Des de diverses entitats i associacions de vesins de Ciutadella, s’estan recollint signatures per salvar la plaça des pins. Sé que són moltes, moltíssimes les persones que estan en contra del projecte d’aparcament soterrat que acabarà amb una de les places més emblemàtiques del poble. Però, si no ens mobilitzam, de res no serveix la queixa en privat. Hem de fer sentir la nostra veu a través de signatures, a través de cartes al diari i, si arriba el cas, a través de mobilitzacions.
Així, idò, entre altres opcions, podeu descarregar-vos models de recollida de signatures a la pàgina web del PSM www.psm-menorca.org i/o enviar cartes als dos diaris insulars: ciutadella@menorca.info i ciutadella@ultimahora.es.
Hem d’actuar abans que no sigui massa tard, com va passar amb l’arbre de la placeta Federico Pareja sobre el qual vaig escriure, en el seu moment, el següent text:
“ARBRES
L’arbre, amb les seves arrels, comunica el món subterrani amb el superficial. Amb el tronc que es perd en les altures a través de les branques poblades de fulles i d’ocells. L’arbre uneix, així, el cel i la terra. O, si volen, el passat, el present i el futur. Tot plegat, la col•lectivitat. La gent. El poble. La vida. La vida lligada al paisatge, al paisatge més proper, a aquell paisatge que habita dins els records des d’un temps que es fa difícil de precisar… D’on ve aquesta olor de flors, aquesta olor melosa de primavera? I ma mare em va dir que era l’arbre de la placeta, aquell arbre que omplia la placeta i feia ombra a la font. L’arbre que, aquella tardor, havien podat massa i que ella patia perquè no volia que es morís. I no es va morir. Al contrari, dia a dia, va créixer un poc més fins a fer-se esponerós i continuar, així, omplint la placeta de perfum i verdor per molts d’anys.
I l’arbre de la placeta encara no s’ha mort, però avui ja no hi és. Enguany, mai més, aquest arbre ja no m’anunciarà la primavera com havia fet des que tenc memòria. Dijous, una serra el va fer bocins perquè, diuen, era massa frondós, massa alt. Potser, massa bell per a segons quins ulls. La imatge de la placeta on s’ajunten els carrers dels meus primers anys –el que em va veure néixer; els que em van veure créixer- és avui d’una buidor insuportable. Era només un arbre, pot pensar algú. Però, per a mi, que encara tenc posades les arrels en el barri de Maria Auxiliadora, era molt més que això i no puc entendre el perquè d’un acte tan gratuït, tan injustificat.
En només tres anys, a poc a poc, però d’una manera devastadora, el meu paisatge, la meva Ciutadella, la de tots, es va convertint en un escenari que perd la seva fesomia. Aquella fesomia que, durant anys, el poble s’ha esforçat a mantenir, amb orgull i respecte. Però això no importa a qui dirigeix, amb mà freda i somriure cínic, la serra que tot ho capola. La plaça d’Artrutx, la plaça des Born, la plaça Federico Pareja són la imatge d’una Ciutadella que, sense cap justificació, passarà a viure només dins la memòria. El poble, aquell que durant anys l’ha respectada amb orgull, és avui, també, com un arbre. Com un arbre que és el símbol de la col•lectivitat. D’una col•lectivitat feta trossos dins un camió que, si no l’aturam, vés a saber on ens llançarà.”
Aquesta vegada, ho hem d’evitar!
- El pensament ordenat/Opinió
- 10 comentaris
Molt bé Maite!. Molt prest et convertiràs amb la nostra Tita Cervera -Thyssen-. Esper no veure’t fermada a un arbre amb un grup de fidels seguidors que direm el “no a la tala”, en català evidentment!
Què vol dir açò de “esper no veure’t fermada a un arbre”? Si m’he de convertir en la vostra “Tita Cervera Thyssen” hauré de fer tots els papers de l’auca! Tant de bo en Brondo sigui, en aquest tema, tan sensible com va ser en Gallardón. No ho sé, no ho sé…
Pensaves amb n’Alcover quan escrivies lu de l’arbre? “Sap que la soca més s’enfila / com més endins pot arrelar”. La veritat és que el model de ciutat que volen per Ciutadella és vertaderament destructiu, en lloc de millorar els espais verds (actualment marrons) com es Pins decideixen acabar de destruir-ho. De ver els ciutadellencs (o l’equip de govern de l’ajuntament de Ciutadella) mai me deixareu de sorprendre, sempre hi ha planejat colque projecte extravagant, i quan aquest es comença a construir ja se’n planeja un altre.
PS: Si t’has de fermar a un arbre saps que pots comptar amb es suport d’uns quants ferreriencs subversius (no ferriencs!!!, sembla que no sabeu xerrar!).
Llorenç, sabia que podria comptar amb els ferreriencs (ho he dit bé, ara?) subversius, que vos apuntaríeu a un bombardeig! L’espectacle de veure’m fermada a un pi, però, bé s’ho valdria. Esper no haver d’arribar a aquests extrems. Tanmateix, tenc ben poca confiança en el sentit comú de qui ens governa. Respecte al text de l’arbre, sí, supòs que, entre d’altres, pensava en n’Alcover, quan el vaig escriure. Fins demà.
Maite, he vist a un mostrador de Palma un conjunt tipus safari “coronel tapioca” amb uns tons verd pistatxo (fastuc) i mostassa, amb unes xiruques Camper un foulard amb estampats pel coll i un sarró marró amb sivella grossa. Te’l compraré perquè el llueixis fermada als pins! ah, no t’oblidis les bosses de les orugues!
Bé, Silve, ja només m’hi faltaves tu! Pel que expliques, el modelet és definitiu.
Ara bromes al marge: el tema, tot i que ens l’hem agafat amb bon humor -que ja està bé-, és greu. Molt greu. Esteim a punt de perdre la millor zona verda de Ciutadella. De vegades, sembla que les propostes de l’equip de govern d’aquest poble són bromes de mal gust però són serioses i, el que és pitjor, quan ja s’ha fet el mal, no hi ha possibilitat de redreçar la situació. Per això, ens hem de mobilitzar, vestits de “coronel tapioca” o disfressats d’orugues, però no podem quedar aturats!!!
Conmovedor es relat de s’arbre, Maite. S’en-hora-bona (a-bones-hores) de nou (fa dies vaig enviar un missatge i no va arribar…)!
Arriba es segle XXI a Ciutadella. Ets encarregats de s’entorn urbà de Ciutadella arrassen ets arbres d’es Canal Salat (així de memòria em venen 3 o 4 zones), sa plaça d’Artrutx, sa placeta de duvora Calós, sa Contramurada, (aquesta llista queda oberta, afegiu-ne, no posaré ni tres punts… JA!). Certament, fa llàstima que després de tot lo que s’ha arribat a dir de s’aparcament, s’hagin decidit a carregar-se un pulmó… ES pulmó que li queda a Ciutadella per dur es cotxes a n’es centre i provocar colapsos. Ciutadella s’està asfixiant, però més bé és el món qui s’està asfixiant. Ja ho diuen ets ecologistes: Pensa globalment i actua localment… Però es veu que no és així, per allà.
I tot açò, per a què? Per fer veure que fan coses i fer callar sa gent? Per poder decorar gratis es jardí de ca seua amb uns quants arbres, que compraran de més? O essent més pessimista, per poder netejar doblers fent-los passar per “obra pública”? Per cobrar comissions? No tenen sentiments… Sí, ets arbres sí que en tenen. Estic segur que més que colque “concejal”…
Per acabar… No han empedrat es carrer de la Puríssima? Un aparcament subterrani a n’es centre i lleven maneres de sortir d’es Born?
PD: Si us disfressau d’orugues, no us poseu massa pèls, no sigui cosa que no us fumiguin!
Com tants altres, som dels que van anar a estudiar a Barcelona i (de moment) encara hi son. Però el cap de setmana passat vaig fer-lo a Ciutadella (cada mes toca escapadeta) i vaig estar molt content de veure que les protestes contra el projecte d’aparcament als pins ben ràpidament han anat sortint. En només un matí vaig entrar a quatre establiments que tenien els fulls de recollida de signatures ben a la vista! Esperem que més aviat que tard els responsables de la idea se n’adonin que la major part de la gent hi està en contra… i que ens facin cas, que això és una altra! Hi ha tantes alternatives que sembla mentida que es proposi això! Tota la raó per en Lluri, quan diu que sempre hi ha qualque projecte extravagant en marxa… Maite, mai no et podràs queixar que formes part d’una corporació avorrida! I això del les disfresses… he he he (ai, que m’ho estic imaginant!)
Ànims!
Avui dematí, hem sortit a recollir signatures en contra de l’aparcament i, tot i el mal temps, déu n’hi do la gent que s’ha aturat. M’ha agradat perquè hi ha persones de tota edat i, fins i tot, diria que de tots els partits polítics, que hi estan en contra i així ho manifesten clarament. Un senyor major, m’explicava la mida dels pins quan ell era petit i el greu que li sabria veure’ls desparèixer. I és que aquesta és la trista realitat: no només no sabem mantenir ni crear zones verdes com la de la plaça des pins, sinó que ens proposam acabar amb la que ens van deixar els nostres avis, amb més visió de futur que els que ens governen ara.
En fi, Kintet i Àlmax, gràcies per les vostres paraules i ànims. Continuarem lluitant sense perdre l’alegria i, si pot ser, sense haver de disfressar-nos d’orugues. O sí: us imaginau una concentració d’orugues peludes i cridaneres davant l’ajuntament? No hi ha fumigador capaç de fer-nos callar!
Ja vaig signar a la farmàcia dels Pins. De totes formes li vaig comentar al farmacèutic que possiblement les meves motivacions per signar no eren exactament les mateixes que ell o altres persones. A la fulla posava, aproximadament, que deixessin fer la plaça dels Pins i que cerquessin solució als aparcaments soterrats a altres indrets del poble. En això és on ja saps que discrepo: ni als Pins ni enlloc. Si arriba el dia en que els veïns de la Pau demanin signatures, també la posaré, encara que allà no hi hagi cap arbre (bono, crec que hi ha una palmera, però no seria per això). Hi ha que mirar més enllà del sentimentalisme per anar a la rel dels problemes.