Salord i fer-les culpables per incitar a l’assalt de l’ajutament en la manifestació de la plaça dels Pins (que va ser espontània, no com la d’ahir, en què si no entra POns Anglada al Consell, ni hi haguera entrat cap pagès) Que en dirà arà en Triay de la ‘presa’ del Consell per part del president de FAGME. També va ser una presa, i així ho entén Ultima Hora-Menorca: “…Ya una hora antes de ‘tomar’ el edificio…” i també diu aquest diari que: “Cien ganaderos enfrentándose dialécticamente con la consellera de Economia en su propia casa. «Comunista», «mentirosa» o «dimisión» fueron algunas de las lindezas que se oyeron ayer en la sede del Consell en Ciutadella. Y es que lo que tenía que ser una reunión de conciliación acabó en un juicio popular”.
Voldria veure que Joan Triay commdenàs els actes de Pons Anglada i els membres de la junta directiva com ho va fer el dia de la Plaça dels Pins, del contrari se li haurà vist la cresta. Aquí el teniu a Joan Triay! Qui vol governar amb ell?
.
Òbviament, Toni Camps ja n’estava content de la càrrega contra Tuni Allès, contra l’equip de govern del Consell i de la zitzània muntanda i organitzada, tot i què sabía que “Precisamente Antoni Camps se felicitaba de que «el campo haya reaccionado» y emplazaba al ejecutivo insular «a trabajar para resolver las reivindicaciones, pese a no tener todas las competencias» com diu Última Hora.
Però un conseller ha de servir per fer xarlotades i viure del pot institucional, o dels 240.000 euros que va rebre la seva entidat (Plataforma del progrés, trob) per fer renou pública a tot hora en contra de tot el que fes l’esquerra. I és clar, es va guanyar la cadira al Consell després.
.
I mirau si està content el qui viu de la faràndula: clicau sobre aquestes direccions hi el veureu:
http://www.youtube.com. Hi afegiu: watch?v=L5vcooAcZEw&feature=related i /watch?v=OOpgGyBX14I&NR=1
.
Maite, açò no té a veure amb moixos, però si amb arpades salvatges dels qui encara no accepten que les esquerres ja poden governar.
Bona nit.
Les direccions dels vídeos són aquestes:
http://www.youtube.com/watch?v=L5vcooAcZEw&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=OOpgGyBX14I&NR=1
Es PSM inaugura local
-açò és encoratjador-
avam si arribat es final
i d’aquesta legislació
llevam d’enmig sa corrupció
i feim un poble més normal.
Dianye, benvingut com a comentarista del bloc. Esper que, a partir d’ara, puguem compartir més reflexions teves. I no et preocupis, de faltes, aquí no en mir (quina -mala- fama!).
Menorquit, jo tampoc no vaig poder evitar comparar l'”assalt” a l’ajuntament arran del tema de l’aparcament dels pins amb la tractorada, pel que fa a les formes. Als partits d’esquerres, que ni vam convocar ni vam incitar de cap manera la pujada a l’ajuntament, ens van tractar de manipuladors de menors, d’incitar a la violència, etc. D’insults, em sembla que n’hi va haver més a la plaça de la Catedral que al Saló Gòtic, però ara no passa res. A més, estic orgullosa de veure com na Tuni i en Cesc van donar la cara sense perdre la compostura ni un moment. És cert que encara s’ha de fer molta feina pel camp de Menorca, però no és manco cert que se n’ha feta i se’n fa molta, moltíssima. Veure aquest senyor tot sol, ja ho diu tot. Com veure el conseller-cantant ressuscitat després de mesos de no obrir la boca al CIM (on cobra 30.000€ l’any per fer d’oposició, tot sigui dit). En fi, deixem-ho aquí, que no em vull passar. No val la pena.
Joan, bona glosa! I aprofit per convidar-vos a la inauguració del local reformat del PSM, avui vespre a partir de les 20,00h. Si primer vam fer renovació de cares, ara tocava renovar el nostre espai (carrer Captius de Constantinoble, 53) per fer-lo més funcional i obert als ciutadans. Ja ho sabeu, hi sereu benvinguts.
Feia molt de temps que no em sentia tan orgullosa d’una actuació política. Quan vaig veure com, amb temperança, seny i serenitat, els responsables del PSM al Consell s’enfrontaven a l’atac de la dreta miserable vaig estar més segura que mai d’haver encertat en donar-los el meu suport.
La dignitat en política és molt important i van demostrar tenir-ne a barrals enfront d’aquesta tractorada orquestada des d’allò que te de més fastigós la dreta: la manipulació de la ignorància.
D’això personatges patètics com en Pons Anglada, i ja no parlem d’en Toni Camps, en saben molt. Al cap i a la fi la única raó de la seva existència és cercar un llustre que la seva mancança de vàlua humana i política sempre els hi negarà. Són sisifs de la petita història de la nostra illa. Sense més importància, sense categoria, sense interès de cap casta, per molt enrenou que creguin que fan. Escorrialles socials, res més.
Ubú Triay de corifeu desemmascara el seu veritable rostre. Trista figura que vol enlairar-se i mentre tant deixa ben a la vista les seves immundícies. Quin fàstic, déus meus, quin fàstic !.
Veure i pensar en aquesta tríada em fa venir al cap els repugnants mitjamerdes que novel·la Victor Serge a les seves obres anti-stalinistes. Són calcats. Mediocritats sense remei. Buides closques d’orgull sense motiu.
Però, parlem de coses més alegres -i que no taquin la ment-: Enhorabona, bona gent del PSM, pel nou local, recordeu que fins i tot les més petites coses importen perquè com diu Whitman a La barca de Brooklyn, “…aportau per a l’eternitat, amb molt o poc, aportau per a l’ànima”. Enhorabona!.
“Jo estim Menorca, sa meva llengu i sa meva terra, per aquet motiu, no vui que algun dia, un “Obama” em pugui representar.”
Albert, poc tenc per afegir deprés del què han dit altres comentaristes més amunt. Simplement un dubte a vam si me’l pots aclarir: d’acord amb els teus arguments, l’únic candidat a governar/representar Menorca seria en Talaiòtic o qualcú del seu poblat, que ja que duen 3.000 anys de pedigrí a ses esquenes. De la mateixa manera, els EUA només podrien ser governats pels pobles orignaris, sioux, navajos, apatxes, seminoles, etcètera, ja que una colla de descendents d’irlandesos, escocesos i anglesos com ara els Bush, Clinton, McCain, Kennedy o Reagan no tenen prou certificats d’autenticitat, és així?
“Doneu-me les vostres cansades, pobres
i amuntegades masses anhelants de respirar la llibertat,
la desgraciada desfeta de llurs formiguejants costes,
envieu-me’ls, als sense llar, als llençats per la tempesta,
jo aixec la meva llàntia vora la porta daurada.”
Aquest poema, escrit el 1849, de la poetessa nordamericana Emma Lazarus recull allò que de millor va tenir durant molts anys la societat dels Estats Units: terra d’acollida de la immigració, terra on els perseguits de les revolucions liberals europees eren benvinguts, on els dissidents religiosos eren acceptats…una societat construïda des del “melting pot”. Les coses han canviat sens dubtes i la porta daurada ja no és tan oberta, però sens dubtes quelcom hi resta. Avui Obama pot ser president perquè la llàntia poc o molt encara brilla. Qualsevol reflexió que parli, tot referint-se als USA, d’autòctons o similars només demostra una incommensurable ignorància.
M’han agradat molt els dos darrers comentaris: del dubte de n’Àlex a la resposta, magistral i poètica, de na Matilde de la Mole. No coneixia aquests versos del 1849 però ja voldria que, avui, tots tinguéssim, com Emma Lazarus, poc o molt, la llàntia encesa.
Molt bé els escrtis d’àlex i, com sempre magistrals, els de Matilde de la Mole. Res a afegir.
Els negres, millor dit, les comunitats afroamericanes han contribuït molt a forjar els EUA. És injust no reconèixer-ho i a més és una realitat. No tan sols amb el seu treball des de les èpoques d’esclavatge, sinó posterioment, no només amb el traball ordinari com a ciutadans, sinó des del vessat intel•lectual.
El Renaixement d’Harlem va ser el reavivament de l’art dels Estats Units durant els anys 1920 i principis dels anys 1930 liderat per la comunitat d’afroamericans residents en Harlem, Nova York.
A començaments dels anys 1920 tres obres claus van mostrar la nova creativitat literària afroamericana. Harlem Shadows (1922) de Claude McKay, es va convertir en una de les primeres obres afroamericanes publicades per una important editorial de gran abast nacional. Cane (1923), de Jean Toomer, és una novel•la experimental que combina poesia i prosa per mostrar la vida rural meridional i urbana al nord dels negres nord-americans. Finalment, Confusion (1924), la primera novel•la de Jessie Fauset, editora, poetessa, assagista i novel•lista afroamericana, representa la vida de la classe mitjana afroamericana des del punt de vista d’una dona. És un dels molts expemples que trobaríem ullant la història d’aquell país.
Martin Luther King ens va deixar un missatge cabdal i molts discursos de racionalitat humana, a part del famós ‘I have a dream’. Tenia un somni i aquest somni s’acomplirà bastant si Obama governa a la White House. I no ho dic per cap preferència política, però sí per la igualtat humana. Luther King, al marge de la lluita pels drets i la igualtat donada pels periodes de sofriment i esclavatge, primer, i per la discriminació i segregació social després, va fer molt per engendrar la pedagogia per la Pau, la convivencia i la tolerància.
Va dir: “Jo tenc un somni que un dia als vermells turons de Geòrgia els fills dels exesclaus i els fills dels expropietaris d’esclaus seran capaços d’asseure’s junts a la taula de la germandat”.
Albert, vine, tu també, a seure a la taula de la tolerància.
Menorquit, no sé quin problema hi ha, però els teus comentaris em surten als “spam”. Per això veuràs que no es pengen a la pàgina a l’hora que els envies. Em sap greu. Ja miraré de solucionar-ho.
Molt bé, Menorquit !. És un plaer quan el seny es fonamenta en el coneixement i l’argumentació beu de la saviesa!
Però, aterrem a la dura realitat de Ciutadella. Maite, no trobes un poc vomitiu aquest minué que s’estan ballant PSOE-UPCM-PP amb el tema de la batllia?. Crec que recordareu les meves diatribes -tal volta massa furibundes- contra el PSOE al que he acusat per activa i per passiva de moure’s només per ànsies de cadira. No penses que la darrere transfiguració de na Pilar Carbonero, que en sentir l’olor de l’alcaldia ha passat de ser la Monja Alferes contra na Tonyi a una companya de revista del paral·le disposada a escenificar plegades qualsevol vodevil, és com a poc llastimosa?.
Aixequem un poc el vol, deixem a terra les misèries psoecialistes en prosa (per cert ja sé qui és el franctirador que “cercà” a Bep Joan, no ho faré públic de moment perquè així m’ho demana el mateix Bep Joan) i enlairem-nos cap a aires més nets. Maite, quan llig aquest poema de Pessoa inevitablement pens amb na Pilar Carbonero:
“Fiz de mi o que nâo soube
e o que podia fazer de mim nâo o fiz.
O domino que vesti era errado
conheceram-me logo por quem nâo era e nâo
desmenti e perdi-me”
Així ha fet d’ella mateixa el que no sabia i el que podia fer d’ella no ho ha fet, és errada la disfressa que ha escollit, s’ha descobert l’engany i ara ja no és creible. És el que pens, era la única que mig salvava de cal PSOE i ara…s’ha perdut…per la batllia.
Sincerament, crec que no et pot acusar de res a Pilar Carbonero, perquè vulgui ser batlessa. I té tot el dret, i a més és el que més convé a Ciutadella. I esper que el PSM li doni suport, com espera la majoria de votants seus (entre els que m’incloc), que volen veure que la colla de trepes que hi ha dalt l’Ajuntament se’n van (i ja serà per sempre) I per açò l’únic que queda és un govern de concentració, que uneixi tots els partits polítics. El PSOE, que és el que té ara mateix més representants, és el que ha de dirigir aquest govern, i a més és el partit més capaç de moderar la part més dretana d’UPCM i PP i la més esquerrana i nacionalista del PSM. És el que està al centre (ja que fa molta estona que no representa l’esquerra). A més governa al Consell, al Govern y a Madrid, el que encara li dóna més protagonisme, i recolzament institucional, pers sortir de la crisi institucional que en ha fotut el PP, i també UPCM.
El PSM en aquest aspecte ha estat molt prudent, tal vegada massa, i ha deixat passa el temps. Però ara, i ho sap, ja no es pot esperar més. Hi ha que aprobar els pressupostos i ha de “tornar l’estabilitat” Dalt la Sala. I l’única via es un govern d’unitat. Per molt mal que faci governar amb un franquista com en Triay i una pepera com na Tonyi, és millor (per Ciutadella) açò que segueixin aquests corruptes a l’Ajuntament. Tothom pot acusar a na Tonyi, i tindrà raó, de que va permetre el que va permetre quan els tránsfugues eren del PP i alguns poden pensar que a llarg termini no convé donar protagonisme a la persona que pot encapçalar la llistes del PP a les próximes eleccions al Consell. Però al marge de disputes polítiques, crec que el més sensat per Ciutadella, és un govern de concentrració. I així ho creu el PSOE, UPCM, el PP (no tots, Antoni Camps i Yebra, ja han dit la seva, però aquests tothom ho sap representen la part més rancia i pro-trànsfuga dels populars), i també el PSM, malgrat que no ho facin públic. Per açò tothom sap que aquesta setmana possiblement l’àcord ja estarà tancat, i na Carbonera serà batlessa abansa que n’Obama sigui president d’EE.UU.
I el PSM, Maite, pel que no s’ha de preocupar es per si el govern de concentració el que provoca es la fugida dels noub trànsfugues, i pugen 9 del PP. I després tornar a governar el PP, amb UPCM, amb un liderat clar de na Tonyi, que a la vegada serviria de promoció cap a la presidència del Consell. En cas que açó passi, el que s’haurà aconseguit és que els nou trànsfugues hagin sortit de l’Ajuntament. I lo bo, per jo, no és que surten per ser tránsfuges, perquè a mi tant sen fa que aquests siguin del PP, com del Grup Mixt, com del Partit den perico de los palotes, lo important és que aquests impresentables (no són tots 9, sino uns quants, 4 per ser més concret), deixin la política
Jo també som votant del PSM i faig comptes seguir-ho essent. Sens dubtes que na Carbonero té tot el dret a voler ser batllessa, a allò que no té cap dret és a donar per descomptat el vot i el suport del PSM, i allò que se li ha d’exigir des de l’esquerra és un mínim, un mínim de coherència: no es pot dir avui que mai, mai, governaran amb na Gener -mentre aquesta demanava la batllia com a llista més votada- per a l’endemà fer un gir de 180 graus i acceptar el govern de concentració quan veu que la batllia pot ser per a ella. Això és el que crític, això és el que denuncii de les actuacions del PSOE. Manca de coherència, manca de claretat, manca d’honestetat davant la ciutadania.
El PSM ha estat clar des del principi: fer tot el possible per treure els trànsfugues. He de recordar les giragonses que ha fet el PSOE- amb na Carbonero al davant- sobre això?. Retallada de sous: no però sí. Pressupostos: sí pero no.
Uns continus i reptilinis canvis de posició en funció no d’aclarir la situació sinó en funció de com aconseguir la batllia.
Això és el que m’indigna. A més per quin set sous comencen a parlar de càrrecs quan no hi ha ni un programa previ pactat, ni sols embastat? Què és això? Per a mi una desvergonya.
Crec que el PSM en canvi ha actuat amb total correcció. Primer passes per pressionar els trànsfugues mentre no deixa de denunciar la culpabilitat del PP en tot l’afer. En segon lloc donar un sí sense condicions a una eventual moció de censura. Tercer: condicionar una possible entrada al govern a un programa factible, a una governabilitat possible. Tot això a les clares, explicant-ho a la població. Sense cops amagats ni dobles llenguatges. No podem dir el mateix del PSOE.
Jo també vull treure -com el PSM- els trànsfugues del poder, naturalment. Però no a costa d’un govern que faci una política que no compartesc on el PSM sigui alcavot o convidat de pedra. Si el PSOE per aconseguir la batllia és capaç de passar per aquest tub és el seu problema, esper que el PSM no ho faci.
Crec que el PSM només ha d’entrar a governar sí es deixen moltes coses prèviament clares i si es així na Carbonero es pot confitar l’alcaldia. L’important no és la cadira sinó la política que es faci o es deixi fer, perquè després de la moció de censura venen dos anys i escacs de tasca quotidiana i el PSM ha de poder dir, com a mínim, que allò que fa és digne.
No vivim a terra de meravelles i aquesta entesa cordial que sembla es vol dibuixar de tots junts vers la terra promesa de la regeneració democràtica durarà fins a la primera votació sobre alguna qüestió compromesa. Si no es deixen les coses ben clares aquest govern de concentració serà un parany per a l’esquerra. Que es pactin primer com enfrontar els problemes i parlem després de batllies. No comencem la casa per la teulada. No facem creure a la gent que l’únic que importa són els càrrecs.
Recordem sinó que contesta el moix de Cheshire a la pregunta d’Alícia:”Què he de fer per sortir d’aquí?. Això depèn del lloc on vulguis arribar”. Aclarim primer on volem arribar entre tots i després parlem de com, alcaldia inclosa.
Molt ràpid perquè me n’he d’anar a fer feina. Estic d’acord amb en Pere que és lícit voler l’alcaldia. Tanmateix, com diu Matilde, pens que, fins ara, el que ha sortit per premsa sobre el futur govern de salvació és, només, qui el “lidera” i qui ha de tenir l’alcaldia. Em sembla que començam la casa per la teulada i, a més, la imatge que es dóna als ciutadans no és la correcta: si es parla d’una moció de censura és, com a mínim per al PSM, per mirar d’ajuntar esforços de tots pensant en el benestar del ciutadà, per donar un govern estable a Ciutadella. Parlar, en aquests moments, d’alcaldies (que hauria de ser, al meu parer, el darrer de tot), m’hi sobra. Hi ha coses que em preocupen més, moltíssim més, en aquests moments.
Com que parlar d’alcaldies m’hi sobra?, però Maite tú saps perfectament que per aprobar una moció de censura cal tenir un recanvi de batle. O no es així? Per tat si el PSM està disposat aprobar la moció ha d’estar disposat a acceptar a na Carbonero com alcaldesa. No fer-ho, i el PSM no votés a favor d’una moció de censura seria fer el paperot més trist de la seva vida. Diu na Matilde de la Mole que el PSM ha de poder dir, i no ha de ser el convidat de pedra, i tant però ho ha de ser en funció del que li ha donat la ciutadania, no de les negociacions. També diu que lo important és la política que es faci, i supós que ve a defensar que sigui una política d’esquerres. Jo també ho voldria, però es la ciutadania la que va votar majoritariament la dreta, cal recordar-lo, per açò l’esquerra tindrà el pes que ha de tenir, però no es pot apropiar de tot el govern, ja que la ciutadania no li va donar. Ja sé que el PSM està un poc mal acostumat i té més poder del que li malaudarment li donen les urnes (l’exemple més clar és el Consell, encara que també a Sant Lluís i a Maó), però ha d’acceptar que malgrat ser totalment necessari, no ha de ser el qui talla el bacallà. El PSOE, ens agradi més o manco aquestes sigles, ara mateix és el partit polític que té més represntants a l’Ajuntament, i açò s’ha de notar.
Pere, et contest a aquesta entrada i a l’altra. No t’entenc, sincerament, no t’entenc. Votar una moció de censura no implica entrar al govern i sí, és clar, proposar una persona com a batlle. Però, això no és el problema. El problema és que un partit d’esquerres no ha de començar- si té la més mínima gota d’ideologia- a tractar de càrrecs abans de consensuar un programa d’actuació que, de segur, no serà cent per cent el que es faria si tingués majoria absoluta, però al manco no ha de contradir les seves idees.
Fer el contrari, governar avalant, emparant o fent d’alcavot de polítiques de dretes aixó sí és una clara traició a la ciutadania. Per justificar la moció de censura incondicional dius que ha de ser fruit del que li ha donat la ciutadania i no de les negociacions, i ho remates afirmant, justament que aquesta ciutadania va votar la dreta. Com t’ho menges a això tot junt?. Tal volta proposes acceptar fer polítiques de dreta -que són les que vol la majoria del poble- des d’un govern gairebé tot d’esquerra?
No s’ha de negociar per aconseguir que els deu regidors d’esquerra impulsin el seu programa?.
No t’entenc. Si la referència al Consell i la invocació al poder que donen les urnes neix de la preocupació que el PSM demanés per a ell la batllia, crec pel que na Maite ha dit que pots estar ben tranquil.
Però, de ver ets votant del PSM?. Em costa creure-ho quan repeteixes, sense variar ni una coma, l’argumentació del PSOE. Però bé tot pot ser, de “rara avis” n’hi ha per tot.
Les coses són bastant més semzilles, lluny d’aquests alambicats raonaments que aquí ens mostres. Simplement cal establir un pacte de govern clar, des de un programa pactat, que tingui una línia progressista (que jo sapi un futur govern de concetració tindria deu regidors de progrès per dos de dreta)…aclarit això després es pot començar a parlar de batllies i altres herbes…Fer-ho al revés, com amb absoluta desvergonya està fent el PSOE, és èticament inadmissible.
Què pretens, Pere? Què pretèn el PSOE? Tal volta amarrar la batllia i després ja veurem? Amarrar la batllia i mantenir polítiques dretanes? Amarrar la batllia i després deixar que el PP digui quines actuacions s’han de fer perquè el seu programa fou el més votat per a la ciutadania?.
Si és així, esper que el PSM no entri al govern. Que no vengui mai la seva història per un plat de llenties. Si el PSOE vol fer d’Esaú, allà ell. Però una cadira no ho justifica tot, al manco si de veritat ets d’esquerra. Pere, sense acritud, crec que fas bona la frase de Camus: “La confusió està claríssima”.
……
Per a Bep Joan, poèticament retornat.
“Amb el martell a la mà escriurem
tot allò que sabem; llavors, germans, endavant!.
A vegades tindrem aquell somni emocionant
de viure senzillament, cremant sense dir
res de dolent…”
(Fragment de “El Ferrer” de Rimbaud. Traducció pròpia i segur que malgirbada).
M’agrada molt aquest escrit, és genial. No res Maite, només et feia una visiteta, que feia molt que no passava per aquí.
Salut!