Fa uns dies, l’equip de govern de l’ajuntament de Ciutadella, va fer públic que paralitzava el projecte d’aparcament a la plaça dels pins per obrir un període de reflexió i de diàleg per reconduir la situació. És una bona notícia, sens dubte. A més, pens que és l’evidència més clara que han hagut d’admetre que s’han equivocat, tot i que són incapaços de reconèixer-ho clarament i continuen amb la seva tàctica d’escampar cortines de fum per no haver d’assumir que són ells, amb la seva forma d’actuar, des de la improvisació, des de la prepotència i sense escoltar la gent, els únics incitadors de la mobilització ciutadana.
Han paralitzat el projecte perquè s’han adonat que és un tema que està per damunt de partidismes i d’ideologies. És un tema que apel·la als sentiments dels ciutadans, a les seves vivències, als seus records. I, vivències, sentiments i records, no saben de sigles. Per això, fa uns dies, vaig manifestar -i perquè ho he comprovat personalment- que persones afins als partits que governen a Ciutadella se senten estafades amb una proposta que no apareixia als seus programes electorals i que rebutgen del tot.
La resposta dels portaveus dels dos partits de l’equip de govern no s’ha fet esperar i, avui, surt en premsa que es neguen a consensuar el tema de l’aparcament amb l’oposició i, una vegada més, tornen a culpabilitzar-nos dels fets ocorreguts al Saló Gòtic. I, no només això, en un exercici de cinisme absolut, neguen, com si res, totes les injúries que, dia rere dia, han anat abocant en els mitjans de comunicació (només m’han acusat d'”irresponsable”!). I, a més, qualifiquen la meva actuació, en intentar aturar el que avui ja sabem que no té remei, això és la destrossa de la font de la plaça dels pins, d’”actuació teatral” i de “circ”. Ni una gota d’autocrítica. Ni una.
Quina llàstima! Lament sincerament que hagin exclòs l’oposició del consens amb què, sens dubte, s’ha de solucionar el tema dels aparcaments a Ciutadella. Tenien damunt la taula una oportunitat única de reconduir-lo de la millor manera possible. Deixant fora del diàleg els partits de l’oposició -que representen una part important de la ciutadania- tornen a quedar, com sempre, en evidència. Què entenen per consens? Què cerquen intentant dividir vesins i partits polítics? Quin concepte tenen de democràcia?
Hi ha molta gent que m’atura pel carrer per demanar-me si el projecte s’abandona definitivament o si només és una treva per tenir les festes en pau. No ho sé. Només sé el que he llegit per la premsa. Personalment, pens que les dues coses tenen sentit i van lligades: la proximitat de les festes ha accelerat l’aturada que, vull creure, serà definitiva. Perquè tenen por que es repetesqui la reacció ciutadana de fa dues setmanes. I, mentrestant, a omplir-se la boca d’un consens que, per excloent, mai no serà real. No n’aprenen.
- El pensament ordenat/Opinió
- 4 comentaris
Trob que hi ha un problema de lèxic. Quan es periodistes, s’oposició i qualque ciutadà políticament actiu enteneu “consens” de boca d’un membre de s’equip de govern, en realitat estan dient que “com sents”, ho farem així. xD
No vull incitar ningú, cadascú és lliure de fer el què vulgui quan vulgui, però si lo que pretenen paral·litzant aquesta bestiesa és tenir una Convidada tranquil·la i amb aplaudiments dimarts-que-ve-no,-s’altre, per sa meua part no ho estan aconseguint… De fet, ja duc uns anys crispat cridant
“foraaa siuuu siuuu” -no sé xiular fort…- quan es batlle acaba de xerrar, i enguany no serà una excepció: no han fet més que empitjorar la cosa… Si l’any passat xiulava perquè feien es dic i no m’agradava, enguany ho faré perquè segueixen fent es dic, per sa xuleria, per es decret antimúsics, per s’intent de fer malbé es pins, i tants altres motius…
I no sé per què però em pens que no soc s’únic que es sent així…
Per cert… Hi ha vida fora de Ciutadella! -sembla mentida per aquestes dates tan senyalades, eh?-. A Santander s’ha creat un col·lectiu molt semblant a n’es des Pins per salvar sa plaça Mendicouague (¿?) de rebre un fort cop ambiental en forma de pàrquing subterrani. Està molt bé, perquè veus clarament que lo que demanen uns i altres és molt semblant, i hi ha informacions que han fet allà que es poden aplicar a Ciutadella -i per tot aquí on vulguin fer pàrquings-: http://www.salvarmendicouague.com/ Per cert, han posat un enllaç de sa web des Pins… És a dir, que en broma en broma ha arribat fins a Santander la cosa…
Kintet, és molt interessant tot això d’aquesta plaça de Santander. Les similituds amb Ciutadella són moltes. Respecte al que dius de la convidada, és cert que sempre hi ha qui xiula, sigui qui sigui l’alcalde. L’any passat, per exemple, hi havia un grup de joves que cridava consignes en contra de la presidenta del Consell i, des del balcó de l’ajuntament, se sentien perfectament. Supòs que és, fins a un cert punt, inevitable que la gent aprofiti moments com aquest per expressar el seu malestar. Ara bé, esper que tothom es comporti i que en cap moment es perdi el respecte a les persones. El que la gent hauria de tenir clar és que la millor manera de fer sentir la seva veu és anant a votar quan hi ha eleccions. Quants n’hi deu haver, dels que ara protesten, que no van anar a votar fa un any? Molts, perquè no es va arribar ni a un 60% de participació. Aquest és el problema. I la feina que tenim per fer: qualque cosa important falla si no som capaços de fer arribar aquest missatge a la gent. I, sobretot, a la gent que podria ser més pròxima als partits d’esquerra, perquè la dreta té un electorat molt més fidel i, a més, té estratègies per mobilitzar-lo. Repetesc: tenim feina per fer arribar el nostre missatge a la gent, el nostre projecte, la nostra il·lusió. I l’hem de fer si volem que hi hagi un canvi a Ciutadella.
Es consens que vol s’equip de govern deu ser amb ells mateixos, perquè si exclouen 10 dels 21 representants elegits pel poble… Ja em direu quin consens és aquest que cerquen!
Ja hem vist que aquest partit té tendència a governar d’esquenes als que representen. Fins i tot a nivell estatal, tots recordam alguns episodis que comencen a quedar enfora, però que mos van quedar gravats a sa memòria. En aquella ocasió sabem com va acabar i es clam de sa gent – que no van voler escoltar – es va convertir en un clam també a ses urnes. Estaria bé que es repetís sa història a nivell municipal. De motius ja mos en sobren (i els que -desgraciadament – sembla que mos seguiran donant!).
Jo a sa convidada xiularé si s’alcalde es fica en temes que no toca en aquell moment. Si es limita a agraïr sa convidada en nom des poble i a desitjar sort als jocs, que és el que ha de fer, guardaré silenci i es crits (i es aplaudiments també) els guardaré per es pla!
Per cert, a Santander tenen un alcalde del PP que governa es poble amb majoria absolutíssima. Només és una dada…
Record els anys de mandat en que en Nel Martí duia la regidoria d’educació; record tota la moguda del Projecte Educatiu de Ciutat, quantes reunions, conferències, jornades i tot per concienciar a la gent que un poble com el nostre és el millor per viure, que podem fer un poble acollidor on els nostres infants siguin els protagonistes amb el mateix grau de compromís que els adults o els vells. Record aquell teatre des Born ple de gom a gom aplaudint en Tonucci, factotum del concepte de Ciutat Educadora; record una feinada feta i els primers resultats. I record, sobretot, aquelles regidores del PP dretes aplaudint, felicitant en Nel, signant consensuadament tots els punts del PEC. Record com il·lusionades es comprometien a seguir la feina marcada. Eren anys de consens de ver. Ara, quan veig que aquella feina se’n va a norris, pens en la paraula consens i i em costa tornar a creure en ella, em costa molt.