Ahir, com a col·labora i subscriptora del setmanari Es Carrer, vaig rebre la trista notícia: avui serà el darrer divendres que el trobaré, ben plegadet, dins la meva bústia. Em dol per molts de motius: perquè significa una veu diferent i independent dins el panorama dels mitjans de comunicació de l’illa; perquè hi ha un equip de persones que han fet molta feina i que han abocat moltes hores d’il·lusió i de ganes per tirar-lo endavant; perquè m’agrada llegir l’editorial, els articles dels col·laboradors i les gloses d’en Zès, en Miquel Borinot… I, ho dic en present, perquè, avui, només avui, encara tindrem Es Carrer, acabat de fer, a les mans. El nombre 100. El darrer.
La setmana passada, sense saber-ho, vaig enviar a na Mari la meva darrera recomanació de llibres. Quan em va proposar de col·laborar-hi fent el que més m’agrada (llegir, escriure, animar la gent a llegir), em va engrescar la idea i, la veritat, va ser posar-m´hi, i animar-me de cada vegada més, fins al punt que he de confessar que, aquests darrers mesos, les meves lectures han vingut condicionades per la recomanació quinzenal. Per exemple, ara mateix estic llegint Les benignes, de Jonathan Littell, amb aquella cosa de pensar: m’agradarà prou per recomanar-la, és arriscat recomanar una novel·la de més de mil pàgines, l’hauré acabada per divendres…
En fi, li agraesc molt a na Mari que m’oferís l’oportunitat de participar d’aquest projecte, encara que no hagi estat per molt de temps. No vull entrar en les causes d’aquest adéu. Només vull dir que em sembla que Es Carrer es mereixia un poc més d’entusiasme per part dels menorquins. Massa sovint ens queixam de la falta de pluralitat dels mitjans de comunicació de Menorca, però, pel que es veu, amb la queixa ens quedam. Per la meva part, supòs que, a través aquest bloc, continuaré “Amb totes les lletres”. Ara, us puc assegurar que, personalment, no serà el mateix. Adéu i gràcies.
- El pensament ordenat/Opinió
- 13 comentaris
Som un de tants que en el seu moment ens vam engrescar per ser accionistes i a mes subscriptor. Ja feia mooolt de temps però que me plantejava donar-me de baixa com a subscriptor, pel senzill fet que la revista no me feia el pes, és més me queia de les mans. Ara jo no importarà.
Sobre la gestió econòmica tinc molts de dubtes si les decisions preses eren les més coherents.
Sobre el contingut de la revista o setmanari l’únic que salvaria serien els col·laboradors, ara el contingut de la informació no era més que el recull de les notícies que havien sortit publicades per altres mitjans.
Jo me sent molt defraudat pel contingut d’es Carrer.
Maite,
sempre sap greu que desaparegui un mitjà de comunicació i a més, en un lloc petit com el nostre, Menorca. Perquè qui hi perd és la pluralitat.
Però no em sap greu que Es Carrer plegui. Era una revista que per molts, entre els que m’incloc, passava sense pena ni glòria, no ens aportava res de nou. Bé, tu ho has dit: el que es podia llegir eren els articles de col·laboració (els teus i els del gran Francesc Sintes, amb una ironia que feia temps que no llegia), les gloses d’en Zès, el Vox den Miquel Borinot, els comentaris de meterologia… Però fora d’açò res més. La resta de la revista era totalment prescindible, no aportava res de nou. Res. Era simplement un resum-còpia de les notícies de la setmana i per açò ja ho trobaves als diaris del dia.
Com jo, hi havia molta gent que trobava inútil gastar 2 euros a la setmana per aquest producte. Som dur, ho sé. És molt fàcil fer llenya de l’arbre, ara que ha caigut, diuen. Però és la meva opinió i també la de molta gent.
Descansi en pau, Es Carrer. Encara que sapi greu dir-ho, molts no trobarem a faltar la teva pèrdua. No és aquesta la mateixa sensació que tenc amb la que ara fa casi 10 anys també vam lamentar la desaparició del Cap de Ponent. Aquella sí que la vaig trobar a faltar.
Ara quan he acabat d’escriure aquest comentari, he vist que també altres coincideixen amb la meva opinió. Estic content perquè, com dic, no estic sol i molta gent pensa com jo.
Pens que el tancament de Es Carrer reflecteix en bona part l’actual situació de bona part del cos social de l’esquerra menorquina. Ja sabem que no era la millor revista del món, ni fer-hi prop. Però sabem, també, que era una eina que donava veu i perfil a una visió de la realitat que a Menorca estava relegada dels mitjans de comunicació habituals. I el problema ha estat que a Es Carrer se li ha demanat tot: que fos una gran revista, que informàs de forma analítica i crítica de tot allò que passava, que reflexionàs, que donàs opinió, que no fos de ningú i alhora de tots, de fos d’una gran qualitat… i tot açò a una petita empresa que anava com podia, amb el boicot publicitari d’una part de les institucions i de la immensa majoria de l’empresariat de Menorca.
Som molts els que no hem pensat que, tal vegada, feia falta donar-li un suport incondicional, malgrat no ser la millor revista del món, a fi que pogués agafar carrera i es consolidàs. Hi ha mancat molt de compromís i s’ha vist com un simple producte de consum.
En vistes del que ha passat, crec que tots els projectes que es puguin fer de mitjans de comunicació semblants acabaran fracassant a la nostra illa. Som tan exigents que nosaltres mateixos ho dilapidam.
Pere,
és cert que as Carrer se li demanava més del que podia. Però tampoc ens hem de deixar d’enganar.
Dius que era “una eina que donava veu i perfil d’una realitat de Menorca relegada dels mitjans de comunicació”, però quina veu donava? Siguem realites: el contingut moltes vegades no aportava res. Era simplement un resum de la setmana. Açò era donar una veu diferent? Lament dir que no. Tal vegada ho era a la seva primera etapa quan els continguts que donava sí que eren diferents als de la resta de mitjans de comunicació, tot i que tampoc es passava.
I sobre el boicot publicitari, pot ser una raó. (Aquestes darreres setmanes s’han escrit retxes de la manca de suport de l’Ajuntament de Ciutadella, però jo em deman.. l’Ajuntament de Ciutadella, i les administracions en general, han de ser essencials per la supervivència d’un mitjà? No hauria de ser el contrari? No hauria de ser el suport publicitari privat la peça fonamental?) Però perquè hi hagi publicitat, el contingut ha de ser atractiu. I aquí han fallat les dues coses.
Oh, una altra mala notícia en tan poc temps! Idò a mi sí que em sap greu que desaparegui, ni que sigui perquè normalment pas de llegir els dos diaris menorquins…
Es Carrer va donar un bon impuls al tema, ENCARA NO RESOLT (!!!), de la recepció dels canals de TVC i TVV a Ciutadella i a les Illes en general.
Sort que encara ens queda internet, perquè el panorama és desolador!
Puc admetre, en part, les crítiques que heu anat fent al setmanari. Com gairebé tot en aquesta vida, és, segur, millorable. Ara, com en Talaiòtic, a mi em sap greu que plegui. Em sap greu perquè és un mitjà digne, progressista i en català. El problema és que els “progres” d’aquesta illa -per dir-ho de qualque manera- som (i m’hi incloc) molt exigents amb els mitjans més propers (de fet, l’únic, o quasi, és Es Carrer!), com també ho som amb els polítics més propers. I no està malament, ser exigent. Fins i tot, diria que és necessari i imprescindible, però sense passar-nos. Es Carrer plega i ens quedam, una altra vegada, amb els dos diaris i, a Ciutadella, amb l’Iris, l’incombustible. Un panorama desolador, com diu en Talaiòtic.
Mira Talaiòtic, encara una de les poques, poques, bones coses que va fer…
Maite… el fet que sigui progressista i en català no lleva que Es Carrer, en quan a continguts informatius periodístics, fos decebedor totalment, fins al punt que, com deia en Joan, queia de les mans. A jo me feia pena veure-ho, per molt progressista i català que fos. Una cosa no lleva l’altra, al contrari.
Idò sí, sempre mos quedarà El Iris!
Supòs que ara vindran els més savis per analitzar la cosa d’haver de plegar…. Supòs que si el setmanari ha tancat haurà estat per pèrdues econòmiques insuportables per a l’accionariat. Jo l’única cosa que enyoraré seran aquelles Berenetes De Mots de JF López. A Can Ruz solia llegir-la sense haver-la d’adquirir… Ara per ara, els col·laboradors es reubicaran en els altres mitjans i ja està tot dit. Els papers de la premsa perquè tenguin credibilitat han de portar el màxim d’esqueles possibles. No us refieu d’aquells periòdics que no portin esqueles ni anuncis de massatges…
A mi me sap greu que no hagi anat bé el projecte, com he dit més amunt jo hi creia amb el projecte per açò mi vaig fer accionista i vaig animar a uns quants amics perquè si fessin. Crec Pere que de compromís jo ni vaig posar, jo i molts altres. Però el resultat és molt decebedor.
A mi m’interessa molt poc el recull de noticies setmanals, el que de ver m’interessa és l’anàlisi de qualque notícia o esdeveniment. Hi d’açò ni ha hagut en dos anys una o dues.
Pos un exemple, quan es rallava de llistes pel congrés a les darreres eleccions, quan a la fi es van confirmar les llistes tant de PsoE com del pp l’únic que va dur Es Carrer és la ratificació dels noms a les candidatures. Açò el 90% ja ho sabíem de feia tres o quatre dies. En canvi no van analitzar el perquè per exemple na Joana Barceló no va anar de cap de llista. Qui la va vetar? No hi pot haver un menorquí o un eivissenc com a cap de llista? No hi ha relleu de na Joana Barceló al CIM? etc
Hi igual a les llistes del pp ni van mencionar el ridícul del pp Ciutadella davant la resta de menorca, o qui li va fer el llit a n’Avelí Casasnovas?
A mi com he dit me fa falta als diaris un poc d’anàlisi m’importa molt poc les declaracions dels polítics que normalment son bajanades.
biel ya esta bien de criticar a la revista , parece que no tienes mas que hacer lee el iris y ya esta seguro que te gusta
Un ex del pp: tranquil, per mi El Iris encara és pitjor que Es Carrer. I afronta com pot tenir tanta publicitat un producte tan flac.