La novel·la gòtica és una fórmula narrativa pre-romàntica que es caracteritza per fer del terror el seu principal ingredient. Ahir, després de cinc hores de plenari, asseguda en una cadira prou incòmoda del Saló Gòtic de l’ajuntament de Ciutadella, no me’n vaig anar a dormir amb la por al cos però sí amb una barreja de sensacions diverses que, tot i que -per sort- no em va impedir agafar el son, sí que avui m’ha fet pensar. La situació política -ja ho sabeu- és tensa, difícil, complicada, sobretot per als nou regidors que governen i, també, per als dos que s’han quedat fora del govern. Els que hem estat sempre a l’oposició ens ho miram des d’una perspectiva un poc més àmplia i, potser, no tan visceral. I, amb tot, costa de digerir tot el que es va veure en el ple d’ahir vespre.
En primer lloc, la fragilitat de l’equip de govern. Havien muntat un ple amb 30 punts (molts d’ells de pur tràmit o del tot innecessaris) i auguràvem unanimitat en moltes de les votacions i diria que, també, tot i començar una hora abans, dificultats horàries per arribar a la discussió de les darreres mocions del PSM i als precs i preguntes -bastant incòmodes- que els teníem preparats. Al final, tantes retirades, forçades per l’oposició, de propostes de l’equip de govern com vots favorables, i un control absolut del temps -amb poques i/o curtes intervencions- per arribar, a les 12,00 en punt, a la darrera pregunta.
En segon lloc, la incompetència més absoluta de l’equip de govern. Van haver de retirar de l’ordre del dia una inversió important (400.000 €) al camp de l’Athèlic per no haver tramitat bé l’expedient, cosa que no van detectar fins poc abans del ple. Un fet similar va passar amb el protocol, entre el Bisbat i l’ajuntament, que s’havia d’aprovar per començar a tirar endavant l’aparcament de la plaça de la Pau. Dimecres, per un malentès, encara no havien donat el protocol a l’oposició. Quan el vaig reclamar, em van donar un esborrany que no era el document final. Dijous dematí, van detectar que el protocol definitiu també estava equivocat! En fi, a les dues del migdia me’l van deixar a la bústia quan, segons la llei, l’hauríem hagut de tenir una setmana abans. Per tant, si les inversions (pista voltadora, escorxador, etc) no es fan a Ciutadella ja sabem de qui és culpa.
En tercer lloc, la satisfacció de veure com les quatre mocions presentades pel PSM s’aprovaven per àmplia majoria. Dues d’elles, van provocar un interessant debat sobre mobilitat que esperam que servesqui per començar a dur a terme qualque actuació decidida en aquest sentit: pistes bici; més espais per als vianants; manco cotxes i més bicicletes dins Ciutadella, etc. De moment, ja hem aconseguit que, al Camí de Maó, es faci la pista bici que es vol continuar per Sa Contramurada i que arribarà fins a la zona esportiva. Una altra moció anava adreçada a fer que els alumnes nouvinguts dels centres de secundària (menors de 18 anys) puguin tenir accés al centre d’autoaprenentatge de llengua catalana durant els mesos de juliol i agost, una proposta que s’inclourà dins el Pla d’Interculturalitat. I, finalment, una proposta perquè, d’una vegada i sense més enganys, s’arribi a actualitzar la pàgina web municipal.
La darrera cosa que voldria comentar del ple d’ahir és un aspecte més personal que polític. Tots sabeu que he estat molt dura amb els trànsfugues. Tanmateix, crec que la crítica política no ha der incompatible amb l’elegància de les formes. La duresa del debat, amb desqualificacions personals i insinuacions prou malèvoles entre els ex-socis de govern, no es justifiquen per l’actual -i irregular- situació que vivim. Davall dels polítics -de tots- hi ha persones i crec que seria bo separar una cosa de l’altra. Convertir els plenaris en espectacles no em sembla un bon camí per dignificar la vida política de Ciutadella. Entre l’aplaudiment o la xiulada més espontània, de tant en tant, s’hi pot sentir l’insult més ofensiu. I, si les primeres reaccions poden fer una certa gràcia, aquesta darrera hauríem de fer el possible per evitar-la. Hi ha altres fórmules més civilitzades per espantar -fer fugir- els trànsfugues. I no m’estic referint a fer-los llegir novel·les gòtiques, precisament. Per cert, s’atrevirà el nou/nova president/a de la Junta Local del PP de Ciutadella a posar-les en pràctica?
- El pensament ordenat/Opinió
- 4 comentaris
Bona tarda.
Completament d’acord amb tu, Maite, pel que fa a la reflexió final. Crec que guardar les formes, respectar uns mínims de cortesia i donar una imatge serena és quelcom que no tan sols prestigia els polítics sinó que també cal exigir-los. Ho escric aquí, ben conscient que molts dels meus comentaris al bloc han estat durs o més que durs. Però això és un bloc i jo no estic en política. M’assembla bé, o millor dit m’assembla necessari, que els debats públics d’una institució no es converteixin en un circ. Amb això també el PSM ha de demostrar la serietat i la seriositat que ha fet paleses al llarg de tot el llarg procés que ens ha portat fins el dia d’avui. Coincidesc anb Andre Maurois quan ens diu que l’èxit s’aconsegueix expressant les idees amb claretat, ingeni i cortesia. De moment ho esteu aconseguint.
Pel que respecte al goticisme de l’actuació de la majoria municipal no hi acab d’estar d’acord. A mi no em produeixen terror, més aviat fàstic. Ara, puc entendre que, immergida entre les gelades i neogòtiques voltes de la sala de plenaris veient l’espectacle que els trànsfugues donaren, et sentissis transportada enmig de qualque novel·la de l’Ann Radcliffe. Però malauradament encara ens hi manca molt per desvetllar que hi rere el vel negre. A “Els Misteris d’Udolf” hi apareix l’horror sense nom. Molta por em fa que a Ciutadella aquest encara no hagi sortit.
Bones tardes.
M’agradat el seu escrit,estic molt d’acord amb el seu darrer punt,el respecta necesari per les persones que son els regidors trànsfugues a
l’ajuntament,altre cosa son les seves accions, o les seves omisions .
Pel que fa al primer punt, i el segon son una demostraciò del que molt bè
anomenes imcompétencia. Per desgracia a Ciutadella hem viscut no poques legislatures amb governs de dretes que la caracteristica comú a estat un seguit de incompétencies,i amb episodis de corrupciò,l’esquerra
a estat poc combativa, la prova es que la mafia que fa referencia en Joan
Triay D’PCM,ha fet negocis i a condicionat la politica urbanistica de l’ajuntament tant amb els uns com amb els altres,una llastima.
El tercer punt,l’aprovació de les mocions,es una satisfacciò, sobre tot per
l’oposició,posiciò que crema molt,veure com et pasen davant els nasos desicions que cada cop fan allunyar mès el model de ciutat que volem, i que pensam molt millor per els ciutadans.Altre cosa es la gestiò que en faran, o mès ben dit la no gestiò dels acords,i no per una questiò de mala voluntat unicament,pero es que si son uns imcompètens per les propostes que els interessa a ells com porem pensar que la aprovació de mocions de l’esquerra els convertira en uns competents de de lo més espavilats.
Anim Maite m’agrada la vostra forma de fer politica i sobre tot d’entendre la politica.Moltes gracies.
Matilde, estic d’acord -de fet, així ho dic a l’entrada- que la situació no és de terror: no me’n vaig anar a dormir amb la por al cos però… déu n’hi do quines cinc hores! Vist d’enfora, certament, l’espectacle és més penós que altra cosa. Ara bé, no estic tan segura que pensi el mateix qui governa: cinc hores d’atacs continus -alguns d’ells duríssims- pot arribar a ser tan trasbalsador com una novel·la gòtica. I, mentrestant, esperarem que es desvetli l’enigma de què/qui hi ha darrere el vel negre. S’atrevirà la nova presidenta local a estirar-lo?
Vivaldi, gràcies per les teves paraules. Tens raó: si volem que les mocions aprovades siguin realitat, hi haurem d’estar molt damunt i que basti. Tanmateix, pens, com tu, que, si des de l’oposició només ens dedicam a “cremar” qui governa, també ens cremam noltros i, el que és pitjor, Ciutadella es pot perdre actuacions que són ben beneficioses. Per tant, s’han de fer les dues coses, s’ha de ser, a la vegada, crític amb l’equip de trànsfugues i constructiu per Ciutadella. Duu feina, però. Molta.
Hola bona nit a tothom.
Les ‘gòtiques reflexions’ deixen un pòsit de la visió política de na Maite ben diferenciador d’altres. Especialment en les formes de servir des d’un institució. Els representants en són exemple per al poble, encara que no tots tenen les mateixes formes. Sí hi ha insultsi i crispació entre els qui regeixen a Dalt la Sala, és pot estranyar qualcú que als bancs del Saló Gòtics hi hagi també exabruptes?
D’aquí que la visió de na Maite a través del seu escrit, practica la bones maneres, les formes dignes de la relació política.
Lògica també l’alegria de veure aprovades mocions en una oposició fins ara oblidada i fins i tot menyspreada en molts casos. Benvinguda sigui la compressió i el debat sà, encara que tots sabem per a què el Grup Mixt canvia el seu tarannà. Ara correspon anar de les paraules als fets. Amb encert ho diu Vivaldi. Si, com comenta na Maite, no saben tramitar correctament els expedients que han danar a Ple, com podem tenir la garantia de què les mocions d’altri seran conduïdes amb diligència?
Però mentre a l’ajuntament les coses no acaben de rutllar, s’han obert altres nous escenaris polítics.
.
Assumpte Vinent guanyà les eleccions al PP Ciutadella. El sector més pròxim al Grup Mixt ha perdut, al manco una batalla. Cal veure quina serà la regeneració anunciada per Assumpta Vinent. De moment diu que el pacte amb UPCM mai s’ha romput al PP i Joan Triay tenia clar que si sortia elegit l’altre bàndol (Joan Salord-Pedro Marquès) es rompia el pacte o acord. Per tant es manté, encara que no és aplicable perquè cap dels dos partits governen. Vinent parla avui què l’esmentat pacte no és tal, sinó uns ‘acords’. Diu també que la negociació perquè els dissidents tornin al partit passa per aquests deixen les cadires de l’ajuntament. Em sembla un discurs una mica més suavitzat que quan era candidata al PP just fa unes dies, i per tant, claldrà prestar atenció als moviments. El que si pens és que Vinent serà més honesta. Sobretot esperar les accions per fer fora als dissidents del govern. O potser ara caldrà negiciar coses?
.
L’altre escenari és al Consell insular. Joana Barceló se’n va al Govern balear i Marc Pons serà el nou president (així s’ha anunciat) Aquest anunci és de per si un pas de desconsideració al PSM. Amb quins vots serà president? Un canvi de president/a hauria d’implicar el diàleg amb el PSM, no ho trobau? O és que el diàleg ja havia existit i el PSM ha donat el vist i plau darrere les cortines? Si és així, mal fet per manca de transparència amb els seus votatans. I les preguntes: Açò implica la renegociació del pacte de Govern al Consell entre PSM-PSOE? És igual un pacte de govern per a què sigui presidenta na Joana Barceló que per a que ho sigui en Marc Pons?
.
Per altra banda pens que el que ha fet na Joana Barceló és una estafa a l’electorat. La van votar com a presidenta per 4 anys (sí, van votar al PSOE però ella era la candidata a presidir el Consell amb el compromís dels propers quatre anys) i ara se’n va. És el mateix cas que Artur Bagur, deixa una batlia estafant als qui el van votar perquè fos batle. I m’heu de permetre dir que açò també és una mena de transfuguisme. Sí, sí, terme ‘transfuga’, que tants comentaris ha duit a aquest bloc i a altres. Recordau allò de què políticament els dissidents de Ciutadella són transfugues però potser no ho són jurídicament? Idò, amb els mateixos arguments de qui va defensar la semàntica de ‘Transfuga’ apel·lant al Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana (DEC), també se’ls pot anomenar ‘transfugues’ a Barceló i Bagur. Aquest diccionari diu en el seu primer terme: “m i f. 1 Persona que passa d’una banda a l’altra”. Idò, no en parlem més. El que han fet Barcelo i Bagur és també una forma de transfuguisme. Que per cert, ho diu el DEC!!!
El PSM va pactar un govern al Consell amb Barceló com a president, no amb Marc Pons.