Dia 1 d’abril és, a Menorca, el dia d’enganar. I, com sol ser habitual, a la premsa d’avui hem pogut llegir una sèrie de notícies que només pretenien això, enganar el personal i fer-lo riure una estona. Està bé no perdre les tradicions. Ara, sincerament, de cada any em costa més discernir la notícia vertadera de la falsa. És preocupant, ho sé, però tenc el consol de no ser l’única a qui li passa. Avui dematí, un company de consistori m’explicava d’una persona que trobava que, així mateix, a l’ajuntament, s’havien passat amb això de l’austeritat: mira que llevar els focs artificials de Sant Joan! Ho havia llegit a la premsa i s’ho havia (mig) cregut. Esperem que, certament, sigui una broma, hem conclòs, els dos, rient. A aquests extrems hem arribat.
En aquest sentit, m’ha vingut a la memòria que, l’any passat, dia 2 d’abril, en plena pre-campanya electoral, el candidat del PP i avui alcalde, va llançar la idea de posar unes escales mecàniques i un ascensor per connectar Dalt Sa Quintana amb la plaça des Born. La premsa no la va voler publicar dia 1 perquè era evident que la gent es pensaria que era una broma. I era una proposta seriosa. Si, a més, era un engany, el temps ens ho anirà demostrant.
Així les coses, jo ja m’ho crec tot. Què voleu que us digui. La realitat és, de vegades, tan esperpèntica, que ja res no em sorprèn. Sense anar més enfora, a la premsa nacional, avui hi havia, també, aquestes notícies, totes ben certes: 340 passatgers de Clickair van perdre ahir el seu vol com a conseqüència d’un error informàtic en la interpretació del canvi d’hora; el govern autoritza els cubans a allotjar-se als grans hotels de turistes si paguen en pesos convertibles; el fill de Sarkozy, de 21 anys i sense experiència política, es converteix en el responsable de la UMP a Neully-sur-Seine i haurà de reunificar la fracturada dreta local; descontaminar el pantà de Flix costarà 155 milions d’euros; en llibertat per tercer cop un lladre acusat de 64 robatoris; la COPE denuncia una magistrada per fer servir el gallec…
La realitat supera, sens dubte, la ficció. D’aquí el meu desconcert en dies com avui. Tot plegat, patètic.
- El pensament ordenat/Opinió
- 4 comentaris
maite,
darrerament, he vist damunt la premsa, com la cosa m’ha posat molt futbolera, tal vegada, ho hauries de consultar amb en Sam Gomila que té unes bones cames, com el diputat Pepe Carretero, que corren darrera una pilota que fa esglai; no sé si la cosa de la comissaria va ser poste-i-gol o un gol-gol directe, mentrestant, no hem perdre de vista aquell axioma futboler que diu: penalty-i-gol és gol! Jo a n’en Creueta només el veig de porter, no sé tu, açò sí amb unes bones jonolleres…
M’agrada el futbol… des de la butaca. Per tant, ni punt de comparació amb en Sam o en Josep, que són dos cracks. Pel que dius del tema de la comissaria, jo hi afegiria que, tot i que ell no ho vol reconèixer, a més de gol per davall les cames, va ser en pròpia porta. En Joan Triay juga amb un equip, perquè el seu és l’equip de govern -no ho oblidem-, molt indisciplinat i acostumat a fer el que vol. Ho té difícil, tot i que se li ha de reconèixer que té ganes de fer-ho bé. Veurem si arriben a la final.
Que n’opines Maite de una segona sala-auditori que hagués pogut costar 700.000 euros més? o del tema de es Carrer Degollador? podria haver costat molt als ciutadans sense l’intervenció de Joan Triay, jo no crec que hagi estat cap gol i menys si ell no estava present en el moment en que es va decidir com i a qui s’otorgava el mobiliari… tindríeu que carregar més contra el PP tant el PSM com UPCM.
La proposta d’una sala modular anava lligada al fet que els doblers de l’observatori es poguessin reconduir cap a un Auditori i escola de música. La inversió dels 700.000 € hauria servit d’alternativa al teatre des Born mentre les obres d’aquest i l’Auditori no haguessin acabat. D’altra banda, a la llarga, aquesta sala podria haver servit per assajar grups de música i teatre, que és una altra de les promeses incomplertes del PP i una altra de les mancances de Ciutadella.
Pel que dius dels “gols”, és cert que en Joan Triay no era a l’adjudicació. Ara, no és manco cert que ell governa amb el PP i que el PP es va comprometre, en un ple de dia 14 de febrer, a seguir la política d’austeritat d’UPCM, cosa que, com s’ha demostrat, no ha fet. La incoherència és, sobretot, del PP, esclar. Però UPCM ha d’assumir, em sembla, que té uns socis de govern massa acostumats a fer el que volen. I una curiositat final: a partir de tot això, ara, amb en Joan, a més rallam de futbol!